Monthly Archives: May 2018

El Pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. Anys 1930. (4).

El Pati es transforma en el centre social, econòmic i cívic de la ciutat. El Banc Espanyol de Crèdit, la farmàcia Argilés, la botiga de queviures de “Ca la Solera” i altres comerços de moda obren al Pati. Ho fa també, la sucursal de la casa de receptors de ràdio “Climo” i un establiment de fotografia.  Les estacions de servei, els garatges, les fondes i els hostals es modernitzen. Nous cafès i bars, el Joventut, el Royal i el Liceu li donen un ambient lúdic i cosmopolita. S’hi fan concerts i ballades de sardanes. S’hi celebren els Tres Tombs i els castells de foc. Però la jardineria de la plaça encara és un tema a solucionar..

1934ElPati.jpg

Fotografia familiar de l’any 1934, de la família Solé – Alsina passejant Pati. En primer terme na Elvira Solé Triginer, al seu darrere na Carme Solé Alsina, la meva àvia Josefa Alsina Aymerich, la meva mare Dolors Solé Alsina, i al seu costat la seva tieta Ramona Alsina Aymerich.

L’any 1932 davant les queixes pel mal estat dels arbres, l’Ajuntament decideix lliurar a l’entitat “Amics de l’Arbre” la conservació i millorament dels jardinets i arbrat de la Plaça. Aquesta entitat hi planta rosers, esporga els plataners i arranja els parterres “per tal de què hi puguin brotar amb orgull les plantes”, i sembla que ho aconsegueixen amb la plantació als parterres centrals de plantes aromàtiques pròpies del país.

A l’estiu del 1932 es col·loca una placa de marbre a la façana de la Fonda Univers, per oficialitzar el nom de Francesc Macià a l’antiga Plaça del Carme, abans de la nova i multitudinària visita oficial del President Francesc Macià a Tàrrega, el mes de setembre.

La frondositat dels plataners del Pati serveixen d’aixopluc a un gran nombre de pardals. Cara al vespre però, els ocells sofreixen l’atac de joves que, amb pedres i paper encès amb sofre i tiradors de goma, els cacen per impacte o per asfixia. Els veïns es queixen a l’ajuntament a fi d’evitar aquest espectacle incivilitzat i el perill que suposen els projectils per als vianants.

La millora segueix. Per la Festa Major del 1934 s’inaugurà el ferm i l’asfaltat dels carrers i voreres de l’entorn la Plaça, per evitar el fang i la pols que s’aixecava quan feia vent o quan passava un automòbil. També s’hi projecta la construcció d’un templet per a la Banda Municipal al mig de la Plaça que mai s’arribà a construir.

Un altre aspecte urbanístic que se’n parla sovint ja a l’any 1935, després de la urbanització de l’Avinguda Catalunya, és la de com realitzar el projecte de l’arquitecte Florensa  d’unir la carretera general des de cal Costa en línia recta fins el raval del Carme, enderrocant part dels “pavellons”, per evitar la contracurva del Pati. En aquest sentit, es manifesta a la “Crònica Targarina” l’arquitecte lleidatà Cases Lamolla, que veu impossible l’enderroc i proposa modificar el Pati, per enllaçar amb una corba suau l’Avinguda de Catalunya amb l’inici del raval del Carme, la qual cosa implicava escapçar la part nord del Pati…

Tanmateix el conflicte bèl·lic que s’inicia el 1936, amb els efectes dels tràgics bombardejos del 1938 i les voladures dels edificis del Raval del Carme el 1939 durant la retirada, canvien la perspectiva. Ho comentem en el proper escrit.

Jaume Ramon i Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 27 d’abril.

Advertisements