Arxius mensuals: Abril de 2022

Un dietari de la guerra: el soldat Josep Maria Martí i Florensa. 1938 – 1939. (6)

Febrer de 1939, en Josep Maria Martí és a Extremadura, i es troba reparant un motor
Junkers del XVIIè Cos d’Exèrcit. Es recorda de quan, un any enrere, “era a cal Toló arreglant motors dièsel”. L’enyorança se’l menja “M’he mirat les fotos, he llegit la última carta de la Tresina. Què farà ella?, será viva?, serà a Tàrrega?. I el seu pare resistirà totes aquestes desventures?. També penso amb el Miquel i la Dolors i els nens, que serà de tots?”.

Caricatura d’en Josep Mª Martí, feta pel popular dibuixant Romà Bonet “BON”
cap a l’any 1950. ((Arxiu familiar de J.M. Martí Carnicer).


Darrers dies de febrer: “Durant el viatge he creuat les províncies de Córdoba, Ciudad
Real i Cuenca, és a dir tota la Manxa, amb els seus molins de vent i camps de vinya i
safrà”. “Ara em trobo al carrer principal de Cuenca que en diuen “Carreteria”. Sembla
que de guerra no n’hi hagi. Les dones van ben vestides i plenes d’una coqueteria que
fa fàstic doncs no demostren estar apesarades de que passa als fronts d’Espanya.
També es veu un munt d’”enxufats” que van vestits de paisà amb més barra que les
dones”.


És l’1 de març. “Avui fa un any que vaig ser cridat a files”. “Sembla que la guerra toca
a la seva fi, entre la dimissió del President Azaña i el reconeixement de la bel.ligerància, fa la impressió de que no durarà gaire”. El dia 6 escriu: “He tingut d’anar a l’Estat Major. Es parla que ha dimitit el Govern, que hi han revoltes a Madrid i a Cartagena. Alguna cosa deu passar d’anormal”. En Josep Maria té raó, el 5 de març es va produir el cop d’estat de Casado contra el Govern comunista de Negrin. A partir d’aquest cop la República es va anar rendint al bàndol falangista del General Franco, que va ocupar Madrid i València sense trobar resistència. L’1 d’abril de 1939 Franco es proclama vencedor de la guerra.


El 8 de març escriu: “Els dies aquests son tan sagnants com el 19 de juliol. Ara a Espanya hi ha 3 bàndols: els feixistes, els republicans i els comunistes. Això és la Torre de Babel”. El 15 de març va cap a València: “Aquí ja llicencien quintes. És a dir, que això junt amb el que porten els diaris son auguris de la pau que tant desitjàvem”. L’endemà torna cap a l’interior: “La florida dels ametllers i la vinguda de les orenetes en un país fred com Cuenca em recorda Tàrrega”.

Portada de la Vanguardia del dia 1 d’abril de 1939.


El 19 de març, Sant Josept: “Talment com si fos per donar-me més alegries, avui el diari ha portat que hi ha negociacions de pau entre ambdós governs, és a dir que ja s’ha acabat la guerra”. I el 26 de març: “Aquest matí tocava una banda en un jardí que tenim al davant del garatge. Entre les peces ha tocat la Santa Espina. M’ha entristit molt el pensar en els temps que també era diumenge i tocaven sardanes al passeig de Tàrrega i amb la meva Tresina érem tan feliços”.


El 27 escriu: “Les primeres noves que he sabut son que les forces dels nacionalistes han començat una ofensiva i que les forces d’aquí no oposen cap classe de resistència. No cal dir l’alegria que tinc, doncs se que prompte els tindrem aquí. Ja n’hi ha molts que tornen a casa seva”. L’endemà: “Es diu que tenim els nacionals molt a prop i els esperem amb impaciència doncs sabem que això és el final d’aquesta guerra de mentides i malvestats”. El dia 29: “Ja espero que les forces de Franco siguin aquí per posar-me en camí de casa i ser jo qui tingui aquest goig tant de temps esperat. A les 3 de la tarda ja oneja la bandera espanyola al cim del castell. Ja m’he tret les insígnies del Cos de Tren d’aquell fatídic exèrcit roig al qual devem tanta sang i malvestat”.


El 31 de març: “A la tarda m’he presentat a l’Ajuntament de Bétera. Han demanat qui volia pujar al campanar ja que van cremar l’església i està tot molt perillós. Jo m’hi he
ofert. Ho he fet a gust, pensant en la Tresina i amb Déu el molt que m’han ajudat….
com també m’ha recordat el dia que trencaven les campanes de Tàrrega que el plany
que feien al donar-los els cops de mall em van posar trist”.

Primera pàgina de la publicació “Juventud” editata per la Falange targarina
durant la Festa Major de maig del 1939. (Arxiu de l’autor)

El 4 d’abril: “Han fet un pregó dient que tots els mobilitzats per l’exèrcit roig hem de presentar-nos demà a la Comandancia de la Playa”. “Anem a la Comandància per veure que ens manen. Ja veurem què en sortirà…. segurament un camp de concentració, de moment”.


En realitat el retorn a casa no serà fàcil. Per a tots els soldats republicans comença un
llarg via crucis.. Franco i el seu règim no perdonen. Al proper escrit ho acabem d’explicar.

Jaume Ramon Solé

Publicat a la Nova Tàrrega del 10 de desembre de 2021.

Un dietari de la guerra: el soldat Josep Maria Martí i Florensa. 1938 – 1939. (5)

Desembre de 1938, en Josep Maria Martí és a Cuenca. Fa un fred intens. Tot és gel i boira. Sent rumors que el volen treure del servei de conductor, però finalment el traslladen a Enginyers on segueix treballant del mateix. Es passa el desembre conduint pel sud de la zona republicana, a Utiel, a Extremadura, a Jaén, al front de Lopera i
Porcuna, a Granada, al front de Guadix i de Baza. “A la casa que tenim la Comandància han matat el porc. Parlen andalús i a mi em fa molta gràcia. Aquí abunda el pinyol de
l’oli d’oliva com a Tàrrega”. Allí coneix a l’escultor barceloní Carlos Anadón, que anys
més tard treballarà per Tàrrega, Verdú, Poblet i Vallbona de les Monges, restaurant obra escultòrica.


Finalment rep notícies des de Tàrrega: “He rebut dos cartes, la Tresina em conta el
bombardeig, que per casualitat no els passa res, gràcies a Déu. Diu que al costat de
casa hi caigué 7 bombes.”.

Evolució de la guerra 1936 – 1939. (Exposició “Dos rams de flors”)

És la vigília de Nadal de 1938: “Els he escrit desitjant-los les bones festes. Tenim Nadal
a sobre i penso molt en els anys anteriors. Les festes tan felices que havíem fet. “Quin
Nadal més trist i pobre aquest any”. Dia de Nadal: “Aquest matí m’he aixecat a les
9,45, m’han dit que ataquen pel sector de Balaguer, Tremp i Sort. Estic convençut que
aquesta gent estan disposats a fer passar la guerra per Tàrrega”. “Si demà no tinc carta
em farà malpensar i més sabent que ataquen cap a Catalunya”.


“Fi d’any … d’un any de misèries i malvestats. L’any de més cruesa des que va la guerra
.. quant de temps recordaré aquest fi d’any i, a més amb l’estat d’ànim en què em
trobo. Segons el “Parte Oficial”, l’enemic avança cap a l’interior de la província de
Lleida i allí es troba Tárrega i els meus estimats, què serà d’ells si continua aquesta
ofensiva? Massa ho sé, la mort i la desolació … evacuaran, on? Estic de mal humor,
quin fi d’any! Déu faci que no passi cap mal i que el proper any sigui més de Pau!”.

Ofensiva franquista d’ocupació de Catalunya. (Desembre 1938 – febrer
1939). (Exposició “Dos rams de flors”).


El 6 de gener de 1939, llegeix al diari que “han pres Artesa de Segre i Borges Blanques”
i “segons el Parte Oficial l’enemic ataca molt fort”. “Estic segur que em quedaré sense
cartes, qualsevol dia temo que Tàrrega caurà en mans de l’enemic si no es fa alguna
cosa per aturar-lo”. El dia 10 de gener escriu, “sembla que amb l’ofensiva nostra a
Extremadura, han parat ells la de Catalunya. El dia 13, “se que ells han agafat Agramunt i Valls. Estic desesperat doncs ja tinc la guerra a Tàrrega”.”També he sabut que el bombardeig del dia 23 de desembre va ser molt gros… només em queda el recurs de pregar per ells”.


Després de 10 dies sense escriure res, diu: “He vist un diari d’ahir i parla deIs pobles de
Solsona, Manresa i Gavà, això em diu que son prop de Barcelona. Es diu que ha caigut
Barcelona”. I el 29 de gener: “Avui el “Parte Oficial” parla de Mataró i Granollers, aquesta gent es faran amos de Catalunya sense adonar-nos-en”. El 6 de febrer encara no sap res de Tàrrega, almenys té l’esperança que els bombardejos ja no els afectaran. El 9 de febrer escriu des d’Extremadura: “Aquest matí he trobat al Calibada de l’Espanya i hem parlat molt de Tàrrega. Estic trist, pero m’esforço en posar-me seré per veure acabada la guerra i poder tornar amb la meva Tresina i els de casa”.

Na Tresina Carnicer i en Josep Maria Martí passejant pel Pati l’any 1936. (Fotografia família Martí Carnicer).


31 de gener és a Hinojosa: “Crec que estem en una fase de la guerra molt crítica, dones
la pèrdua de Barcelona ha portat molta pena, a més la gent menja molt poc i va descalça, Tothom està abatut … no sé si això pot durar molt. He tingut la máxima
alegria quan he rebut carta de la Tresina amb data del 6 de Gener. Estan bons, gràcies
a Déu, estic content de saber noves amb aquesta data. També em diuen que viuen en
una cabana de les afores de Tàrrega. Això vol dir que no hauran evacuat. Quina alegria
em dóna una carta en aquestes circumstàncies”.


El 12 de febrer és a Santa Eufemia on s’assabenta que ja ha caigut Catalunya. Només
pensa en les ganes que te “de veure la Teresina, els de casa i la meva terra”. Som ja a
principis de març, i mira d’enviar cartes a Tàrrega des de Conca o Guadalajara
mitjançant la “Creu Roja”. Encara falta un mes per l’acabament “oficial” de la guerra.


Seguirem al proper capítol.


Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 26 de novembre de 2021.