Monthly Archives: January 2017

La Tàrrega de fa cent anys (3): La fundació de l’”Ateneu” de Tàrrega.

 

Una fita reeixida del catalanisme targarí de la primera dècada del segle XX, fou la constitució de l’Ateneu de Tàrrega. L’existència de l’Ateneu de Tàrrega, ha modelat la vida social i cultural de la ciutat durant prop de cent anys.

Durant tot l’any 1919, s’inicien les gestions per aconseguir la compra de l’edifici del Pati on s’estatjava el “Patronat de Sant Jordi”, i durant la festa major de setembre  del mateix any es funda l’Ateneu de Tàrrega. La primera junta de l’entitat està formada per Samuel Pereña (President), Francesc Segarra (Vicepresident), Josep Castellà (Vicepresident segon), Antoni Escribà (Vicepresident tercer), Emili Cucurull (Tresorer), Marcel·lí  Monné (Secretari),  i els vocals Santiago Sala, Joan Gómez i Ramon Sala.

ateneucedula

“Reproducció d’una cèdula de l’Ateneu de Tàrrega, la signen el President Samuel Pereña Reixach, el Secretari Marcel·lí Monné Masdeu, i el Tresorer Emili Cucurull Sacristà”. (Titularitat de de Jaume Ramon Ferrer).

Pocs dies després de la seva fundació, es posà la primera pedra del nou edifici en un acte solemne i se celebrà el primer acte, amb l’actuació conjunta de l’Orfeó Nova Tàrrega i la Cobla-Orquestra de la Principal de Palamós. Des de Bellpuig, la publicació “Lo Pla d’Urgell” lloa la fundació de l’Ateneu dient: “ No duptem del patriotisme del organitzadors ans n’esperem un bé molt gran i no’s pod deixar de regoneixer que comencen bé les coses”(1).

Poc abans de finalitzar l’any, el Consell Central de l’Ateneu en reunió celebrada el dia 7 de desembre, acorda fer una emissió de cent-cinquanta mil pessetes, amb 3.000 cèdules de cinquanta pessetes al portador, “amb destí a les obres d’engrandiment i reforma de la finca propietat de l’Ateneu”. L’emissió de les cèdules fou un èxit, i se subscriví íntegrament tot el capital. Per fer-se una idea del que significaven els imports de 150.000 i de 500 pessetes, podem prendre com a referència que una entrada al cinema costava 0’5 pessetes, o que el pressupost de subsistència d’una família amb dos fills era de 3.500 pessetes l’any. En aquest escrit adjuntem la reproducció d’una de les 3.000 cèdules emeses.

La constitució formal de l’Ateneu serà l’any 1921, quan les obres i treballs del nou estatge son força avançades. L’ideari fundacional de l’Ateneu, pretén aglutinar la cultura, el lleure i la vida social targarina. La primera editorial de la “Revista de l’Ateneu” manifesta clarament aquests objectius: “Bastir una obra de cultura i amenitat, que alhora enalteixi el nom de Tàrrega i satisfaci el nostre orgull de targarins, donant per cert que Tàrrega pot contenir persones d’esperit enlairat en nombre suficient per a portar a terme, amb ple èxit , una institució d’aquesta naturalesa, sempre que una tendència religiosa, política o social no amenaci disgregar la unitat requerida”.

En el proper escrit, els anys gloriosos de l’Ateneu: 1921-1936.

Jaume Ramon Solé.

(1) TÀRREGA (1898-1923): SOCIETAT, POLÍTICA I IMAGINARI. Joaquim Capdevila i Capdevila. Publicacions de

Publicat a la “Nova Tarrega” del 24 de juny del 2016.

Advertisements

La Tàrrega de fa cent anys (2): El Mestre Güell, “L’Ateneu” i “La Alianza”.

Tot i haver-se constituït i creat formalment l’any 1915, l’orfeó Nova Tàrrega no va fer el seu primer concert fins ara fa cents anys, el mes de setembre del 1916. Amb tot, el seu creador i inspirador, en Josep Güell i Guillaumet (Tàrrega, 1872 – 1930), ja havia creat l’any 1901 l’orfeó “La Nova Tàrrega” que juntament amb la “Societat Lírica Carnicer” oferia concerts arreu de les diverses sales targarines. El Mestre Güell, que a més de pintor i decorador , era músic i compositor, lluità sempre pel seu ideal de l’orfeó: volia que els targarins tornessin a sentir i a estimar la música popular i tradicional catalana, les cançons de la seva terra.

laliga

Periòdic quinzenal catalanista i targarinista “L’Aliga”, imprès i dirigit pels germans Baldomer i Josep Güell.         

El Mestre Güell, desenvolupà la seva activitat a l’entorn del “Patronat de Sant Jordi” i de ben jove el trobem a les files de la “Unió Catalanista” i a l’”Agrupació Catalanista de Tàrrega”. És un dels signants de la “Carta dels setze”, un manifest contra el caciquisme electoral a la nostra comarca, i col·labora en el seu moment amb el moviment “Solidaritat Catalana”. També destaca juntament amb el seu germà Baldomer, com a promotors i propietaris del periòdic quinzenal catalanista “El Aguila Tarraguense”, reconvertida l’any 1900 en  “L’Aliga”.

Va ser un incident de reivindicació patriòtica que tingué com a protagonista el “Mestre Güell”, el que feu saltar l’espurna de la fundació de l’”Ateneu de Tàrrega” com a gran casal catalanista de la ciutat, en oposició al casal conservador que en aquells anys era el gran conjunt recreatiu de “La Alianza”, propietat i feu del polític conservador en Enric de Càrcer, que havia estat alcalde de Tàrrega, diputat  i president de la Diputació de Lleida.

L’any 1918, l’Orfeó Nova Tàrrega anava a donar el seu concert de Nadal al Teatre de “La Alianza”. Una vella cançó s’incorpora al programa. Per primer cop en un acte públic serà cantat a Tàrrega l’himne nacional de Catalunya, “Els Segadors”. Les forces d’un i altre bàndol es mobilitzen, les unes per evitar aquest “acte subversiu” que podria molestar als “bons targarins” , i les altres per manifestar el seu suport. El dia del concert, hom concentra les seves forces al pati de butaques de l”La Alianza”. Quan s’inicia el Cant dels Segadors la sala es un batibull de xiulets i d’aplaudiments. El Mestre Güell fa aturar la peça i exclama: “Senyors, no som a casa nostra!”, acte seguit el Mestre Güell i tot l’Orfeó abandonen “La Alianza”.

la-alianza

“La Alianza” es trobava situada a la cantonada del Pati amb l’Avinguda de Catalunya”

Al cap d’uns dies en Josep Güell escriu un full adreçat a tots els targarins intitulat: “Ço que hauria dit en el concert de Nadal”:

“Fou en un moment tràgic de la nostra història, què com en els pobles d’ànima gran, florí una bella cançó…. L’han consagrada com a himne nacional català, segellant-la germans nostres, amb la sang de llurs pròdigues venes, essent avui com un toc de clarí per a l’agermanament de tots els catalans… Cada u dels qui formem l’Orfeó hi volem contribuir perquè es tracta del ressorgiment de nostra civilització, de nostra cultura, de nostra Pàtria, de la Pàtria del catalans… Per això protesto que hi pugui haver , a Tàrrega, persona tan endarrerida que la molesti el cant de l’himne català… Desperteu dins de vosaltres els nobles sentiments patriòtics que han de salvar-nos, i ha de tenir tot home culte i civilitzat, estimats targarins… Per ço us cantem amorosament l’Himne català. Per ço us cantem amb tota efusió Els Segadors”.

En el proper article parlarem de l’esclat d’il·lusió ciutadana i d’activisme cultural que va provocar la creació de l’Ateneu de Tàrrega.

Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 10 de juny del 2016.