El plànol que avui presentem no té data, ni origen, però si el comparem amb el de l’any 1820 veurem que és posterior, i hi veiem un estrany traçat del ferrocarril que segueix el curs natural de l’Ondara i ubica l’estació de tren a la Plana, en el mateix indret on avui hi ha la zona esportiva. En canvi, el traçat ferroviari actual i l’estació de tren, de la línia Manresa – Tàrrega no surt dibuixada per enlloc.
Sabem que els plànols de la secció del Ferrocarril de Manresa a Lleida s’aproven el mes de juny del 1857 i que tot seguit s’iniciaren les obres. Per tant podríem pensar que aquest plànol és previ, i que s’hi dibuixa un traçat inicial del ferrocarril que després es va modificar. Però això ens portaria a datar aquest plànol cap del 1855 cosa completament impossible si contemplem globalment les informacions que el dibuix ens dona.
El plànol representa la configuració de la muralla del carrer Migdia, amb algun dels seus torricons, amb les línies actuals que sabem no segueixen la línia de la muralla medieval. Donat que l’obra de modificació de la muralla va ser posterior a la rubinada de Santa Tecla del 1874, hem d’afirmar que el plànol també n’és posterior. El mapa també ens mostra ja un quasi inexistent convent dels Agustins, les pedres del qual es van utilitzar en la construcció del mur, i també dibuixa la tanca que anava des del pont de l’Ondara seguint l’actual carrer Joan Maragall fins al pati, anant més enllà del clos medieval de la Vila.
Ara bé, l’element determinant en aquesta datació és la representació clara en el plànol del Col·legi de Sant Josep de les Germanes Carmelites Terciàries, a la cruïlla entre l’actual carrer Sant Roc i l’Avinguda Catalunya que la ordre religiosa va construir l’any 1885. Per tant el plànol ha de ser posterior a aquesta data.
Cantonada del Carrer de Sant Roc, amb l’Avinguda de Catalunya de Tàrrega, l’any 1940. Antic Col.legi de Sant Josep construït l’any 1855 i que surt dibuixat al plànol d’aquest escrit.
Però llavors la pregunta és, que hi fa l’estació de tren fora de lloc? L’única hipòtesi que em permeto plantejar és la següent.
Sabem que l’any 1863 els igualadins i la Companyia de Ferrocarril de Sant Sadurní a Igualada, estan preocupats per la construcció de la línia Barcelona – Saragossa per Manresa la qual deixa Igualada fora del circuit ferroviari de l’estat (1). Demanen una connexió ferroviària Igualada – Manresa però els hi és denegada. Llavors es comença a parlar de prolongar la línia des d’igualada fins a Tàrrega per enllaçar amb la línia de Madrid. Aquest és un projecte que als anys 1920 es recupera i s’arriba a dibuixar part del projecte ferroviari per Igualada –Santa Coloma de Queralt – Guimerà – Tàrrega – Balaguer.
Probablement aquest plànol correspon a un estudi de traçat d’aquest nou ferrocarril d’Igualada Tàrrega, tot i que, continua sent molt estrany que s’oblidi de la realitat ferroviària existent en aquell moment.
Jaume Ramon Solé.
(1). “Los caminos de la era industrial. La construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana (1843 – 1898)”. Pere Pascual Domènech. Edicions Universitat de Barcelona. 1999.
Publicat a la “Nova Tàrrega” del 24 de febrer del 2017.
La tartraneta 