Monthly Archives: July 2018

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La polèmica per la Creu del Pati. (7)

     La història del nostre Pati no podia continuar sense parlar de la polèmica haguda als anys 1950, sobre la ubicació de la restaurada creu medieval gòtica.

     “La Creu del Pati” fou treballada per l’escultor del gòtic, en Pere Joan, l’any 1430 i es va situar fora murs, a la sortida del portal de Falcó o del Carme on hi havia el que s’anomenava el Pati del Carme. Allí, es trobava envoltada de bancs i pedrissos, i era l’indret de trobada dels vilatans, fins que el dia de Sant Pere de l’any 1869, una forta ventada la va fer caure i es va esmicolar.

Nueva Tarrega 1954 .jpg

Escrit del Sr. Ramon Novell i Andreu a la “Nueva Tàrrega” del 4 de desembre del 1954, on defensa l’emplaçament de la Creu del Pati a la Plaça del Carme.

     

     Les restes de la Creu es van conservar al cementiri fins que el rector Sr. Cases, el metge Doctor Rius i el farmacèutic Sr. Llobet  es van conjurar per restaurar-la. Com no podia ser d’altra manera, a partir del record visual de la creu, van encomanar al Sr. Viladot Fernàndez que la dibuixés per tal de reconstruir-la. Per desgràcia, quan el Sr. Viladot es va posar a reconstruir-la, aquest es va morir i la restauració quedà aturada.

     Amb els anys, les restes de la Creu van anar a parar en dipòsit al Museu Morera de Lleida. Ja el 1928 el Sr. Duran i Sanpere escrivia a la publicació “Tàrrega” dient: “En la Creu del Pati és la valor artística, la bellesa plàstica, la valentia de l’escarpa el que es fa admirar. EI nus amb les imatges de sants i de santes en composició plena d’originalitat, amb els rostres tocats d’una expressió graciosa i amb una gran diversitat d’actituds nobilíssimes. És una de les obres més fines que hagi pogut produir, durant la primera meitat del segle XV, la nostra escultura en pedra”.

Foto 1 Pati Creu.jpg

El peu de la Creu del Pati al centre del passeig, en el on s’havia de posar inicialment. Any 1950.

     

     Acabada la guerra les gestions del el Sr. Agustí Duran i Sanpere i el Sr. Ramon Novell i Andreu, fan que les restes tornin a Tàrrega, per tal que la creu sigui restaurada i situada en el seu emplaçament original. L’Ajuntament acorda encarregar a l’escultor Carlos Anadon la restauració/reconstrucció de la “Creu del Pati”, a partir del dibuix del Sr. Viladot, i dels consells del Sr. Duran i Sanpere. Al novembre del 1954 la Creu ja està acabada i embalada a Tàrrega.

     Al mig del Pati s’hi ha construït la base i el pedestal de la creu, però la polèmica fa dies que corre i tothom té una opinió diferent d’on ha d’anar la creu. Només al Pati es proposa de posar-la al davant del Carme, a la placeta de l’Om, al davant de cal Flaquer, a la placeta del Llebrer. Fora del Pati es proposa el pati de l’Hospital, la Placeta de les Carnisseries, el racó de l’arcada del campanar, al mig de la plaça…..

       Per la banda dels qui opten pel seu emplaçament original al Pati hi predomina la opinió experta d’en Ramon Novell i Andreu.

      De la part dels qui opinen  que la Creu ha d’anar a la Plaça Major hi ha en Ramon Robinat i Cases i com ell altres ciutadans i experts que opinen que la Creu del Pati ha d’anar en un indret més noble i recollit.

     La cosa s’escalfa quan des de la “Nueva Tàrrega”, es qualifica de “tonteria” el situar la Creu fora del Pati, però la sang no arribà al riu. El novembre del 1954 en Ramon Novell fa un darrer esforç per defensar la seva tesi i escriu un contundent article sobre l’emplaçament la Creu al Pati. Finalment però, i al cap d’un any de tenir-la embalada al magatzem municipal, l’11 de setembre del 1955 s’inaugura la reconstruïda Creu del Pati, com a “Cruz de los Caídos” a la Plaça Major, a l’indret on hi havia hagut l’antiga font que actualment es troba a la Plaça de Lluís Millet també anomenada de les Carnisseries.

 

Jaume Ramon i Solé.

 

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 8 de juny de 2018

Advertisements

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La postguerra. (6)

La continuïtat de l’Avinguda Catalunya cap el Raval del Carme, anomenat des del 1939 “Avenida del Generalísimo Franco”, i l’eixamplament del mateix, implicava l’enderroc de part dels pavellons del pati i de les cases afectades pel nou traçat de la carretera, i la nova alineació dels edificis l’avinguda de Catalunya que ocupaven l’espai de la futura carretera.

La nevada del 1944 i el col·lapse de bona part del conjunt d’edificis del cafè i del teatre de l’Aliança, que anaven des de la cantonada de l’avinguda Catalunya amb el Pati i fins el carrer Santa Anna, va afectar a l’entorn de l’espai urbà.

FotoA.jpg

El conjunt de l’edifci de la “Alianza” a la cantonada del Pati amb l’Av. Catalunya

Els Ajuntaments de la postguerra dels alcaldes Jaume Trepat i Ramon Burgues, van emprendre la reforma urbanística. Amb requeriments d’expropiació i d’execució subsidiària de les demolicions, van aconseguir que, amb alguna excepció, cap a inicis de l’any 1950, el nou traçat pogués agafar forma.

A partir d’aquesta nova alienació i traçat, la fisonomia del Pati va canviar  amb l’execució dels projectes de dos nous edificis hostalers emblemàtics: L’Hotel Aleix, l’edifici Hotel Prats i la nova Estació de Servei. Ambdós amb els populars snack bar i la cafeteria Milán.

FotoB.jpg

Nova prespectiva del Pati anys 50 amb els hotels Aleix i Prats en construcció.

Amb l’increment del trànsit, del turisme i del transport de finals dels anys 50 i 60, l’Hotel Aleix fou un establiment de prestigi a la ruta per carretera des de i cap a Barcelona. Als vespres d’estiu s’hi feien balls i sovint s’hi escoltava música en directe.

Al nou edifici Prats havia estat dissenyat com a hotel, però finalment es va adequar com a seu del Banc Central: Allí mateix, el dia 12 de febrer de 1959, s’hi va produir un esdeveniment històric. El Sr. Andreu Rulló, agent oficial de “Marconi” a Tàrrega i comarca, va invitar les autoritats i les entitats targarines, a presenciar per primer cop en públic la recepció de les emissions televisives. Diu el cronista de “Nova Tàrrega” que la imatge apareixia nítida i perfecta a la pantalla, tant si l’emissió es feia des de Barcelona o des de Madrid.

Foto C 1943St.Antoni.jpg

Capdamunt del l’Avinguda de Catalunya, on des de la impremta Figueras s’estrenyia la carretera. Festa de Sant Antoni del 1943 (Fotgrafia Família Ramon-Solé).

Amb tot quedaven detalls i espais de l’entorn del Pati que hom reclamava solucionar. Es va eliminar la boca del refugi de davant l’església del Carme, es millorà la il·luminació i es van fer parterres al centre. El solar mig enderrocat de la cantonada amb l’Avinguda de Catalunya també feia patir, però per bé i per mal, els anys 60 eren a tocar, i des de l’Ajuntament ja es pensa en el projecte per a un Pati renovat, que hom veurà realitzat l’any 1966.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 25 de maig del 2018