Monthly Archives: June 2017

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, de Josep Flaquer i Capdevila (3)

En aquesta “Crònica ordinària local i notícies”, d’en Josep Flaquer recollirem avui algunes de les notícies que destaquen per la seva relació amb la nostra ciutat o comarca fins data del primer bombardeig feixista de Tàrrega a l’abril del 1938.

Les referències al pas d’avions i de tropes cap al front i a l’inrevés és constant, així com l’arribada de refugiats de Madrid i de l’Aragó. També esmenta les confiscacions de propietats, els preus dels queviures, els registres, les detencions i les víctimes dels primers mesos de la guerra.

No deixa de ser irònic el comentari sobre la destrucció de les campanes, i com poques setmanes després es van haver de reprendre els tocs horaris amb ferros i timbres.

El dietari també ens permet saber la data de la darrera estada del President Companys a Tàrrega del 17 de juliol del 1937.

Foto2Dietari3.jpg

Portada de la Crònica Targarina del 16 d’octubre del 1937 dedicada al President Companys.

1936- Agost

10 i 26. Presa (detenció) de particulars.

Setembre

  1. Se comença lo repartiment de terres incautades. Continuen los registres de cases i pisos.
  2. “Alarde” de víctimes. Prenen lo Sr. Salvadó.
  3. Passen varis camions i autocars de gent en direcció W (oest). Diuen als mitgers que no donessin res als amos.

Octubre

  1. Per celebrar la commemoració del 6 d’octubre del 1934 canvien els noms a alguns carrers. (El carrer del Carme passa a ser “6 d’octubre” i el raval del Carme “19 de Juliol”).

Novembre

  1.  Xoc d’un autocar de milicians en direcció W. amb un turisme ocupat per 4 individus de Verdú enfront la fàbrica de J. Trepat. De resultes del xoc se incendià i moriren los 4 individus carbonitzats per no poder-los auxiliar.
  2. L’Alcaldia mana entregar totes les imatges i objectes piadosos amb sancions. Continua l’atac a Madrid, allí és assassinat Durruti.
  3. Son arribats de Madrid una colònia de vells, dones i quitxalla, son repartits entre los pobles comarcans i aquí son instal-lats en lo Convent de les Monges de la Vetlla una trentena.

Desembre

  1. Se ordena per l’Alcaldia que qui tingui pisos per llogar serà denunciat.
  2. És pres a Figueres Mossèn Puig i se’l trasllada a Barcelona i se diu si és mort allí en Pepe Prats.

Poc temps d’haver-se incorporat lo comitè i socialitzat les pastisseries i haver-les obligat a vendre lo pa en un sol despatx, veieren que lo negoci no anava com se desitjava, augmentaren lo preu en cinc cèntims.

  1. Son derribades les campanes de l’església del Carme i fetes trossos.
  2. Continuen les incautacions de queviures degut a les circumstàncies actuals comencen a escassejar alguns gèneres, de bacallà ja no n’hi havia, i si de tant en quant n’hi havia se pagava a 1’40 ptes. la lliura , patates a 0’40 , hi havia cigrons a 2’50 , mongetes a 2 i molts altres queviures no n’hi havia com tossino.

També a l’objecte de socialitzar los artistes, pintors i paletes, en aquestos los fou rebaixat lo preu de 12’50 a 10 ptes. I amb la prohibició de fer res sens antes tenir permís dels controls o comitès.

També al començar-se lo moviment se requisaren tots los autos de particulars i los camions d’empreses, arruïnant a aquests empresaris amb les intervencions dels comitès socialitzats. També foren requisats tots los aparells de ràdio a l’objecte de privar saber notícies de les operacions dels fronts que no fossin les donades pel Govern.

  1. Trenquen les campanes de la parròquia
  2. Se treballa per la constitució d’un Sindicat Agrari per la qüestió de les olives, havent-se acordat pagar les olives a 18 ptes. la rova i percebre a l’entrega lo 75% o sia 13’50 Ptes.

 

1937-Gener.

  1. Se restableix l’horari (tocs) suspès des del dia que es trencaren les campanes, es fa amb timbres o ferros que fan poc soroll. Passen 140 presos que els traslladen a Figueres.
  2. En vista del temor d’un atac dels facciosos, la Junta de Defensa Local ordenà que les llums del enllumenat públic fossin pintats de verd junt amb altres disposicions.

Juliol

  1. Lo president de la Generalitat visita lo front d’Aragó i de regres fa nit aquí essent visitat per l’alcaldia i els comitès.

Agost

  1. Son empresonats tres veïns per suposats còmplices en alguna deserció. Des de mitjans del mes passat son perseguits certs elements de la Fai.
  2. Vaga en los agricultors amb motiu de voler incautar el blat a un preu poc remunerat al 70%.

Novembre

  1. Constituït lo nou Ajuntament, Alcalde Vives.
  2. Havent-se rebaixat la ració del pa, avui sols se’n dona 15 cèntims, i fins algú se queda sense. A l’endemà se restablí lo corrent de 300 grams per persona.
  3. Clausurada la Cooperativa , antes Pijuan. Retirada la tropa de Verdú en direcció al front.

 

1938- Gener 20. Ací no hi hagué pa. 10 cèntims per persona.

Març

  1. Intendència se incauta de la farinera Nova Balcells i de tres forns per coure pa.
  2. Gran moviment d’autos i camions en direcció a Lleida. Se diu que la aviació ha arribat fins a Mollerussa metrallant una caravana de reclutes. Han arribat molts refugiats d’Aragó.

Abril 1. Los facciosos han bombardejat los camps d’aviació de Bellpuig i d’Anglesola. A última hora del dia se diu que los facciosos dominen Lleida, encara que los lleials han portat allí moltes tropes vingudes del S. Com també han ocupat Gandesa i Barbastre.

Abril

  1. A tres quarts d’11 del matí trimotors junt amb caces donaren senyals de bombardeig per medi de tres dispars de metralladora i un de bomba, i luego continuaren altres dispars i incendiaren un polvorí i alguns vagons carregats de material a l’Estació del Ferrocarril i altres dispars destruïren l’estació de gasolina  de J. Bonjoch, algunes cases del carrer del Mor i algun que altre edifici causant morts i ferits. 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 21 d’octubre del 2016

 

Foto1 Dietari3.jpg

Albarà de la Boteria de cal Flaquer.



 

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, d’en Josep Flaquer i Capdevila. 1936-1939. (2)

Tarja Electoral d'en Josep Flaquer Capdevila 1935.jpg

 

El testimoni d’en Josep Flaquer, ens dona la visió dels esdeveniments de la guerra civil en plena revolució, a la Tàrrega de després del 18 juliol del 1936. Avui reproduirem els fragments dedicats als assassinats de ciutadans i de religiosos a Tàrrega, així com a les mesures econòmiques implantades arran de la revolució:

Flaquer Escrit.jpg

Juny del 1936. Carta del director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eduard Fontseré, agraint la tasca científica d’observador del Sr. Josep Flaquer.

 

“Al mateix temps lo senyor Prieto (Indalecio Prieto) vist lo moviment (l’alçament militar), digué ben públicament que aquest moviment havia sigut promogut per lo Capital, los Militars y lo Clero, que havia d’extermina’ls a tots. Amb tal motiu se desencadenà un moviment tan gran de revolució a tota Espanya, que se expulsaren y perseguiren totes les ordres religioses sens excepció. Jesuïtes, Frares, Escolapis , tot lo clero rural tingué que guardar-se, les Monges totes sens excepció tingueren que abandonar llurs residències ab la salvetat que sels respectà la vida a totes, lo que no fou igual per tot el clero de totes Institucions, que a més de incautar-los los edificis e Yglesias, algunes de’lles foren cremades, les que no desmuntades i desnonades de altars e imatges, y aquestes, cremades junt amb tots los ornaments del poble, de manera que exceptuant la Catedral de Barna y alguna altra més se salvaren de les turbes salvatges de la època. Aquí (g. a D.) (gràcies a Déu), no veguerem allò que he dit, mentre que a fora les hagué cremades, desmuntades, y mutilades y hasta algunes se pensà en convertir-les en places de ventes o mercats”.

“Degut a la declaració del Sr. Prieto que havia de exterminar als promovedors del moviment, (se constituí uns comitès amb armes, compostos de socialistes, comunistes de la Fai y Poum anarquistes) se desencadenà una persecució tan despietada contra tot lo clero y particulars y quins ells cregueren còmplices, que tots quants pogueren obtenir, foren passats per les armes, sent la primera víctima aquí particular, lo Sr. Fité lo dia 10 de Agost, (vegi’s al final com fou pres i com acabà), clero lo dia 26 del mateix mes (de juliol), el pare Castells lo dia 5 de setembre, lo Doctor Llobet 9 d’octubre, Mossèn Rubiol, dels P.P. Escolapis i Frares Carmelitans y Novicis que havia, pocs se sapigué que se salvassen, fins hi hagué algun del clero que li exigiren alguna quantitat amb promeses de respectar-lo y més tard fou perseguit”.

“Després del fet del Sr. Fité se pujà un pànic a la població, que tement-se alguns veins més significats córrer igual dissort, se desaren y los que pogueren se passaren a l’estranger per creure’s més segurs. (Secanell, Trepat, Burgues, Segarra, Prats, Camps i varis d’altres, i com hem dit abans estaven constituïts los comitès de les milícies dels diversos sectors (UGT – FAI – CNT), que foren los que se cregueren amb dret a tots los desmans, inclús los assassinats antes citats se procedi a la incautació de les fàbriques de calçat Badias i Calzada, de la de construcció de segadores Trepàt, de les de farina Balcells, Cañellas i Grau, i una sèrie de registres particulars a cal Perelló i molts d’altres, incautant-se de cases R. Tàsies, Balsells, Toló, Baqué, Costa , Vda. Segarra, J. Trepat i Sr. Sala, Ateneu, Aliança, y Agrupació.”

 

Dedica una llarga explicació a detallar les mesures econòmiques implantades per l’ajuntament, com l’increment de sous del 15%, la rebaixa del preu dels lloguers en un 25%. Detalla el pla d’obres i millores de l’ajuntament  que suposà una forta contribució als propietaris. També conta com es van confiscar terres, fruits i collites a “tots aquells que els semblà que eren feixistes”, i com a la “Cambra de Comerç se substituí la Junta amb son president Sr. Gómez i en la nova Junta fou nombrat president el Sr. Clua”.

Acaba la introducció a la crònica dels fets dient: “Han proclamat als quatres vents, que la terra havia de ser dels quins la treballen, prohibint als parcers donessin res als amos de la collita anterior de cereals, i hi hagué certes amenaces”.

Malgrat aquestes amenaces, els parcers de les terres i dels horts del Sr. Flaquer, li van dur a casa d’amagat durant tota la guerra, el menjar necessari per al manteniment de la seva família.

En el proper article comentarem la crònica diària del dietari.

Jaume Ramon Solé.

 

Article publicat a la Nova Tàrrega del 30 de setembre del 2016.