Els Perenya de Tàrrega. (i 13)

Aquest darrer escrit sobre els Perenya de Tàrrega, vull dedicar-lo a totes les persones
que han col.laborat en la recuperació de la seva memòria.

En primer lloc, agrair als germans Neus, Marta i Antoni Pont Perenya, per facilitar-me l’arxiu fotogràfic familiar i tota mena de documents, contactes i informacions per anar desgranant unes històries que el temps hagués pogut acabar esborrant de la nostra història col·lectiva. Agrair també la col.laboració del Francesc Perenya Blasi i de la Laura Perenya Pareras. Gràcies també al Josep Vall Segura director de la Fundació Irla i a l’Arxiu Montserrat Tarradellas de Poblet per la facilitat d’accedir al fons del Víctor Torres i Perenya.

En Manuel Perenya Reixachs amb la seva filla Claudina en un galliner.
Tàrrega 1915. (Arxiu família Pont – Perenya).

Quan pel desembre de l’any passat vaig començar a preparar els escrits sobre el Samuel Perenya, poc em pensava de la importància del que acabaria coneixent, sobre el Manuel Perenya i la interessant història de la Claudina, així com el protagonisme polític i cultural dels altres germans, fills i nebots en el conjunt de la convulsa història de la primera meitat del segle XX a les terres de Lleida.

La història del Samuel és un exemple de com es pot arribar a perdre el llegat d’una gent extraordinària. Quan l’any 1978 el Samuel és enterrat a Tàrrega, poca gent se’n recordava del que van representar els Perenya per a la nostra ciutat. La “Nova Tàrrega” de l’època va trigar dues setmanes en informar-ne i fer-se’n ressò.

Fotografia de la Seu Vella de Lleida, des de la Torre dels Torres – Perenya a la
carretera de Torre Serona. (Arxiu família Pont – Perenya).

Fou el dia 25 de març de 1978, quan en Josep Serra Teixidó a la secció “Cada Dia” d’aquest setmanari escrivia:

“El dia 9 va morir, a l’edat de 84 anys, un targarí que vivia fora de la nostra ciutat. El senyor Samuel Pereña Reixachs, al que jo gairebé ni recordo, pero que molts sabran de qui parlo. Recordaran els comestibles que tenia a cal Casals a la Plaça Major, entre altres negocis, i tinc entes també que havia estat inclús president de l’Ateneu. Les circumstàncies de la vida -i de la guerra- el varen portar fora de Tàrrega, pero ha volgut tornar-hi en el recorregut final, i el senyor Samuel Pereña ha estat enterrat a la nostra ciutat, complint així un dels seus últims desigs. Penso que la notícia cap en aquest diari, donada la seva personalitat i targarinisme”.

La setmana següent el dia 1 d’abril, en Josep Serra hiu torna per parlar del Samuel i
comenta:
“Arran de la notícia de la setmana passada, sobre la mort del senyor Samuel Perenya i davant de l’escassa coneixença que tenia d’aquest senyor, alguns lectors han volgut contribuir amablement -cosa que agraeixo- a completar la informació. Així he pogut veure coses curioses, com un calendari que regalava Comestibles Pereña, de fa cinquanta anys, que guarda l’Amadeu Grau. També he sabut que va néixer a Lleida. I no sols havia estat el primer president de l’Ateneu, sinó que a través d’una documentada memoria que em facilita el senyor Antoni Pascual Bros, llegeixo que va ésser el senyor Perenya un dels promotors de la societat, presidint la Gestora que va sorgir de l’antic Patronat Sant Jordi, i signatari, com a president, de les cèdules emitides per l’Ateneu. Una memoria molt completa, que valdria la pena la tinguessin tots els socis”.

Les germanes Consol i Júlia Perenya Dulot a la Font de la Granota a Sant Eloi. El seu pare Manel Perenya fou vicepresident dels “Amics de l’Arbre” durant la presidència d’en Màrius Amigó des de l’any 1921, (Arxiu família Pont – Perenya).

Amb tot, en aquell moment històric de la transició, ningú esmenta ni recorda el protagonisme polític i econòmic dels Perenya a la Tàrrega del primer terç del segle XX. L’oblit és una constant que es dona amb totes les víctimes de la guerra i de la posguerra. Un oblit de la memòria col.lectiva, imposat durant els anys de la dictadura, i que per inèrcia, s’ha mantingut anys després de la mort del dictador.

En Samuel Perenya durant els anys d’exili a Andorra, practicant el tir al plat.
(Arxiu Fundació Irla).

Sempre queden històries per esbrinar i contar, i en el cas del Perenya també. Em sap greu no haver pogut aprofundir en la història de la Claudina Perenya Dulot. Amb tot, no perdo l’esperança que ben aviat tinguem noves seves provinents dels arxius de França.

Acompanya aquest darrer escrit unes imatges curioses del Perenya de Tàrrega, tres d’elles cedides per la família Pont Perenya.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 de juny de 2023

Els Perenya de Tàrrega: El Samuel, d’Andorra a Tàrrega. (12)

Cap a finals dels anys 1940, el Samuel Perenya des del seu exili a Andorra, va enviant senyals de la seva existència a la societat targarina. El seu nom apareix a la secció “Del Municipio”, de la “Nueva Tàrrega” de l’època, ja sigui demanant a l’Ajuntament un canvi en la concessió d’aigua, o un permís d’obres.

Factura de l’Hotel MIRADOR. 1950. (Arxiu Nacional d’Andorra).

Igualment l’any 1950, en una data simbolica per als republicans, com el 14 d’abril, adquireix el ninxol 1.367 del cementiri de Tàrrega, on hi trasllada les restes del seu fill Samuel i on hi porta des d’Andorra, les restes de la seva esposa Soledat Beleta. L’any 1978 el Samuel Perenya també serà enterrat en aquest mateix ninxol del cementiri de Tàrrega.

L’any 1953 el Samuel apareix com a donant, en la col.lecta que es fa pel monument al Mestre Güell al Parc de Sant Eloi. És també durant aquests anys que comença a sortir d’Andorra i retorna a Tàrrega a trobades amb la família i antics amics. Viatja a Mèxic per retrobar-se amb molts dels seus familiars exiliats i per portar als Estats Units a la seva companya Pilar per tal de curar-la d’una greu malaltia . També durant els anys 1950, amb el seus nebots Jordi Perenya Dulot i l’Antoni Beleta adquireixen conjuntament l’Hotel La Roureda d’Andorra la Vella, en uns moments de fort creixement econòmic del Principat.

En Samuel Perenya i la seva companya Pilar González, amb les sevesnebodes Maria i Helena Perenya Pàmies i els seus fills Jordi i Meritxell Guimet
Perenya, i Helena Malagon Perenya. Aproximadament l’any 1953. (Fundació Josep
Irla).

El 17 d’octubre de l’any 1957, als 63 anys, el Samuel Perenya es casa amb la seva companya la Pilar González, que havia conegut a l’Hotel Mirador i amb qui mantenia relacions des de feia temps. A la fotografia d’un dia de bany a la costa, que acompanya aquest escrit, i que no hem pogut situar, de l’any 1953, podem veure a la Pilar, dreta al centre de la imatge, amb el Samuel a l’esquerra, la Maria Perenya Pàmies amb el seu fill Jordi Guimet rere el Samuel, i la filla Meritxell Guimet a la falda. A la dreta de la imatge hi ha la Helena Perenya Pàmies i la seva filla també Helena. La Maria i l’Helena son filles del polític i advocat lleidatà Alfred Perenya germà del Samuel.

El germà de la Maria i de l’Helena, l’Alfred Perenya Pàmies, exiliat a Mèxic i casat amb Mercè Gili Maluquer, filla de Samuel Gili i Gaya, moria l’any 1959 a mans de la policía política del dictador dominicà Leonidas Trujillo. En un viatge comercial de Mèxic a Puerto Rico i d’aquí a Santo Domingo, només baixar de l’avió fou segrestat per la policia del dictador Trujillo i mai més se’n va saber res. Malgrat les gestions i contactes que fets per la família i els amics, mai es van aclarir les causes. A la mort del dictador, les noves autoritats dominicanes van dir que «havia estat una víctima més de la tirania de Trujillo». Probablement fou interrogat, torturat i llançat a l’oceà en una zona infestada de taurons.

Imatge de del Samuel Perenya arribant a l’aeroport del Prat a Barcelona
després d’un viatge a Mèxic als anys 1950. (Arxiu família Pont – Perenya).

A mitjans dels anys 1950, el Samuel ja s’havia jubilat de l’hotel Mirador i havia traspassat la batuta de l’establiment a un altre targarí, el Joan Sasplugas Arqués. El mític Hotel Mirador d’Andorra la Vella, va estar obert fins l’any 1987. L’any 2002 és enderrocat per passar a ser la seu del Consell General d’Andorra.

Als anys 1960 el Samuel baixa sovint per Tàrrega per trobar-se amb els seus antics amics com el Leonci Gómez i el Ramon Andreu. També arriba a Tàrrega acompanyat del Joan Puigsubirà, per fer-la petar amb la colla del Ramon Purgimon, el Jaume Andreu i el Maurici Massot.

Títol de propietat del ninxol propietat del Samuel Perenya, emès el dia 14
d’abril de 1950. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Amb l’edat, el caràcter polèmic del Samuel es va anar accentuant, això va provocar un allunyament d’alguns dels seus familiars més propers. Els darrers anys de la seva vida els va viure a Catalunya, a la residència Nostra Senyora del Tura d’Olot.

Esquela publicada al diari “La Vanguardia” el dia 10 de febrer de 1978.

El dia 9 de març de 1978 el Samuel mor a Olot als 83 anys edat. L’endemà, el dia 10 de febrer, es dona compliment a la seva darrera voluntat, i és enterrat a les cinc de la tarda al cementiri de Tàrrega, al mateix nínxol on reposen seu fill Samuel, i de la seva primera esposa la Soledat Beleta Costafreda. El seu nebot Josep Perenya i Moros es fa càrrec en nom de la família de les darreres voluntats del Samuel.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 2 de juny de 2023

Els Perenya de Tàrrega: El Samuel a l’exili d’Andorra. (11)

Al certificat de defunció de la Soledat Beleta, esposa del Samuel Perenya, del 8 de febrer de 1941, hi consta com a darrer domicili de la parella, l’Hotel Rosaleda
d’Encamp.

Projecte de Hotel Rosaleda d’Encamp a Andorra. Redactat per l’arquitecte Adolf Florensa Ferrer.

El fet que el matrimoni estigués domiciliat a l’Hotel Rosaleda, quan aquest encara no s’havia construït, indica que el matrimoni Perenya-Beleta, va rebre l’ajut i la cobertura legal del qui fou amic personal i de negocis del Samuel, en Joan Puigsubirà Rovira. Altres targarins com el Josep Ribalta Foraster i el Josep Argiles Foraster, van trobar l’any 1936, l’acollida i l’ajut de la familia Puigsubirà, fugint de la violència indiscriminada dels inicis de la guerra.

En Joan Puigsubirà Rovira era transportista a Andorra durant els anys 1930, fou llavors quan inicià diverses operacions i negocis al Principat. Els Puigsubirà, estaven familiarment i personalment vinculats amb Tàrrega: el seu fill Pere estudia a l’Escola Pia i la germana Rosa està casada amb el targari Jaume Ros. Els Puigsubirà construeixen un edifici d’habitatges al carrer Sant Pelegrí, als baixos del qual hi obren el comerç de “Coloniales y Drogas”.

Anunci de l’establiment “Coloniales y Drogas” de Joan Puigsubirà Rovira a Tàrrega.

Fou a l’any 1937 quan els Puigsubirà van adquirir uns terrenys a Encamp – Andorra, per construir l’Hotel de luxe “Rosaleda”. El projecte de l’hotel fou redactat per l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa Ferrer, vinculat també amb Tàrrega, pel projecte del teatre i del cafè de l’Ateneu quan el Samuel Perenya era president de l’entitat. El projecte de l’hotel Rosaleda és de l’any 1941 i l’hotel s’obri al públic l’any 1943.

Dibuix de la façana de l’Ateneu de Tàrrega, fet per l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa i Ferrer. “Crònica targarina”. Número 3. 10 de setembre de 1921.

Els hotels d’Andorra com l’hotel Mirador, l’Hotel Rosaleda, o el comerç d’un altre targarí del PSUC, exiliat al Pas de la Casa, el Ramon Capdevila Llobet, van ser durants els anys de la França ocupada, lloc de d’acollida i punt de fugida de persones d’arreu d’Europa perseguides pel nazisme. La xarxa de transports de la familia Puigsubirà, juntament amb els seus negocis, contactes i domicili a Tàrrega, va ser un dels elements de la xarxa logística d’evasió que, liderada per en Joan Sasplugas (dit Jannot), el Samuel Perenya, el Ramon Capdevila, el Tomàs Pomés i el Norbert Orobitg, entre molts altres, van bastir des d’Andorra per salvar els fugitius de l’europa nazi, en el seu camí vers la llibertat.

Acabada la guerra, l’aïllament internacional del règim franquista, va comportar un important deteriorament econòmic del país. Andorra va esdevenir una oportunitat de negoci amb la expansió del turisme, el comerç i el contraban de molts productes que no es podien trobar a l’Espanya franquista.

Amés a més, els hotels andorrans esdevenen, durants els anys 1940 i 1950, un indret idoni de trobada, entre els exiliats que no poden entrar a l’estat espanyol i les seves famílies de l’interior. Moltes celebracions familiars o casament,s se celebren a Andorra per poder així reunir les famílies separades a l’una i altra banda dels Pirineus per la repressió de la posguerra.

El Samuel Perenya amb les dues nebodes la Consol i la Maria davant la Creu del Santuari de Meritxell a Andorra. Setembre de 1947. (Família Pont Perenya).

Aquest és el cas de la familia de la Consol Perenya Dulot de Tàrrega i de la Maria Perenya Pàmies de Lleida que, al setembre de l’any, 1947 celebren el seu casament a Andorra amb en Josep Pont Utgés la primera i amb en Pau Guimet i Prats la segona. El Samuel Perenya Reixachs fa el paper de pare d’ambdues nebodes, orfenes de pare. La Consol havia perdut el seu pare el Manuel Perenya Reixachs l’any 1932 i la Maria havia perdut a l’Alfred Perenya Reixachs l’any 1930. El doble casament va permetre a tota la família Perenya i nombrosos amics, retrobar-se de nou a Andorra després d’anys d’exili i de repressió, amb el Samuel fent de mestre de cerimònies.

En una de les fotografies del casament feta al costat del Santuari de Meritxell, hi trobem al Samuel amb les núvies a un i altre costat, i a dos targarins que probablement exerciren de padrins de boda, l’un el Josep Gené Travé de Cal Cantirer, amic íntim del nuvi, vingut des de Tàrrega, i a l’altre costat reconeixem el Joan Sasplugas Arqués, exiliat com el Samuel a Andorra, i darrer alcalde de la Tàrrega republicana.

El negocis andorrans del Samuel necessiten gent de confiança al seu costat. Dos nebots seus vinguts des de Tàrrega, s’afegeixen al seu equip d’homes de confiança. L’un és el fill petit del Manel i l’Antònia el Jordi Perenya Dulot, i l’altre és l’Antoni Beleta Solsona, fill del Simeó Beleta Costafreda i de la Leocadia Solsona.

En parlem al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 19 de maig de 2023.

Els Perenya de Tàrrega: El Samuel a l’exili d’Andorra. (10)

El camí de l’exili del Samuel Perenya s’inicia el febrer de 1939 al camp de concentració d’Argelers. D’aqui en surt aviat, i es pot instal.lar a Acs (Ax-les-Thermes), molt a prop de la frontera d’Andorra. Des d’aquí gràcies a la xarxa de contactes d’ERC, aconsegueix gestionar la sortida de diverses persones dels camps de concentració
francesos (1).

En una fotografia feta a Montpeller el 20 d’abril de 1939, hi apareix el Samuel Perenya, al costat del seu cunyat Humbert Torres i dels seus nebots Núria i Víctor Torres Perenya. Els Torres – Perenya al pasar la frontera s’havien aixoplugat a casa d’uns amics d’Oceja a la Cerdanya i després havien anat cap a Lió, acollits per la xarxa internacional espiritista, faran cap a Montpeller.

El Víctor Torres, el Samuel Perenya, la Núria Torres i l’Humbert Torres davant la “Residència d’intel·lectuals Catalans” l’abril de 1939.
(LLegat Màrius Torres. Biblioteca Pública de Lleida).

La fotografia de Montpeller, és davant la porta de la “Residència d’intel·lectuals Catalans”, que el govern de la Generalitat havia establert per acollir professionals, artistes, intel·lectuals i polítics republicans a l’exili. En aquest mateix edifici s’hi acullen altres targarins exiliats, com la família del Ramon Sanahuja i, on hi trobaran acollida l’any 1940, en Josep Sala Fabregat i la seva esposa Teresa Cornadó, gràcies a les gestions realitzades pel Samuel Perenya.

L’1 de novembre de 1939 el Samuel pren possessió de la gerència de l’Hotel Mirador d’Andorra la Vella propietat del Manuel Cerqueda. Durant set anys treballa amb el Samuel, en la gestió de l’hotel, l’advocat targarí Ramon Villeró Campabadal, casat amb la targarina Maria Castellà Formiguera, que com el seu germà Josep Castellà i la seva esposa Rosa Gené Vidal, s’hi havien establert abans de l’inici de la segona guerra mundial. A l’Hotel Mirador hi treballa també la Claudina Perenya, neboda del Samuel, que es casarà amb l’andorrà Claudi Rosell. (2)

Targeta del Samuel Perenya. Hotel Mirador d’Andorra la Vella. (Imatge
Ludmilla Lacueva Canut. http://www.llibreriadepioners,com )

També aterren a l’Hotel Mirador, cridats pel mateix Samuel, qui havia estat el darrer alcalde de la Tàrrega republicana durant la guerra pel PSUC, el Joan Sasplugas Arqués, amb la seva esposa Magda Mateu i el seu germà Antoni, que havia estat cuiner de l’Hotel Ritz de Barcelona. A redòs dels contactes targarins de l’Hotel Mirador, fan cap a Andorra el Norbert Orobitg on pot retrobar-se amb la seva esposa la Maria Clua Bosch, l’Antoni Pont Castellà, el Ramon Capdevila Llobet, i ocasionalment altres targarins exiliats que queden a l’hotel Mirador, per retrobar-se amb les seves parelles i amics que viuen a l’Espanya franquista, i per contactes polítics com seria el cas del Tomàs Pomés i de l’Esteve Marsinyach.

No hem d’oblidar que en aquells anys convulsos de la postguerra i de la segona guerra mundial, Andorra era un cau d’espies de tots els bàndols, amb contrabandistes, passadors de soldats aliats i jueus fugint del nazisme, de maquis i exiliats catalans, de policia secreta espanyola i francesa, o d’agents de la Gestapo. Molts d’ells feien vida o transitaven a l’entorn de la cafeteria i de l’Hotel Mirador.

El caràcter sociable i extrovertit del Samuel, els seus contactes amb persones influents del Principat, i el seu “savoir faire” emprenedor, van fer de l’Hotel Mirador d’Andorra la Vella, el que en Francesc Viadiu ens relata en el seu llibre testimoni, “Entre el torb i la Gestapo” (3):

“Malgrat la seva anarquica construcció, o precisament per això. l’Hotel Mirador té “un no sé què” que us captiva i que, conjuntament amb l’aiguabarreig de la seva clientela tan heterogènia, contribueix a donar-li categoria. Perquè durant la guerra, i a partir de l’ensulsiada de França . Andorra es va convertir en preciós trampolí i agitada cruïlla entre l’Europa en flames i l’Espanya franquista”.

Fotografies de l’hotel Mirador i la terrassa que li dona nom, Anys
(Fotografia família Villeró – Castellà).

Quan Viadiu es va establir a l’hotel com a hoste el Samuel li digué: – “Jo us tindré mentre pugui i a condició que no us deixeu veure. Us faré servir a l’habitació o al despatx perquè no us vegi ningú”. Tanmateix per la tasca que tenia encomanada a Andorra, les habitacions de l’hotel es convertiren aviat en refugi d’aviadors americans i de paracaigudistes britànics que arribaven a Andorra de les mans de la xarxa d’evasió aliada “Eloise”.

Un altre testimoni de la col.laboració del Samuel Perenya amb la resistència es el següent testimoni. A la biografia de Josep Ibern Eroles ( Àger 1921 – Andorra la Vella 2003), militant d’Estat Català diu: “Els dos compnays van marxar cap a França sortint d’Andorra pel Serrat (Ordino, Andorra) i van anar a Muret, al depratament occità de l’Alta Garona a buscar jueus: uns estaven magats a l’esgèsia i d’altres a casa del cap de policia. Van conduir el grup fins a Lo Mas d’Asilh, a la regió occitania de l’Arieja i van trigar cinc dies per arribar a l’Hostal del Serrat. Els refugiats van ser traslladats fins a l’Hotel Mirador d’Andorra (Andorra la Velles), amb el taxi del Sr. Joan de la Sort.”(4)

A principis de l’any 1941, l’esposa del Samuel, la Soledat Beleta Costafreda mor a
Encamp. Andorra i l’hotel Mirador seran durant molts anys, pel Samuel Perenya, la seva vida.

En propers capítols ho explicarem.

Jaume Ramon Solé.

(1) “Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana”. Núria
Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella. Ajuntament de Tàrrega . 2008.
(2) “Nova Tàrrega” 10/03/2023. “Els Perenya de Tàrrega. Una infermera al front de
guerra”. De J. R. S.
(3) “Entre el trob i la Gestapo”. Francesc Viadiu. Editorial Nova Terra. Octubre
1974.

(4) “Lliure i proletària!. Estat Català a les terres de Ponent i del Pirineu (1936-1939) . Ferran Dalmau i Vilella. Lleida 2023. (Pagès Editors. Col·lecció Guimet).

Publicat parcilament a la Nova Tàrrega del 12 de maig de 2023.

Els Perenya de Tàrrega. El Samuel i la República. (9)

El maig de 1931, un cop consolidada la República i instaurada la Generalitat de Catalunya, el Samuel Perenya deixa el lideratge del republicanisme d’esquerres a Tàrrega en mans d’un altre comerciant, el Josep Devant, que esdevindria alcalde de Tàrrega durant el període d’abans i durant la guerra, del 1936 al 1938.

El Samuel continua militant a la “Unió Republicana”, segueix vinculat a l’Ateneu de Tàrrega, presidint la Secció Recreativa, i es dedica a la seva vessant de comerciant. Obre una moderna benzinera anomenada “Estació de l’Auto” a la cantonada de la cruïlla de l’avinguda de Catalunya amb el carrer d’Urgell. Manté la drogueria de la Plaça Major, on ara hi ven pintures i esmalts, i on també hi fabrica la seva xocolata.

La moderna benzinera del Samuel Perena a l’Avinguda Catalunya de Tàrrega.
(Revista Harry Walker. Maig de 1934).

Com ja havia fet el seu germà, entra en el món de les assegurances i, l’any 1933, participa a la junta fundadora de la Mútua contra els accidents de treball, anomenada
“Mutua Patronal de Tàrrega”.

En la vessant esportiva, organitza i participa en els cèlebres concursos de tir al blanc, que se celebraven a les basses de Verdú. L’any 1936 és membre de la Junta de l’entitat “Caçadors de Tàrrega i de la seua comarca”.

Amb tot, la desgràcia de la mort colpeix tràgicament la seva família. El juny de 1933 el seu fill únic Samuel, mor als 14 anys després de quatre mesos de malaltia. El Samuel Perenya i Beleta fou un jove havia donat mostres d’unes altes capacitats intel·lectuals amb magnífiques qualificacions escolars i amb només 12 anys, era redactor i articulista d’una publicació escolar targarina que farà època a la Tàrrega de la República.

El Samuel Perenya Beleta i el seu cosí Jordi Perenya Dulot davant de Cal Casals a la Plaça Major de Tàrrega.
(Fotografia família Pont – Pereña).

Es tracta de la publicació mensual “El Petit Liceu”, que des de l’escola del “Modern Liceu”, dirigida pel Miquel Puig i el Magí Escribà, fou pionera en l’ensenyament mixte. Allí hi trobem als membres més inquiets de la joventut targarina. Diu la biografia del Manuel de Pedrolo que : “Intentà publicar el seu primer article a la revista “Petit Liceu”, editada per un grup d’estudiants de Tàrrega. Cap d’ells li fou publicat, perquè ningú va poder desxifrar la seva lletra”. (1)

Aquesta publicació, nascuda la vigília de Nadal de 1931, hi col.laboren l’Antònia Andreu, el Josep Pané, el Norbert Orobitg, el Sebastià Piera, el Josep Castellà Formiguera, l’Antoni Bonastre, el Magí Serés, el Lluís Claramunt, el Marius Amigó Mata, la Francina Toló, la Filomena Serret, la Carme Prenafeta, l’Enric Escriva Ortiz, l’Antoni Sardà, el Josep Abella, el Salvador Mayoral, la Josefa Ros Orobitg, l’Estrella Amigó Mata, el Magí Escribà i el malaguanyat Samuel Perenya Costafreda. Els seus articles contra la guerra, sobre l’esport o el comerç, son propis d’un pensament madur i crític.

Capçalera de la revista escolar “Petit Liceu”, en la que hi col.laborava el malaguaqnat Samuel Perenya Beleta.
(Arxiu de l’Hemeroteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Maig de 1932).

L’enterrament a Tàrrega del jove “Samuelito” fou un multitudinari acte col.lectiu de condol. La Soledat Beleta mai es recuperaria del sotrac de la mort del seu fill. La guerra i l’exili van acabar de minar la seva salut i moriria jove, al costat del seu espós Samuel a Encamp, Andorra, el dia vuit de febrer de 1941, als quaranta set anys d’edat.

Al Samuel la guerra el posa en estat d’alerta. Sap que si guanyen els feixistes haurà de fugir. Durant el conflicte bèl·lic, desenvolupa la seva xarxa de contactes comercials, per garantir el subministre de combustible a l’exèrcit de la República. El destructiu bombardeig de Tàrrega, del 30 de novembre de 1938, per part de l’”Aviazione Legionaria” italiana, tenia per objectiu l’estació de servei i els dipòsits de benzina del Samuel Perenya, en aquell moment col.lectivitzada i al servei de la Generalitat de Catalunya.

Carnet d’afiliació política del Samuel Perenya durant la guerra signat per en Víctor Torres.
( Fons Víctor Torres. Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià).

Durant la guerra, estreny els contactes i la relació amb la família dels Humbert Torres i
la Maria Perenya. El seu nebot, Víctor Torres, és Comissari de Brigada de l’exèrcit republicà al front del Segre. El gener de 1939, com centenars de milers més, emprenen el camí de l’exili.

En propers capítols continuarem amb l’apassionant vida de Samuel Perenya Reixachs.

Jaume Ramon Solé.

(1) “Fundació Pedrolo : l’home, l’escriptor i el seu temps”. w.fundaciopedrolo.cat

Publicat a la “Nova Tàrrega del dia 5 de maig de 2023.

Els Perenya de Tàrrega: la proclamació de la República Catalana (8).

El darrer govern de la monarquia del rei Alfons XIII, en el qual hi participà la “Lliga Regionalista”, amb en Joan Ventosa com a ministre, va convocar les eleccions municipals pel 12 d’abril de 1931 que, al guanyar-les candidatures republicanes a les principals ciutats de l’estat, van precipitar la proclamació de la República del 14 d’abril.

A Tàrrega el resultat fou molt diferent. La candidatura conservadora de la Lliga, encapçalada per Francesc Fité, va arrasar a les eleccions per majoria absoluta, treient 9 dels 13 regidors. La derrota dels republicans d’Unió Republicana del Samuel Perenya fou humiliant, obtenint un sol regidor. Els altres tres regidors foren per la candidatura republicana moderada d’Acció Catalana.

Telegrama informant de la proclamació de la República Catalana a Tàrrega. (Arxiu Nacional de Catalunya).

A Tàrrega, a tres quarts d’onze del matí del dia 15 d’abril l’Ajuntament sortint, fou comminat a cedir el poder al Comité Republicà targarí acabat de constituïr, integrat exclusivament pels membres de les candidatures republicanes, que havien perdut les eleccions. Es nomena President del Comitè Republicà al Samuel Perenya, qui exercirà les funcions d’alcalde. Un cop fet el traspàs de poders , el Samuel Perenya envia un Telefonema al President Francesc Macià amb el següent text: “Proclamada República Catalana amb ordre i entusiasme. Pereña” (1).

En Samuel Pereña pren possessió de l’alcaldia i la resta de membres del comité ho fan com a regidors, tots fan constar que és de manera interina, i fins que l’autoritat superior no decidís el contrari. En Francesc Fité, com a anterior i futur alcalde, per ser el cap de llista de la candidatura guanyadora de les eleccions, va manifestar que ell i els seus companys electes, acatarien la República del nou Estat Català, voluntàriament i sense cap mena de pressió.

Telegrama de Francesc Fité i de la resta de regidors electes, al President Francesc Macià ,reclamant que s’apliquin els resultats de les eleccions municipals a Tàrrega.(Arxiu Nacional de Catalunya).

Aquell mateix dia 15 d’abril, els regidors electes de la Candidatura Popular, envien una carta de queixa al President Macià on diuen; “a pesar de les Ordres Governatives de que els Ajuntaments se constituissin de conformitat al resultat de les eleccions, se’ns requerí en nom de la República, que fessim entrega de l’Alcaldia a 5 individus d’Acció Catalana i a 4 Republicans Socialistes…., a lo que accedirem sens rèplica, a fi d’evitar disgustos personals i col.lectius, ja que així podia haver transcorregut si ens haguessim resistit a tal pretensió, ja que se’ns amenaçà de que, de no ser bonament, apelarien a la resistència possible; i tal ordre, ha disgustat a la major part dels ciutadans que dipositaren sa confiança en les últimes eleccions”. I acaba demanant que siguin: “posats a son lloc los que, de molts anys venen defensant la tradició catalana i sens causa que ho justifiqui, han sigut atropellats els seus ideals i els del poble”(2).

Davant les queixes per la situació, el dia 17 d’abril, el Sr. Perenya es traslladà a Barcelona, a preguntar com s’havia de procedir i el secretari de la República Catalana, Sr. Ventura i Gassol, ordenà que “per la constitució dels Ajuntaments procureu esperar aquests dies sense produir cap conflicte i ja us resoldrà el vostre cas la comissió provincial” (3)

Així doncs, el dimarts dia 21, per ordre del Governador Civil de la provincia, s’ordena donar possessió dels càrrecs municipals, als consellers electes de les eleccions del dia 12 d’abril. A la darrera reunió del Comitè republicà, el Sr. Perenya “va donar possessió, contra la seva voluntat, als nous Consellers, protestant que s’hagin de seure als escons de Câ la Vila gent que la setmana passada encara no era republicana”. Els nou regidors de la Candidatura Popular seren l’alcalde Francesc Fité, i els regidors Josep Flaquer, Francesc Segarra, Joan Maymó, Antoni Secanell, Antoni Elias, Josep Costafreda, Lluís Agell i Manuel Súria.

Convocatòria a la manifestació per la proclamació de la República del 15 d’abril de 1931 a Tàrrega.

A la següent reunió de l’Ajuntament del dia 4 de maig es comença a funcionar de manera ordinària i s’hi integren els tres regidors electes d’Acció Catalana: Pere Robinat, Antoni Vila i Pere Grau, i un d’Unió Republicana: Domenech Cucurull.

El dia 5 de maig en Samuel Perenya, com a president d’Unió Republicana de Tàrrega, envia una carta al “Ministro de la Gobernación” a Madrid, on reconeix la victoria de la Candidatura Popular, però demana la seva destitució : “Su triunfo fué verdaderamente decisivo, es verdad, pero hay que saber que fue movilizada toda la gama de electoreros del antiguo régimen, se coaccionó a la clase trabajadora, se remitieron cartas y tarjetas por personas que podían influenciar sobre el elector para que votaran la candidatura que salió triunfante, con automóviles se llevó a los colonos instalados en las afueras de la población así como también a viejos imposibilitados e incluso se llegó al soborno en forma de caridad entre las clases menesterosas”. També s’esmenta que el Sindicat de Treballadors va acordar el dia primer de maig la petició de : “Destitución inmediata del actual Ayuntamiento por no representar la voluntad popular, a causa de haber coaccionado en las pasadas elecciones a la clase obrera”.(4)

Primera visita a Tàrrega del President Francesc Macià el 25 de maig de 1931. Josep Maria Sagarra i Plana. (Arxiu Nacional de Catalunya).

El Samuel Perenya envia una carta el dia 6 de maig al President de la Generalitat Francesc Macià, demanant la seva ajuda “per a l’enderrocament de l’actual municipi del Govern de la Ciutat”. (5)

La resposta de Francesc Macià a tot l’afer fou, la de visitar Tàrrega d’imprevist el dia 25 de maig de 1931, i ratificar així el nou Ajuntament d’acord amb els resultats de les eleccions municipals.

Així fou com el Samuel Perenya fou, durant una setmana, el primer alcalde de la Tàrrega republicana.

(1-2-4-5) Arxiu Nacional de Catalunya.
(3) Crònica targarina num. 503 18 d’abril de 1931.

Jaume Ramon Solé

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 21 d’abril de 2023.

Els Perenya de Tàrrega: el Samuel Perenya i Reixachs (7)

El Quim Capdevila deixà escrit que el Samuel Perenya Reixachs, fou una persona “de caràcter inquiet, impulsiu, arriscat i generós”.(1)

Va néixer a Lleida el 20 de gener de l’any 1894. S’establi a Tàrrega cap al 1907 amb el seu germà gran Manuel, per gestionar el negoci de colonials i drogues, situat a la Plaça Major, i que havien adquirit a la família Casals. L’impuls comercial que donaren al negoci, feu que l’any 1920 fos un dels principals comerços targarins.

Poster calendari de l’estaliment de Samuel Perenya a Tàrrega, 1930.

Mantenint la tradició republicana de la família Perenya, el Samuel fou elegit amb només vint anys, secretari de la Junta Directiva del Centre Reformista republicà de Tàrrega, el primer que va crear-se a les terres de Lleida l’any 1914.(2). El Samuel, era una persona de caràcter obert, que tenia el do de fer-se amb tothom i que desseguida va connectar amb la classe botiguera targarina d’idees catalanistes i conservadores.

Ja establert a Tàrrega, en Samuel es casà amb la Soledat Beleta, filla d’una tradicional família de comerciants de la ciutat. La boda tingué lloc a Santa Maria de la Baells a les sis del matí del dia 15 de juny de 1918. El fet que constin com a testimonis de noces, dos veïns de la Baells, ens fa suposar un casament sense presència de familiars. L’1 de maig de l’any 1919 neix l’únic fill del matrimoni, en Samuel Perenya Beleta el qual moriria a Tàrrega als 14 anys d’edat, el 15 de juny de 1933.

Soledat Beleta Costafreda. 1916. (Arxiu família Argiles – Gómez).

El republicanisme del Samuel, no fou problema per a que, conjuntament amb la burgesia catalanista targarina, fessin front comú per imposar-se als successors del vell
caciquisme local representat pel sector dels Càrcer-Sobies. Així l’any 1919 es constitueix l’Ateneu de Tàrrega, del qual en Samuel Perenya i Reixachs en fou el seu primer president fundador i un dels principals suports econòmics de la nova entitat. Tanmateix al cap de tres anys deixà el càrrec de president a mans de Joan Gómez Llobera. Amb tot, segueix donant el suport econòmic a l’entitat, quan l’any 1928 avala personalment amb tres socis més, el préstec per la construcció del local social i sala cafè de l’Ateneu.

L’activitat comercial del Samuel es diversifica i, durant la dècada dels anys 20, entra en el sector dels olis i de les benzines per a vehicles de motor. L’any 1926 obre el seu primer dipòsit i assortidor de gasolina al carrer d’Alonso Martínez.

L’any 1928 al constituir-se la nova Junta de la Cambra de Comerç de Tàrrega que presideix en Joan Gómez Llobera, el Samuel Perenya hi entra com a vocal. L’any 1930 és elegit president d’Unió Republicana de Tàrrega i durant el govern del general Berenguer fou regidor de l’ajuntament de Tàrrega des del febrer de 1930, fins a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, en les que es presenta com a cap de llista per la candidatura d’Unió Republicana.

Carnet d’Unió Republicana de Tàrrega, del Samuel Perenya Reixachs. 1930.
(Arxiu Històric de Lleida. Fons Sebastià Gràcia)

Les eleccions municipals de l’abril de 1931, van ser les que van provocar l’abdicació del rei i la proclamació de la república a l’estat espanyol. La victòria de les candidatures republicanes a les grans ciutats de tot l’estat feu insostenible la monarquia d’Alfons XIII que abdicà i marxà cap a l’estranger.

Cèdula de l’ATENEU de Tàrrega signada pel seu President Samuel Perenya. 1920.

A Tàrrega, les forces guanyadores de les eleccions municipals, no van ser les republicanes, sinó les catalanistes de dretes que, amb el nom de “Candidatura Popular” i encapçalada per Francesc Fité, guanyaren de manera aclaparadora. Quan a Tàrrega es va saber que arreu de l’estat s’estava proclamant la República, la “Crònica targarina” ens explicava el que va succeir a Tàrrega aquell 14 d’abril de 1931:

Prop de les vuit del vespre, sortí de Unió Republicana una imponent manifestació precedida de la bandera de l’entitat, fins al local d’Acció Catalana. on s’hi agregà un nombrós grup de socis amb la seva bandera, dirigint-se a l’Ajuntament, pel carrer del Carme. A la Plaça s’hi reuniren centenars de persones que no es cansaven de donar visques i d’aplaudir.

Una comissió pujà a Casa la Ciutat, essent rebuda pels Consellers al saló de sessions. En aquell moment arribà de Lleida el Sr. Pereña i sortint al balcó de Casa la Ciutat, digué: «Ciutadans! La República és un fet. Nosaltres la proclamem a Tàrrega des dels balcons de la Casa del Poble. Visca la República! Visca Catalunya! La multitud els contesta amb frenètic entusiasme.

Després entraren al saló de sessions i el Sr. Pereña, dirigint-se al Sr. Alcalde li demanà en nom del poble republicà que li entregués el govern de la ciutat, ja que acabava de proclamar se la República a Tàrrega. El Sr. Alcalde contesta al senyor Pereña que donarà possessió al Comité representatiu quan ho dispossessin i acceptava el nou règim amb molta satisfacció”.(3)

Al proper escrit parlarem del conflicte sorgit entre els qui reclamaven la legitimitat democràtica i els qui apel.laven a la legitimitat republicana, amb el Samuel Perenya com a principal protagonista.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 7 d’Abril de 2023.

(1) i (2) .- “Tàrrega, (1898-1923) : societat política i imaginari”. Quim Capdevila i
Capdevila. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (2008). Pàg. 445-446.
(3) .- “Crònica targarina” del 15 d’abril de 1931

Els Perenya de Tàrrega: els Perenya Dulot (6)

No sabem on anà la Claudina un cop va travessar la frontera camí de l’exili el febrer de 1939. Probablement la família de la seva mare l’acollí a Lió, o bé va anar a Oceja a la casa on s’havien refugiat els Torres-Perenya.

Claudina Perenya i una miga a Portbou el 14 d’agost de 1933. (Fotografia família Pont – Perenya).

Amb l’ocupació i la derrota de l’exèrcit francès a mans de l’alemanya nazi, el juny de
1940, la situació a França canvia de nou, i la Claudina decideix anar se’n cap a Andorra. Allí hi viu i treballa exiliat el seu oncle, el Samuel Perenya, que és el gerent de l’Hotel Mirador d’Andorra la Vella, on hi treballarà.

És a Andorra, on la Claudina coneixerà la seva futura parella, el Càndid Rossell, fill de Ca l’Adela d’Andorra la Vella amb qui s’hi casarà l’any 1942. De nou però, la guerra i el feixisme colpeixen la seva vida i el 18 d’agost de 1943, el Càndid Rossell és detingut a França per la Gestapo, poc abans d’arribar a la frontera del Pas de la Casa. És acusat de participar a la resistència i de formar part de xarxes de passadors. El Càndid Rossell, col.laborava amb una de les xarxes d’evasió i de suport a la Resistència, que van fer del Principat un punt de pas de molts fugitius del nazisme.

La tres germanes Consol, Júlia i Claudina Perenya Dulot abans de la guerra. (Arxiu família Pont – Perenya),.

En el moment de la detenció del Càndid, la Claudina estava embarassada de qui seria el seu primer fill el Carles. El Càndid és traslladat a París, i enviat al centre de trànsit de presos polítics de Compiègne. El trasllat al camp de concentració nazi de Buchenwald, té lloc del dia 19 de gener de 1944, i la fitxa d’ingrés al camp ens revela que el seu fill ja ha nascut. A les característiques físiques d’identificació del Càndid hi destaca que té el braç esquerra paralitzat, fruit d’una poliomielitis infantil.

Sobre d’una carta enviada per la família d’en Càndid Rossell des d’Andorra a “Konzentrationlager Weimar Buchenwald”

En Càndid va sobreviure al camp de concentració, tot i haver estat sotmès a experiments mèdics per metges nazis. Gràcies a la seva formació intel·lectual, la seva facilitat d’aprendre l’alemany i la seva minusvalía física, es va lliurar dels treballs forçats més durs. Durant el seu internament, i el de dotze andorrans més, a Buchenwald i a Mauthausen, la diplomacia andorrana va fer tot el possible per fer alliberar-los fent valer la seva condició de pais neutral, però no va servir de res. Cinc andorrans van morir als camps nazis.

Fitxa d’en Càndid Rossell al camp de concentració nazi de Buchenwald. Gener de 1944. (Arxius del Camp de Concentració de Buchenwald. Josep Calvet).

Quan el camp de Buchenwald és alliberat, l’angoixa de la Claudina creix en no saber res del Càndid. Finalment les emissores aliades que emeten constantment les llistes dels supervivents de l’holocaust esmenten el seu nom.

Amb el final de la guerra la Claudina i el Càndid, combinen les seves estades a Andorra i a Perpinyà, on finalment hi establiran el seu domicili habitual i on el Càndid exerceix de mestre. L’any 1959 neix a Perpinyà el Michel, el segón fill de la parella. Durant aquests anys mantenen la relació amb la família, i la Claudina visita sovint a Tàrrega la seva mare Antònia, la Júlia i la família de la seva germana Consol.

Fotografia de la boda del Jordi Pont Perenya i la Montse Pareras a Barcelona l’any 1959. A l’esquerra la Xita Torres Barberà, germana d’Humbert Torres, la Consol Moros viuda del Robert Perenya, Antònia Dulot viuda del Manel Perenya, la Lola Blasi i la Josefina Perenya, filla de l’Octavi Perenya que és darrere. Al seu costat els nuvis Jordi i Montse. Al davant els nens Antoni i Neus Pont, rere seu amb barret blanc la Júlia Perenya, al seu costat la Consuelito Gili Moros. Just al darrere el Josep Pont i la Consol Perenya. Al fons l’Antoni Beleta, home de confiança i nebot del Samuel Perenya i de la seva difunta esposa Soledat Beleta.

(Arxiu família Pont – Perenya).

El germà petit, el Jordi Perenya Dulot també farà cap a Andorra per treballar al costat de l’oncle Samuel, i allí va conèixer a la Montse Pareras amb qui es casà l’any 1959 i estableixen el seu domicili a les Valls d’Andorra.

L’Antònia Dulot seguirà donant classes particulars de francès i anglès a varies generacions de targarins al seu domicili de l’avinguda Catalunya 58, pel que serà coneguda a Tàrrega per la “Madame”. La Júlia viurà i treballarà a Tàrrega tota la seva vida.

La Claudina Perenya i el Càndid Rossell a Perpinyà, l’any 1960. (Arxiu família Pont – Perenya).

La Consol es casarà a Tàrrega amb el Josep Pont Utgés i tindrà tres fills, la Neus, l’Antoni i la Marta. Les cendres de la Consol van anar per voluntat d’ella, una part al costat de la tomba del seu pare i la resta a la platja del Pi a Portbou, lloc de grans i feliços records de la seva infantesa amb el seu pare Manel Perenya.

I fins aquí l’extraordinària història dels Perenya Dulot. Properament parlarem d’un altre gran personatge de la família el Samuel Perenya Reixachs.

Jaume Ramon Solé.

Els Perenya de Tàrrega: Una infermera al front de guerra. (5).

L’esperit de compromís de la Claudina Perenya, es troba reflectit en el manifest que signa, juntament amb altres dones targarines, el març de 1933 i que diu així:

“Voldríem imprimir a la vida de la nostra ciutat, el ritme d’aquestes hores en què vivim que s’adrecen cap a l’assoliment d’una societat més justa i més digna. Catalanistes d’esperit, targarines de rel i soca i dones que som, sentim com ningú l’afany de superar-nos , l’afany de treballar per uns ideals i de servir una causa” (1).

Cartell del Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat de Catalunya. 1937.
(Arxiu Universitat de Barcelona).

Fidel al seu compromís, durant la guerra, la Claudina Perenya s’integrà com a infermera voluntària al front de guerra republicà.

La Claudina va exercir d’infermera a l’Hospital d’Evacuació o Hospital Militar nº 5 del Mas de Colom a Tàrrega. Aquest hospital va entrar en servei de manera improvisada el dia 31 de març de 1938, quan el front d’Aragó es va enfonsar i, en poques setmanes, el gruix de l’exèrcit franquista va avançar fins la riba dreta del Segre, ocupant a principis d’abril les ciutats de Balaguer i de Lleida. En quedar estabilitzat el front a la línia del Segre, els serveis logístics, sanitaris i hospitalaris, es van organitzar a les principals poblacions de la riba esquerra.

Na Claudina Perenya durant la guerra, amb l’uniforme d’infemera en un indret
no identificat. Probablement en un dels hospitals del Front del Segre.Any 1938. (Arxiu de la família Pont-Pereña).

L’Hospital del Mas de Colom, serà equipat al maig de 1938 amb dos equips quirúrgics i 220 llits. Passarà a anomenar-se Hospital de Campanya nº 3, i alguns dels membres de l’equip mèdic , provenen dels voluntaris mèdics del “Socors Roig Internacional”. Durant l’estada de les Brigades Internacionals a Tàrrega a la segona quinzena de maig, el doctor Josep Jordana Soteras agafa la direcció de l’Hospital de Mas de Colom. El doctor Josep Jordana fou fins l’abril de 1938, un dels dos metges de l’equip quirúrgic comandat pel doctor Moisès Broggi, que va innovar en l’atenció als ferits al front amb el sistema dels quiròfans mòbils que permetien una intervenció immediata (2). És molt probable que la infermera Claudina Perenya conegués en primera persona al doctor Josep Jordana que, abans de la guerra, l’any 1934, fou candidat a regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel Partit Nacionalista Català.

Certificat emès pel doctor Josep Jordana com a director l’Hospital Militar de
Mas de Colom el 29 de maig de 1938. (Arxiu del Registre Civil de Tàrrega).

D’entre el material fotogràfic conservat per la família Perenya de Tàrrega, i a partir d’uns negatius, reproduïm el magnífic testimoni de la fotografia feta, durant la guerra, a la Claudina amb l’uniforme d’infermera, a l’exterior d’una mas que no hem pogut identificar, però que podría ser propera al front de Segre.

A l’abril de 1938, i després de l’ofensiva d’Aragó, la sanitat militar republicana a l’esquerra del riu Segre i Ebre es reorganitza de la següent manera:

Es creen tres punts de classificació dels ferits, un a la carretera de Bellvís a Bell-lloc, un altre a prop de Linyola i un tercer a prop de Cubells.

Es disposen quatre formacions quirúrgiques de de primera urgencia. Una Bellpuig amb tres quiròfans i 150 llits, una altra a Ivars amb dos quiròfans i 60 llits, un tren quiròfan a l’estació d’Anglesola, un quiròfan al palau d’Anglesola, i un altre a Montclar amb dos equips quirúrgics i 60 llits.

Com hem dit, el Mas de Colom és una formació quirúrgica de segona urgència, i Cervera és de tercera urgència amb cinc quiròfans i 900 llits. A Prats d’Anoia (de Rei), s’ubica un hospital de ferits lleus amb 300 llits, a Fondarella i la Fuliola s’ubica el dipòsit de lleus i despuats, i a les Pallargues s’ubica l’Hospital de pal.ludics amb 200 llits.

Fitxa de la Claudina Perenya Dulot com a infermera auxiliar a la Clínica Militar de la Garriga del Vallès. 18 de gener de 1939. (Arxiu de la Universitat de Barcelona).

La troballa d’un document d’identificació, exprdit durant l’ofensiva d’ocupació de Catalunya, el día 18 de gener de 1939, a la Clínica Militar número 6 de la Garriga del Vallès i que es trobava situada al Balneari, ens confirma que la Claudina, va continuar exercint la seva funció infermera durant els dies més difícils de la tràgica retirada republicana del gener de 1939. Amb l’esforç i el sacrifici dels serveis mèdics i hospitalaris republicans, es va aconseguir que 10.000 ferits de l’exèrcit republicà passessin la frontera el febrer de 1939, evitant que caiguessin en mans del feixisme.

Segell de la Clínica Militar nº 6 de la Garriga. 1938. (Revolta i guerra civil a la
Garriga (Vallès Oriental) Joan Garriga i Andreu.. L’Aixernador. Edicions argentonines. 2016).

Com centenars de milers de republicans, el febrer de 1939, la Claudina s’exilia a França, la terra de la seva mare. Poques setmanes més tard la “Sección Femenina de la Falange Española” mitjançant el “Servicio Social de la Mujer” publica al diari “La Vanguardia Española” de Barcelona, un anunci on s’insta que es presenti o comuniqui la seva residència actual. Si s’hagués quedat la maquinaria repressiva del règim l’hauria sotmesa un Consell de guerra sumaríssim.

Anunci a la Vanguardia Española del febrer de 1939, en que s’insta a la Claudina Perenya a presentar-se davant el departamento del “Servicio Social” de la Falange Española. (Hemeroteca de La Vanguardia)

La història de la Claudina continuarà al proper capítol.

(1) “Crònica targarina” núm. 603 – 18 de març de 1933.
(2) “La Sanidad en las Brigadas internacionales”. Manuel Requena Gallego y Rosa
maria Sepúlveda Losa. Colección “La luz de la memoria”. Ediciones de la
Universidad de Castilla-La Mancha. 2006.

Els Perenya de Tàrrega: Els Perenya Dulot (4)

La sobtada mort del Manuel Perenya a Portbou, el 12 de març de 1932, va afectar de ple la vida de la família Perenya Dulot que, ja feia temps, s’havia establert a Portbou, on el Manuel feia de representant de l’agència de viatges anglesa, “Thomas Cook & Son”.

En Manuel Perenya Reixachs a Portbou amb l’uniforme de l’agència “Thomas Cook & Son”. 1931.
(Arxiu familia Pont-Pereña).

A Tàrrega el setmanari “Acció Comarcal” del dia 18 de març de 1932, un jove Ramon Novell escriu un emotiu article titulat “Un bon amic ens ha deixat”, i diu: “No solament com a amics deplorem, amb dol que ens arriba a l’ànima, la mort inesperada d’en Perenya, ans també com a patriotes i com a targarins. Ell era un més a treballar pel nostre poble. Ell, que no n’era fill, sentia per la nostra ciutat una passió digna del més entusiasta dels nostres. Per l’Orfeó, pels Amics de l’Arbre, per l’Associació demostrava
una estimació profunda, a prova de sacrificis, i, cosa que no tots els targarins podrien dir tenia aquestes institucions tan seves com del qui més”. En Ramon Novell explica l’anècdota de com “va captar taula per taula de l’Ateneu” els diners per adquirir els instruments de la primera cobla de sardanes de Tàrrega. I acaba, “Ha mort jove, com tots els preferits dels déus. Malaguanyat Manuel!. Encara no ens sabem avenir a la idea que ja no estigui a l’estació de Port-Bou atenent els viatgers o a fer un passeig maritim damunt el seu «Almogàver»”.(1)

Els joves de les famílies Perenya a Portbou. Estiu del 1931.
(Arxiu familia Pont-Pereña)

En Manuel fou enterrat al cementiri de Portbou, i una de les conseqüències immediates fou el retorn de l’Antònia Dulot i dels seus cinc fills cap a Tàrrega, a causa també d’una certa pressió de la família Perenya Reixachs, que en el futur vetllarà per l’educació i la cura dels cinc germans: la Claudina, el Miquel, la Consol, la Júlia i el Jordi. Les famílies dels germans Perenya Reixachs els acolliran sovint a casa seva. Arribada a Tàrrega l’Antoinette Dulot, anuncia a la “Crònica targarina”, les “Lliçons particulars i col.lectives de francès a càrrec de la professora nadiua Antònia Dulot vidua Perenya”, pel que serà coneguda a Tàrrega amb el renom de la “madame” . La filla gran, la Claudina, obre al domicili familiar un taller de modista.

Els germans Miquel, Consol, Claudina, Júlia i Jordi Perenya Dulot. Tàrrega
(Arxiu familia Pont-Pereña).

La Claudina, de qui en parlarem més extensament en un proper escrit, tingué durant aquests anys, un protagonisme actiu a la vida social targarina. Fou una de les signants, l’any 1933, del manifest d’esquerres, feminista i catalanista “A les dones de Tàrrega”. Organitzà la festa de les llucietes per la diada de les Modistes, i fou elegida “Miss Benzina” a la festa de Sant Cristòfol del juliol de 1934.

La Claudina amb un amic darrere el Jordi i la Júlia Perenya, a la miranda de Sant Eloi. Tàrrega 1933.
(Arxiu familia Pont-Pereña).

Però la tragèdia colpeix de nou la família Perenya. El setembre de 1934, mor als divuit anys el Miquel, que s’havia establert i treballava a Lleida ciutat, on participava activament en entitats culturals i esportives. Aficionat a la natació esportiva, en el moment de caure malalt s’entrenava per participar en un campionat. El seu enterrament a Tàrrega fou un acte multitudinari de dol i estima envers la seva persona.

Anunci de la Claudina Perenya a la “Crònica targarina”, 1935.

L’arribada de la guerra civil va afectar profundament totes les branques i a molts dels membres de la família. El compromís republicà i catalanista dels Perenya Reixachs, els va castigar amb l’exili, i els obligà a refer les seves vides lluny de casa. Acabada la guerra, la Cònsol es casà amb Josep Pont Utgés, i juntament amb la seva mare Antònia, amb la Júlia i amb el Jordi es van quedar a Tàrrega. El Jordi s’establiria anys més tard, després de casar-se, a Andorra.

En Manuel Perenya a Portbou l’any 1931.
(Arxiu família Pont – Perenya).

A mesura que anava confegint aquests escrits i coneixent la trajectòria vital dels Perenya – Dulot, he conegut amb sorpresa la història de la Claudina Perenya Dulot. Una vida impactant i extraordinària, protagonitzada tant per ella com per la seva parella en Càndid Rossell. La Claudina Perenya Dulot serà doncs la protagonista inesperada del proper capítol d’aquesta “Notícia de Tàrrega”.

(1) Ramon Novell. “Acció Comarcal” nº 14, 18 de març de 1932. Pag. 21.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del 24 de febrer de 2023.