Arxius mensuals: Juliol de 2021

Maria Pedró Cubells. Una dona valenta. (4)


El 26 de març de 1941, l’Auditoria de Guerra de la 4ª Regió Militar acorda commutar
la pena de 30 anys de presó a na Maria Pedro, per la de 6 anys i un dia. El 18 de
maig li ho notifiquen, i el 9 de juny li és notificada la llibertat condicional. Al
cap d’un dies surt de la presó de Palma de Mallorca i el 22 de juny es presenta al
“Puesto de la Guàrdia Civil” de Tàrrega. D’aquí a Tàrrega, ja no es podrà moure fins que no obtingui la llibertat definitiva l’any 1945.

Na Rosa Rosell i la seva mare Maria Pedró a la cantonada del carrer Alonso i l’Av.
Catalunya. 1943. (Arxiu Rosa Ballestero Rosell).


La seva filla Rosa, a qui no ha vist des del fatídic 30 de gener de 1939, data en que
fou detinguda, i tota la família, amb el seu pare al capdavant, la reben amb els
braços oberts a la seva llar del carrer sant Roc.


Els feixistes targarins que van denunciar venjativament la Maria, no en van tenir prou i van denunciar per marxista al seu pare. En Ramon Pedró Farré era pagès, nascut a Bellver d’Ossó l’any 1875, resident i casat a Tàrrega des de l’any 1907. El Ramon, havia fet de soldat al servei de l’exèrcit espanyol del 1894 al 1906. En Ramon Pedró va
combatre a la guerra de Filipines, des de que hi fou destinat l’any 1896, i s’hi està fins quan va caure malalt i evacuat de Manila a principis del 1898, poc abans del desastre
colonial espanyol. Ell disposava d’un historial, i d’un full de serveis i de penalitats
increïble. El Ramon va remoure cel i terra per explicar i denunciar la injustícia comesa
amb la seva filla. A Tàrrega, els parents i els amics l’anomenaven el “Valiente” i, tot i
haver estat soldat ras, dins l’estament militar es feia escoltar. En un escrit apart,
parlarem la seva fabulosa experiència filipina que mereix ser contada.

Commutació de pena de presó de 30 a 9 anys de Maria Pedro. Juny de 1941.
(Expedient del Consell de Guerra. Archivo Militar Tercero de Barcelona).


A Tàrrega, la Maria es recupera del temps passat a la presó, i s’aboca de ple en la
cura i l’educació de la seva filla. Hi ha una fotografia significativa, feta al capdamunt de
l’Avinguda de Catalunya, datada l’any 1945, (quan els aliats derroten al feixisme a
Europa i hom tenia l’esperança que farien fora a Franco i els seus), en que podem veure a la Maria Pedró agafada del braç de la seva filla Rosa. A l’esquerra de la imatge, les acompanya una targarina també condemnada a presó pel franquisme i de la qui n’hem parlat en aquesta secció: na Maria Castellà, vídua del Mestre Lluis Plassa, i la seva germana Teresa Castellà. La fotografia és la viva imatge de la dignitat i de la valentia de dues dones que, malgrat la mort i la derrota de la guerra i l’adversitat d’haver de passat per les presons del feixisme, van ser prou fortes per no deixar-se vèncer pel desànim.

D’esquerra a dreta Maria Castellà, vídua Lluis Plassa, Teresa Castellà, Rosa
Rosell, Maria Pedró i uns amics, passejant per la carretera a l’alçada de la Plaça del Carme.
Al fons es veu l’enderroc dels Pavellons del Pati per l’obertura del nou traçat del Raval del Carme.
(Arxiu Rosa Ballestero Rosell).


Tanmateix, l’ofec de la vida social targarina del franquisme, no està fet per a la
Maria ni per a la Rosa que aviat complirà 20 anys. L’any 1950 decideixen marxar cap a
Barcelona, on s’instal·len a viure al barri d’Horta. Totes dues obren una botiga de
fruita i verdura al carrer Feliu i Codina, i on l’avi les va ajudant en la mesura que pot
donada la seva edat. És al barri d’Horta, on la Rosa coneix a qui serà la seva parella
en Manuel Ballestero.

Rosa Rosell, Ramon Pedró i Maria Pedró a Horta, Barcelona el 1950. (Arxiu Rosa
Ballestero Rosell).

Quan la Rosa es casa, la vida de la Maria donarà de nou un tomb, poc comú a la
seva època: Marxa del país se’n va a viure i a treballar a Anglaterra.


Ho expliquen al proper escrit.


Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 5 de març de 2021.

Maria Pedró Cubells. Una dona valenta. (3)

“A la meva filla amb tot el carinyo de mare. Maria, 27-7-1940. Palma de Mallorca”. Maria Pedró Cubells, presó de Palma.

El dia 6 de juliol de 1940 na Maria Pedró és traslladada des de la presó de les Corts de Barcelona, a la presó de Can Sales a Mallorca. Vint dies després, escriu a la seva filla Rosa i li envia una fotografia amb altres presoneres. Al seu costat hi ha la qui serà la seva millor companya a la presó, la sabadellenca Maria Llonch condemnada a reclusió perpetua. (Fotografia 1).


La Maria Pedró amb les mans plegades, al seu costat la Maria Llonch de Sabadell. 27/07/1940.

Arxiu Rosa Ballestero Rosell.
 

A la presó de Palma només hi feien cap les condemnades a més de 20 anys de presó, pels consells de guerra sumaríssims feixistes. Can Sales tenia una capacitat per a 200 persones i en alguns moments se n’hi amuntegaven més de 1.000 recluses. La gestió de la presó anava a càrrec de les “Monges de la Caritat de Sant Vicenç de Paul”.

La presó era un niu de puces, on les recluses quasi cada dia menjaven el mateix: mongetes al migdia, llet agra, i arròs amb arestes de peix. Les monges feien catequesi per ajudar a les recluses a “morir bien”. Quan alguna es posava malalta, la resposta era: “teneis que pensar que estáis aquí para sufrir”. La desesperació feu que algunes se suïcidessin llançant-se de dalt la teulada al pati, on feien guàrdia els soldats o bé, empassant-se agulles de cosir. L’any 1937 sortiren d’aquesta presó, per ordre del Governador Civil Comandant Mateo Torres, amic íntim de Franco, cinc presoneres. Un cop fora, foren assassinades pels falangistes al cementiri de Porreres. (1)

L’estada de la Maria a la presó de Can Sales, l’afectà físicament però va fer-hi amigues que ja ho seran per tota la vida. Aprèn taquigrafia i allí rep cartes d’admiració del músic i compositor de sardanes, Mestre Isidre Fabra Bover, a qui probablement havia conegut a la presó de Barcelona i que també fa gestions per aconseguir-li la commutació de pena.


Sala de la presó de dones de Can Sales a Palma. A l’esquerra a segona fila na Maria Pedró, al seu costat la seva amiga Maria Llonch. 24/08/1940. Arxiu Rosa Ballestero Rosell

El 18 de maig de 1941, després de 2 anys i quatre mesos de presó escriu a la seva germana Teresa, i li diu que li han notificat la commutació de pena per la que tant han lluitat parents i amics. Però te por del que li pugui passar quan torni a Tàrrega: “Anton (Bonastre), quisiera que sin pasión de ninguna clase y con serenidad observes mi caso y te cerciores de si con toda confianza puedo vivir en Tàrrega, porqué caso de que hubiera un poco de recelo fijaria mi residencia en Barcelona, no fuera que después de la alegría, tuviéramos que lamentar de nuevo la separación”.

“Caso de que todo salga bien, para salir necesitaré zapatos, y os adjunto mis medidas para vestido, si tengo alguno o si queréis hacerme aquel de Servitje. Si el vestido no es oscuro o de luto mandadme unas medias de color que aquellas grises a lo mejor no me servirían y para el primer día de salir no es cosa de hacer el ridiculo, no os parece?. De mi parte a casa Serra (Teixidó), que si no me contestan pronto, no lleguen a tiempo. Paréceme que no pueda ser, no os pasa a vosotros igual?”

“Junto con la mía Maria, os escribe otra, está contenta, pero al mismo tiempo le duele nuestra separación, es natural!, y a mi me pasa igual, siento alegría, pero tengo mucha pena de dejarla. Está contenta mi hija y los demás? Los días os serán largos pero no os impacientéis y guardad la ilusión para el día que podamos abrazarnos. Besos a todos , vuestra hermana que os quiere. Maria”.


Al revers de la fotografia hi ha escrit: “Te quiero con toda el alma. Tu madre. Maria ”. 16/03/1941. Presó de Palma. Maria Pedró.
Arxiu Rosa Ballestero Rosell.

La Maria torna feliç a Tàrrega al costat de la seva filla i dels seus. A Palma hi deixa la presó, però s’emporta endins seu, el record i la tristesa de deixar-hi amigues que segueixen allí tancades per la maldat del feixisme. La Maria Llonch Casanovas s’hi estarà cinc anys i va sortir-ne, amb greus seqüeles físiques que les va arrossegar tota la vida.

Podrà la Maria viure a Tàrrega amb normalitat?. Ho expliquem al proper escrit.

(1).- “Republicanas del 36: Memòria oral”. Margalida Capellà. Guerra i Repressió Franquista a les Illes Balears. Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 19 de febrer de 2021.