La Tàrrega de fa cent anys, 1916.

Moltes coses succeïen a la Tàrrega de fa cent anys.

 

Pel cap d’any de l’any 1916 se celebrà a Tàrrega la Diada de la Llengua Catalana, i dues van ser les entitats de la ciutat que van promoure l’acte: El “Patronat de Sant Jordi” i La “Lliga Catalanista de l’Urgell i la Segarra”. Aquesta col·laboració d’ambdues entitats, va esdevenir un fet important per al futur de la nostra ciutat, ja que va permetre l’acostament real de dues entitats allunyades ideològicament, com era el “Patronat de Sant Jordi” de caràcter carlista, integrista i regionalista, i la Lliga Catalanista de caràcter burgès, lliberal i catalanista.

Xilografia de la capçalera de “La Signou” amb l’escut de l’àliga bicèfala targarina.

La Diada de la Llengua Catalana de l’1 de gener del 1916, celebrada a les principals ciutat del país, fou la primera gran reivindicació social per la normalització de la llengua catalana arreu del països catalans, la reivindicació de la Diada del 1916 fou:

1. Que en les escoles públiques de Catalunya sigui obligatori ensenyar els deixebles en l’idioma català.

2. Que en les Universitats, Instituts i Escoles Normals de terra catalana s’estableixin càtedres, també obligatòriament, de Llengua, Història i Literatura catalanes.

3. Que per exercir qualsevol càrrec públic a Catalunya sigui també obligat conèixer perfectament la llengua catalana parlada i escrita.

4. Que sigui respectat i reconegut oficialment el dret dels catalans a usar son idioma propi en tots els actes de llur vida pública i privada.

Aquest acte de mobilització catalanista, fou presidit a Tàrrega per en Francesc Macià i en Magi Morera i Garriga, i hi participaren tots els sectors catalanistes de les nostres contrades. Aquest fet va possibilitar una ampliació de la base social i ideològica del catalanisme, i va facilitar, pocs anys després, el 1919, la constitució del “Casal Català”, que aglutinarà el catalanisme social i cultural de Tàrrega, on s’hi integren des de catòlics integristes, catalanistes burgesos-lliberals, fins a sectors republicans i joves nacionalistes radicals: “L’Ateneu de Tàrrega”. (1)

Tanmateix ja l’any 1915, s’havia creat l’orfeó Nova Tàrrega sota la direcció del Mestre Josep Güell, i l’any 1917, un dels seus fundadors, l’industrial targarí en Josep M. Segarra Vives fundador del Patronat de Sant Jordi i responsable del viratge cap al catalanisme catòlic d’aquesta entitat, guanya les eleccions municipals a Tàrrega amb la candidatura unitària catalanista d’Acció Nacionalista, un fet fins llavors únic dins el panorama polític targarí i lleidatà. (2)

Un element important de l’activitat del “Patronat de Sant Jordi”, en fou la publicació del seu organ periòdic “La Signou” (1914-1918), escrita integrament en català, on es veu com tot i mantenir la seva essència profundament catòlica i conservadora, es va definint cada cop com més nacionalista i noucentista.

Portada de la publicació de “La Signou”. Any 1916.

Fa poques setmanes, es van aconseguir recuperar poc abans de ser destruïdes , una important col·lecció d’originals de fotogravats i xilografies, la majoria en fusta i altres en metall, de la publicació “La Signou”. Sortosament aquestes peces centenàries, ja es troben custodiades “sanes i estalvies” al nostre Museu Comarcal. En la fotografia que adjuntem podem veure el “negatiu” de la planxa de la capçalera de “La Signou”, juntament amb l’entorn de l’escut de l’àguila bicèfala de la nostra ciutat.

Jaume Ramon Solé.

1. NOUCENTISME I FESTES CIVILS DE LA LLENGUA CATALANA: LES FESTES DEL BON MOT I LA DIADA DE LA LLENGUA CATALANA DE 1916 (Les seves manifestacions a la Catalunya nord-occidental). Joaquim Capdevila Capdevila. Doctor en lingüística i llicenciat en psicologia social. URTX número 16 – 2003

2. TÀRREGA (1898-1923): SOCIETAT, POLÍTICA I IMAGINARI. Joaquim Capdevila i Capdevila. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliva. 2008.

Publicat a la Nova Tàrrega del 27 de maig del 2016.

Una resposta en el temps, el Sr. Joan Tous i la teula de la “Teuleria Antigua”.

L’anterior escrit sobre la “Teuleria Antigua” de cal Teto de Tàrrega, l’acabava d’aquesta manera:

“Probablement, en alguna teulada targarina encara hi descansa alguna teula amb la marca de l’escut de Tàrrega, si algú en té notícia s’agrairia molt poder-la documentar.”

Tanmateix la teula en qüestió ja l’havia trobada l’any 1980, la família Colomines a la teulada de casa seva al carrer Carnicer. La teula amb l’escut de Tàrrega, es trobava a la part que dona al carrer Aurora, i l’enyorat Mestre Joan Tous i Sanabra, l’havia documentada en un article a la Nova Tàrrega publicat el dia 30 de maig del 1980.

Escrit del Mestre Joan Tous i Sanabra a la Nova Tàrrega del 30 de maig del 1980.

En aquest escrit el Sr. Joan Tous manifestava la seva sorpresa per la troballa i es feia moltes preguntes: “caldrà indagar de quina època és, quina seria la seva procedència, com feu cap a aquell lloc, qui podria ser el seu autor, si el gofrat hi és original o bé existia una encunyació i en aquest cas saber si se’n sap d’altres existències”.

Trenta-sis anys després la fortuna ens ha permès respondre a la pregunta plantejada pel Sr. Joan Tous: la teula va ser fabricada al mateix Raval del Carme, molt a prop d’on va ser trobada i el motlle per estampar-hi l’escut de Tàrrega és el que utilitzava la “Teuleria Antigua” de cal Teto.

Tanmateix un nou tema a resoldre avui, és el d’un altre motlle, també provinent de la “Teuleria Antigua”, amb el dibuix d’una església, que segons la tradició oral familiar de Cal Teto, correspon a una reproducció de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Tàrrega, abans del seu enrunament l’any 1672. El dibuix però desperta moltes incògnites, ja que ni l’estil arquitectònic, ni la tipologia de l’edifici encaixen amb que hauria haver estat l’antiga església gòtica de Tàrrega.

Reproducció sobre argila d’un motlle de la “Teuleria Antigua” de cal Teto.

Tampoc sabem si aquest motlle, que servia per marcar algun tipus de peça d’argila, també s’utilitzava per a marcar algun tipus de teula o alguna altra peça.

Més preguntes per a noves respostes en el futur.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del 12 de maig del 2016.