El 26 de març de 1941, l’Auditoria de Guerra de la 4ª Regió Militar acorda commutar
la pena de 30 anys de presó a na Maria Pedro, per la de 6 anys i un dia. El 18 de
maig li ho notifiquen, i el 9 de juny li és notificada la llibertat condicional. Al
cap d’un dies surt de la presó de Palma de Mallorca i el 22 de juny es presenta al
“Puesto de la Guàrdia Civil” de Tàrrega. D’aquí a Tàrrega, ja no es podrà moure fins que no obtingui la llibertat definitiva l’any 1945.
Catalunya. 1943. (Arxiu Rosa Ballestero Rosell).
La seva filla Rosa, a qui no ha vist des del fatídic 30 de gener de 1939, data en que
fou detinguda, i tota la família, amb el seu pare al capdavant, la reben amb els
braços oberts a la seva llar del carrer sant Roc.
Els feixistes targarins que van denunciar venjativament la Maria, no en van tenir prou i van denunciar per marxista al seu pare. En Ramon Pedró Farré era pagès, nascut a Bellver d’Ossó l’any 1875, resident i casat a Tàrrega des de l’any 1907. El Ramon, havia fet de soldat al servei de l’exèrcit espanyol del 1894 al 1906. En Ramon Pedró va
combatre a la guerra de Filipines, des de que hi fou destinat l’any 1896, i s’hi està fins quan va caure malalt i evacuat de Manila a principis del 1898, poc abans del desastre
colonial espanyol. Ell disposava d’un historial, i d’un full de serveis i de penalitats
increïble. El Ramon va remoure cel i terra per explicar i denunciar la injustícia comesa
amb la seva filla. A Tàrrega, els parents i els amics l’anomenaven el “Valiente” i, tot i
haver estat soldat ras, dins l’estament militar es feia escoltar. En un escrit apart,
parlarem la seva fabulosa experiència filipina que mereix ser contada.
(Expedient del Consell de Guerra. Archivo Militar Tercero de Barcelona).
A Tàrrega, la Maria es recupera del temps passat a la presó, i s’aboca de ple en la
cura i l’educació de la seva filla. Hi ha una fotografia significativa, feta al capdamunt de
l’Avinguda de Catalunya, datada l’any 1945, (quan els aliats derroten al feixisme a
Europa i hom tenia l’esperança que farien fora a Franco i els seus), en que podem veure a la Maria Pedró agafada del braç de la seva filla Rosa. A l’esquerra de la imatge, les acompanya una targarina també condemnada a presó pel franquisme i de la qui n’hem parlat en aquesta secció: na Maria Castellà, vídua del Mestre Lluis Plassa, i la seva germana Teresa Castellà. La fotografia és la viva imatge de la dignitat i de la valentia de dues dones que, malgrat la mort i la derrota de la guerra i l’adversitat d’haver de passat per les presons del feixisme, van ser prou fortes per no deixar-se vèncer pel desànim.
Rosell, Maria Pedró i uns amics, passejant per la carretera a l’alçada de la Plaça del Carme.
Al fons es veu l’enderroc dels Pavellons del Pati per l’obertura del nou traçat del Raval del Carme.
(Arxiu Rosa Ballestero Rosell).
Tanmateix, l’ofec de la vida social targarina del franquisme, no està fet per a la
Maria ni per a la Rosa que aviat complirà 20 anys. L’any 1950 decideixen marxar cap a
Barcelona, on s’instal·len a viure al barri d’Horta. Totes dues obren una botiga de
fruita i verdura al carrer Feliu i Codina, i on l’avi les va ajudant en la mesura que pot
donada la seva edat. És al barri d’Horta, on la Rosa coneix a qui serà la seva parella
en Manuel Ballestero.
Ballestero Rosell).
Quan la Rosa es casa, la vida de la Maria donarà de nou un tomb, poc comú a la
seva època: Marxa del país se’n va a viure i a treballar a Anglaterra.
Ho expliquen al proper escrit.
Jaume Ramon Solé.
Publicat a la Nova Tàrrega del 5 de març de 2021.
La tartraneta 