Monthly Archives: August 2018

El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. La Torre i la muralla del Pati. (10)

La Muralla del Carme construida entre el 1366 i el 1370, s’iniciava al Portal d’Aiguaders (Agoders) i anava en línia recta fins arribar al Portal del Carme al carrer de Cervera. Des d’aquí seguia fins a una magnífica Torre, on feia un gir de noranta graus per baixar cap al portal de Santa Anna.

Foto 1 Torre.jpg

La Torre de la muralla del Pati poc abans del seu enderrocament. 1960-1961. (Arxiu Comarcal de l’Urgell)

Com en molts altres llocs, les muralles i portals de Tàrrega van patir la força de la piqueta i van ser enderrocades a finals del segle XIX i les primeries del segle XX. L’enderroc de major polèmica, fou el del portal de la muralla, situat a l’inici de l’actual carrer Migdia l’any 1926, que es realitzà amb l’únic argument de poder reutilitzar la pedra per construir l’edifici de l’Escorxador Municipal.

Foto 2 Torre.jpg

La Torre del Pati ja escapçada. Encara es rebaixaria més durant la construcció de l’edifici. A la dreta, un tram original de la muralla medieval. 1960-1961. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Amb tot, a principis dels anys 1960, i en pro de la suposada “modernitat”  que suposava la construcció de l’edifici del Banc Popular, a la cantonada del Pati amb l’Avinguda de Catalunya, es va malmetre i enderrocar una part emblemàtica del que havien estat les muralles de Tàrrega: La Torre del Pati i un bon tam de muralla. La llàstima fou que, haver mantingut la Torre hagués estat possible i compatible amb la construcció. Però en aquells moments, una tossuderia irracional es va imposar, i malgrat els precs del Sr. Ramon Novell i del Sr. Joan Tous ningú va poder fer-hi res per evitar aquesta destrossa patrimonial.

Foto 3 Muralla.jpg

Solar de la Torre parcialment enderrocada i de la muralla de l’antic Camí Ral, vista des de l’Avinguda de Catalunya encara adoquinada. 1960-1961. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

A la “Nueva Tárrega” del desembre del 1960 hi trobem aquesta curta nota de l’Ajuntament dirigida a: “El Sr. Comisario de la Zona del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, referente a las medidas a adoptar con respecto a la conservación de los restos de murallas de la ciudad, enclavados en el patio solar a edificar por parte del Banco Popular Español, acordándose agradecerle las facilidades dadas al respecto”.

DSC_0035.jpg

Vista actual de les restes de la Torre de la muralla del Pati, des l’interior de l”illa de cases del Carrer del Carme, del Pati i de l’Avinguda Catalunya. (Jaume Ramon Solé).

Avui les restes de la part més baixa de la Torre del Pati, es poden contemplar des de l’interior de les oficines del Banc Popular i també la podem contemplar i accedir al seu interior des de la cafeteria Liceu del Pati.

Un cop més les imatges valen més que mil paraules.

Jaume Ramon Solé.

Publicada a la Nova Tàrrega del 20 de juliol del 2018.

Advertisements

El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. L’església, el convent i santuari del Carme. (9)

“En lo any 1364 se fundà lo present monestir

essent Papa Urbà V i Rei d’Aragó Pere IV”.

Foto 1 Carme Pati.jpeg

L’Església del Carme l’any 1925. Al fons l’antiga casa de les Monges de la Vetlla on s’hi ubicà el Col.legi del Carmel. Observeu el nivell més baix de l’entrada a l’esgèsia, que s’hi accedia (fins l’any 1950), baixant una escalinata de pedra. (Fotografia de la Família Palou-Català).

En els pergamins carmelitans d’inicis del segle XIV, quan encara no s’havia iniciat l’ampliació de les muralles de Tàrrega, ja s’esmentava el “Carmel” de Tàrrega. Ho descriu en Ramon Novell en un article a la Nova Tàrrega de l’any 1950 quan diu que, a l’edat mitjana, el Carme de Tàrrega era un Santuari de gran veneració i objecte de peregrinacions per la Santa Vera Creu que s’hi custodiava.

Foto Carme-03.jpg

El claustre a principis del segle XX. (Fotografia Gaietà Barraquer Roviralta).

El pati del Carme, la muralla i el portal del Carme. La història targarina sempre ha anat lligada a l’entorn de l’església i del convent situat a peu del camí del Talladell, vora la sèquia de Comabruna. Una història amb alts i baixos, que s’estronca l’any 1821 quan l’ordre és expulsada i els seus béns son posats a subhasta pública l’any 1840 per part de l’estat.

Uns història tràgica i desafortunada, per la destrucció i crema que durant la guerra civil patiren bona part dels seus béns artístics i escultòrics, així com l’assassinat criminal de tots els religiosos i novicis del convent targarí.

L’any 1960 tot el conjunt arquitectònic es sotmet a una desgraciada i profunda “modernització”, que van eliminar els magnífics murs de pedra picada del convent i la original planta, façana i estructura de l’església, la qual es trobava a un nivell inferior i s’hi accedia baixant per una escalinata de pedra.

Foto Carme-02

Retaule i interior de l’Església del Carme abans de la guerra civil. Principis del segle XX. (Fotografia Gaietà Barraquer Roviralta).

De les moltes reformes i destruccions patides, ens ha quedat íntegre el claustre del segle XVIII amb l’antiga data del 1621. L’escut carmelità del 1610 a la cantonada posterior de l’església amb el carrer de Comabruna. El campanar i la portalada de mitja volta, sota la  porxada actual on encara observem l’enigmàtic “Nus de Salomó” gravat  per un picapedrer…

Nus Carme.jpg

Nus de Salomó gravat a l’arcada superior de l’entrada de l’esglèsia del Carme.

Les imatges mostren com era, el “Carme d’abans”.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 6 de juliol del 2018.

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La remodelació de l’any 1967. (8)

La configuració actual del Pati és fruit del projecte d’il.luminació, pavimentació i remodelació que va elaborar l’arquitecte municipal Francisco Subias l’any 1966. L’obra s’inaugurà el 15 de gener del 1967 per celebrar el “Dia de la Liberación”. A aquest projecte s’hi afegí la construcció d’un dels primers aparcaments en bateria per a automòbils de la ciutat al costat de la carretera.

Pati Foto 2.jpeg

Antic traçat i estructura de la carretera i del Pati amb els daus de pedra i el mur del costat de la carretera que es va suprimir en la remodelació de l’any 1967. (Fotografia Família Palou – Català Any 1943)

El cost de l’obra superà el milió de pessetes, i la Diputació de Lleida n’aportà 160.000 pessetes. En el concurs subhasta convocat el 14 de juliol del 1966, s’adjudicà l’obra al constructor d’Anglesola en Eduard Prats i Monjo i l’enllumenat a l’empresa Elèctrica Industrial Puig.

Una de les modificacions més substancials fou la del nou paviment enrajolat i la supressió de les pilastres i els grans daus de pedra, que tram a tram, coronaven el mur perimetral del Pati. Així es va donar una major sensació d’obertura de la plaça. La zona nord tocant a la carretera la modificació fou de més intensitat a l’eliminar-se els murs de pedra per fer accessible per als vianants, amb graons, aquesta part de la plaça. La fotografia facilitada pel qui fou Regidor d’hisenda i d’obres, en Francesc Palou, ens mostra com era aquest extrem del Pati abans de l’obra del 1967.

Foto 1 1967 15 01 - Inaguració plaça del Carme, Pati.jpg

Acte d’inauguració del Pati el 15 de gener del 1967. La Germana Pilar Gomis del Col.legi Sant Josep dirigint “El cant dels ocells” als joves cantaires. Dalt de la tarima les autoritats locals i provincials. (Fotografia Família Ramon – Solé).

El diumenge 15 de gener del 1967 i després de la preceptiva missa i d’un espectacle infantil al Teatre de l’Ateneu, les autoritats provincials i locals van procedir a la inauguració del Pati amb el tall de la cinta per part del Governador Civil de Lleida en José Antonio Serrano Montalvo, a l’acte també hi era present el President de la Diputació n’Antoni Aigé Pascual i la corpració municipal.

En el moment de la inauguració es van deixar anar un miler de globus vermells i grocs amb la inscripció commemorativa de la inauguració de la Plaça. Va prendre la paraula l’alcalde en Jaume Ramon i Ripoll, qui va agrair als regidors de l’Ajuntament la seva dedicació per fer possible l’obra que s’inaugurava. Després d’unes paraules del Governador Civil, la Germana Pilar Gomis del “Colegio San José”, va dirigir el grup guanyador del concurs de “Cançons Nadalenques” amb la interpretació del “Cant dels Ocells”, i els del col.legi del “Carmelo” van cantar “El tamborilero”. Acte seguit es feu una ballada de sardanes al Pati, mentre les autoritats prenien el vermut a la cafeteria de l’Ateneu.

pàgina303.jpg

L’alcalde de Tàrrega, Jaume Ramon Ripoll, parlant durant l’acte d’inauguració del Pati el 15 de gener del 1967. ((Fotografia Família Ramon – Solé).

La remodelació va permetre en els anys posteriors, ubicar al Pati el Mercat de l’Automòbil d’Ocasió, que en els anys anteriors havia anat canviant de lloc, des del seu emplaçament original al barri de Fàtima.

Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 22 de juny de l’any 2018.