Monthly Archives: September 2016

Els tres caps del campanar de Tàrrega

L’artista, o grup d’artistes que identifiquem com a Mestre d’Anglesola, va ser una de les principals personalitats artístiques del gòtic català de la primera meitat del segle XIV. El nom de Mestre d’Anglesola, es deu al fet de ser l’artífex del meravellós retaule gòtic de l’església d’Anglesola, que actualment es troba al “Museum of Fine Arts, Boston”. Probablement procedia del sud d’Occitània, ja que el seu estil artístic s’identifica amb els treballs que pels volts de l’any 1300 es realitzaven a la zona de Sant Bertran de Comenge. (1)

retaule-danglesola

Mestre d’Anglesola. Retaule de l’església d’Anglesola. Museum of Fine Arts, Boston.

Durant la primera meitat del segle XIV, el Mestre d’Anglesola treballa a Santes Creus, Poblet, Anglesola i sobretot a Tàrrega, on va construir de la monumental portalada de l’antiga església de Santa Maria.

Sabem que aquesta portalada, similar a les que es van construir a València, Morella, Osca i Tarragona, estava situada al sud de l’antiga església de Santa Maria mirant cap a la Plaça Major. També sabem que després del col·lapse del campanar de Tàrrega l’any 1672, l’any 1709 va ser desmuntada, i que part dels apòstols van ser ubicats al coronament de la nova església i altres van ser traslladats a altres capelles i esglésies de Tàrrega. De la Mare de Déu i el Jesús que la presidien se’n va perdre el rastre. Altres elements del conjunt escultòric de la portalada van ser aprofitats en la construcció del campanar i de l’església.

foto3campanar

Cap de personatge situat al mur sud del campanar

L’historiador de l’art en Alberto Velasco González, en el seu treball publicat pel Museu Comarcal l’any 2014 a “El conjunt monumental de Santa Maria de Tàrrega al Segle XIV” Enllaç Alberto Velasco (2), ha identificat dos dels tres caps que es troben al mur est i nord del campanar com a provinents de l’antiga portalada gòtica , i per tant obra del gran i venerat Mestre d’Anglesola. Al mur sud s’hi troba un tercer cap d’un estil diferent.

 

No cal dir que en el seu emplaçament actual, aquestes tres peces escultòriques pateixen una degradació física important i irreversible. Els tècnics i especialistes demanen de fa temps que cal retirar-les, per restaura-les i dignificar-les de dins la magnifica exposició permanent del nostre Museu Comarcal, “Tragèdia al Call. Tàrrega 1348”. Es tracta d’una actuació necessària, fàcilment executable i econòmicament assumible.

foto2campanar

Mestre d’Anglesola. Cap situat al mur nord del campanar

Esperem que, un mos de la nostra desapareguda portalada del Mestre d’Anglesola, torni a reviure i a ser admirada de nou per tots els targarins.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 4 de març del 2016

  1. “Els apòstols de la desapareguda portalada gòtica de Santa Maria de Tàrrega). Alberto Velasco González- URTX núm 23. 2009.
  2. “El conjunt monumental de Santa Maria de Tàrrega al Segle XIV”. Alberto Velasco González. “Tragèdia al Call. Tàrrega 1348, Tàrrega”, Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega. 2014.
Advertisements

Un homenot de la Segarra: En Jaume Ferran i Camps.

El dia 6 de febrer del 2016 ens va deixar l’amic Jaume Ferran.

Va morir a Smyrna a l’Estat de Geòrgia, lluny de la seva Cervera natal, i més al sud d’on havia estat professor de literatura espanyola a la Universitat de Syracuse a l’Estat de Nova York.

En Jaume Ferran, va mantenir una intensa relació amb Tàrrega per motius familiars. A les seves “Memòries de Ponent” (Edicions 62, Barcelona 2001), ens explica els records viscuts amb el seu primer cotxe que anomenava la Bala Roja, i com agafava el camí de Tàrrega per anar a casa del seu tiet, en Josep Maria Llort, per berenar amb la germana del seu pare la tieta Antonieta, o per anar a ballar a La Granja, o per anar a jugar a tennis a l’Ateneu, o per anar a passejar pel Pati, on un dia, va conèixer l’Alfonso Costafreda.

9788429764772

Amb l’Alfonso Costafreda van ser amics d’estudis, de descoberta i de festa. Primer a Barcelona i després a Madrid. Junts van descobrir i fer amistat amb bona part de l’entorn literari de les llengues catalana i castellana: Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma, Josep Maria Castellet, Jose Agustín Goytisolo, Carles Barral, Manuel Sacristan, Joan Ferraté, Llorenç Gomis, Jorge Folch, Enrique Badosa, Vicente Alexiandre, Carlos Bousoño, Alberto Oliart. Joan Reventós. Antoni Tàpies, son alguns dels artistes, escriptors o intel·lectuals amb qui van fer amistat.

L’any 1973 l’Alfons va anar a visitar en Jaume Ferran i a la seva esposa Carmen a Syracuse als Estats Units. En aquells moments escrivia els nous poemes del llibre premonitori “Suicidios y otras muertes”, que es faria realitat amb la seva mort l’abril del 1974 a Ginebra. En el moment que en Jaume Ferran va rebre el telegrama es va posar a escriure dos llibres: el “Libro de Alfonso” de poesia, i un assaig sobre l’obra de l’Alfonso, que l’any 1981 es publicaria a la col.lecció “Los poetas”, de la la Editorial Júcar.

En Jaume Ferran cada estiu deixava les terres nord-americanes i passava les vacances al seu casal familiar de Cervera. A Cal Ferran a tothora hi érem benvinguts, sovint hi trobàvem al seu cunyat cerverí com ell i gran prohom de la cultura de la Lleida ciutat, en Jaume Magre, o bé l’estudiós i crític literari en Xavier García. Quan l’any 1984 una colla de joves de Tàrrega, que publicàvem la revista mensual “L’Imprès”, vam decidir recuperar de l’oblit el llegat del poeta Alfonso Costafreda, el vam anar a veure per que ens ajudes en la organització d’unes jornades en homenatge al poeta targarí.

ferran

“Homenatge a Alfons Costafreda, en el Xè. Aniversari de la seva mort”. Claustre de l’Escola Pia, 25 d’agost del 1984. Conferència d’en Jaume Ferran “Ciutat i poesia a la generació del 50. Alfons Costafreda”. A la fotografia Felip Lorda, José Agustín Goytisolo, Carlos Barral, Jaume Ramon, Jaume Ferran i Francisco Carrasquer.

 

Un matí de dissabte de l’estiu del 1984, tota la colla de “l’Imprès”, amb en Jaume Ferran de guia, vàrem agafar el cotxe, i enfilarem la carretera de la platja cap a Calafell. No havia trucat ni avisat a ningú , però arreu on anàvem, rebien al Jaume Ferran amb crits d’alegria i amb els braços oberts. Arreu, el seu nom i la seva presència ens obria totes les portes. Així fou, com en un sol matí, vam conèixer i parlar amb en Carles Barral a Calafell, amb en Joan Reventós a casa seva a la platja de Sant Salvador del Vendrell, i amb en José Agustín Goytisolo a Barberà de la Conca.

L’homenatge a Alfonso Costafreda es va celebrar al claustre de l’Escola Pia i hi participaren a més d’en Jaume Ferran, en Carlos Barral, na Rosa Ferran, en José Agustín Goytisolo, Rafael Tomero, en Jaume Pont, en Pere Rovira, en Francisco Carrasquer, en Adolfo Garcia Ortega, en Felip Lorda, en Xavier Garcia i en l’acte de cloenda a la Granja van intervenir el Mestre Joan Tous i la poetessa na Josefina Vidal.

De llavors ençà, durant molts anys, cada estiu quan tornava dels EEUU , visitava amb constància als seus amics d’arreu. I ens animava a visitar-lo a cal Ferran de Cervera, on sovint hi fèiem petar la xerrada amb el seu cunyat en Jaume Magre.

En Jaume Ferran fou un gran estudiós de la nostra literatura. Poeta i escriptor, fou també un gran conversador, un home optimista, afable i senzill, ple de bonhomia i de vitalitat. Ara, des de la memòria i des del record de tots els qui el vam apreciar i estimar li diem “descansa en pau amic”.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 19 de febrer del 2016.