Memòries targarines. En Josep Devant, l’alcalde oblidat. (3).

Els dos anys d’alcaldia (1936 – 1937) de Josep Devant, van estar condicionats per la convulsa situació política fruit del cop d’estat militar del 18 de juliol de 1936. L’alteració de l’ordre públic durant les primeres setmanes de revolució, i el poder dels comitès de les milícies antifeixistes van fer difícil gestionar una situació sovint descontrolada.

Com deia en el primer escrit d’aquesta sèrie, l’actuació del govern municipal, integrat per tots els partits del Front Popular i dels sindicats, estava encapçalat per en Josep Devant, i tot i no haver pogut evitar la violència criminal de les primeres setmanes de la revolta, fou valenta i decidida des d’un bon començament.

Només accedir al poder el maig de 1936, les esquerres targarines anuncien una política per impulsar inversions en obra pública. Amb l’inici de la guerra, i la caiguda de l’activitat econòmica, es fa efectiu aquest programa: cal crear feina per reduir l’elevada taxa d’atur. S’impulsa l’ensenyament públic i laic. S’organitzen els proveïments bàsics d’aliments de la població, i es’intenta donar una aparença de normalitat a la vida ciutadana. Tot plegat, amb una voluntat de mantenir el control de l’ordre públic i col·laborar amb el Govern de la Generalitat i les seves institucions.

En aquest període es nota arreu, la voluntat de l’esquerra targarina de demostrar la seva capacitat per governar, i s’engega un ambiciós programa d’inversions públiques amb la finalitat de cobrir les velles reivindicacions de la societat targarina. 

29 de maig de 1938. A la fotografia de l’enterrament del Tinent William Digges es poden veure les obres en curs al cementiri de Tàrrega. (ALBA PHOTO 11-1139 Photo Unit D498. New York University Library).

Es pavimenten i reparen els principals carrers i places de la ciutat, es milloren els traçats dels camins rurals del terme, tot construint marges de pedra per consolidar-los. Es construeixen noves fonts públiques i s’expropien els terrenys per construir les piscines municipals. A destacar l’eufòria que mostren els veïns del Raval de Sant Agustí, el 13 de juny del 1936, quan al so de la Marsellesa, s’inaugura la font del Raval i la guarneixen “amb lliris i roses i un rètol en el qual s’hi llegia «Visca les Esquerres»”(1).

Agost de 1936. Obres de pavimentació del carrer Primer de Maig (Segle XX) davant de l’estació de tren. Al fons l’edifici de la Fonda del Nord. Fotografia Família Argilés – Gómez.

Es refà i es reconstrueix  l’edifici del que serà el futur l’Institut Politècnic, a l’antic convent de la Mercè, (el mes de juliol del 1936, l’ajuntament en recupera l’ús), Es construeixen els lavabos públics del Pati i es dignifica i s’urbanitza el cementiri. Es millora el subministrament d’aigua potable a la ciutat i es replana part de serra de Sant Eloi. Es construeixen els refugis antiaeris i s’ajuda a l’exèrcit popular, en l’adequació de l’edifici de l’Hospital Militar del Mas de Colom.

Paper moneda municipal. (Febrer de 1937). Fotografia Jaume Ramon.

S’imprimeix paper moneda municipal, i la nova divisió comarcal de Catalunya, crea la Comarca de l’Urgell amb capital a Tàrrega. Es coordina i es regula des de l’Ajuntament, la producció i la distribució de cereal i de farina de tota la comarca. Es regula la producció de l’horta de Tàrrega i el proveïment d’aliments bàsics la població. S’acull i s’aixopluga a centenars de refugiats, que arriben de les diferents zones de conflicte d’arreu de l’estat, en un exemple de solidaritat digne de ser estudiat i divulgat.

Cartell de propaganda per a la difusió de la nova divisió territorial. Cartellista: Lau. Imprès per: I.G. Seix i Barral, empresa col·lectivitzada (Barcelona). 1936.

Es tracta d’una feina difícil, feta en temps difícils, i que en Josep Devant Miralles va saber liderar. En seguirem parlant.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 28 d’agost de 2020.

Memòries targarines. En Josep Devant, l’alcalde oblidat. (2).

Després d’anys d’oblit, calia reconstruir la biografia d’en Josep Devant Miralles. Aconseguir-ho era un repte per a tots els targarins. Finalment, seguint el fil de familiars i alguna que altra casualitat, hem pogut conèixer i esbrinar alguns detalls de la vida del nostre alcalde oblidat.

Amb la ocupació franquista de Catalunya del gener de 1939, en Josep Devant va deixar la seva esposa i fill, a casa dels seus familiars a Rajadell. Aquells dies tràgics, va emprendre el camí de l’exili i va creuar la línia de la frontera a principis de febrer de 1939, possiblement per la Vajol, acompanyant el comici format per autoritats vinculades al govern de la Generalitat, d’ERC, i encapçalat pel president de la Generalitat, en Lluís Companys.

En Josep Devant amb la seva esposa Matilde Parra, i els seus fills Antònia i Cristóbal poc després d’arribar a Catalunya. 1958 (Fotografía familia Devant – Parra).

La seva amistat i vinculació política amb el Diputat i Conseller d’Esquerra Republicana en Josep Maria Espanya, el porten a viatjar fins a Colòmbia, on hi fixa la seva residència i on crea una empresa ramadera la “Granja Buenavista” a la població d’Usme, a tocar de
Bogotá.  Allí coneix a qui seria la seva segona esposa, na Matilde Parra amb qui es casa l’any 1941, i aquell mateix any neix la seva filla Antònia. L’any 1943, a Armero (Colòmbia) , neix el seu fill Cristobal.

Cap a finals dels anys 1940 el fill Àngel, nascut a Tàrrega l’any 1928, davant la temença d’anar a complir el servei militar amb l’exèrcit de Franco, fa tot el possible per marxar d’Espanya i ho aconsegueix, travessant els Pirineus clandestinament per Andorra. L’Àngel Devant Cardona, és acollit per uns familiars a Perpinyà, i vola fins a Bogotá. Allí es retroba amb el seu pare i coneix la seva nova família. S’està a Colombia durant tres anys fins que decideix tornar.

L’any 1958, l’Antònia Devant és a punt d’iniciar els estudis universitaris, i la família
decideix deixar Colòmbia per retornar a Catalunya. En Josep Devant vol que els seus fills estudiïn a la Universitat de Barcelona. Es desprèn de totes les propietats de Colòmbia, tornen i fixen la seva residència entre Cerdanyola i Bellaterra, alhora que  crea una empresa ramadera al Vallès. 

Sembla ser que, durant aquests anys de retorn de l’exili, en Josep Devant va evitar tot
protagonisme públic i tot contacte polític. La seva vida va transcórrer en un volgut anonimat. Sospitem que va tenir algún contacte amb els amics de la Tàrrega republicana, com en Josep Prenafeta o n’Antoni Morgui a qui tant havia ajudat des de l’Ajuntament per fer possible la continuïtat de la Crònica targarina durant la guerra. Tenim pendent l’entrevista amb el seu fill Àngel que als 93 anys i una bona memòria, ens ajudarà a aprofundir una mica més en la biografia d’un targarí il·lustre ara recuperat.

Ninxol familiar de la familia Devant – Parra, al Cementiri Municipal de Cerdanyola del Vallès. (Fotografia Jaume Ramon Solé).

En Josep Devant Miralles va morir a Cerdanyola del Vallès el 22 de maig de 1979.
Hem recuperat la memòria d’una vida alterada per la experiència forçada de l’exili i de la repressió.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 24 de Juliol de 2020.