Category Archives: Campanar

Els tres caps del campanar de Tàrrega

L’artista, o grup d’artistes que identifiquem com a Mestre d’Anglesola, va ser una de les principals personalitats artístiques del gòtic català de la primera meitat del segle XIV. El nom de Mestre d’Anglesola, es deu al fet de ser l’artífex del meravellós retaule gòtic de l’església d’Anglesola, que actualment es troba al “Museum of Fine Arts, Boston”. Probablement procedia del sud d’Occitània, ja que el seu estil artístic s’identifica amb els treballs que pels volts de l’any 1300 es realitzaven a la zona de Sant Bertran de Comenge. (1)

retaule-danglesola

Mestre d’Anglesola. Retaule de l’església d’Anglesola. Museum of Fine Arts, Boston.

Durant la primera meitat del segle XIV, el Mestre d’Anglesola treballa a Santes Creus, Poblet, Anglesola i sobretot a Tàrrega, on va construir de la monumental portalada de l’antiga església de Santa Maria.

Sabem que aquesta portalada, similar a les que es van construir a València, Morella, Osca i Tarragona, estava situada al sud de l’antiga església de Santa Maria mirant cap a la Plaça Major. També sabem que després del col·lapse del campanar de Tàrrega l’any 1672, l’any 1709 va ser desmuntada, i que part dels apòstols van ser ubicats al coronament de la nova església i altres van ser traslladats a altres capelles i esglésies de Tàrrega. De la Mare de Déu i el Jesús que la presidien se’n va perdre el rastre. Altres elements del conjunt escultòric de la portalada van ser aprofitats en la construcció del campanar i de l’església.

foto3campanar

Cap de personatge situat al mur sud del campanar

L’historiador de l’art en Alberto Velasco González, en el seu treball publicat pel Museu Comarcal l’any 2014 a “El conjunt monumental de Santa Maria de Tàrrega al Segle XIV” Enllaç Alberto Velasco (2), ha identificat dos dels tres caps que es troben al mur est i nord del campanar com a provinents de l’antiga portalada gòtica , i per tant obra del gran i venerat Mestre d’Anglesola. Al mur sud s’hi troba un tercer cap d’un estil diferent.

 

No cal dir que en el seu emplaçament actual, aquestes tres peces escultòriques pateixen una degradació física important i irreversible. Els tècnics i especialistes demanen de fa temps que cal retirar-les, per restaura-les i dignificar-les de dins la magnifica exposició permanent del nostre Museu Comarcal, “Tragèdia al Call. Tàrrega 1348”. Es tracta d’una actuació necessària, fàcilment executable i econòmicament assumible.

foto2campanar

Mestre d’Anglesola. Cap situat al mur nord del campanar

Esperem que, un mos de la nostra desapareguda portalada del Mestre d’Anglesola, torni a reviure i a ser admirada de nou per tots els targarins.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 4 de març del 2016

  1. “Els apòstols de la desapareguda portalada gòtica de Santa Maria de Tàrrega). Alberto Velasco González- URTX núm 23. 2009.
  2. “El conjunt monumental de Santa Maria de Tàrrega al Segle XIV”. Alberto Velasco González. “Tragèdia al Call. Tàrrega 1348, Tàrrega”, Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega. 2014.
Advertisements

L’ESGLÈSIA PARROQUIAL I EL CAMPANAR DE TÀRREGA

Encara era un xicotet de 12 o 13 anys, quan escoltava amb interès, les xerrades del mestre Joan Tous, al col·legi dels Escolapis. El Senyor Joan era un home erudit i omplia les hores de les llargues tardes d’hivern, xerrant sobre tot allò que li venia al cap.

M’encantaven les històries i les anècdotes de la Tàrrega d’abans. I una de les coses que em xocaven més, era quan ens explicava, que el campanar de Tàrrega no estava acabat; que li faltava a la part superior, el llanternó, tal i com ho tenien altres esglésies similars.

El campanar de Tàrrega.

El campanar de Tàrrega.

Més endavant en converses disperses, sovint havia escoltat la cantarella que a Tàrrega sempre es comencen les coses, i que mai s’acaben, i com a exemple es posava la història del campanar inacabat.

L’església i el campanar de Santa Maria de l’Alba, fou obra del projecte traçat l’any 1672 per Fra Josep de la Concepció. L’obra s’inicià de seguida, el mes d’abril d’aquell mateix any.

Pergami original del plànol de l'església parroquial de Tàrrega

Pergami original del plànol de l’església parroquial de Tàrrega. Fra Josep de la Concepció.

Com tota obra monumental digna del seu nom, la construcció de l’Església Parroquial de Tàrrega es va allargar al llarg de dècades de penes, de guerres i de penúries. Segons un memorial de l’any 1750, tota l’obra feta fins llavors havia costat més del doble de la quantitat prevista inicialment, o sigui, tot un clàssic d’obra monumental.

L’obra va avançar, i el 19 de maig del 1696 es va beneir l’església, però encara faltava per construir el campanar i la façana. Les obres es van acabar al cap de noranta anys d’haver-se iniciat, l’any 1762.

Pergami original de l'alçat de l'església parroquial de Tàrrega. Fra Josep de la Concepció.

Pergami original de l’alçat de l’església parroquial de Tàrrega. Projecte definitu modificat.

Si les obres es donen per acabades, com és què al cap dels segles, es diu que el campanar resta inacabat?. El motiu és, perquè tenim la sort d’haver conservat el projecte original de Fra Josep de la Concepció, que es guarda a la rectoria de la Parròquia, i que reproduïm en aquest escrit. Aquesta traça o projecte, contemplava un acabament diferent al definitiu: el campanar era més alt, i acabat amb un llanternó, tal i com veiem en altres esglésies projectades pel mateix tracista, com ara la de Vilanova i la Geltrú.

Campanar de Vilanova i la Geltrú de Fra Josep de la Concepció.

Campanar de Vilanova i la Geltrú de Fra Josep de la Concepció.

Rellegint fa pocs dies el magnífic i complert  treball sobre “L’església parroquial de Tàrrega durant els segles XVII i XVIII, del classicisme de Fra Josep de la Concepció, al barroquisme de Pere Costa” , de Maria Garganté i Llanes, publicat a l’URTX nº 17 de l’any 2004, podem adornar-nos d’un detall que ens permet afirmar que el campanar de Tàrrega està acabat.

Campanes. El campanar de Tàrrega.

Campanes. El campanar de Tàrrega.

El detall en qüestió , no és altre que el llibre de l’obra de l’església de l’any 1707, on hi consta el pagament d’onze lliures a fra Jaume Ribot de Sant Agustí, tracista, per haver fet un nou projecte per cobrir el campanar. Aquest acabament del campanar no es comença a construir fins l’any 1744, per ja és el definitiu, i el que actualment dona aquesta imatge única de Tàrrega, que tots coneixem, amb la seva inconfusible silueta.

El campanar de Tàrrega.

El campanar de Tàrrega.

Però mentre escrivia aquest escrit, s’ha produït un fet cabdal i transcendent per a la recuperació del màxim exponent arquitectònic de la nostra ciutat: la presentació del “Pla Director de l’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega” que canviarà moltes actituds i percepcions dins l’imaginari col·lectiu targarí en relació al millor conjunt monumental, arquitectònic i artístic de Tàrrega.

Volta superior.El campanar de Tàrrega.

Volta superior.El campanar de Tàrrega.

El Pla Director, redactat pel prestigiós arquitecte Xavier Guitart Tarrés, en col·laboració amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i els membres de la Junta de la Parròquia, posa els fonaments per la futura restauració i rehabilitació integral de l’edifici, per tal de reparar-lo, museïtzar-lo i recuperar tots aquells espais del monument que ara no son visitables.

Proposta de rehabilitació dels espais interiors. "Pla Director de l'Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba".

Proposta de rehabilitació dels espais interiors. “Pla Director de l’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba”. 2015.

Museïtzar i fer accessible tot l’any la cripta, l’antiga capella de les santes Espines i els espais sobre les capelles laterals, així com el campanar, dotaria a la ciutat d’un interessant i espectacular atractiu, que permetria posar en valor el conjunt arquitectònic de Santa Maria de l’Alba, i alhora revitalitzaria el casc antic de la ciutat. Un conjunt arquitectònic que ja té en les pintures murals al fresc dels pintors Jaume i Josep Minguell, un valor artístic de primer ordre.

El Pla Director, descriu i prioritza l’ordre de les intervencions en diferents fases, així com una aproximació al seu cost econòmic. També és important aconseguir la declaració del conjunt com a Monument Històric Artístic Nacional, per tal d’accedir als ajuts i als recursos necessaris per a la seva restauració i recuperació.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a Londarí. Tàrrega, juny del 2105.