Arxius mensuals: Mai de 2021

Carta des de l’exili: Agde, 12 juliol de 1939. ( 3 )

El relat d’avui es basa en fets i testimonis, escrits o orals, i també en alguna suposició,
La manca dels testimonis directes dels seus protagonistes ens obliguen a suposar situacions d’una història que no coneixem del tot.


En Francesc Plassa és, el 19 de juliol de 1939, al camp d’Agde, des d’on escriu a sa
germana Maria, i es preocupa per la sort de la seva parella Antònia Carulla, així com
per la situació de la seva cunyada i vídua del mestre Lluís Plassa, na Maria Castellà.

Document d’ingrés a la presó de Lleida de Maria Castellà. 23 de desembre de
1939 (Arxiu de Lleida).


Na Maria Castellà torna a Tàrrega la vigília de Nadal de 1939, és detinguda per la
guàrdia civil, i tancada a la presó de Lleida. Probablement havia tornat de França amb
la seva cunyada na Maria Plassa i ja era a Barcelona des de feia unes setmanes. El
retorn d’ambdues cunyades de l’exili, podria estar motivat per la mobilització del
Francesc Plassa a França qui, com la majoria d’exiliats republicans, va ser enviat a
les companyies de treball de l’exèrcit francès al nord del país.


Així doncs, en Francesc Plassa es trobarà aviat en una zona ocupada per
l’exèrcit alemany, i perd tot contacte amb els seus familiars durant un llarg periode de temps.


Quan França és alliberada pels americans, se’n va a treballar a la base americana de
Marsella, i des d’on escriu i dóna senyals de vida als seus familiars de Catalunya.

A l’octubre de 1945, contrau matrimoni amb Suzanne Minotte, que havia conegut a Bussy la Pesle on havia treballat com a llenyataire durant tota la guerra mondial.
Entre els papers guardats per en Francesc Plassa a casa seva a França, apareixen
dues cartes escrites entre la seva germana Maria i la seva parella Antònia, escrites a
Catalunya entre el 1940 i el 1944.

Maria Plassa Estruch. 1956. ( Arxiu família Plassa-Minotte).

Les cartes van arribar a mans del Francesc, anys després d’estar escrites, quan la seva germana Maria el va visitar a França. Probablement, el contingut d’aquestes cartes i la incerta i desconeguda situació en que va quedar l’Antonia Carulla, deurien provocar un trasbals important a en Francesc.


Les cartes, revelen les disculpes de la Maria Plassa vers l’Antònia, per haver-la
abandonat a Figueres, (i haver-la allunyat per sempre del Francesc), durant la retirada
republicana del febrer de 1939 : “Ah petita, tu saps ben bé que la meva intenció no era
pas deixar-te”. També sembla que la vulgui al seu costat, per a que li faci de serventa i
per que la cuidi, i també li dona a entendre, que el Francesc ha estat malalt i que ha
mort a l’exili: “Tant que jo et considero, recordant-me del meu pobre Paquito…. pel
record del meu germà vine!. Ell no t’ho permetria que jo sofrís sola, perquè sap que jo
em vaig desfer per ell quan va estar malalt. Vine que no et renyaré. al contrari, vull
abraçar-te”.

Antònia Carulla Terrades. 1937. (Arxiu família Plassa- Minotte).


La resposta de l’Antònia és la següent: “Maria, sabràs que estic al llit ara. No puc
pujar”. “Prefereixo no pujar Maria, jo ja pregunto que fas, ho sents?” I una frase que
respon a la pregunta que el Francesc es feia l’any 1939: “Tinc el petit al llit, jo també
he estat tres dies malament. Salut”.

L’Antònia ha tingut el fill que esperava el febrer del 1939, probablement fruit de la
relació sentimental amb el Francesc. Quan i on neix aquest nen? Quan se n’assabenta
en Francesc?. Que fou de l’Antònia i del seu fill?. Van sobreviure?. L’angoixa vital d’en
Francesc, durant els darrers anys de la seva vida, podria estar relacionada per haver
deixat sola a l’Antònia, amb un fill seu que mai va veure?. No hem trobat cap resposta.
Però hi ha més preguntes sense resposta. Perquè la Maria dona a entendre a
l’Antònia que el Francesc és mort? I perquè la Maria parla de l’Antònia al Francesc
com la seva antiga parella?. Era una estratègia per separar-los?.


Potser més endavant el misteri del fill del Francesc i de l’Antònia s’aclarirà, però el
drama de la guerra va afectar tants aspectes de la vida intima i personal de tanta gent,
que mai podrem conèixer ni imaginar la immensitat del patiment humà que la guerra provocada pel feixisme van generar al nostre poble.


Una fotografia que el Francesc Plassa tenia guardada a Bussy-la-Pesle, ens ha obert
les portes a conèixer alguna cosa més de la identitat de l’Antònia Carulla.

Al proper article ho esbrinarem.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 24 de desembre de 2020