Arxius mensuals: Setembre de 2020

1939, la Tàrrega aniquilada. El mestre Lluís Plassa i Maria Castellà (7).

A l’abril de 1938, en Lluís Plassa deixa el càrrec de regidor de sanitat i cultura a l’Ajuntament de Tàrrega, per incorporar-se a files. Amb tot, al juny encara signa com a Secretari de la Junta Directiva d’Esquerra Republicana de Catalunya de Tàrrega. A partir d’aquest data, ja no tenim cap més notícia seva. Així s’acaba la seva història. La resta ens era fins ara desconeguda.

Darrer document signat per en Lluís Plassa a Tàrrega el 8 de juny de 1938. Signa com a secretari d’Unió Republicana. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Van ser els familiars targarins de la Maria, els germans Castellà Puigfel, els qui van obrir les portes de la investigació actual. Una “Certificación de Liberación Condicional” signada pel director de la presó provincial de Lleida del 29 de setembre de 1940, ens descobreix que la Maria Castellà havia estat a la presó durant nou mesos i nou dies, i en aquest mateix document declara que era viuda.

Document guardat per la família Castellà-Puigfel, on consta la llibertat condicional de na Maria Castellà vídua del 29 de setembre de 1940. (Família Castellà – Puigfel).

A l’Arxiu Històric de Lleida vam trobar l’expedient del judici. La Maria Castellà Calderó, va ser detinguda per la Guàrdia Civil de Tàrrega, al seu domicili del carrer Aurora, el dia 23 de desembre de 1939. Aquell mateix dia ingressà a la presó de Lleida per ordre del Governador Militar. Tenia 33 anys i era modista. Fou jutjada per un Consell de Guerra del delicte de “Rebelión Militar” i per procediment sumaríssim, el dia 29 de maig de 1940. La sentència del judici fou aquesta:

“RESULTANDO QUE MARÍA CASTELLÀ CALDERÓ de filiación izquierdista con anterioridad al Movimiento Nacional, habiendo hecho propaganda de sus ideas en las últimas elecciones, durante el dominio rojo formó parte de la dirección femenina de izquierdas del pueblo de su residencia, así como de la comisión del socorro rojo, intervino en cuantas manifestaciones y asambleas, insultando personalmente a los jefes del Gobierno Nacional…. El Consejo de Guerra estima que los hechos probados son constitutivos de un delito de excitación para cometer la rebelión militar. FALLAMOS, que debemos condenar y condenamos a la procesado, MARIA CASTELLÀ CALDERÓ a la pena de UN AÑOS DE PRISIÓN MENOR”.

Fitxa de na Maria Castellà a la presó de Lleida. Condemnada pel delicte de “Auxilio a la rebelión”, que fou el de ser l’esposa d’en Lluis Plassa. (Arxiu Històric de Lleida).

Va complir presó fins el 29 de setembre de 1940, quan sortí en llibertat condicional fins el compliment de la condemna d’un any. En tornar a Tàrrega, la Maria va viure i treballar de modista, al seu domicili del Carrer de la Font, fins la seva mort als 68 anys el dia 31 de març de 1973. Alguns dels papers que havia conservat, ens han obert les portes a noves i apassionants històries que, des d’aquí, anirem desgranant.

Document d’ingrès de na Maria Castellà a la presó de Lleida el dia 23 de desembre de 1939. (Arxiu Històric de Lleida).

Entre aquests papers, hi han tres postals de Besiers, dues d’elles escrites per la Maria Castellà el 8 i el 15 d’abril de 1939 i adreçades al Lluís, i una postal escrita pel Lluís Plassa datada el 26 d’abril de 1939. A part d’aquestes postals, fotografies i altres documents, n’hi a una que ens ha obert altres portes. Es tracta d’una fotografia sense datar, enviada a la Maria, probablement a finals l’any 1943,  per part del germà d’en Lluis, en Francesc Plassa, on hi trobem escrita la següent llegenda: 

“A mi querida hermana Maria, como prueba de mi cariño y del coraje que le deseo en espera de días mejores. Paquito.”

Fotografia i escrit, encara ple d’esperança; que el cunyat de na Maria Castellà, en Paquito Plassa, envia a Maria Castellà, l’any 1943 des de l’exili a França.

Que va succeir amb en Lluís Plassa?. Quan i on va morir? Quin fou el destí del Paquito i de les seves germanes?.

Sabem que na Maria Plassa havia marxat a l’exili, probablement la mort del seu marit en Lluís Plassa la va fer decidir a tornar.

En els propers articles ho descobrirem.

Jaume Ramón Solé.

1939, la Tàrrega aniquilada. Els mestre Lluís Plassa i Maria Castellà (6).

“Pares, germanes meves: no us avergonyiu mai de mi, jo també porto la front alta i estic il.luminat per la inocència”.

(Fragment de l’escrit del dibuixant i cosí d’en Lluís Plassa, en Xavier Horta Plassa , abans de ser afusellat a Lleida el 18 d’agost de 1939 als 25 anys.)

Després de les eleccions municipals del 1934, el grup polític d’esquerres a l’oposició a l’Ajuntament de Tàrrega, va reprendre la batalla per la recuperació de l’edifici del convent de la Mercè cedit pel municipi l’any 1884 als Pares Escolapis. Entenien que la constitució republicana prohibia el contracte d’arrendament, i que els escolapis no podien complir amb la clàusula del contracte que els obligava a impartir l’ensenyament secundari.

Els fets d’octubre d’aquell any, i l’empresonament dels regidors d’esquerra, va aturar la polèmica, però quan el mes de juny de 1936, per decret governatiu, el govern municipal va passar a mans de les esquerres, la municipalització del Convent de la Mercé fou efectiva. 

Amb la guerra civil l’Ajuntament i la Generalitat van iniciar les obres de modernització del convent per adequar-lo a Institut Politècnic i a Escola d’Arts i Oficis. En Lluís Plassa, com a conseller d’Ensenyament de Tàrrega, va promoure les reformes basades en donar llum a les aules i els passadissos obrint uns grans finestrals, i adequant urbanísticament la nova entrada a l’Institut. A sobre d’aquesta, podem contemplar encara avui, el fris escultòric noucentista, que reflexa l’esperit racional, classicista i humanista republicà.

Fris republicà fet durant la guerra per encapçalar l’entrada al remodelat edifici de l’Institut Politècnic de Tàrrega. Se’n desconeix l’autor. (Edifici municipal de l’Escola Pia. Fotografia Jaume Ramon Solé.)

Durant els mesos de maig – juny de 1938, quan Tàrrega es troba ocupada militarment i el front és a pocs quilòmetres de la ciutat, en Lluís Plassa signa com representant d’Esquerra Republicana de Catalunya,  el ban-manifest antifeixista del recent constituït Front Popular de l’Urgell, que es distribueix per tota la comarca. Aquest document, fins ara inèdit, que reproduïm aquí, reflexa la necessitat d’autoafirmació política dels defensors de la República, contra “el feixisme criminal i invasor”.

Cartell-Ban del Front Popular de l’Urgell. Juny-Juliol del 1938. (Fons d’imatges de CAL FONOLL. Pó Rosselló).

L’activitat pública i política d’en Lluís Plassa, va seguir sent intensa al llarg de l’any 1938. Fou secretari d’Esquerra Republicana, responsable municipal de l’Hospital i cap a finals d’any és cridat a files. Plega del seu càrrec de regidor a l’Ajuntament i a partir de llavors desconeixem la seva activitat fins a l’exili.

Dibuixos d’en Xavier Horta Plassa, cosí germà de Lluís Plassa Estruch. Afusellat a Lleida als 25 anys el 18 d’agost de 1939, sense cap més raó de ser dibuixant i relacionar-se amb persones d’esquerra d’Almacelles. Fou company de cel.la de Domènec Puigredon, Alcalde de Cervera afusellat el 28 de juliol de 1936.

A principis de 1939, en Lluís Plassa i na Maria Calderó, com molts altres targarins marxen cap a l’exili. El seu germà Paquito i la seva germana Maria, que exerceix de mestra a Barcelona, també emprenen el camí de França. Altres van optar per quedar-se.

El seu cosí d’Almacelles en Xavier Horta i Plassa fou afusellat el 18 d’agost de 1939, a Lleida com ho havia estat el 27 de juliol, el seu company de cel.la a la presó, en Domènec Puigredon, alcalde de Cervera per Esquerra, després d’un sumarissim i venjatiu consell de guerra militar.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 13 de març de 2020.