L’esperit de compromís de la Claudina Perenya, es troba reflectit en el manifest que signa, juntament amb altres dones targarines, el març de 1933 i que diu així:
“Voldríem imprimir a la vida de la nostra ciutat, el ritme d’aquestes hores en què vivim que s’adrecen cap a l’assoliment d’una societat més justa i més digna. Catalanistes d’esperit, targarines de rel i soca i dones que som, sentim com ningú l’afany de superar-nos , l’afany de treballar per uns ideals i de servir una causa” (1).
(Arxiu Universitat de Barcelona).
Fidel al seu compromís, durant la guerra, la Claudina Perenya s’integrà com a infermera voluntària al front de guerra republicà.
La Claudina va exercir d’infermera a l’Hospital d’Evacuació o Hospital Militar nº 5 del Mas de Colom a Tàrrega. Aquest hospital va entrar en servei de manera improvisada el dia 31 de març de 1938, quan el front d’Aragó es va enfonsar i, en poques setmanes, el gruix de l’exèrcit franquista va avançar fins la riba dreta del Segre, ocupant a principis d’abril les ciutats de Balaguer i de Lleida. En quedar estabilitzat el front a la línia del Segre, els serveis logístics, sanitaris i hospitalaris, es van organitzar a les principals poblacions de la riba esquerra.
no identificat. Probablement en un dels hospitals del Front del Segre.Any 1938. (Arxiu de la família Pont-Pereña).
L’Hospital del Mas de Colom, serà equipat al maig de 1938 amb dos equips quirúrgics i 220 llits. Passarà a anomenar-se Hospital de Campanya nº 3, i alguns dels membres de l’equip mèdic , provenen dels voluntaris mèdics del “Socors Roig Internacional”. Durant l’estada de les Brigades Internacionals a Tàrrega a la segona quinzena de maig, el doctor Josep Jordana Soteras agafa la direcció de l’Hospital de Mas de Colom. El doctor Josep Jordana fou fins l’abril de 1938, un dels dos metges de l’equip quirúrgic comandat pel doctor Moisès Broggi, que va innovar en l’atenció als ferits al front amb el sistema dels quiròfans mòbils que permetien una intervenció immediata (2). És molt probable que la infermera Claudina Perenya conegués en primera persona al doctor Josep Jordana que, abans de la guerra, l’any 1934, fou candidat a regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel Partit Nacionalista Català.
Mas de Colom el 29 de maig de 1938. (Arxiu del Registre Civil de Tàrrega).
D’entre el material fotogràfic conservat per la família Perenya de Tàrrega, i a partir d’uns negatius, reproduïm el magnífic testimoni de la fotografia feta, durant la guerra, a la Claudina amb l’uniforme d’infermera, a l’exterior d’una mas que no hem pogut identificar, però que podría ser propera al front de Segre.
A l’abril de 1938, i després de l’ofensiva d’Aragó, la sanitat militar republicana a l’esquerra del riu Segre i Ebre es reorganitza de la següent manera:
Es creen tres punts de classificació dels ferits, un a la carretera de Bellvís a Bell-lloc, un altre a prop de Linyola i un tercer a prop de Cubells.
Es disposen quatre formacions quirúrgiques de de primera urgencia. Una Bellpuig amb tres quiròfans i 150 llits, una altra a Ivars amb dos quiròfans i 60 llits, un tren quiròfan a l’estació d’Anglesola, un quiròfan al palau d’Anglesola, i un altre a Montclar amb dos equips quirúrgics i 60 llits.
Com hem dit, el Mas de Colom és una formació quirúrgica de segona urgència, i Cervera és de tercera urgència amb cinc quiròfans i 900 llits. A Prats d’Anoia (de Rei), s’ubica un hospital de ferits lleus amb 300 llits, a Fondarella i la Fuliola s’ubica el dipòsit de lleus i despuats, i a les Pallargues s’ubica l’Hospital de pal.ludics amb 200 llits.
La troballa d’un document d’identificació, exprdit durant l’ofensiva d’ocupació de Catalunya, el día 18 de gener de 1939, a la Clínica Militar número 6 de la Garriga del Vallès i que es trobava situada al Balneari, ens confirma que la Claudina, va continuar exercint la seva funció infermera durant els dies més difícils de la tràgica retirada republicana del gener de 1939. Amb l’esforç i el sacrifici dels serveis mèdics i hospitalaris republicans, es va aconseguir que 10.000 ferits de l’exèrcit republicà passessin la frontera el febrer de 1939, evitant que caiguessin en mans del feixisme.
Garriga (Vallès Oriental) Joan Garriga i Andreu.. L’Aixernador. Edicions argentonines. 2016).
Com centenars de milers de republicans, el febrer de 1939, la Claudina s’exilia a França, la terra de la seva mare. Poques setmanes més tard la “Sección Femenina de la Falange Española” mitjançant el “Servicio Social de la Mujer” publica al diari “La Vanguardia Española” de Barcelona, un anunci on s’insta que es presenti o comuniqui la seva residència actual. Si s’hagués quedat la maquinaria repressiva del règim l’hauria sotmesa un Consell de guerra sumaríssim.
La història de la Claudina continuarà al proper capítol.
(1) “Crònica targarina” núm. 603 – 18 de març de 1933.
(2) “La Sanidad en las Brigadas internacionales”. Manuel Requena Gallego y Rosa
maria Sepúlveda Losa. Colección “La luz de la memoria”. Ediciones de la
Universidad de Castilla-La Mancha. 2006.
La tartraneta 