Els Perenya de Tàrrega: el Samuel Perenya i Reixachs (7)

El Quim Capdevila deixà escrit que el Samuel Perenya Reixachs, fou una persona “de caràcter inquiet, impulsiu, arriscat i generós”.(1)


Va néixer a Lleida el 20 de gener de l’any 1894. S’establi a Tàrrega cap al 1907 amb el seu germà gran Manuel, per gestionar el negoci de colonials i drogues, situat a la Plaça Major, i que havien adquirit a la família Casals. L’impuls comercial que donaren al negoci, feu que l’any 1920 fos un dels principals comerços targarins.

Poster calendari de l’estaliment de Samuel Perenya a Tàrrega, 1930.


Mantenint la tradició republicana de la família Perenya, el Samuel fou elegit amb només vint anys, secretari de la Junta Directiva del Centre Reformista republicà de Tàrrega, el primer que va crear-se a les terres de Lleida l’any 1914.(2). El Samuel, era una persona de caràcter obert, que tenia el do de fer-se amb tothom i que desseguida va connectar amb la classe botiguera targarina d’idees catalanistes i conservadores.

Ja establert a Tàrrega, en Samuel es casà amb la Soledat Beleta, filla d’una tradicional família de comerciants de la ciutat. La boda tingué lloc a Santa Maria de la Baells a les sis del matí del dia 15 de juny de 1918. El fet que constin com a testimonis de noces, dos veïns de la Baells, ens fa suposar un casament sense presència de familiars. L’1 de maig de l’any 1919 neix l’únic fill del matrimoni, en Samuel Perenya Beleta el qual moriria a Tàrrega als 14 anys d’edat, el 15 de juny de 1933.

Soledat Beleta Costafreda. 1916. (Arxiu família Argiles – Gómez).


El republicanisme del Samuel, no fou problema per a que, conjuntament amb la burgesia catalanista targarina, fessin front comú per imposar-se als successors del vell
caciquisme local representat pel sector dels Càrcer-Sobies. Així l’any 1919 es constitueix l’Ateneu de Tàrrega, del qual en Samuel Perenya i Reixachs en fou el seu primer president fundador i un dels principals suports econòmics de la nova entitat. Tanmateix al cap de tres anys deixà el càrrec de president a mans de Joan Gómez Llobera. Amb tot, segueix donant el suport econòmic a l’entitat, quan l’any 1928 avala personalment amb tres socis més, el préstec per la construcció del local social i sala cafè de l’Ateneu.


L’activitat comercial del Samuel es diversifica i, durant la dècada dels anys 20, entra en el sector dels olis i de les benzines per a vehicles de motor. L’any 1926 obre el seu primer dipòsit i assortidor de gasolina al carrer d’Alonso Martínez.


L’any 1928 al constituir-se la nova Junta de la Cambra de Comerç de Tàrrega que presideix en Joan Gómez Llobera, el Samuel Perenya hi entra com a vocal. L’any 1930 és elegit president d’Unió Republicana de Tàrrega i durant el govern del general Berenguer fou regidor de l’ajuntament de Tàrrega des del febrer de 1930, fins a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, en les que es presenta com a cap de llista per la candidatura d’Unió Republicana.

Carnet d’Unió Republicana de Tàrrega, del Samuel Perenya Reixachs. 1930.
(Arxiu Històric de Lleida. Fons Sebastià Gràcia)


Les eleccions municipals de l’abril de 1931, van ser les que van provocar l’abdicació del rei i la proclamació de la república a l’estat espanyol. La victòria de les candidatures republicanes a les grans ciutats de tot l’estat feu insostenible la monarquia d’Alfons XIII que abdicà i marxà cap a l’estranger.

Cèdula de l’ATENEU de Tàrrega signada pel seu President Samuel Perenya. 1920.


A Tàrrega, les forces guanyadores de les eleccions municipals, no van ser les republicanes, sinó les catalanistes de dretes que, amb el nom de “Candidatura Popular” i encapçalada per Francesc Fité, guanyaren de manera aclaparadora. Quan a Tàrrega es va saber que arreu de l’estat s’estava proclamant la República, la “Crònica targarina” ens explicava el que va succeir a Tàrrega aquell 14 d’abril de 1931:


Prop de les vuit del vespre, sortí de Unió Republicana una imponent manifestació precedida de la bandera de l’entitat, fins al local d’Acció Catalana. on s’hi agregà un nombrós grup de socis amb la seva bandera, dirigint-se a l’Ajuntament, pel carrer del Carme. A la Plaça s’hi reuniren centenars de persones que no es cansaven de donar visques i d’aplaudir.


Una comissió pujà a Casa la Ciutat, essent rebuda pels Consellers al saló de sessions. En aquell moment arribà de Lleida el Sr. Pereña i sortint al balcó de Casa la Ciutat, digué: «Ciutadans! La República és un fet. Nosaltres la proclamem a Tàrrega des dels balcons de la Casa del Poble. Visca la República! Visca Catalunya! La multitud els contesta amb frenètic entusiasme.


Després entraren al saló de sessions i el Sr. Pereña, dirigint-se al Sr. Alcalde li demanà en nom del poble republicà que li entregués el govern de la ciutat, ja que acabava de proclamar se la República a Tàrrega. El Sr. Alcalde contesta al senyor Pereña que donarà possessió al Comité representatiu quan ho dispossessin i acceptava el nou règim amb molta satisfacció”.(3)


Al proper escrit parlarem del conflicte sorgit entre els qui reclamaven la legitimitat democràtica i els qui apel.laven a la legitimitat republicana, amb el Samuel Perenya com a principal protagonista.


Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 7 d’Abril de 2023.


(1) i (2) .- “Tàrrega, (1898-1923) : societat política i imaginari”. Quim Capdevila i
Capdevila. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (2008). Pàg. 445-446.
(3) .- “Crònica targarina” del 15 d’abril de 1931

Deixa un comentari