Monthly Archives: May 2016

La rubinada del 2 de novembre del 2015.

La nit del dilluns 2 de novembre, l’Ondara ens va sorprendre amb una sobtada i imprevista rubinada.

DSC_0031

Pont de vianants del raval de Sant Agustí el 2 de novembre del 2015.

La rubina, en el seu moment més àlgid, deuria superar un cabal de 250 m3 per segon, molt lluny del registrat el setembre de l’any 1874, per Santa Tecla que va ser superior als 1.200 m3/s. . Al meu parer aquesta rubinada va ser superior a la del 28 d’octubre de l’any 1989.

De la experiència de dilluns passat, caldria extreure’n algunes conclusions, fruit de l’anàlisi de la realitat i de les seves conseqüències, per tal de minimitzar els efectes futurs d’una altra rubinada similar o superior.

Foto1

Imatge del satèl·lit Meteosat a les 19:30 hores del dia 2 de novembre del 2015.

El conjunt del tram urbà superior i mitja de Tàrrega, amb el nou pont de la ronda i els nous murs del carrer del Talladell, i de la zona de l’hort del Barceloní es van comportar correctament. Aquests, van donar velocitat al cabal de la rubina, evitant la incorporació de residus al cabal, a excepció de la zona no protegida dels horts de les Astes, que va patir els seus estralls.

A la zona inferior del tram urbà és on, com altres vegades, es van concentrar els problemes d’inundació: A partir de la passarel·la de la ravaleta de Sant Agustí i la nova canalització, la rotonda i el pont de Sant Martí, i el pont de l’11 de setembre, és on es concentren els dèficits urbanístics que faciliten les inundacions.

Foto2

Imatge del radar de pluja a les 21:30 hores del dia 2 de novembre del 2015

La insuficient alçada i la poca llum dels dos ponts del carrer Migdia i de l’11 de setembre, condicionen el baix nivell de la rotonda de Sant Martí. Aquest nivell insuficient, i el constrenyiment del llit de la canalització, a l’alçada del camp dels Escolapis, fan inevitable la inundació de la rotonda i dels vials que hi conflueixen. En aquesta zona, l’Ondara surt de mare en totes les rubinades de certa entitat, i fa inevitable la inundació del marge esquerra del riu en tota l’extensió de la plana. També cal dir que dècada rere dècada, l’home ha anat prenent espai al riu amb l’ampliació dels camps de conreu, en detriment de l’amplada del llit de l’Ondara.

DSC_0102

Pont de vianants de la ravaleta de Sant Agustí.

En la trama urbana que és la zona objecte d’aquest escrit, hi han altres factors que incideixen en els efectes de les rubinades i que tenen unes solucions amb més o menys realitzables:

L’elevació constant del llit del riu per les aportacions de sediments i l’abocament de runa en el passat, (es calcula que en 150 anys el nivell de l’Ondara ha pujat 3 metres), redueix la capacitat del cabal de l’Ondara, i fa molt més temible una rubinada. Un drenatge profund, en tota l’extensió urbana de l’Ondara, permetria guanyar un metre que podria ser vital cara al futur. Es tracta d’una actuació d’alt cost econòmic, i comporta un canvi de la fesomia del Parc del Reguer.

Foto5

Excavació del Pont Medieval de Sant Agustí l’any 2007. El nivell de la llera de l’Ondara fa tres-cents anys, estava tres metres per sota del nivell actual.

Les baranes als ponts i passeres, també tenen un efecte presa amb la retenció i acumulació de residus, que pot acabar multiplicant els efectes destructius de la rubinada. El pont de vianants del raval de Sant Agustí, ha estat a pocs centímetres de ser sobrepassada per la rubina. Si les baranes dels ponts fossin desmuntables, es podrien retirar amb facilitat abans de ser sobrepassats per l’aigua, i evitar la inundacií del carrer Joan Tous. És tracta d’una actuació factible i de baix cost econòmic.

Al Carrer Joan Tous, des de la passera del carrer de Sant Agustí, fins a l’Av. Josep Tarradellas., i fins el pont del carrer migdia al marge dret del riu, la rubinada va estar a un parell de pams d’envair el carrer i afectar els habitatges. La construcció d’uns murets laterals d’un metre d’alçada i de 200 i de 100 metres de llargària a banda i banda del carrer, suposaria una ajuda en la protecció dels habitatges existents. Es tracta d’una actuació assumible per l’Ajuntament.

DSC_0085

Inundació de tot l’ample de la llera davant l’edifci dels Mossos d’Esquadra.

Al tres actuacions necessàries serien les de mantenir, netejar i refer els murs de pedra de la via verda de l’Ondara entre el Talladell i Tàrrega i l’adaptació del POUM i dels plans parcials dels SUD’s, per tal que reflecteixin la obligació d’ubicar les zones lliures d’edificació a les zones fàcilment inundables.

Foto4

Moment àlgid de la rubinada del 2 de novembre del 2015

Tanmateix, cal tenir sempre present que una rubinada com la de Santa Tecla o les dues del segle XVII, amb cabals de mil metres cúbics per segon, sempre es poden tornar a repetir. Davant una futura rubinada d’aquestes característiques, només hi podrem reaccionar mitjançant la evacuació amb temps i amb els mitjans necessaris, dels habitatges i equipaments, de les zones residencials i urbanes situades a banda i banda de l’Ondara, en tota l’extensió de la plana i bona part del casc antic.

Foto3

Imatge de la part final del carrer Joan Tous i Josep Tarradelles, prop de la rotonda de Sant Martí.

Per això és important redactar uns protocols d’actuació d’emergència, que incloguin l’avís previ de rubina des de la capçalera de la conca de l’Ondara, i així disposar de temps per avisar i evacuar a la població, així com preveure l’adequació d’espais segurs, no inundables i accessibles, per acollir els ciutadans.

Jaume Ramon Solé.

Advertisements

“Els Sobies de Tàrrega: Orgull, potència, lideratge i conflictivitat” Volum I i Volum II. del doctor Josep Maria Planes i Closa.

La recent publicació del Museu Comarcal i de l’Ajuntament de Tàrrega, dels dos primers volums sobre la recerca historiogràfica de la nissaga targarina de “Els Sobies de Tàrrega: orgull, potència lideratge i conflictivitat. Volum I, i Volum II” de l’historiador Josep Maria Planes i Closa, és una magnífica i excel·lent notícia per a l’ampli i treballat patrimoni cultural i històric de Tàrrega i de les seves contrades.

Sobies

És molt possible , que aquesta immensa i tan ben treballada obra, passi desapercebuda per a molts, i resti guardada en capses de cartró, en un quarto fosc del nostre Museu. Però no peco d’exagerat si dic que, després endinsar-me en les seves pàgines, hom pot xalar més que llegint qualsevol dels molts best-sellers de novel·la històrica que omplen els prestatges de les nostres llibreries.

 

Poder resseguir una mateixa nissaga familiar des de l’any 1663 fins al 1921, deu ser un fet insòlit. Si a més, aquesta família ha estat present amb un protagonisme destacat, en tots i cadascun dels esdeveniments històrics i polítics del país, ens trobem davant un fet excepcional. Però si a més tenim la fortuna de disposar de molta documentació sobre la família, i d’un magnífic investigador, doctor en Història i gran narrador com en Josep M. Planes i Closa, el resultat és el dels dos primers volums de la història dels Sobies de Tàrrega.

 

La història dels Sobies de Tàrrega arrenca despres de la guerra dels Segadors quan el doctor en Drets Miquel de Sobies de Barcelona, es casa amb la pubilla targarina Teresa Roig que tenia una bona casa al carrer de Cervera. Tant ell com el seu fill Teodor van ser prohoms del Consell General de la Vila, però l’hereu Teodor mor jove i els seus germans Miquel i Felip agafen un protagonisme destacat en la vida militar del país: participen voluntàriament en la defensa de l’atac francès a Barcelona l’any 1697 en que van ser designats capitans de la tropa de la vegueria de Tàrrega amb només 24 i 17 anys.  

 

Més tard, s’impliquen amb coratge i valentia en el bàndol austriacista durant tota la guerra de successió, amb el grau de coronels al costat dels seus amics, els germans  Desvalls. El Coronel Miquel de Sobies, fou ferit en combat a la batalla de Calamocha i morí a principis del 1707 i quan pel setembre del 1707 les tropes borbòniques entren a Tàrrega cremen la casa dels Sobies, el molí d’oli i probablement la fàbrica d’aiguardent.

 

Per la seva militància austriacista en Felip de Sobies s’estableix a Conques després de la guerra, on es casa, i deixa a Tàrrega al seu nebot Felicià que pateix la venjança sistemàtica dels botiflers locals. En Felip mor el 1721 als 41 anys i la desgràcia sembla que vagi a posar punt i final a la nissaga targarina. però l’orgull pot més que el destí i el jove Felicià de Sobies s’espavila i malgrat la desfeta física, econòmica i política, els Sobies s’adapten al nou règim. Poc a poc van ampliant el seu patrimoni, amb una política molt ben dissenyada de casaments i d’inversions. Aconsegueixen ampliar patrimonis i rendes arreu de les comarques de  l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, el Segrià, la Conca de Barberà, el Pla d’Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, o la mateixa Barcelona. Esdevenen al llarg del segle XVIII una potència econòmica important i ………

 

No és la meva intenció explicar aquí tota la apassionant història del Sobies de Tàrrega, però la seva lectura també és recomanable per una altra qüestió: és impressionant tot allò que hom pot descobrir sobre la història del nostre país i de la nostra Feliç Vila seguint la història d’una família. És una delícia descobrir, de la mà d’en Josep Maria Planes, quin va ser el destí de molts targarins que es van haver d’exiliar després del 1714, pel seu compromís amb la causa catalana. I també impacta veure, com molts dels que es van quedar van haver de patir vexacions i injustícies de tota mena, mentre els qui van apostar pel nou règim, ascendien ràpid en l’escala social i econòmica.

 

També vull destacar l’elevat grau d’implicació, de precisió i de detall, que conté la narració, com si l’historiador mateix hagués fet córrer el temps enrere i hagués viscut colze a colze amb els protagonistes de la seva Història, es fa solidari de les seves desgràcies quotidianes, pateix amb les seves malalties, o respira alleugerit amb les bones noves.

 

Per tant us he de recomanar les vora mil pàgines dels dos volums del Sobies de Tàrrega. Sempre val la pena aprendre història i aprendre de la història. I sobretot, agrair a l’estimat Josep M. Planes el seu immens treball i la seva perseverança en descobrir i divulgar, des de fa més de trenta anys, la nostra petita i universal història local.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 8 de gener del 2016.