Tag Archives: Tàrrega

Tàrrega, l’espai físic: 1917.

Els primers treballs topogràfics oficials de l’estat espanyol es van realitzar ara fa cent anys.

A mesura que el resultat d’aquests treballs, fets pels topògrafs, s’anaven concretant sobre els planells, aquests eren revisats pels enginyers que hi donaven el vist i plau. En el cas de la ciutat de Tàrrega, la data d’elaboració del planell que reproduïm en aquest article, és del 18 de febrer de l’any 1920.

“Instituto Geográfico y Estadístico. Trabajos Topográficos. Población de Tárrega. Escala 1:5.000.”

Actualment aquests treballs topogràfics que es van realitzar per l’ “Instituto Geográfico y Estadístico” son accessibles des de la web en l’adreça del “Instituto Geografico Nacional” a l’enllaç :

http://contenido.ign.es/web/mapasantiguos/index.html

Des d’aquesta adreça web, hom pot visualitzar els plànols topogràfics de camins, pobles i carreteres d’arreu de l’estat . En el nostre cas és interessant observar quins eren els límits geogràfics dels termes municipals de Tàrrega, El Talladell, Claravalls o La Figuerosa, amb els seus camins, carreteres, basses i altres construccions. També es pot veure els camins que han desaparegut i els nous camins que s’han anat construint.

En el cas del planell de la ciutat de Tàrrega, hom es sorprèn del petit espai que ocupava la ciutat fa cent anys, quan tenia una població, sense pobles agregats, de 7.400 habitants. La via del tren, l’inici del carrer Urgell, l’Ondara, el raval del Carme i la plaça del Pati eren els límits físics i dins dels quals, encara hi havia importants espais ocupats per horts i eres. Això ens dona una elevada densitat de població al casc antic de Tàrrega en comparació a la ciutat actual.

Des d’aquest espai i en futurs articles, anirem fent una ràpida mirada a diferents aspectes de la representació i la descripció física de la Tàrrega del passat, amb imatges i plànols inèdits fins ara.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 27 de gener del 2017

Advertisements

L’ESGLÈSIA PARROQUIAL I EL CAMPANAR DE TÀRREGA

Encara era un xicotet de 12 o 13 anys, quan escoltava amb interès, les xerrades del mestre Joan Tous, al col·legi dels Escolapis. El Senyor Joan era un home erudit i omplia les hores de les llargues tardes d’hivern, xerrant sobre tot allò que li venia al cap.

M’encantaven les històries i les anècdotes de la Tàrrega d’abans. I una de les coses que em xocaven més, era quan ens explicava, que el campanar de Tàrrega no estava acabat; que li faltava a la part superior, el llanternó, tal i com ho tenien altres esglésies similars.

El campanar de Tàrrega.

El campanar de Tàrrega.

Més endavant en converses disperses, sovint havia escoltat la cantarella que a Tàrrega sempre es comencen les coses, i que mai s’acaben, i com a exemple es posava la història del campanar inacabat.

L’església i el campanar de Santa Maria de l’Alba, fou obra del projecte traçat l’any 1672 per Fra Josep de la Concepció. L’obra s’inicià de seguida, el mes d’abril d’aquell mateix any.

Pergami original del plànol de l'església parroquial de Tàrrega

Pergami original del plànol de l’església parroquial de Tàrrega. Fra Josep de la Concepció.

Com tota obra monumental digna del seu nom, la construcció de l’Església Parroquial de Tàrrega es va allargar al llarg de dècades de penes, de guerres i de penúries. Segons un memorial de l’any 1750, tota l’obra feta fins llavors havia costat més del doble de la quantitat prevista inicialment, o sigui, tot un clàssic d’obra monumental.

L’obra va avançar, i el 19 de maig del 1696 es va beneir l’església, però encara faltava per construir el campanar i la façana. Les obres es van acabar al cap de noranta anys d’haver-se iniciat, l’any 1762.

Pergami original de l'alçat de l'església parroquial de Tàrrega. Fra Josep de la Concepció.

Pergami original de l’alçat de l’església parroquial de Tàrrega. Projecte definitu modificat.

Si les obres es donen per acabades, com és què al cap dels segles, es diu que el campanar resta inacabat?. El motiu és, perquè tenim la sort d’haver conservat el projecte original de Fra Josep de la Concepció, que es guarda a la rectoria de la Parròquia, i que reproduïm en aquest escrit. Aquesta traça o projecte, contemplava un acabament diferent al definitiu: el campanar era més alt, i acabat amb un llanternó, tal i com veiem en altres esglésies projectades pel mateix tracista, com ara la de Vilanova i la Geltrú.

Campanar de Vilanova i la Geltrú de Fra Josep de la Concepció.

Campanar de Vilanova i la Geltrú de Fra Josep de la Concepció.

Rellegint fa pocs dies el magnífic i complert  treball sobre “L’església parroquial de Tàrrega durant els segles XVII i XVIII, del classicisme de Fra Josep de la Concepció, al barroquisme de Pere Costa” , de Maria Garganté i Llanes, publicat a l’URTX nº 17 de l’any 2004, podem adornar-nos d’un detall que ens permet afirmar que el campanar de Tàrrega està acabat.

Campanes. El campanar de Tàrrega.

Campanes. El campanar de Tàrrega.

El detall en qüestió , no és altre que el llibre de l’obra de l’església de l’any 1707, on hi consta el pagament d’onze lliures a fra Jaume Ribot de Sant Agustí, tracista, per haver fet un nou projecte per cobrir el campanar. Aquest acabament del campanar no es comença a construir fins l’any 1744, per ja és el definitiu, i el que actualment dona aquesta imatge única de Tàrrega, que tots coneixem, amb la seva inconfusible silueta.

El campanar de Tàrrega.

El campanar de Tàrrega.

Però mentre escrivia aquest escrit, s’ha produït un fet cabdal i transcendent per a la recuperació del màxim exponent arquitectònic de la nostra ciutat: la presentació del “Pla Director de l’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega” que canviarà moltes actituds i percepcions dins l’imaginari col·lectiu targarí en relació al millor conjunt monumental, arquitectònic i artístic de Tàrrega.

Volta superior.El campanar de Tàrrega.

Volta superior.El campanar de Tàrrega.

El Pla Director, redactat pel prestigiós arquitecte Xavier Guitart Tarrés, en col·laboració amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i els membres de la Junta de la Parròquia, posa els fonaments per la futura restauració i rehabilitació integral de l’edifici, per tal de reparar-lo, museïtzar-lo i recuperar tots aquells espais del monument que ara no son visitables.

Proposta de rehabilitació dels espais interiors. "Pla Director de l'Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba".

Proposta de rehabilitació dels espais interiors. “Pla Director de l’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba”. 2015.

Museïtzar i fer accessible tot l’any la cripta, l’antiga capella de les santes Espines i els espais sobre les capelles laterals, així com el campanar, dotaria a la ciutat d’un interessant i espectacular atractiu, que permetria posar en valor el conjunt arquitectònic de Santa Maria de l’Alba, i alhora revitalitzaria el casc antic de la ciutat. Un conjunt arquitectònic que ja té en les pintures murals al fresc dels pintors Jaume i Josep Minguell, un valor artístic de primer ordre.

El Pla Director, descriu i prioritza l’ordre de les intervencions en diferents fases, així com una aproximació al seu cost econòmic. També és important aconseguir la declaració del conjunt com a Monument Històric Artístic Nacional, per tal d’accedir als ajuts i als recursos necessaris per a la seva restauració i recuperació.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a Londarí. Tàrrega, juny del 2105.

Tàrrega i el patrimoni literari de Manuel de Pedrolo. (Una entrevista profètica).

Tàrrega és dipositària del valuós patrimoni vital i literari d’un dels principals escriptors del segle XX.

En Manuel de Pedrolo va néixer a l’Aranyó, visqué tota la seva infantesa i joventut a Tàrrega, i al llarg de la seva vida mantingué una relació constant amb la nostra ciutat, i amb els seus dos grans amics, targarins il·lustres: el poeta Gregori Satorres i en Jaume Anglí Escola, amb els qui cada any, quan estiuejava a Tàrrega, hi mantenia llargues converses, caminant pel Pati o pel Parc de Sant Eloi, i dels qui caldria recuperar records i història abans no s’esvaeixin.

El dia 26 de juny del 1990, moria en Manuel de Pedrolo. En Jaume Anglí en el seu escrit a Nova Tàrrega del Juliol, titulat “En la mort de l’amic Pedrolo”, ens explica que: “De jovenet era ja un àvid lector. Més que cromos, les seves butxaques eren plenes de papers i mininovel·les. L’any 1932 o 33 tenia 14 o 15 anys, i amb la col·laboració d’un company d’estudis, el malaguanyat Antoni Maymó, escriuen una farsa còmica que s’estrenà al saló-teatre de les Escoles Pies de Tàrrega”.

En un article al diari “Avui” del 26 de juliol del 1984, “Des de Tàrrega: els vestits de diari”, que reproduïm aquí, en Manuel de Pedrolo es considera un targarí més: “Recordo de la meva adolescència, quan els targarins no érem ni sis mil….”.

Article de Manuel de Pedrolo, escrit al Diari Avui el 26 de juliol del 1984

Article de Manuel de Pedrolo, escrit al Diari Avui el 26 de juliol del 1984. En parla inspirat pel contingut de la publicació mensual targarina “L’Imprès”.

La vinculació certa i inapel·lable de Tàrrega amb Manuel de Pedrolo, ha de permetre fer justícia a la memòria del nostre escriptor, pel sol fet que, Tàrrega ho pot fer i ho pot reivindicar.

L'any 1989, l'Ajuntament de Tàrrega va homenatjar a Manuel de Pedrolo amb un monogràfic de l'escriptor a la Revista "URC", coordinada per en Xavier Garcia, amb portada del poeta Rafael Alberti i il·lustracions d'en Josep Sanmartí.

L’any 1989, l’Ajuntament de Tàrrega va homenatjar a Manuel de Pedrolo amb un monogràfic de l’escriptor a la Revista “URC”, coordinada per en Xavier Garcia, amb portada del poeta Rafael Alberti i il·lustracions d’en Josep Sanmartí.

Recuperar, difondre i donar a conèixer les idees, l’obra i la persona d’en Manuel de Pedrolo, és i ha de ser possible. Tàrrega te la sort de disposar d’en Xavier Garcia, un dels principals estudiosos, i coneixedor com cap, del nostre escriptor, per elaborar un projecte ambiciós de reconeixement i projecció de Tàrrega i d’en Manuel de Pedrolo, en tots els àmbits.

És doncs, natural, evident i necessari, vincular la ciutat de Tàrrega amb l’Aranyó natal, per recuperar la memòria del nostre escriptor. Els actius son a les nostres mans i l’empenta a mans del nostre Ajuntament.

L’any 1983, des de la publicació mensual “L’Imprès”, vam publicar una entrevista feta a en Manuel de Pedrolo davant la Font de la Granota de Sant Eloi, durant la seva estada estiuenca a Tàrrega. Una part d’aquella entrevista va restar inèdita i he pensat que per constatar la vinculació personal i literària, de l’escriptor de l’Aranyó, amb Tàrrega, res millor que recollir les seves paraules de fa 30 anys:

Fragment de l'entrevista a en Manuel de Pedrolo l'estiu del 1983 al primer número de la publicació local mensual targarina "L'Imprès".

Fragment de l’entrevista a en Manuel de Pedrolo l’estiu del 1983 al primer número de la publicació local mensual targarina “L’Imprès”.

P.: Com creieu que us ha influït l’haver nascut a les nostres terres ?

Manuel de Pedrolo: Home, suposo que l’haver viscut per aquí i ser fill de la Segarra m’ha anat endurint, (riu). M’ha fet ser un home dur amb les meves conviccions. Els països de la Segarra, son molt més austers que els de l’Urgell, (tampoc podem dir que Tàrrega estigui a l’Urgell… ), i l’Aranyó d’on sóc fill, és un poble molt petit, una vila molt tancada. Em recordo, de quan era petit, que ningú ens havia donat mai les gràcies. En aquestes terres del secà, que no plou gairebé en tot l’any, els preus que es pagaven per la collita, en l’època franquista, eren ruïnosos, i per força aquella gent havia de ser dura, necessitaven una gran duresa per resistir aquelles situacions. Primer, ja només per conrear la terra, una terra que havien destruït ells mateixos, ja que abans estava plena de boscos … Això ha fet, que jo hagi anat adquirint una duresa i una , potser, fermesa d’idees o diga’n-hi com vulguis, i si, en aquest sentit m’ha influït la terra.

P.: En la teva obra literària, quines referències podem trobar a les nostres contrades?.

Manuel de Pedrolo: Sí, si, en vàries novel·les n’hi ha força. A “Les finestres s’obren de nit”, el protagonista és fill de Tàrrega i viu aquí. A la novel·la de la sèrie del Temps Obert, “L’ordenació dels maons”, no es diu res de Tàrrega, però la topografia del poble del protagonista s’inspira en la nostra ciutat. També en una de les darreres, “Apòcrifs”, on surten dos pobles diferents, ambdós tenen alguns trets de Tàrrega, i en un d’ells fins i tot aprofito coses la meva pròpia família, el meu pare que era d’ “Acció Catalana” o el meu avi que era conservador. També ne tinc una, encara inèdita, que es titula “No hi fa res si el comte-duc va caure del caval a Tàrrega”, en la qual alguns episodis tenen lloc a l’Ofegat. En aquestes coses però, els lectors no reconeixeran que es tracta de Tàrrega, no obstant ho és, hi està inspirat.

Ara imagina’t que poses Tàrrega, i encara que no retrates a ningú, segur que vindrien deu o dotze individus dient, “Ep, aquest sóc jo i em tracta malament”. la gent té molta tendència a identificar-se en els personatges novel·lístics.

P.: La teva consciencia política i nacional de que és fruit?

Manuel de Pedrolo: És fruit de l’experiència que he viscut, de l’experiència que hem viscut tots plegats. En el meu cas jo l’he agafat d’una manera, i d’altra gent ho ha agafat d’una altra manera. Jo per exemple, el meu pare era president d’Acció Catalana aquí a Tàrrega. Acció Catalana era un partit catalanista molt conservador, però a casa meva hi havia un instint de catalanitat, encara que ningú es preocupés d’ensenyar-me català. Jo m’adonava que vivia d’una manera que no entenia: a col·legi em feien parlar en castellà i m’ensenyaven en castellà, quan al carrer parlàvem una altra llengua. Jo abans de la guerra havia escrit coses: uns versets o una obreta de teatre que vam fer als Escolapis de Tàrrega als 16 anys, i la vam fer en català per instint.

Després m’ho vaig prendre més seriosament, i és clar em va costar molt d’escriure les primeres obres perquè em vaig trobar amb 20 anys acabada la guerra i tot estava prohibit. No podies fotre res, no podies dir res. I és clar, davant la pressió, en ves de fer-ho en castellà com tants, doncs jo o bé ho feia en català, o no escrivia.

Així doncs, la consciència me la van fer agafar ells. Segurament que jo no hagués estat tan contundent, si ells no haguessin estat tan brutals. Per aquella brutalitat, jo no hi podia passar. A més, com que era molt enemic de segons quines coses, i al veure com aquest règim portava aquests valors catòlics tan exagerats, aquesta moral estúpida de repressió, amb l’ambició de destruir la gent, i les coses bèsties que feien, tot això, que ja era repugnant per a molta gent que creia, per a mi, que em considerava ateu des de molt jovenet, imagina’t si n’havia de ser de repugnant.

Després hi ha un factor que és, que aquell règim com a catalans, ens fotia i això que també m’era antipàtic, em va anar bé per reaccionar, que és el que vaig fer: reaccionar.

Com veus avui Catalunya (1983) ?

Manuel de Pedrolo: Els catalans només tenim la capacitat de protestar, ah ! Per això no ens cal governar. Crec que estem perdent molts llençols a cada bugada que fem, sempre estem perdent coses…. Però que pots fer amb un poble com el català, tan desinteressat, que ha cedit tant. El poble català està desconcertat, ho ha cedit tot, no es preocupa, no pensa, no vol…. és que no vol res ?. Jo estic segur que un dia, quan hi hagi un grup seriós nombrós, de gent independentista, no de Catalunya, sinó dels Països Catalans, els seguirà molta gent.

Jaume Ramon i Solé.

Publicat a LONDARí nº 16. Maig 2014

El Patrimoni Natural de l’Urgell i la Segarra. Tàrrega un cas pendent.

El desembre del 2009, l’Ajuntament de Tàrrega, va publicar a la col·lecció Natan el llibre, “Patrimoni natural de Tàrrega. Descoberta i itineraris”, amb la finalitat de donar a conèixer uns valors i un patrimoni mediambiental que, per poc conegut, no era, ni és encara, ni prou valorat, ni prou apreciat.

Imatge

El llibre fou fruit del treball previ, iniciat l’any 2006 per l’empresa “SPORA. Serveis Ambientals”, amb l’ambientòleg Pere Serrano Garriga, per a la redacció del Catàleg dels espais d’interès natural i el Pla Especial del Patrimoni Natural del municipi de Tàrrega i dels pobles. Un treball que un cop finalitzat, es va veure interrumpuda la seva aprovació legal, per la construcció del canal Segarra – Garrigues, i per la redacció del Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida.

El Catàleg classifica la diversitat ecològica del terme de Tàrrega en espais, llocs i punts d’interès faunístic, en punts i llocs d’interès botànic, i en espais i llocs d’interès ecològic. També inclou un mapa dels hàbitats presents al terme, així com una diagnosi i una normativa de protecció a incloure en el Pla d’ordenació Urbanística del Municipi de Tàrrega. Una normativa que segueix pendent d’aprovació, i que caldrà fer, per donar compliment a les directrius del POUM de Tàrrega, un cop revisat i actualitzat el treball de fa 8 anys.

Per a aquells que vulguin conèixer i aprofundir en aquest treball de camp exemplar, aqui teniu el contingut global del treball:

CATÀLEG D’ESPAIS D’INTERÈS FAUNÍSTIC. Any 2007.

CATÀLEG DE PUNTS D’INTERÈS FAUNÍSTIC. Any 2007.

CATÀLEG DE LLOCS D’INTERÈS FAUNÍSTIC. Any 2007.

CATÀLEG D’ESPAIS D’INTERÈS ECOLÒGIC. Any 2007.

CATÀLEG DE LLOCS D’INTERÈS ECOLÒGIC. Any 2007.

CATÀLEG DE LLOCS D’INTERÈS BOTÀNIC. Any 2007.

PUNTS D’INTERÈS BOTÀNIC. Any 2007.

HÀBITATS DE TÀRREGA. Any 2007.

MAPA DELS ESPAIS NATURALS DE TÀRREGA. Any 2007.