Arxius mensuals: Juny de 2021

Maria Pedró Cubells. Una dona valenta. (2)

Vídua i mare de la nena Rosa Rosell Pedró, la Maria Pedró Cubells de 31 anys, ingressa a la presó de Lleida el dia 30 de gener de 1939.

Maria Pedró l’any 1936. (Arxiu Rosa Ballestero Rosell).

A més de la denúncia de l’alcalde franquista de Tàrrega, en Ramon Sala Llobet, i del “Jefe Local de Falange”, hi ha un curiós informe, a la vegada inculpatori i exculpatori, del
“Comandante del Puesto” de la Guardia Civil, Miguel Moreno, que diu així: “que informado de personas de reconocida solvencia que la expresada individua, ante el Movimiento se ignoraba su ideal político pero su conducta fue buena y durante el mismo su actuación ha sido mala, ha pertenecido al partido o sindical de la U.G.T. ocupando el cargo de Secretaria del Comité Comarcal, ignorando si ha podido tomar parte en algún hecho delictivo más de los reseñados, y por los que se la considera desafecta para la Causa Nacional”.

Informe acusador del 30 de gener de 1939, firmat per l’alcalde Ramon Sala Llobet incriminant a Maria Pedró Cubells. (Archivo Militar Tercero. Barcelona).


Aquesta és la única acusació que la Maria accepta i ratifica durant el judici: la d’estar
afiliada, com era obligatori, a un sindicat en aquest cas la UGT, haver-hi tingut un càrrec de responsabilitat, i haver col·laborat amb el “Socors Roig Internacional”.


És jutjada amb gran celeritat pel procediment sumaríssim d’urgència, per l’”Auditor de
Guerra del Ejército de Ocupación de Cataluña”, i es condemnada en Consell de Guerra el 22 d’abril de 1939, a la pena de reclusió perpetua. El dia 5 de gener de 1940 és traslladada des de la presó de Lleida, a la presó de dones de les Corts de Barcelona, ubicat a l’antic Mas de Can Duran, a la mateix avinguda Diagonal, en una presó dirigida per les monges l’ordre de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

Certificat emès per Josep Maria Ribera, President de la UGT de Tàrrega, a Maria
Pedró, que fou utilitzat com a prova del delicte de ser antifeixista. (Archivo Militar Tercero
de Barcelona).


El 6 de juliol de 1940, s’assabenta que serà traslladada a la presó de dones de Mallorca, i aquell mateix dia escriu una carta als seus familiars i de la que en reproduïm aquests
fragments: “Queridos hermanos; sé que por mis tíos estáis enterados de mi traslado, ya veis que mala suerte!, mucho me aflige, no por el hecho de cambiar ni de estar mejor o peor, lo único que siento es alejarme tanto de vosotros y solo el pensar quien sabe el tiempo que estaremos en vernos me horroriza y descompone”.


“Atended en todo lo que podáis a mi niña y sobre todo dadle, el cariño y la alegría que no puede tener de mi…. me apena meditar los años de infancia que ha pasado y pasará y cuan diferentes habrían sido si su padre hubiera vivido que haría lo que fuera para que no se resintiera de el fatal destino. Sabéis mi manera de ser y procurareis inculcarle a ella y orientar-la lo mismo que haría yo, no sabemos lo que el destino nos reserva, pero pase lo que pase espero atenderéis mi súplica. Puede que sea mi imaginación, el resultado de muchas amarguras que me presenta las cosas en los peores casos, pero parece que advirtiéndoos me quedo más tranquila”.


“De todas maneras creo que una vez pasado todo el jaleo estaré acomodada ya, hecha a las nuevas costumbres, sabré sobreponerme al golpe y a esperar. Al fin y al cabo, las personas somos animales de costumbres que pasamos por trances los más dolorosos sin darnos perfecta cuenta de que representa, siempre es una ventaja!”.

“Esta tarde nos vamos. Procuraré ser fuerte y creo que lo lograré”.


“Miles de besos y de abrazos a los niños y para vosotros de vuestra. María”.


Com diu la seva neta, na Rosa Ballestero Rossell, “La carta de la iaia mostra molt clarament el seu caràcter fort, decidit i lluitador”.

Plaça Major de Tàrrega el 16 de gener de 1939. Al centre de la imatge amb boina, l’alcalde de
Tàrrega, Ramon Sala Llobet, responsable de la denuncia a Maria Pedró. (Fotografia Miquel
Martí Florensa. Arxiu fotogràfic del Museu Comarcal de l’Urgell).

Segons la família de na Maria Pedró, pocs dies després d’acabada la guerra, l’alcalde en
Ramon Sala Llobet vidu, va proposar establir relacions amb la Maria Pedró també vídua i vint-i-set anys més jove que ell. Ella el va rebutjar i pocs dies després fou denunciada i
detinguda. La Maria i la seva família sempre van pensar que aquesta fou la causa real de la seva condemna.


Al proper escrit parlarem dels dies de la Maria a la presó de Ciutat de Palma.


Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 5 de febrer del 2021.

Maria Pedró Cubells. Una dona valenta. (1)

Un dels casos més arbitraris i ignominiosos de la repressió franquista a Tàrrega, fou la detenció i posterior condemna a 30 anys de reclusió major de na Maria Pedró i Cubells, vídua i amb una filla de vuit anys. La seva estada a les presons franquistes, fou biografiada i documentada a la publicació de “Tàrrega 1939. Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana” i, en aquesta nova sèrie d’escrits, volem aprofundir en la història d’allò que va succeir.


Na Maria Pedró i el seu marit Josep Rosell, amb la filla Rosa a Sant Eloi. Any 1931. (Arxiu Rosa Ballestero Rossell).

Na Maria Pedró Cubells havia nascut a Tàrrega el 13 de desembre del 1908. Era filla de Josepa Cubells de Tàrrega i de Ramon Pedró de Bellver d’Ossó. Es va casar l’1 de maig de 1930 amb l’influent empresari fideuer targarí en Josep Rosell Balsells. El febrer de 1931 va néixer la seva filla Rosa i aquell mateix any enviudà, al morir víctima d’una malaltia el seu marit als 33 anys. A l’inici de la guerra treballava de dependenta al comerç de robes de “La Estrella”.

Acabada la guerra, tant ella com el seu pare van ser denunciats, com a perillosos pel règim, pel nou alcalde franquista de Tàrrega, en Ramon Sala Llobet. El dia 30 de gener de 1939, es produeix la denuncia i la detenció immediata de la Maria per part de les “Fuerzas de la Centuria de Falange Española Tradicionalista de las J.O.N.S.”, i ingressà a la presó de Lleida. Al document de la detenció, a mes de l’habitual denúncia, hi afegeixen la frase: “La moralidad es muy dudosa”.

El dia 23 de març fou interrogada a Lleida pel jutge militar, on va negar moltes de les acusacions. La condemna del Consell de Guerra del 22 d’abril de 1939, fou molt dura. 30 anys de reclusió major per rebel·lió militar. De la presó de Lleida va ser duta a la de Barcelona i mes endavant a la de Ciutat de Mallorca. La decidida petició feta per familiars, amics i ciutadans targarins, feu possible que li fos revisada, reduïda i commutada la pena l’any 1941.


Document de detenció de Maria Pedró, per part de la Policia Militar de Falange el 30 de gener de 1939. (Archivo Militar Tercero de Barcelona).

Després de dos anys i mig de presó, torna a Tàrrega el juny de l’any 1941, i es dedicà a la seva filla Rosa. Quan aquesta es casa l’any 1953, amb Manuel Ballestero, la Maria marxa lluny de l’ofec i de la repressió que es vivia sota el règim franquista, per anar a treballar a Anglaterra. S’hi va estar fent de mainadera i de cuinera, fins a la mort del Manuel, el marit de la seva filla, el desembre de 1964. Llavors ja no va tornar més a Anglaterra, i es va establir a Barcelona al costat dels seus. Va patir la prematura mort de la seva filla Rosa l’any 1979, quan aquesta només tenia 49 anys. Fou àvia, mare i tutora dels fills de la Rosa, fins la data de la seva mort el 4 de juny de 2002.


Na Maria Pedró i en Josep Rosell a Sant Eloi. (Arxiu Rosa Ballestero Rossell)

La recent consulta al “Archivo Militar Tercero” de Barcelona, de l’expedient del Consell de Guerra Sumaríssim, així com el testimoni dels familiars, ens permet aprofundir en les raons i els fets d’una animadversió personal, contra la família Rosell – Pedró, per part del principal càrrec del primer ajuntament franquista de Tàrrega, en Ramon Sala Llobet. El document del dia 30 de gener de 1939, que consta en l’expedient del Consell de Guerra diu així:

“Sr. Jefe de Policía Militar de Tàrrega.

En contestación a su oficio de fecha de hoy, debo manifestarle que de los antecedentes que obran en esta Alcaldía, resulta que la dicha María Pedró Cubells, tomaba parte activa en todas las manifestaciones públicas organizadas por los rojos; que actuó como secretaria de la U.G.T. sesión del vestido, a la cual pertenecía; que también formo parte de la entidad “La Dona a la Reraguarda” (La mujer en la retaguardia) una de cuyas finalidades principales era aplastar al fascismo; que en su domicilio fue donde tuvieron su primera residencia oficial los comunistas de esta, y que su padre, que no ha fallecido sino que vive, se ha distinguido siempre por sus simpatías con los marxistas.

Dios guarde a usted por muchos años. Tárrega 30 de enero de 1939 – III Año triunfal.

El Alcalde Ramon Sala”


Document d’acusació de la “Jefatura Local de Falange de Tárrega”. 13 de març de 1939. (Archivo Militar Tercero de Barcelona).

Al proper article desvetllarem el testimoni de na Maria Pedró, un dona que s’enfrontà amb valentia a la repressió feixista i al masclisme.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega Gener de 2021

Carta des de l’exili: Una fotografia, una carta i un crim al front. (i 4).

En aquest darrer escrit sobre en Francesc Plassa i els seus records, parlarem d’una fotografia antiga de dues noies on, al revers, s’hi llegeix: “ Germana de l’Antònia, morta en una col·lisió de trens de la línia de Terrassa a Barcelona. F.C.”. L’Antònia és la parella del Francesc que al marxar a l’exili es va quedar a Figueres. A partir d’aquesta fotografia hem pogut conèixer alguna cosa més de la identitat de l’Antònia i esbrinar alguna cosa més com el seu altre cognom i de la seva relació amb Tàrrega.

A la hemeroteca de la premsa de Barcelona, trobem que el vespre del dijous sant de l’any 1925, un tren dels Ferrocarrils Catalans va descarrilar a les Planes de Vallvidrera. L’accident ocasionà 26 morts i 75 ferits. Entres els morts hi ha na Carme Carulla Torrades de 18 anys i ferida greu, la seva germana Teresa, ambdues treballaven de minyones al domicili del Carrer Aribau 53 principal. La premsa revela que a l’enterrament, que sortí de l’Hospital Clínic, s’inicià quan na Carme Terrades vídua i mare de les víctimes, arribà de Tàrrega amb dues nebodes i una germana. Tanmateix, la premsa targarina no esmenta l’accident. Probablement la família Carulla Terrades, va venir a viure a Tàrrega des d’una població propera, i tant la mare com les filles serviren en cases de la ciutat. La viudetat de la mare obligà a les filles grans a marxar a servir a Barcelona, mentre que la filla petita l’Antònia es quedà amb sa mare a Tàrrega. Després de la guerra, no em trobat cap més rastre d’elles.

Na Carme Carulla Torrades i possiblement la seva germana Teresa, víctimes de l’accident de tren a Vallvidrera. Eren les germanes grans d’Antònia Carulla. (Arxiu família Plassa-Minotte).

Un altre document interessant, guardat a França, és la carta escrita des del front, “En campanya”, per en Joan Viciana, a en Francesc Plassa el dia 3 de novembre de 1938. La carta explica la dissortada sort de l’amic comú en Josep Sangenís Palou:

En Josep Sangenís Palou assassinat al front, és el quart dret per l’esquerra, vestit de porter, amb l’equip de la Penya Comercial. A la mateixa imatge altres joves víctimes de la guerra i de la repressió: En Salvador Ibós mort al front, en Figueres ferit i potser mort, en Víctor Puig represaliat i en Francesc Plassa exiliat. 1935. (Fotografia 100 anys de futbol Tàrrega 1912 – 2012).

“El nostre recordat amic Sangenís … em sembla que serà fet presoner, encara que un dubte no em deixa tranquil del tot. Ell és valent i decidit en excés, i això em fa témer per la seva sort. Això no és prou per a mortificar-me, sinó que un altre detall m’augmenta la inquietud; és aquest la gorra que portava, que era de Comissari però amb els galons arrencats, encara que coneixent-se, però.

Espero que res diràs de les meves temences a la seva mare, ja que no serviria per res més que per fer més gran el dolor que la pobra dona té. No se si hauràs rebut una carta que adreçi al teu germà Lluís.

Rep recordances d’en part d’en Roca i una forta abraçada del teu amic.

J. Viciana.”

Carta d’en Joan Viciana a en Francesc Plassa. 3 de novembre de 1938. (Arxiu família Plassa-Minotte)

En Josep Sangenís Palou va morir als 18 anys, en ser fet presoner i executat per les tropes franquistes, a la retirada d’Aragó de l’hivern – primavera de 1938. La seva fou una generació perduda a causa de la guerra, la mort, la repressió o l’exili i que, com tants altres centenars de joves targarins, ha quedat oblidada en un racó de la història i que cal anar recuperant.

Com digué na Simone Weil: “La destrucció del passat és potser el més gran de tots els crims”.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del 24 de desembre del 2020.