Monthly Archives: January 2018

Poemes de Nadal.

Vinc d’una gent que al llarg del temps han fet de tot: viatjants, teulers, botiguers, pagesos, llauradors, jornalers, comptables, pastissers, traginers i fins i tot n’hi ha hagut algún que va ser paraigüer.

Sempre m’ha agradat treballar i traginar amb les paraules, embolicar-les amb el paper d’embalar de la poesia per expressar tot allò que la emoció et proveeix.

Des de fa molt que cada any he escrit un poema per Nadal. És un present que faig als meus familiars i  amics. Ells l’esperen i així jo l’escric. Avui els comparteixo amb tots vosaltres com un senzill present del fruit de divuit anys de Nadal.

 Vull expressar el meu agraïment a la Magda per la seva constant companyia, i per haver guardat sempre la joia d’un Nadal fet de tradició i d’amor. També un record a tots mestres que he tingut i en especial als qui em van animar a escriure i a estimar la paraula escrita:

A la meva tieta i mestra Maria Canyelles i al mestre Joan Tous.

Per fer aquest llibre, he agafat unes fotografies que m’agraden i  els poemes escrits per aquestes dates de Nadal durant els darrers 18 anys.

 Espero que us agradi.

Jaume Ramon Solé.

Nadal del 2017.

 

 

Advertisements

Tàrrega l’espai físic. Reconeixement militar del Ferrocarril. 1870. (5)

 

Tarrega1870.jpg

El plànol que reproduïm aquesta setmana porta com a títol “Reconocimiento Militar del Ferro-carril de Zaragoza a Barcelona verificado por el capitán del Cuerpo de E.M. del Ejto. Dn. Carlos Espinosa de los Monteros y Sagaseta y el Capitán Grad.º Teniente del mismo Cuerpo Dn. Juan Perez del Pulgar y O’Lawlor. AÑO DE 1870.”.

 Consulta del plànol en línia.

El document té el seu interès, perquè al 1870 ja feia més de deu anys de la construcció del ferrocarril, però encara en faltaven quatre per la rubinada de Santa Tecla del 1874. En aquells moments, Tàrrega era una Vila que hauria d’esperar fins l’any 1884 per ser designada oficialment com a ciutat.

El plànol dibuixa la carretera real ben definida en el traçat de finals del segle XVIII. Hom veu clarament com discorria per l’actual Avinguda de Catalunya, a les afores de la vila i que el raval del Carme s’havia consolidat a banda i banda d’aquesta via des del Pati en amunt. L’espai entre la vila i l’estació de tren, era un extens descampat sense pràcticament cap edificació, la qual cosa ens confirma que la Tàrrega del 1870, encara es trobava resclosa dins el perímetre de les seves muralles medievals.

Els camins de Granyena, de Verdú i de Preixana estan ben definits, (excepte l’errada dels 12 km. de distància a Verdú), així com la carretera en direcció a Agramunt, que al plànol de l’any 1820 encara no existia. La carretera cap a Montblanc, que data de l’any 1854, pateix una distorsió en el plànol del seu traçat inicial, que després es corregeix.

Altres elements curiosos d’aquest plànol son, que confirma l’extensió i grandària del convent de Sant Agustí, no dibuixa el cementiri que data del 1841, i tampoc dibuixa (probablement es va construir posteriorment) , l’estació de tren d’Anglesola.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 24 de Març del 2017-