Category Archives: Guerra Civil

La Tàrrega de fa cent anys (6). L’Ateneu de Tàrrega durant la guerra.

 

Foto1 PSUC12091936.jpg

Una setmana després de la sublevació feixista del 18 de juliol del 1936, el diumenge dia 25, el Comitè de les  Milícies antifeixistes de Tàrrega, procedí a la confiscació de tots els edificis religiosos, d’alguns edificis i propietats particulars, així com de la societat de l’Aliança, i de l’Ateneu de Tàrrega, destinant-se tots els seus equipaments i instal·lacions, per a oficines d’Unió Republicana/Esquerra Republicana de Catalunya i oficines del Comitè Central de les Milícies.

Foto 2. FAI101011936.jpg

En conseqüència, l’activitat de l’entitat de l’Ateneu va quedar completament estroncada. Amb tot, el gran saló de cinema/teatre va mantenir una intensa activitat durant tota la guerra. Les sessions de cinema i de teatre es van mantenir, i la sala fou escenari de grans esdeveniment de tipus polític i cultural que, curiosament van compartir indistintament totes les formacions polítiques locals fidels al govern de la república, fins i tot, organitzant actes conjunts com els diversos homenatges a la U.R.S.S..

 

A principis de setembre, tant el POUM com el PSUC hi realitzen els seus mítings, i ambdues organitzacions ho anuncien com a  Saló-Teatre Ateneu. A l’octubre, la FAI ja ho anuncia com a Local d’Unió Republicana amb l’Ateneu en parèntesi, igual que el POUM en el seu míting del febrer del 1937 amb la presència d’Andreu Nin.

Foto 3. POUM6021937.jpg

 

A partir del maig del 1937, desapareix el nom d’Ateneu del Saló-Teatre, i arreu ja s’esmenta el d’Unió Republicana. El nom de l’Ateneu, ja no apareix, en el primer gran esdeveniment cultural durant la guerra: el concert de la Banda Municipal de Barcelona dirigida pel Mestre Joan Lamote de Grignon, el 27 de maig del 1937. En aquest concert s’indica que durant l’execució del programa, s’interpretaran “L’Himne de Riego”, “La Internacional”, “Los hijos del Pueblo” i “Els Segadors”.

Un altre esdeveniment Artístic-Musical de gran ressò fou el concert que la  Banda de la 30a. Divisió de l’Exèrcit Popular i l’actuació dels rapsodes de les Sagetes Roges d’ERC.

Foto 4 .ERC18091937.jpg

Tanmateix, aquell estiu del 1937, les aigües ja no baixen tan remogudes: Unió Republicana – Casal d’Esquerra Republicana de Catalunya de Tàrrega, demana a la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya, que els hi sigui “legalitzada l’ocupació temporal i en tot cas l’incautació” de l’Ateneu. Aquest document i el seu contingut el comentarem en el proper article.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 26 d’agost del 2016.

La Tàrrega de fa cent anys (5). L’Ateneu de la República, 1931-1936.

Poques vegades una fotografia ens podria definir millor com era l’Ateneu dels anys 1930.  En la fotografia que acompanya aquest escrit, hi veiem el vell edifici de l’Ateneu, en l’indret que avui ocuparia la cafeteria nova i a la dreta hi tenim l’accés al Teatre Cinema que, en aquells moments només consistia en la carcassa de la sala i l’escenari del Teatre. La taquilla i els anuncis del cinema es trobaven al mateix carrer.

Façana de l’Ateneu anys 1930. Fotografia de la família Pané – Salas.

Al retol gran central, hi havia el nom de l’entitat “Ateneu”, que tenia el seu bar-cafè a la planta baixa. A la mateixa planta baixa hi havia la sala d’assajos de l’Orfeó Nova Tàrrega i les dependències de l’Ateneu. Al primer pis de l’edifici hi havia la seu del grup de joves nacionalistes de “Palestra”, entitat fundada l’any 1930 per en Batista i Roca, i la seu del partit catalanista, liberal i republicà, “Acció Catalana” de Rovira i Virgili, i que a Tàrrega tenia com a cap visible en Pere Robinat i Cases.

 

L’any 1930 fou un any de dol per a l’Ateneu. El vespre del dissabte 15 de novembre, el Mestre Josep Güell, queia inconscient enmig d’un assaig a la Sala de l’Orfeó Nova Tàrrega, l’endemà diumenge cap a les set del vespre moria. El dilluns la seva ciutat li feu el major i més multitudinari homenatge de comiat que mai, cap fill de Tàrrega o de fora, hagi rebut mai. Aquest fet però, no va trasbalsar la dinàmica i l’empenta de l’Orfeó, que sota el mestratge i la direcció del Mestre Jaume Vidal, va mantenir el seu prestigi.

Homenatge al Mestre Güell “Crònica Targarina” Desembre del 1930.

Pel desembre del 1932, l’Ateneu de Tàrrega va organitzar un gran homenatge al Mestre Güell amb exposicions de la seva obra, un acte commemoratiu al Teatre i un gran concert de l’Orfeó.

Mestre_Josep_Güell_1927_Revista_«Lleida»

La vida social i cultural de l’Ateneu d’aquells anys fou tranquil·la i poc conflictiva. Es creà un Mercat i Borsa Filatèlica Local que se celebrava als jardins de l’entitat, s’organitzà el Foment de la Sardana amb classes i assajos. Una fita ciutadana d’aquells anys fou concessió a Tàrrega de l’Escola d’Arts i Oficis. Això fou pel mes d’octubre del 1933, i la ciutadania de Tàrrega va omplir de gom a gom la sala del Teatre per escoltar les explicacions de l’Àngel Oliveras, que havia fet les gestions per aconseguir l’Escola per a la nostra ciutat.

 

La gran novetat del moment era el cinema parlat de les mítiques produccions  de Hollywood, les quals acaparen l’atenció d’un públic nombrós. Hom havia de fer llargues cues a les taquilles del Cine per evitar quedar-se sense entrades, i això provocava aldarulls i baralles sonades. A partir de l’any 1934, creix també l’interès per les representacions de teatre, de comèdia i per les sessions líriques de sarsuela. Als jardins de l’entitat se celebren festivals de sardanes i pel carnaval se celebren grans gales de ball de disfresses a la sala.

 

El Consell Central de l’Ateneu durant els anys trenta, no experimenta grans canvis. El formen amb altes i baixes el President, En Ramon Sala, que és substituït l’any 1934 per en Estanislau Trepat i entre la resta de vicepresidents i vocals hi tenim En Josep Prenafeta; En Lluís Agell, En Cristòfol Minguell; En Marian Solé; En Josep Elias; En Josep Salvadó Riera; En Pere Grau, N’Antoni Roca, N’Antoni Pomés, en Leonci Gómez, en Tomàs Noró, En Joan Burguès, i N’Isidre Solé.

 

L’any 1933 s’hi construeixen les pistes de tennis al solar adjunt de l’Ateneu, de rere el convent del Carme, i per l’agost del mateix any s’hi celebra la primera competició entre parelles dels següents equips: Matí: Burgués-Bonastre, contra Salas-Vidal.-Arbitre : De Juan. Tarda: Puig-Castellví, contra Elias-Felip. Arbitre: Trepat. A 2|4 de 6: Pomés-Albareda, contra Trepat-Tacies. Arbitre: Elias. Per l’octubre del 1935 es crea l’Skating Ateneu Club, i s’inicien les obres de construcció d’una pista que havia de tenir 18 metres de llargada per 10 d’ample… no sabem si es va arribar a construir.

 

Tanmateix, les eleccions del febrer del 1936 i la victòria del Front d’Esquerres, posen en guàrdia a certs sectors de l’”Ateneu” i de nou esclata la polèmica en denegar-se a l’abril del 1936, l’ús de la Sala de l’Orfeó a la “Unió d’Estudiants Targarins” per realitzar una primera conferència del curset “Adestrament de la joventut a l’oratòria».

 

La programació del Cinema Ateneu per al dia 19 de juliol del 1936 es del tot premonitòria. Es presenta a Tàrrega el film de la “Metro Goldwyn Mayer”, d’excel·lent interpretació i d’intensa emoció : “The murder man” (La voz que me acusa), interpretat per Spencer Tracy, Virgínia Bruce i Lionel Atwill.

Cartellera del cinema de l’Ateneu del 19 de juliol del 1936

La guerra ho altera tot, i pocs dies després l’Ateneu és incautat. Aquesta i altres històries de l’Ateneu de la guerra, en el proper i darrer escrit sobre l’Ateneu, per després de les vacances.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 22 de juliol del 2016.

80 anys de la gran tragèdia. La guerra civil a Tàrrega 1936-1939.

“Qui répondrait en ce monde à la terrible obstination du crime si ce n’est l’obstination du témoignage ?

” Albert Camus, les Justes, 1949.

Fa vuitanta anys de la nostra guerra civil. Aquest fet històric, fou el que més va condicionar les nostres vides i el conjunt de la nostra societat durant els darrers cent anys. La guerra civil espanyola, va tenir i segueix tenint avui, un impacte brutal, de conseqüències certes i reals, en el nostre esdevenir polític, social i nacional.

Permeteu-me doncs, que a risc de fer-me pesat, intenti recordar i aglutinar en aquest darrer escrit de Londarí, el que va significar, el cop d’estat del 1936, la conseqüent revolució a la reraguarda i la definitiva victòria de les tropes franquistes l’any 1939  en el nostre entorn més proper de la ciutat de Tàrrega i dels pobles.

fite1

L’alcalde de Tàrrega Francesc Fité Pons acompanya al president de la Generalitat Francesc Macià, en la seva visita a Tàrrega el 25 de maig del 1931. En Francesc Fité, alcalde republicà de Tàrrega del 1931 al 1934, fou detingut a casa seva, al carrer Governador Padules, per les Milícies Antifeixistes la nit del 9 d’agost del 1936. L’endemà fou trobat mort i cremat a la carretera de Sant Martí prop dels Molars.

Amb la derrota dels militars colpistes el 19 de juliol a Barcelona, i la captura de l’arsenal bèl·lic i armamentístic per part dels milicians de la CNT-FAI, l’autoritat, l’economia i l’ordre públic a Catalunya va passar a dependre durant quatre mesos, del Comitè de Milícies Antifeixistes. A Tàrrega, les armes dels particulars i de l’armeria Casanelles van ser confiscades pel comitè local i dipositades a la seu del Comité de Milícies situat a la casa confiscada de Cal Segarra, a la cantonada del carrer Sant Roc amb l’Av. Catalunya.

Durant aquest període, es va produir un buit de poder, i les fatídiques i criminals patrulles de control, van establir arreu, un règim de terror, amb l’assassinat impune de milers de persones ja fossin religioses, benestants, d’ideologia de dretes o per motivacions de venjança personal.

El diumenge dia 26 de juliol del 1936, arriben a Tàrrega milicians que es dirigeixen al front d’Aragó i es produeix la destrucció i la crema d’imatges religioses, amb la participació activa de membres del Comitè Local. Les mesures preventives preses per l’Ajuntament d’expropiar els edificis religiosos, no va servir per evitar la destrucció bona part del nostre patrimoni artístic. Les gestions de l’alcalde Josep Davant, d’Esquerra Republicana i del sindicalista Francesc Mateu, va permetre, (en teoria), facilitar als religiosos i ciutadans que ho demanessin, salconduits per poder marxar i circular sense perill pel pais.

El dia 28 de juliol del 1936, mentre es dirigeixen a l’estació del tren per marxar de Tàrrega, els milicians detenen un a un, els dotze religiosos i joves seminaristes del Convent del Carme de Tàrrega, que son torturats, executats i alguns cremats vius, la matinada del dia 29 al Clot dels Aubins a Cervera. Va circular el rumor que els salconduits dels carmelites estaven marcats per tal de facilitar-ne la seva detenció.

Pocs dies més tard, son assassinats vuit religiosos escolapis, cinc sacerdots de la parròquia. El mateix succeix amb els tres alcaldes de Tàrrega, elegits democràticament durant el període republicà: en Francesc Fité Pons, en Baldomer Trepat Galceran i en Josep Prats Busquets, que van ser assassinats, en uns fets sense precedents arreu de les nostres comarques. Tres persones més al Talladell i a tres més a Claravalls corren la mateixa sort.

La por s’escampa i aquells que veuen perillar les seves vides, s’amaguen o emprenen la fugida cap a França i d’allí entren a la zona controlada pels rebels franquistes.  Cal dir que almenys quatre targarins que fugien per Andorra, van ser detinguts i morts quan intentaven passar la frontera.

Foto1

Metralladores russes Màxim M1910. Fotografia datada a Tàrrega pel Maig del 1938. “Elmer Holmes Bobst Library de Nova York.” “Harry Randall: Fifteenth International Brigade Films and Photographs ALBA.PHOTO.011”.

 

Mentrestant, la guerra segueix al front d’Aragó. A l’abril del 1938, Lleida i Balaguer, cauen en mans de les forces rebels i es consolida durant vuit mesos el Front del Segre. En aquest període, Tàrrega es converteix en un dels principals punt logístic i de subministrament de les divisons republicanes, i en el centre de comandament militar de l’Exercit Popular de la República al Front del Segre.

A la batalla del Segre, a la bossa formada pel cap de pont entre Camarasa, El Pedrís i Vallfogona de Balaguer, s’hi concentraren des de l’abril del 1938 fins el gener del 1939, 75.000 efectius armats per cada costat, a més d’una important concentració d’artilleria i aviació en constant activitat. Aquest fou el dramàtic bateig bateig de sang i foc, per a molts dels joves targarins de la “lleva del biberó”.

DSC_1507

Escenari de la batalla del Segre 1938. Trinxeres al “Morinyol”, Bellcaire d’Urgell.

Amb el fracàs de la contraofensiva de la batalla de l’Ebre d’entre el juliol i el novembre del 1938, Franco te obertes les portes de Catalunya. El 23 de desembre inicia la ofensiva definitiva, i el 13 de febrer, tot Catalunya és a les seves mans. Foren una setantena, els joves targarins morts al front durant la guerra, aquí caldria afegir els desapareguts que encara jeuen a les fosses comunes, a les trinxeres o a les voravies dels camins de tot l’estat.

Tampoc podem oblidar els acusats d’espionatge, els extraperlistes i els acaparadors de plata. Se sap d’algunes detencions, i també de l’afusellament el maig de 1938, d’un ciutadà de Tàrrega acusat d’espia facciós.

10974501_10203683611154109_8829896708775637508_o

Anglesola, camp d’aviació de Farrugats. Avió republicà de fabricació soviètica anomenat Polikàrpov I-15 “Чайка” (Txaika, ‘Gavina’). La superioritat en armament i en recursos del bàndol franquista va decantar el curs de la guerra al seu favor.

Per primer cop a la història, la població civil és atacada indiscriminadament pels bombardejos de l’aviació. Els avions alemanys de la “Legión Condor” de Hitler i de Göring al servei de Franco, van bombardejar una dotzena de vegades Tàrrega, i juntament amb l’aviació italiana de Mussolini van sembrar de mort i destrucció la geografia de la república. Els primers bombardejos sobre la ciutat de Tàrrega van ser els dies 5 i 7 d’abril del 1938, amb 22 morts i molts ferits, el dia 5 d’octubre a la Canaleta amb un mort i més ferits, el 30 de novembre amb 11 morts i 21 ferits, i els dies 21, 22, 27 i 31 de desembre amb més de 15 morts, a més de la practica destrucció de cases, carrers i places tant del casc antic com de tot Tàrrega. Els dies 4 i 6 de gener del 1939 hi ha intensos bombardejos a l’entorn de Tàrrega sobre tropes i efectius militars, que provoquen l’escampada de l’exèrcit republicà. El nombre de víctimes dels bombardejos varia segons les fonts, entre 50 i 90 morts. I com sempre moltes víctimes innocents: des de una nena de sis dies, a una padrina de 94 anys….

Fotografia3

Granada de pinya de les tropes republicanes,”Model Tàrrega”, fabricada durant la guerra a la fundició de Cal Trepat.

 

Però les morts i el sofriment no s’acaben amb la guerra. Amb l’entrada de les tropes franquistes a Tàrrega, el dia 15 de gener del 1939, dos ciutadans son l’un afusellat i l’altre apallissat fins a la mort pels falangistes, a la paret del cementiri. Igualment dos ciutadans moren apallisats a cops un any més tard.

I quan s’acaba oficialment la guerra, en comença una de nova i pitjor: la injustícia franquista implanta el seu règim de por i de repressió criminal. Vora cent targarins son sotmesos a sumaríssims consells de guerra militars, nou targarins son condemnats a mort i tres d’ells executats. Més de cent trenta quatre represaliats van a la presó, desenes d’expedientats pel “Tribunal de Responsabilidades Políticas”.

I durant quaranta anys, ni un sol acte de memòria o de record per les centenars de víctimes dels vençuts…

I també el drama personal i col.lectiu de l’exili. Hom calcula un nombre de tres-cents targarins que emprengueren el camí de l’exili. Només entre l’inici i el final de la guerra, Tàrrega va perdre el sis per cent de la seva població. També falten per comptabilitzar els targarins exiliats, morts o detinguts a França durant la segona mundial. Dels nou targarins que es van identificar als camps d’extermini Nazis, quatre d’ells hi van morir. Alguns exiliats no van poder suportar la fam, les penúries i la desesperació, i moriren malalts per les terres de França.

Cent setanta morts, tres-cents exiliats, centenars d’expedientats, represaliats o condemnats en presons, i depurats en camps de treball. La guerra del 1936-1939 fou una tragèdia immensa per a tot un país i per a tot un poble.

Hem fet justícia amb totes les víctimes de la guerra civil?. Mantenim viva la flama de la seva memòria? Que en sabem d’aquells joves targarins que defensant la seva terra i el seu ideal, van morir, ja sigui al front, a Tàrrega, a la Donzell, o a la Curullada el 17 de gener del 1939, intentant deturar l’avanç de les tropes feixistes que ja ocupaven la seva ciutat?. O els qui essent presoners ens mans de la república, van ser assassinats durant l’avanç de l’exercit franquista?. O els qui amagats en llars i cases per defugir de la guerra, van ser detinguts i afusellats? O els qui intentant fugir de la zona republicana o franquista van trobar la mort ?.

Cal agrair i reconèixer la gran tasca feta de recuperació de la memòria històrica, amb els estudis i treballs publicats per en Josep Maria Solé i Sabaté, a l’entorn dels morts pels bombardejos i per la repressió a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil. El treball primerenc dels “Soldats de l’Urgell morts a la Guerra Civil” publicat l’any 1991 a l’URTX número 3, per Josep Benet, Jordi Oliva, Robert Bonjorn, Glòria Coma i Jaume Torres. L’extens treball de recopilació de dades i fets sobre els assassinats del 1936 a Tàrrega, per en Joan Novell i Balagueró a “La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega. Segle XX. Volum I (1900-1939)”.

Nacionals

Missa de campanya de les tropes franquistes a la Plaça Major de Tàrrega després de la seva entrada a la ciutat. Gener del 1939.

També la publicació i els audiovisuals de la col·lecció Natan, “La Segona República a Tàrrega” i “La Guerra Civil a Tàrrega” 1931-1936″, a “Tàrrega 1931-1939. Notes per a un guió” del desembre del 2006, de Gerard Corbella, Natàlia Lloreta i Oriol Martí. Va representar per a molts ciutadans de Tàrrega, la descoberta d’un part fonamental de la nostra història, en boca dels seus protagonistes i a temps per preservar el seu testimoni.

El bombardeig poètic de l’abril del 2007, en homenatge a les víctimes targarines de la “Legión Condor”, fou un altre acte de record i de justícia històrica per la memòria de les víctimes de la barbàrie d’aquella guerra.

I també l’excel·lent projecte, d’exposició, llibre i web “Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l’exili, i la vida quotidiana”. Març 2008.  (www.tarrega1939.cat), de Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella, ha estat un gran treball de recuperació i reconeixement amb noms i cognoms de la nostra memòria històrica.

Sasplugas01_2_g

Joan Sasplugas, el primer per l’esquerra, mestre d’ofici, fou regidor i darrer alcalde republicà de Tàrrega pel PSUC del 1937 al 1939. Camp de concentració del Barcarès a la Catalunya Nord, amb altres exilats. Febrer del 1939.
Font: Col.lecció familiar de Jordi i Magda Sasplugas

Però portem massa temps sense avançar en la feina iniciada. Tàrrega ha de liderar un nou projecte que consolidi el record de les nostres víctimes i erigeixi un memorial permanent de la guerra civil, digne del seu nom. Cal obrir les fosses comunes, identificar els morts i donar-los una sepultura digna i eterna en pau.

Cal recordar, nom per nom, a totes les víctimes i fer-nos solidaris del seu dolor.

Cal mantenir viu el record de tots els nostres morts, i la memòria permanent dels crims i de la tragèdia de la nostra guerra civil.

Jaume Ramon Solé.

Publicat al darrer “Londarí” núm. 33, del desembre del 2015.

Tàrrega i el patrimoni fotogràfic de la “15th. International Brigade Abraham-Lincoln”

Les Brigades Internacionals, van ser unitats militars composades per voluntaris de diferents països que van combatre per l’Exèrcit Popular de la República durant la guerra civil espanyola. El nombre de baixes de les Brigades fou molt alt. Dels 35.000 combatents, uns 10.000 van morir en combat, ja que van ser utilitzats com a primera força de xoc, fent front a un enemic molt més ben preparat, amb millor armament i que comptava amb l’ajuda militar i aèria de la Itàlia de Mussolini i l’Alemanya de Hitler.

Foto3

3.- “Troops of 15th Internationa Brigade on march”. Tàrrega, Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1274).

Les tropes de la XIII Brigada Internacional, (Dombrowski) i la XV (Brigada Internacional, integrada pel British, el Mackenzie-Papineau, l’Spanish (cubans i llatinoamericans) i l’Abraham Lincoln Battalions, estaven formades per brigadistes el centre i l’est d’Europa la primera, i voluntaris nord- americans i canadencs, i també, en menor nombre, per voluntaris del centre i del sud del continent americà, bàsicament de Cuba, Mèxic i de l’Argentina, la segona.

A principis del 1938 la XV Brigada, es trobava defensant el front de Terol, quan el dia 9 de febrer les tropes franquistes van iniciar l’”Ofensiva de l’Aragó”. L’atac dels facciosos va provocar, que bona part de les tropes dels Brigadistes quedessin aïllades de la resta de la divisió, i es van trobar emboscades entre les tropes franquistes i el riu Ebre. Els brigadistes internacionals que no van morir en combat o ofegats al riu, van ser fets presoners, executats d’un tret al cap i enterrats en fosses comunes. Els qui van poder creuar l’Ebre, van arribar desmoralitzats i exhausts a la rereguarda republicana. La gran derrota i desbandada de les forces republicanes, va culminar amb l’arribada al mar de les tropes de Franco a Vinaròs el 15 d’abril del 1938. Aquest fet va suposar la ruptura en dos de la zona republicana i l’aïllament de Catalunya, de la resta de l’Espanya republicana. Al mateix temps, l’ofensiva franquista al llarg del Segre, va aconseguir prendre Lleida el 4 d’abril, així com la presa de Balaguer i de Tremp.

La paralització de l’ajut soviètic a la república i la no intervenció de les potències democràtiques europees abocaven a la república a una derrota imminent. Amb tot, el dia 22 de maig del 1938 s’inicia l’ofensiva republicana per recuperar el cap de pont de Balaguer, i arribar fins el Cinca, amb l’objectiu de contactar amb la divisió republicana encerclada a la vall de Bielsa. Durant la Batalla de Balaguer, el primer bateig de foc i sang de la lleva del biberó, en la línia que va de La Sentiu, a la carretera de Balaguer a Tàrrega i al Pedrís, les pèrdues humanes en ambdós bàndols son considerables, però el front no es trenca. El dia 29 de maig l’exèrcit republicà es veu obligat a deturar l’ofensiva.

És dins aquest context, que part de la 35ena. Divisió i la XIII i la XV Brigades Internacionals s’estableixen en situació de reserva durant unes setmanes del mes de maig i juny del 1938 a Tàrrega. En aturar-se l’ofensiva de Balaguer, tornen a la seva base de Marçà prop de Falset , per tal d’estar a punt, altre cop, per a la decisiva i tràgica Batalla de l’Ebre que s’iniciaria el 25 de Juliol.

Foto8.Alvah-Bessie

8.- “Alvah Bessie, Lincoln-Wshinton activist”. Abril 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0176).

Alvah Bessie (foto nº 8), guionista de Hollywood, i brigadista nord-americà, en el seu “Spanish Civil War Notebooks” 2001 University Press of Kentucky, parla del que veu durant la seva estada a Tàrrega amb la XVena. Brigada Internacional :

“But this week there have been large-scale movements of troops and artillery through here, toward Lerida – 40 miles away. This a.m. there are tangible and audible signs of activity – heavy artillery all morning in the disance and a squadron (12) of our planes flew over the town of Tarrega- apparently waiting for something to happen. We spent the nigth in pens – wall-enclosed and filled with straw – the day in the nearby fields. Rifle and m.g. (machine gun) practice, inflitration etc..”

“Aquesta setmana hi ha hagut grans moviments de tropes i artilleria a través d’aquí i en direcció cap a Lleida – a 40 milles de distància -. Aquest matí hi ha signes tangibles i audibles d’activitat – se sent lluny artilleria pesada durant tot el matí i un esquadró (12) dels nostres avions van volar sobre la ciutat de Tàrrega –pel que sembla esperant que alguna cosa succeeixi. Passem la nit en corrals – closes tancades i plenes de palla – i al de dia pels camps propers. Rifle i M.G. (Machine Gun), infiltració, etc…”.

Recentment s’han fet accessibles les fotografies que des de l’agost del 1937, fins el setembre del 1938, la unitat fotogràfica de la “15th. International Brigade Abraham Lincoln”, dirigida per Harry Randall, van fer per documentar les activitats del dia a dia de la brigada, ja fos en combat, al camp o a les ciutats on sojornaven. Es tracta d’unes 2.000 fotografies disponibles online, i que es troben a la Elmer Holmes Bobst Library de Nova York Gràcies als documents, a les fotografies, i també al registre del cementiri de Tàrrega, podem confirmar, que durant la segona quinzena de maig del 1938, la 13ena. i la 15ena. Brigada Internacional va instal·lar-se a Tàrrega.

Consultat l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, hem comprovat, en un diari privat que les Brigades Internacionals es troben a Tàrrega el dia 20 de maig i pel registre del cementiri, sabem que el dia 29 de maig hi continuen estant. Gràcies també al treball de recerca de la documentació, gràfica i escrita, hem pogut localitzar els nínxols de dos brigadistes de la 15ena. Brigada Internacional enterrats al cementiri de Tàrrega. Es tracta del Lieutenant William Mitchell Digges de New Orleans Loussiana, i del soldat Juan Medina Palmero de nacionalitat desconeguda.

Aquest és doncs la història i l’origen de les fotografies que, algunes de les quals, reproduïm en aquest reportatge: A la foto nº 1 tenim una vista de Tàrrega, presa des de l’hort del Toló, amb els membres del Comissariat Polític de la 15ena. Brigada. Hem identificat alguns dels brigadistes que hi apareixen:

Foto1

1.- “Some of the Comisariat”. Tàrrega, Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1060).

El primer brigadista dret per l’esquerra és el pintor mexicà Antonio Pujol Jiménez, (1913-1995), que fou membre de la “Liga de Escritores i Artistas Revolucionarios de México”. Pel maig de 1940, un cop acabada la guerra, va participar en l’intent d’assassinat d’en Lev Trotski a Ciutat de Mèxic, fou detingut i es va haver d’exiliar del seu país.

El segon brigadista dret per l’esquerra es en William Susman (alias Bill Elis), (1915-2003), de New Haven – Connecticut, que fou un dels impulsors dels arxius ALBA (Abraham Lincoln Brigades Archives). Gràcies a ell podem disposar online de les fotografies que avui reproduïm. L’any 1977 al tornar a Barcelona, digué : ”Vaig seure en silenci en un banc de la Plaça Catalunya i vaig començar a plorar sense saber perquè”.

El brigadista amb gorra militar i corbata negra, que es troba dret al centre de la fotografia, es en John Gates, (nascut Solomon Regenstriet), (1913-1992), de New York City, destacat dirigent de l’”American Communist Party”, i que fou l’editor en cap del diari del Partit Comunista Americà “The Daily Worker” fins l’any 1957. Va publicar les seves memòries “The Story of an American Communist” l’any 1958. Aquells dies del maig del 1938, van ser tràgics per la 15th. Brigada. En Gates va ordenar l’execució de dos companys brigadistes per deserció: en Paul White i en Bernad Abramofsky, cosa que va causar una forta dissidència dins del Batalló, i que el va obligar a rectificar i a anunciar que no s’executaria a ningú més.

A l’esquerra de John Gates tenim al brigadista canadenc Frank Rogers, a la dreta de dalt en Melchor Tajón, i el primer assegut per l’esquerra és el comissari americà Milton Gale de Miami, i al seu costat en Morris Goldstein de Brooklyn, el tercer assegut amb camisa blanca és el brigadista britanic Maurice Miller (1916-1938) , de Hull – Anglaterra, que moriria tres mesos més tard al turó 666 de la serra de Pàndols en plena batalla de l’Ebre. Al seu costat i més a la dreta hi ha el també britànic Harry Dobson de Rhondaa, País de Gal·les, mort el 28 de juliol del 1938 a prop de Gandesa en l’ofensiva de l’Ebre.

Les fotografies 2 i 3, estan fetes a l’actual Carrer Sant Pere Claver, mirant en sentit Tàrrega la primera i en sentit Maset la segona. L’arxiu les anomena “Troops of 15th. International Brigade on march”, a l’esquerra tindriem la farinera dels Molinets, al fons a la dreta la farinera Vella, i a l’extrem dret superior distingim el mur i la cantonada de l’edifici de l’actual Col·legi Jacint Verdaguer i les cases del Carrer de les Eres. A la Fotografia 3 podem veure al fons la zona del Maset.

Foto2.TropesMarxa

2.- “Troops of 15th Internationa Brigade on march”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0892).

La fotografia nº 4 és del brigadista Lieutenant Solomon Rosenblum (alias Sol Rose), de Nova York, al Pont de l’Ondara amb la silueta de la Farinera Vella , la baixada als safarejos i la costa en direcció cap el Pati . Va morir en combat a Gandesa quatre mesos després, al setembre del 1938 durant la batalla de l’Ebre.

Foto4a

4.- “Lieutenent Solomon Rosenblum (Alias Sol Rose), Adjuntant, MacKenzie-Papienau”. Tàrrega Maig 1938. 2.- “Troops of 15th Internationa Brigade on march”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0035).

Foto7a

7.- “Jefferson Widemoan of Vigilancia, 15 th INternationa Brigade”. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0032).

Foto6

6.- “Lawrence Dukes, MacKenzie-Papienau, Company 1”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0034).

 A les fotografies nº 6 i nº 7 veiem, en dos punts diferents de La Plana, als brigadistes nord-americans Larry Dukes de East St. Louis, Illinois (1918-1981) i Jefferson Wideman de Philadelphia (1907- ….).

Foto9cOwen

9.- “Owen Smith of Operaciones (Operations)”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0973).

Foto10

10.- “Swim and change of clthes for 15th. International Brigade”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1392). (Moscow negative Number 5/191/93).

La fotografia la núm. 9 és del brigadista Owen Smith de Moore – Montana (1909-1994), a peu de les antigues piscines de La Plana i a la foto nº 10 podem veure una filada llarga de brigadistes a punt per banyar-se a les antigues piscines municipals, que es van construir com a mesura de treball social, i es van posar en servei en plena Guerra Civil.

Foto11.DavidKami.Israel

11.- “Captain David Kamy”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0969).

La fotografia nº 11, feta prop de la Granja de la Plana de Tàrrega, és del Capita David Kami. Voluntari israelià d’Eretz-Palestina i membre del Partit Comunista de Palestina. Durant la Segona Guerra Mundial va formar part de la xarxa d’espionatge soviètic a França “Orquestra Roja”. Fou detingut, torturat i mort a mans de la Gestapo.

El 45% del Brigadistes de Polonia, i el 38% de Brigadistes dels USA eren d’origen jueu. El 50% de metges de les Brigades també eren jueus i el Batalló Botwin de les B.I.es va formar amb 400 israelians procedents de Palestina. Gairebé cap presoner jueu va sobreviure en mans dels bàndol facciós, després de fer-los despullar, els qui estaven circumcidats eren fotografiats i executats. Caure presoner, ser estranger, jueu i comunista significava ser home mort.

Foto12.Quarter2

12.- “15 th International Brigade Estado Mayor (Headquarters). Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1516).

13.- "José Maria Varela (Assistant Commissar of 15th.  International Brigade), José María Sastre (Comissar of 35th Division) with 2 delegates from French Confederation Generale du Travail visiting 15 th International Brigade.

13.- “José Maria Varela (Assistant Commissar of 15th. International Brigade), José María Sastre (Comissar of 35th Division) with 2 delegates from French Confederation Generale du Travail visiting 15 th International Brigade.

Afegim també dues fotografies del quarter general del comissariat de la 15ena. Brigada a Tàrrega. A la nº 12 es veu l’activitat al quarter i a la nº 13, es veu a Jesús Varela,(Alias Lorenzo Varela), Comissari de la XIII BI, i Jose Maria Sastre Comissari de la 35ena. Divisió, amb uns delegats de la Confederació Nacional del Treball de França. Cal dir que els voluntaris francesos, majoritàriament de la zona de Paris, van ser els qui més homes i recursos van aportar a les forces de les Brigades Internacionals.

14.- "Football game, 13th and 15th International Brigades". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1154).

14.- “Football game, 13th and 15th International Brigades”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1154).

15.- "Spain 1938, scene in Tarrega". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1402).

15.- “Spain 1938, scene in Tarrega”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1402).

La fotografia nº 14 és la d’un partit de futbol jugat entre la 13a. I la 15a. Brigada al camp de futbol de Tàrrega situat a la zona del Riambau, i la nº 15, és una vista de Tàrrega, feta pels reporters nord-americans, des d’un hort del callet molt proper a la ravaleta de Sant Agustí.

16.- "Samuel Wren". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0217).

16.- “Samuel Wren”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0217).

La Fotografia nº 16 és d’en Samuel Wren (1898-1985) de Wilkes Barre – Pennsylvania, Comandant de Brigada i de l’Estat Major, a l’actual carrer Sant Pere Claver.

17.- Lieutenant William Digges.  (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0944). (Moscow negative Number 5/188/88).

17.- Lieutenant William Digges. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0944). (Moscow negative Number 5/188/88).

La fotografia nº 17, és del Lloctinent William Mitchell Digges, de New Orleans, Louisiana, mort a Tàrrega al Maig del 1938 com a conseqüència de les ferides causades per un accident d’automòbil, o bé per un tret accidental de la seva arma. Els seus companys parlen d’”accidental suicide”. Sabem que abans d’allistar-se a les Brigades Internacionals, havia estat soldat als Marines de U.S., i que havia après castellà a Panama, Puerto Rico i a Les Filipines, tal com explica James Neugass al llibre: “War is Beautiful: An American Ambulance Driver in the Spanish War”. NEW Press, 2008.

Foto19 Cemenriri

19.- “Funeral of Lieutenent William Digges, (soldiers carrying coffin). Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1388).

20.- "Funeral of Lieutenent William Digges". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1139).

20.- “Funeral of Lieutenent William Digges”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1139).

21.- "Funeral of Lieutenent William Digges". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1140).

21.- “Funeral of Lieutenent William Digges”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1140).

22.- "Funeral of Lieutenent William Digges". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1141).

22.- “Funeral of Lieutenent William Digges”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1141).

24.- Cementiri de Tàrrega Febrer del 2014. Als dos nínxols superiors de la segona arcada començant per la dreta, hi trobem intacte el nínxol 1.040 del Lloctinent William Mitchell Digges de Lousiana, New Orleans. A la seva esquerra al nínxol 1.035 hi ha enterrat el soldat Juan Medina Palmero ,també de la 15ena. Brigada Internacional.

24.- Cementiri de Tàrrega Febrer del 2014. Als dos nínxols superiors de la segona arcada començant per la dreta, hi trobem intacte el nínxol 1.040 del Lloctinent William Mitchell Digges de Lousiana, New Orleans. A la seva esquerra al nínxol 1.035 hi ha enterrat el soldat Juan Medina Palmero ,també de la 15ena. Brigada Internacional.

Les fotografies 19, 20, 21 i 22, de gran valor documental, son del funeral d’en Bill Digges al cementiri de Tàrrega, i gràcies a les fotografies que reproduïm en aquest reportatge, hem pogut localitzar el seu nínxol, el número 1.040, anònim i completament intacte. La fotografia nº 24 podem veure l’estat actual, de l’indret on va ser enterrat.

23.- Registre del Cementiri Municipal de Tàrrega de l'enterrament al nínxol 1.040 del Lloctinent de les Brigades Internacionals William Digges.

23.- Registre del Cementiri Municipal de Tàrrega de l’enterrament al nínxol 1.040 del Lloctinent de les Brigades Internacionals William Digges.

25.- Registre del Cementiri Municipal de Tàrrega de l'enterrament al nínxol 1.035 del soldat Juan Medina Palmero del la 15ena. Brigada Internacional.

25.- Registre del Cementiri Municipal de Tàrrega de l’enterrament al nínxol 1.035 del soldat Juan Medina Palmero del la 15ena. Brigada Internacional.

A l’ajuntament també hem trobat el Registre Municipal de l’enterrament, que fou el dia 29 de maig del 1938, on consta l’abonament de la taxa de 130 pessetes per part de l’Estat Major de la 35a. Divisió de l’Exercit Popular de la República. El mateix hem pogut esbrinar del nínxol que es troba a l’esquerra, el número 1.035, que correspon al soldat Juan Medina Palmero, de la 15ena. Brigada Internacional, però del qual no hem pogut trobar dades de la seva nacionalitat.

La publicació d’aquest reportatge, ha de servir per preservar, recordar, dignificar i honorar als combatents de les Brigades Internacionals de la nostra guerra civil. I sobretot, per fer memòria i justícia històrica a tots aquells que des de fa més de 75 anys, reposen en l’oblit i en l’anonimat entre nosaltres, al nostre cementiri municipal de de Tàrrega.

LA TASCA DE LES BRIGADES INTERNACIONALS

La Internationalist Star. L'estrella de tres puntes que idetificava a les Brigades Internacionals.

La Internationalist Star. L’estrella de tres puntes que idetificava a les Brigades Internacionals.

Els voluntaris de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil Espanyola, eren en la seva majoria, joves voluntaris adscrits a moviments i partits comunistes o antifeixistes procedents de 54 països. El centre de reclutament es trobava a Paris, i estava coordinat pels Partits Comunistes Francès i Soviètic.

Digges llibre

Fragments del llibret d’homenatge als brigadistes americans morts a la guerra civil.

Digges Morts

A la darrera línia s'esmenta a Digges i Tàrrega, el lloc on morí.

A la darrera línia s’esmenta a Digges i Tàrrega, el lloc on morí.

Les brigades Internacionals van lluitar per evitar la caiguda de Madrid al principi de la guerra, així com en la batalla de Guadalajara al març del 1937, on van derrotar a les forces italianes. Més tard van participar en les batalles de Belchite, Brunete, Terol, Aragó i la de l’Ebre, que foren el preludi de la derrota de la república. Bona part d’artistes, escriptors, polítics, i intel·lectuals d’arreu del món van fer costat a la causa de la República, i molts d’ells van lluitar o participar personalment en la lluita.

Podem destacar l’escriptor i brigadista George Orwell de “Homenatge a Catalunya”, o a Ernest Hemingway de “Per qui toquen les campanes”, que visità les tropes durant l’any 1938. Els reporters i fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro o David Seymour, l’actor nord-americà Errol Flyn, així com desenes de metges i infermeres que es van desplaçar als escenaris de la guerra.

Hi ha un fet que pel seu valor moral, sempre estarà present en la nostra memòria col·lectiva , que fou l’homenatge de comiat que el poble de Barcelona i de Catalunya va fer a les Brigades Internacionals el dia 15 de Novembre del 1938. Quan la desgraciada “lleva del biberó” ja havia escampat la seva sang a les ribes de l’Ebre, quan la guerra estava perduda, quan les bombes del feixisme s’acarnissaven en les ciutats i viles del país, els ciutadans de Barcelona van sortir al carrer per omplir de flors, d’afecte i de gratitud a aquells joves d’arreu del món, que havien vingut a casa nostra a defensar amb dignitat els seus ideals.

El resultat és, que encara avui, tant ells, com els qui han seguit mantenint la flama de l’estrella de tres puntes, reivindiquen l’esperit de la memòria històrica per aconseguir fer justícia d’una vegada i per totes, a les desenes de milers de morts que encara jeuen en vergonyoses fosses comunes o en l’oblit més absolut com en el nostre cementiri municipal.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a LONDARí nº 15. Abril 2014.