Monthly Archives: October 2018

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La transició i l’edifici del Pati. 1977 (12)

El 27 de juny del 1977, dos anys abans de les primeres eleccions municipals democràtiques, l’Ajuntament de Tàrrega va concedir llicència per l’enderroc dels pavellons del segle XVIII situats a la Plaça del Carme número 19 i concedí llicència d’obres per la construcció d’un edifici d’habitatges d’una alçada de 30 metres.

Foto 2 Pati12.jpg

El pati abans de la construcció de l’edifici.

Pocs dies abans, el 15 de juny, la UCD d’Adolfo Suárez havia guanyat les eleccions generals espanyoles, amb qui bona part l’ajuntament vigent i el constructor s’hi identificaven políticament. A Tàrrega la UCD fou, en aquestes primeres eleccions de la transició, la quarta força més votada amb el 13 % del vots.

En pocs dies es van iniciar les obres d’enderroc i immediatament els representants dels partits polítics de Convergència Democràtica, Esquerra Republicana, els Partits Socialistes  i Unió Democràtica, (que havien obtingut prop del 80% dels vots a les eleccions generals a Tàrrega), van respondre públicament adreçant un escrit a l’Ajuntament, (publicat a la Nova Tàrrega), on es denunciava que l’edifici “infringeix les Ordenances municipals vigents” i que entra “en contradicció amb el Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat temps endarrere, provisionalment”. Es deia també que “Els signants que representem una majoria de vots a la nostra ciutat, recordem públicament a l’Ajuntament la seva transitorietat i el seu caràcter no democràtic i creiem que, donades aquestes característiques, el Consistori, ja deixant de banda l’aspecte tècnic de la qüestió no pot prendre en consciència una decisió tan greu com és la concessió d’una obra com la que es planteja i que hipotecaria greument el passeig més representatiu de la ciutat.”.

Vista pati ara.jpg

Vista aèria de l’edifici del pati un cop construït.

Dies després, els “Socialistes de Catalunya. Tàrrega”, van presentar un Recurs de reposaició contra l’edifici del Pati  a l’Ajuntament, demanant que l’Ajuntament anul.lés l’acord de concessió de la llicència d’obres. En paral.lel, el partit d’Unió Democràtica de Catalunya va publicar a la “Nova Tàrrega” un escrit on es mostren contraris a la iniciativa de “algun estament polític local”, de presentar un recurs de reposició i un contenciós administratiu, que “originarien uns perjudicis de molt quantiosa valua, els quals hauria de satisfer el Municipi amb els cabals que son de tots els ciutadans”. Cap més partit o col.lectiu ciutadà va fer res. El Consistori va ignorar el recurs de reposició per silenci administratiu, per la qual cosa l’obra podia seguir endavant.

Escrit de l’autor a la “Nova Tàrrega” de l’any 1978, quan l’edifici s’estava construint.

Un cop esgotats els terminis, ningú va anar al contenciós administratiu. Probablement, i donat que no hi hagué suspensió de les obres, com que l’edifici s’anava construint i mentrestant s’anaven venent els pisos, la situació va provocar que no s’anès legalment més enllà.  També les dificultats econòmiques que suposava la presentació d’un contenciós administratiu, van fer irreversible la lluita legal contra la construcció de l’edifici del Pati.

Només algún escadusser article d’opinió a la Nova Tàrrega recordaria la barbaritat urbanística que patiria per sempre més la ciutat amb la pèrdua irreversible de patrimoni arquitectònic.

Foto 1 Pati12.jpg

Anunci a la Nova Tàrrega del 31 de març de 1979.

A la campanya electoral de les eleccions municipals de l’any 1979, el tema de l’edifici del Pati, fou un dels aspectes que van tornar a ser objecte de debat públic, tal i com podem veure a la Nova Tàrrega del 31 de març del 1979.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del dia 31 d’agost del 2018.

Advertisements