Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat (4).

El 29 de novembre de 1944 en Josep Salto Rubiol és conduit per la Guàrdia Civil de Barbens a la Presó Provincial de Lleida. Per aquesta presó hi passen, durant la postguerra, més d’un centenar de targarins represaliats políticament pel règim franquista.

Telegrama de la Guàrdia Civil de Tàrrega a l’autoritat militar de Barcelona informant sobre Josep Saltó Rubiol. (Archivo Militar Tercero de Barcelona).

A la presó de Lleida s’hi està fins el dia 7 de desembre, quan és reclamat des de l’”Auditoria de Guerra de la 4a. Región Militar” i traslladat a la presó “Modelo” de Barcelona. El dia 13 de desembre de 1944 s’inicien les actuacions sumaríssimes contra ell i 22 detinguts més, pel delicte de rebel·lió militar. El 18 de desembre se li pren declaració.

La instrucció del sumari col·lectiu 33.231, recull les declaracions de 22 guerrillers detinguts en diferents indrets de Catalunya. Entre ells en destaquem una colla que, havien entrat pel Port de la Cabra a la frontera d’Andorra, van baixar pel Pallars i havien arribat fins a Bellmunt, on van ser detinguts per la Guàrdia Civil Rural de Tàrrega.

De seguida però, l’expedient d’en Josep Saltó es complica. El 20 de desembre de 1944, un telegrama del comandant del “Puesto de la Guàrdia Civil de Tàrrega” relaciona al “sujeto” de “Izquierda Republicana”, amb el 6 d’octubre de 1934 i que “intervino en registros y detenciones de persones de derechas y en la del cura Llovet que fue asesinado, usaba arma corta a la vista, huyó a Francia en la retirada, elemento peligroso”.

El 29 de gener de 1945 el Fiscal de Lleida de la “Causa General de la Dominación Roja en
España”, certifica que a les declaracions del detingut Josep Gener, es diu que en Josep Saltó va participar en el registre del domicili del religiós Josep Llobet Manós i que a les
declaracions de Maria Manós Puigfel, se cita a Josep Saltó com un dels assassins del
sacerdot Josep Llobet. En altres declaracions no existeixen més acusacions directes.
Tanmateix els dos testimonis inculpatoris d’en Josep Rubiol, havien mort en aquella data: en Josep Gener havia estat condemnat a mort i executat l’any 1940, i na Maria Manós havia mort de causa natural.

En data 11 d’octubre de 1945, la sentència del Consell de Guerra condemna a Josep Salto a la pena de 25 anys de presó.

Compte dels 25 anys de presó d’en Josep Saltó Rubiol. Abril de 1959. (Archivo Militar Tercero de Barcelona).

Mesos abans d’aquesta sentència, es produeix un fet insòlit i fins ara desconegut, que mai abans havíem trobat en cap altre targarí detingut després de la guerra. Dinou ciutadans de diferents estaments i condició, signen una declaració tramesa al Consell de Guerra, en solidaritat i a favor de la innocència d’en Josep Saltó. Afirmen que gràcies a ell, durant la guerra : “si intervino en alguna gestión fué con el único y loable fin de salvar personas y bienes, y frenar con su entereza y valentia a los desalmados que, siempre propicios a cometer atropellos y desmanes, irrumpian con harta frecuencia en la Ciudad”.

La declaració ciutadana tingué però, una resposta negativa per part dels estaments
franquistes més influents classe dirigent franquista: Mai mouran un sol dit per en Josep
Saltó, com havien fet en nombrosos casos de detinguts i condemnats, sinó tot el contrari.

Josep Saltó i Casilda Rius amb els seus nets, en Jordi i en Ramon Serret Saltó a Sant Feliu de Guíxols, a mitjans dels anys 1960. (Arxiu familiar Marta Serret)

S’inicià una campanya de descrèdit públic contra la persona d’en Josep Saltó, per fer callar les veus dels qui defensaven la seva innocència, i així justificar la llarga condemna a la que fou sotmès pel règim feixista.

Més detalls al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega el 24 de maig de 2021.

Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat (3).

El 25 d’octubre de 1944, la Brigada B de la guerrilla, “Llibertat, fraternitat i República”, on s’hi havia enrolat en Josep Saltó, va travessar la frontera. La Brigada era comandada pels germans José i Agustín Cortés Brun, nadius de la Vall d’Echo i herois de la resistència antifeixista a França.

No sabem quan en Josep Saltó va integrar-se en aquest grup guerriller, ni si abans havia format part de la resistència antifeixista. Molts membres de la brigada havien combatut durant l’ocupació nazi, i havien intervingut en l’atac a les columnes de l’exercit alemany a mitjans de 1944, quan intentaven fugir de les forces aliades pel Pirineu cap a l’estat espanyol per Bagneres de Luchon. Sospitem però que si i quins van ser els seus companys de la resistència. Avui sabem que alguns targarins exiliats, molts d’ells del POUM, van formar parts dels grups antifeixistes de la resitència a França sota la direcció del dirigent socialista Josep Rovira.

Un dels molts grups de guerrilelrs republicans i antifeixistes, fortament armats que la tardor de 1944 van travessar la frontera pel Pirineu, per combatre el règim de Franco. (1er. Batalló de la segona companyia de la 35ena. Brigada de Gers).

Els guerrillers van passar la frontera per la Val d’Echo, van avançar cap al sud pel curs del riu Gàllego, per Riglos, Agüero i Murillo, fins topar amb les forces de l’exèrcit de terra franquista amb a Linás de Marcuello, on van combatre amb duresa. A partir d’aquest encontre els guerriller es dispersaren en grups més petits. El Josep Saltó i set companys catalans més, decidiren ana cap a Catalunya travessant la zona controlada pel maquis de la Serra d’Alcubierre. Avancen fins a Tardienta on, abans d’arribar-hi, son interceptats per la Guàrdia Civil, amb qui mantenen un tiroteig. Alguns són ferits o detinguts, i es tornen a dispersar. En Josep Saltó aconsegueix escapolir-se de la guàrdia civil, llença l’arma que duia, una pistola “Bersa”, i puja al tren de mercaderies que va cap a Binèfar i Lleida.

Amb el tren arriba a Lleida i aconsegueix anar fins a Mollerussa i des d’allí, camp a través es dirigeix cap a Ivars d’Urgell, el poble de la seva mare, i on hi vivia part de la família. La seva intenció és la de recuperar-se fisicament a Ivars, i després seguir el camí cap a Tàrrega. Feia més d’un mes que havia passat la frontera. Malmenjant i maldormint al ras cada dia, el que el seu estat físic era deplorable.

La tarda del 28 de novembre de 1944 a les vuit del vespre, l’alcalde d’Ivars d’Urgell truca al comandant del “Puesto” de la Guàrdia Civil de Barbens, per informar que als afores del poble, s’havia vist un subjecte vestit de militar que evitava circular pels camins. Tot seguit van situar els agents pels afores del poble, i aquella mateixa nit, a les dotze van iniciar el registre d’eres i de cases d’Ivars interrogant als veïns. Finalment un veí va declarar que algú que s’assemblava al sospitós, havia anat a casa de Josep Rubiol Mata, i que després havia anat a la casa d’Andreu Bosch Riu, al carrer de l’Estació.

Diligència de trasllat del detingut Josep Saltó Rubiol de Barbens a Lleida. (Archivo Militar
Tercero de Barcelona).

Personats a la casa n’Andreu Bosch, aquest va reconèixer que s’havia presentat un cosí seu a darrera hora de la tarda i que estava descansant. Un cop despert, el sospitós va declarar que no duia cap documentació i que era en Josep Saltó Rubiol de 35 anys i natural de Tàrrega. Duia un pantaló i un impermeable de colors caqui, sabates de cuiro i un jersei gris.

Fitxa de Josep Rubiol de l’Estat Major de la 4a. Regió Militar. El Guàrdia Civil escriu “calle
Mestreguel”, tal com ho pronuncià en Josep Saltó. (Archivo Militar Tercero de Barcelona).

En la seva declaració a la Comandància de Barbens, en Josep Saltó va dir que s’havia allistat a la guerrilla de la U.N.E. per poder tornar a casa al costat de la dona i de la filla, i que els seus parents d’Ivars i de Tàrrega no sabien res del seu retorn. La seva intenció a la d’arribar a casa seva a Tàrrega, i després entregar-se a la Guàrdia Civil.

L’endemà mateix les 10 del mati del dia 29 de novembre de 1944. el Cap Instructor de la “132a. Comandància de la Guardia Civil” del “Puesto de Barbens” finalitza l’atestat, i ordena la diligència de trasllat del detingut al “Exmo. Señor Gobernador Militar de la Plaza y Provincia de Lérida”.

Seguirem al proper capítol.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 14 de maig de 2021.