Els Perenya de Tàrrega: El Samuel a l’exili d’Andorra. (11)

Al certificat de defunció de la Soledat Beleta, esposa del Samuel Perenya, del 8 de febrer de 1941, hi consta com a darrer domicili de la parella, l’Hotel Rosaleda
d’Encamp.

Projecte de Hotel Rosaleda d’Encamp a Andorra. Redactat per l’arquitecte Adolf Florensa Ferrer.

El fet que el matrimoni estigués domiciliat a l’Hotel Rosaleda, quan aquest encara no s’havia construït, indica que el matrimoni Perenya-Beleta, va rebre l’ajut i la cobertura legal del qui fou amic personal i de negocis del Samuel, en Joan Puigsubirà Rovira. Altres targarins com el Josep Ribalta Foraster i el Josep Argiles Foraster, van trobar l’any 1936, l’acollida i l’ajut de la familia Puigsubirà, fugint de la violència indiscriminada dels inicis de la guerra.

En Joan Puigsubirà Rovira era transportista a Andorra durant els anys 1930, fou llavors quan inicià diverses operacions i negocis al Principat. Els Puigsubirà, estaven familiarment i personalment vinculats amb Tàrrega: el seu fill Pere estudia a l’Escola Pia i la germana Rosa està casada amb el targari Jaume Ros. Els Puigsubirà construeixen un edifici d’habitatges al carrer Sant Pelegrí, als baixos del qual hi obren el comerç de “Coloniales y Drogas”.

Anunci de l’establiment “Coloniales y Drogas” de Joan Puigsubirà Rovira a Tàrrega.

Fou a l’any 1937 quan els Puigsubirà van adquirir uns terrenys a Encamp – Andorra, per construir l’Hotel de luxe “Rosaleda”. El projecte de l’hotel fou redactat per l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa Ferrer, vinculat també amb Tàrrega, pel projecte del teatre i del cafè de l’Ateneu quan el Samuel Perenya era president de l’entitat. El projecte de l’hotel Rosaleda és de l’any 1941 i l’hotel s’obri al públic l’any 1943.

Dibuix de la façana de l’Ateneu de Tàrrega, fet per l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa i Ferrer. “Crònica targarina”. Número 3. 10 de setembre de 1921.

Els hotels d’Andorra com l’hotel Mirador, l’Hotel Rosaleda, o el comerç d’un altre targarí del PSUC, exiliat al Pas de la Casa, el Ramon Capdevila Llobet, van ser durants els anys de la França ocupada, lloc de d’acollida i punt de fugida de persones d’arreu d’Europa perseguides pel nazisme. La xarxa de transports de la familia Puigsubirà, juntament amb els seus negocis, contactes i domicili a Tàrrega, va ser un dels elements de la xarxa logística d’evasió que, liderada per en Joan Sasplugas (dit Jannot), el Samuel Perenya, el Ramon Capdevila, el Tomàs Pomés i el Norbert Orobitg, entre molts altres, van bastir des d’Andorra per salvar els fugitius de l’europa nazi, en el seu camí vers la llibertat.

Acabada la guerra, l’aïllament internacional del règim franquista, va comportar un important deteriorament econòmic del país. Andorra va esdevenir una oportunitat de negoci amb la expansió del turisme, el comerç i el contraban de molts productes que no es podien trobar a l’Espanya franquista.

Amés a més, els hotels andorrans esdevenen, durants els anys 1940 i 1950, un indret idoni de trobada, entre els exiliats que no poden entrar a l’estat espanyol i les seves famílies de l’interior. Moltes celebracions familiars o casament,s se celebren a Andorra per poder així reunir les famílies separades a l’una i altra banda dels Pirineus per la repressió de la posguerra.

El Samuel Perenya amb les dues nebodes la Consol i la Maria davant la Creu del Santuari de Meritxell a Andorra. Setembre de 1947. (Família Pont Perenya).

Aquest és el cas de la familia de la Consol Perenya Dulot de Tàrrega i de la Maria Perenya Pàmies de Lleida que, al setembre de l’any, 1947 celebren el seu casament a Andorra amb en Josep Pont Utgés la primera i amb en Pau Guimet i Prats la segona. El Samuel Perenya Reixachs fa el paper de pare d’ambdues nebodes, orfenes de pare. La Consol havia perdut el seu pare el Manuel Perenya Reixachs l’any 1932 i la Maria havia perdut a l’Alfred Perenya Reixachs l’any 1930. El doble casament va permetre a tota la família Perenya i nombrosos amics, retrobar-se de nou a Andorra després d’anys d’exili i de repressió, amb el Samuel fent de mestre de cerimònies.

En una de les fotografies del casament feta al costat del Santuari de Meritxell, hi trobem al Samuel amb les núvies a un i altre costat, i a dos targarins que probablement exerciren de padrins de boda, l’un el Josep Gené Travé de Cal Cantirer, amic íntim del nuvi, vingut des de Tàrrega, i a l’altre costat reconeixem el Joan Sasplugas Arqués, exiliat com el Samuel a Andorra, i darrer alcalde de la Tàrrega republicana.

El negocis andorrans del Samuel necessiten gent de confiança al seu costat. Dos nebots seus vinguts des de Tàrrega, s’afegeixen al seu equip d’homes de confiança. L’un és el fill petit del Manel i l’Antònia el Jordi Perenya Dulot, i l’altre és l’Antoni Beleta Solsona, fill del Simeó Beleta Costafreda i de la Leocadia Solsona.

En parlem al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 19 de maig de 2023.