Arxius mensuals: Setembre de 2021

Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat (2).

En Josep Saltó fou, a partir del 18 de juliol de 1936, un dels membres destacats del Comitè de Milícies Antifeixistes de Tàrrega. Durant els primers mesos de la guerra, participà en molts dels registres domiciliaris i, malgrat l’acció criminal dels incontrolats i dels grups que, des de Tàrrega mateix, o vinguts des de Cervera o des de Sitges, van segrestar i assassinar persones i religiosos a la nostra ciutat, la seva funció fou, junt amb altres valents del Comité, la d’evitar o minimitzar l’actuació d’aquests grups violents.

Quan hi hagué registres en cases on s’amagaven religioses que s’hi havien
refugiat , sempre es van respectar. També vetllà, d’acord amb l’alcalde Devant, per evitar que altres famílies targarines vulnerables, fossin víctimes del daltabaix de principis de la guerra.

Doctor Josep Llobet Manós, director de l'”Schola Cantorum” de la Parròquia de Tàrrega, detingut i assassinat el dia 5 de setmbre de 1936, per membres del Comité de Milícies Antifeixistes de Tàrrega.


El dia 5 de setembre de 1936, es va produir el registre i la detenció a Tàrrega, i l’assassinat al terme de Granyanella, del religiós Dr. Josep Llobet Manós. Algun dels testimonis de diferents atestats i actes dels consells de guerra, situen a Josep Saltó i altres milicians, en el registre del domicili del religiós. Hom va verificar que a la casa hi havia el Dr. Llobet, la seva mare i dos nebots seus, i que, mentres hi fou present en Josep saltó, no succeí res. Mitja hora més tard, cap a les vuit del vespre, un escamot de milicians encapçalats pel “Xato”, van tornar a la casa per detenir-lo. Durant el trasllat a la Caserna de les Milícies, es va provocar un fort escàndol. Aquella nit o matinada, el Dr. Josep Llobet fou introduït violentament en un vehicle i fou assassinat. Cap testimoni posterior del cas, involucrà en Josep Saltó.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és captura-de-pantalla-2021-09-10-a-les-17.00.40.png
Junta directiva del “Català F.C.”, una de les moltes penyes de fútbol de Tàrrega. “Crònica Targarina” 22 de desembre de 1928.


Entrat l’any 1937, el Josep Saltó va marxar de Tàrrega, al ser mobilitzat pel Servei de Senyals i Transmissions de la 34 Divisió del Batalló de Metralladores a Premià de Mar. A la “Crònica targarina” del gener de 1937, trobem que la seva filla, la nena Marta Saltó fa donació d’una nina durant els actes del “Dia de l’infant refugiat” i que na Casilda Rius, la seva esposa, participa en la constitució del “Grup Femení d’Esquerra Republicana”,
col·labora en la recaptació de donatius per al “Socors Roig Internacional”, i impulsa la campanya “Pro-abric del combatent” de recollida de roba per als soldats al front.

Casilda Rius amb la seva filla Marta Saltó. Tàrrega 1942. (Arxiu familiar Marta Serret).


Quan la retirada de l’exèrcit republicà, el Josep creua la frontera el febrer de 1939, i és internat al camp de concentració de Vernet d’Ariège on s’hi està uns mesos. Després és traslladat al camp de Sètfonts a Occitània fins a principis del 1940. Llavors és mobilitzat per treballar a la fabrica de material de guerra a Firminy a la regió d’Alvèrnia-Rhone-Alps i, quan l’inici de la ocupació de França, ingressa en una companyia de treballadors fins l’alliberament de França l’any 1944. Tenim indicis que durant aquests anys d’estada a França, en Josep Saltó contacta d’alguna manera amb la seva família i aquesta amb ell. La fotografia de la Casilda i de la Marta Saltó, i que reproduïm en aquest article, l’hem datat l’any 1942, i sembla feta per ser enviada al Josep a França.

Camp de Vernet Agost de 1939. RAS (Arxiu del CRAI. Biblioteca Pavelló de la República).


A partir d’aquell moment, sembla que el seu principal objectiu és retornar a casa al costat de la seva esposa i la seva filla. Intenta obtenir l’autorització del consolat espanyol de Perpinyà, que li és denegada en vàries ocasions. A l’octubre de 1944, viatja fins a Pau, on entra en contacte amb els membres de la “Agrupación de Guerrilleros Españoles” de la “Unión Nacional”, que estan organitzant una operació militar d’invasió
per diversos punts del Pirineu. L’operació preten enderrocar el règim franquista amb l’atac coordinat de milers de guerrillers, molts d’ells provinents de grups de la resistència francesa, i proclamar a Vielha el govern provisional de la III República, que provoqués una insurrecció popular arreu de l’estat i la intervenció dels americans guanyadors de la guerra europea, per així derrotar definitivament el feixisme a Europa.

L’operació s’inicià la matinada del 19 d’octubre de 1944 amb prop de 10.000 homes armats que entren per varis punts del Pirineu. En poques hores, 4.000 d’ells ocuparen bona part de la Val d’Aran i arribaren a les portes de Vielha.

La resta de grups van entrar per altres valls pirinenques. El 25 d’octubre de 1944, 180 guerrillers de la Brigada 241, van entrar per la Vall d’Ansó, al límit del Pirineu d’Osca amb el de Navarra. Amb ells hi anaven una bona colla de guerrillers catalans, molts d’ells eren combatents de la resistència contra els nazis durant la guerra mundial, i després de la victòria, havien mantingut l’organització i conservat l’armament .

Amb la Brigada 241 hi van un bon nombre de catalans, entre ells el guerriller en Josep Saltó Rubiol.


Ho expliquem al proper escrit.


Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 29 d’abril de 2021.