Monthly Archives: May 2019

Els bombardejos de la Legió Còndor a Tàrrega: Entre la batalla del Segre i de la Batalla de l’Ebre. 1938. (4)

Després de prop de dos anys de guerra convulsos, a l’abril del 1938 són cridades a files, les lleves republicanes de 17 i de 18 anys, del que s’anomenarà la “Lleva del biberó”. Aquests joves son destinats tot seguit al front del Segre, sense cap mena d’instrucció ni de preparació prèvia, per esdevenir literalment carn de canó a mans de l’exèrcit.

Tot l’entorn de Tàrrega i comarca, es troba ocupada pels militars que tenen el front molt a prop. Sovintegen els bombardejos sobre la població civil i prop de les línies de combat, l’intercanvi constant d’artilleria és constant, així com els combats aeris entre els Junkers alemanys i els Polikarpov russos . Enmig d’aquell ambient convuls, un fet més simbòlic que material, caigué com un gerro d’aigua freda sobre la societat targarina.

El llibre d’actes de l’Ajuntament de Tàrrega de l’11 de maig de 1938 reflecteix l’impacte que aquell fet va causar sobre la ciutadania:

Senyera restaurada de l’Orfeó “Nova Tàrrega”

“El passat diumenge fou cremada una bandera que simbolitza tota una tradició artística i patriotica de la nostra població, la bandera de l’Orfeó “Nova Tàrrega”. I un ciutadà antifeixista fou maltractat i detingut pels mateixos individus que executaren aquella intolerable vexació que puneixen amb exemplaritat les Lleis de la nostra República, i quals autors dels fets són soldats afectes a la Comandancia Militar d’aquesta Plaça i demanant s’interessi del cap militar de la plaça, l’esclariment i càstig a que hi hagi lloc”.

En el Ple del 18 de maig de 1938, es transcriu a l’acta el següent despatx oficial : “Comunicat del Comandant Militar d’aquesta plaça, acusant rebut de l’escrit d’aquesta Alcaldia del 13 de corrent, en el que se li dóna compte dels fets ocorreguts en el local de l’”Orfeó Nova Tàrrega” dels quals en donà compte a la Superioritat, a més d’haver-ho fet també al Tribunal de Justícia del XVIII Cos d’Exèrcit”.

El ciutadà maltractat i detingut que va treure amb les seves mans del foc la Senyera de l’Orfeó i va patir les agressions fou l’orfeonista targarí Sr. Antoni Pascual Bros. Acabada la guerra, la Senyera de l’Orfeó va haver de ser restaurada a causa de les cremades que va patir.

Fruit d’aquest incident, l’endemà dels fets, s’autoritzà als membres de l’orfeó a retirar del seu local els seus efectes. També és simptomàtic, que uns mesos després, el Partit  Socialista Unificat de Catalunya a Tàrrega, anomeni el Casal de les Joventuts Socialistes Internacionals, amb el nom de “Mestre Güell”. Un fet impensable mesos enrere.

Document d’autorització a l’Orfeó Nova Tàrrega signat per l’alcalde accidental Joan Marsellés Salazar d’ERC. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Malgrat que la vida política i social targarina es troba completament alterada pels fets bèl.lics, una curiosa iniciativa dels grups polítics governen a l’Ajunatment és aprovada pel Ple del dia 18 de maig. La proposta significa un dels canvis més profunds del nomenclàtor municipal dels carrers de Tàrrega: A l’esquerra el nom del carrer antic, i a continuació el nou nom del carrer o plaça ja canviat:

Plaça de Sant Antoni —————- Plaça de la Llibertat

Carrer Sant Agustí ——————- Carrer del Dondara

Raval de Sant Agustí —————- Raval del Dondara

Carrer Claret ————————— Carrer 16 de Febrer

Carrer Santa Anna ——————- Carrer Mestre Amigó

Carrer Santa Maria ——————  Carrer Ferrer i Guàrdia

Carrer Sant Josep ——————-  Carrer de les Flors

Carrer Sant Joan ——————–   Carrer Garcia Lorca

Carrer Raimon ———————–   Carrer Ramon Llull

Carrer Alonso Martínez ————- Carrer 1er. de Maig.

Carrer Càrcer ————————-  Carrer Moniqueta

Carrer Sant Roc ———————   Carrer Democràcia

Carrer Governador Padules ——   Carrer Generalitat

Carrer Sant Eloi ———————   Carrer Proletariat

Carrer Verge de l’Alba ————-   Carrer de l’Agricultura

Carrer Capellans ——————–   Carrer de la Renaixença

L’ofensiva republicana del 25 de juliol que va donar pas a la batalla de l’Ebre, va durar tres mesos. Després d’un immens esforç humà, de molta sang jove vessada, de sacrificis inútils, l’exèrcit republicà es retirà i creuà de nou l’Ebre el 16 de novembre, i aquest cop derrotat, delmat i plenament desmoralitzat.

Munició d’artilleria emprada als front del Segre i de l’Ebre. (Museu Miquel Aresté de Tàrrega).

Les tropes del general Franco i el seus aliats alemanys i italians, van preparar tot seguit l’ofensiva de Catalunya. L’intens bombardeig de la Legió Còndor del 30 de novembre sobre Tàrrega i les poblacions veïnes és un fet més dels preparatius de l’ofensiva de Catalunya que s’iniciarà el 23 de desembre a tot el front del Segre i de l’Ebre.

Per molt heroica que fos la defensa del front del Segre, Catalunya havia perdut els seus recursos i els seus homes a l’Ebre.

En parlem en el proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Advertisements