Monthly Archives: May 2017

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, d’en Josep Flaquer i Capdevila. 1936-1939. (1)

“Apuntes sobre los esdeveniments que sobrevingueren arran del moviment revolucionari del dia 19 de Juliol de 1936”

Els descendents de la família d’en Josep Flaquer han fet donació a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, d’un dietari que recull el dia a dia de la ciutat de Tàrrega des del 19 de Juliol del 1936, fins a l’1 d’abril del 1939.

Fragment Dietari.jpg

Fragment del Dietari d’en Josep Flaquer i Capdevila.

Es tracta d’una llibreta de 31 pàgines manuscrites, escrites en català, on en Josep Flaquer hi anota cronològicament els fets que per la seva importància o dimensió el colpeixen més intensament. El dietari combina informacions anotades de manera molt concisa i telegràfica, com els bombardejos o els moviments de tropes, amb altres de més extenses.  En totes elles, ens transmet la seva opinió sobre uns fets que l’afecten personalment.

Dietari manuscrit del Sr. Josep Flaquer. (L’ordre de la còpia cal seguir-lo d’acord amb la numeració de les pàgines de l’original).

L’autor del Dietari, en Josep Flaquer i Capdevila era un comerciant i propietari targarí, boter d’ofici i nascut l’any 1861. Va ser fundador de l’Associació d’Amics de l’Arbre, meteoròleg i regidor de l’Ajuntament en diferents ocasions, sempre en candidatures conservadores vinculades amb la Lliga Catalanista. Durant els primers anys de la República fou primer tinent d’alcalde i mà dreta de l’Alcalde  Francesc Fité. Va ser l’encarregat de redactar el document a favor de la capitalitat comarcal de Tàrrega l’any 1932 i va col·laborar amb la Comunitat de Regants de Tàrrega la qual , el mes de setembre del 1945 li va expressar un homenatge pòstum. Va morir al cap de pocs mesos del final de la guerra, el 4 d’agost de 1939 a l’edat de 78 anys.

 

El Dietari permet posar-nos en la pell d’un targarí del segle XIX, catòlic i conservador,  compromès amb la vida cultural, associativa i política de la ciutat. Un targarí de 75 anys, culte i profundament religiós, que veu com a partir de les eleccions municipals del febrer del 1936, es destitueix l’alcalde i dels regidors de dretes de l’ajuntament per ordre governativa,  s’expulsa els Pare Escolapis de l’edifici municipal del col·legi i es desarma als membres del “Sometent”. Al seu parer, aquests fets locals, juntament amb els assassinats a l’abril del 1936 dels germans Badia, d’Estat Català a Barcelona i del lider dels partits monàrquics en José Calvo Sotelo a Madrid el dia 1 de juliol del 1936. son el preludi del que vindrà amb la tragèdia de la guerra civil.

 

Els seus dos germans, en Joan Flaquer i Capdevila, religiós i organista de la Parròquia d’Àger va ser executat a l’edat de 68 anys el dia ú d’octubre del 1936 al cementiri de Lleida. En Joaquim Flaquer i Capdevila, Rector del Col·legi de l’Escola Pia de Terrassa va ser assassinat el 24 de setembre del 1936, a l’edat de 62 anys.

 

La visió, sempre subjectiva, d’aquest moment tràgic de la nostra història, contat per la persona d’en Josep Flaquer i Capdevila, és d’un gran valor humà, social i històric. Llegim-ne uns fragments que en propers articles comentarem amb més deteniment.:

 

“Luego del dia 15 al 20 (Juliol del 1936), se inicià un moviment revolucionari en Africa. Aquí en la península lo Sr. Largo Caballero declarà la vaga general a tota la nació y lo dia 19 esclatà en Barna, Sevilla, i altres caps de província aital moviment, se veu passà promogut per los Militars. En Barna com lo poble estigués armat, feren frente als militars, quels venceren, ja fos que ells no estigueren ben units o haver-se anticipat al moviment”.

 

“Al mateix temps lo senyor Prieto (Indalecio Prieto) vist lo moviment digué ben públicament que aquest moviment havia sigut promogut per lo Capital, los Militars y lo Clero, que havia d’exterminals a tots. Amb tal motiu se desencadenà un moviment tan gran de revolució a tota Espanya, que se expulsaren y perseguiren totes les ordres religioses sens excepció. Jesuïtes, Frares, Escolapios , tot lo clero rural tingué que guardar-se, les Monges totes sens excepció tingueren que abandonar llurs residències ab la salvetat que sels respectà la vida a totes, lo que no fou igual per tot el clero de totes Institucions, que a més de incautar-los los edificis e Yglesias, algunes de’lles foren cremades, les que no desmuntades i desnonades de altars e imatges, y aquestes, cremades junt amb tots los ornaments del poble, de manera que exceptuant la Catedral de Barna y alguna altra més se salvaren de les turbes salvatges de la època. Aquí (g. a D.) (gràcies a Déu), no veguerem allò que he dit, mentres que a fora les hagué cremades, desmuntades, y mutiladers y hasta algunes se pensà en convertir-les en places de ventes o mercats”.

 

“Degut a la declaració del Sr. Prieto que havia de exterminar als promovedors del moviment, ( se constituí =comités amb armes= compostos de socialistes, comunistes de la Fay y Poum anarquistes) se desencadenà una persecució tan despietada contra tot lo clero y particulars y quins ells cregueren còmplices, que tots quants pogueren obtenir, foren passats per les armes, sent la primera víctima aquí particular lo Sr. Fité lo dia 10 de Agost, (vegi’s al final com fou pres i com acabà), clero lo dia 26 del mateix mes (de juliol), el pare castells lo dia 5 de setembre, lo Doctor Llobet 9 d’octubre, Mossèn Rubiol, dels P.P. Escolapis i Frares Carmelitans y Novicis que havia pocs se sapigué que se salvassen, fins hi hagué algun del clero que li exigiren alguna quantitat amb promeses de respectar-lo y més tard fou perseguit”.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 de setembre del 2016.

Advertisements

La Tàrrega de fa cent anys (7) . La confiscació de l’Ateneu 1937.

La sort va fer que casualment, navegant per la web l’Arxiu Nacional de Catalunya, em trobés amb un document inèdit i fins ara desconegut, que és un excel·lent testimoni de l’alterada quotidianitat de Tàrrega durant la revolució i la guerra civil del 1936-1939.

ANC1 (1).jpg

El document, que avui reproduïm, és una carta de justificació, datada al juny del 1937, que s’adreça a la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya i on Esquerra Republicana explica el perquè va ocupar i confiscar, l’immoble i les instal·lacions de l’Ateneu de Tàrrega a l’inici de la guerra.

ANC2 (1).jpg

El document que reproduïm íntegrament, dona molta informació que cal llegir atentament i entre línies. La contenció i la prudència dominen el to l’escrit, quan es parla “d’ocupació temporal” i de “satisfer les despeses totals de l’immoble”. Tanmateix també es posa l’accent en aquells aspectes ideològics, que en aquest període posterior als Fets de Maig del 1937, podien causar simpaties entre els responsables polítics de la Comissió o com l’afirmació que a l’Ateneu s’hi reunien tots els facciosos de la ciutat.

MoreuMiralles01.jpg

Francesc Moreu Balcells amb la seva filla
Font: Arxiu familiar de Maria Moreu Súria.

 

Sabem que l’afirmació de l’Ateneu com a cau de facciosos no és del tot certa, ja que en el Consell Central de l’entitat a l’inici de la guerra hi trobem targarins vinculats amb els partits més liberals del Front d’Esquerres com N’Antoni Pomés, l’Isidre Solé, en Marian Solé o el mateix director de la Crònica Targarina en Josep Prenafeta.

A la carta, adreçada al President de la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya, es diu:

“Que a conseqüència de la Revolució esclatada per la provocació de la sublevació militar-feixista, aquesta Entitat va tindre d’incautar-se provisionalment i ocupar la finca núm. 1 de la Plassa Macià d’aquesta Ciutat, (composta de Sala-cafè i d’espectacles, casa i patis), propietat de la SOCIETAT “ATENEU” de Tàrrega, local on se reunien tots els elements facciosos de la localitat, d’innegable concomitància amb el moviment subversiu, com ho demostra a bastament el fet d’ésser fugitius i absents els principals tenedors de Cèdules de l’esmentat immoble”.

També s’indica que “cal seguir ocupant l’immoble de referencia per a desenvolupar la tasca social antifeixista que exigeixen les actuals circumstàncies per al triomf de la classe proletària”.

I finalment sol·liciten que: “Els hi sigui legalitzada l’ocupació temporal i en tot cas l’incautació de la referida finca”.

La carta datada a Tàrrega el 28 de juny del 1937, està signada pel President i el Secretari d’Unió Republicana Casal d’Esquerra Republicana de Catalunya de Tàrrega, els senyors Francesc Moreu i Balcells i  Enric Clua i Maluquer, respectivament. Ambdues personalitats van ser regidors de l’Ajuntament de Tàrrega durant la República, i empresonats pels Fets d’Octubre del 1934. Durant la guerra van continuar amb la seva tasca de regidors, fins que finals de l’any 1938 es desplacen a Barcelona, i inicien un exili interior fins que son represaliats pels tribunals franquistes.

Cguerra018.jpg

Acta del Consell de Guerra feixista contra n’Enric Clua Maluquer, Regidor de l’Ajuntament i Secretari d’ERC a Tàrrega.

Cguerra019.jpg

En el seu cas, com en els de molts altres casos de represaliats, i fins i tot d’afusellats pel franquisme, la participació en els Fets d’Octubre del 1934 fou determinant en la seva detenció i condemna en consell de guerra.

Jaume Ramon Solé.