Arxius mensuals: Agost de 2020

1939, la Tàrrega aniquilada. El mestre Lluís Plassa i Maria Castellà. (5)

“En el XXè. aniversari de les glorioses jornades d’Octubre, en les quals el poble rus retrobà la seva ànima i es desfeu per a sempre més del jou secular que, com a tots els pobles de la terra , l’ofegava — monarquia , militarisme, clero — el nostre poble , emocionat per la grandesa i el desinterès de la seva ajuda a la nostra causa de llibertat , acudirà com un sol home a dir: «Germans soviètics, gràcies! »“ Lluís Plassa. (Crònica targarina. 17 d’octubre de 1937).

En Lluís Plassa i Estruch – 1936. (Fotografia família Castellà – Puigfel).

El mes de setembre de 1936 en Lluís Plassa, inicia una llarga sèrie d’escrits, alguns d’ells editorials, al setmanari local “Crònica targarina”. Allí exposa el seu compromís amb la lluita contra el feixisme. El primer article titulat “Els aclimatats”, carrega contra els qui fa quatre dies eren monàrquics, després van ser catalanistes d’esquerra i ara comunistes com una casa: “Aquests corcs semblen inofensius i fan més mal que una pedregada. La pell de llur cara, exposada en el transcurs dels anys al buf de tots els vents, li ha adquirit un gruix tan considerable i una consistència tan de ciment armat, que ha perdut la capacitat de deixar transparentar el rubor i, més encara, la de què els pugui caure de vergonya; potser perquè no saben ni que és això darrer”.

Primera pàgina del setmanari “Crònica targarina” amb la editorial d’en Lluis Plassa “Ajudem Madrid”. 13 de març de 1937. Número 801.

A l’octubre de 1936, exposa el seu ideal de cultura, quan afirma que aquesta ha d’estar pel damunt de tot: “Per a què una revolució sigui efectiva, cal que es faci en tots els fronts i, especialment, en el de la cultura. Què en trauríem d’abatre els esclavitzadors si la nova cultura no lliurava la societat de l’esclavitud de la ignorància? Les noves generacions tornarien a caure en el buit del qual ens treuen els lluitadors actuals . Els «vius» tornarien a imposar-se. El més llest s’aprofitaria del badoc. I de mica en mica un s’imposaria sobre altre i tornaríem a fer possible el llastimós ordre que fins ara ha imperat. I això cal impedir ho. Cal que tothom s’allisti en el nou exèrcit de la Cultura. Si aconseguim d’implantar l’imperi de la Cultura, la Revolució haurà estat fecunda”.

Escrit d’en Lluis Plassa al setmanari local i comarcal “Crònica Targarina” del 16 d’octubre de 1937. Número 832.

Pel maig de 1937, publica l’escrit sobre “El problema de l’ensenyança a Tàrrega”, en que amb certa amargor confessa: “Vivim una època en què s’han desprestigiat tots els símbols i s’han perdut , públicament , tots els respectes: davant dels infants tothom no s’està de criticar despietadament els mestres, les autoritats, les persones d’un partit contrari; hom renega impúdicament per a fer-se el revolucionari ; hom tracta de feixista a qui no pensa com ell ; alguns m’han portat queixes d’haver castigat el mestre amb el seu fill, davant d’aquest mateix ; ningú no té el valor cívic de reptar un infant que renega, que fuma , que apedrega els arbres, que malmet les plantes, que arrenca tires les cortines metàl·liques; ningú no s’esforça en fer comprendre al seu fill que al mestre, a la classe, ha d’ésser una autoritat paternal.”

Lema i paper carta per als combatents al front del “Socors Roig de Catalunya” 1937. (Registre Civil de Tàrrega).

El més d’octubre del 1936 pren de nou possessió com a regidor de l’ajuntament, representant a la UGT, però plega aviat per incorporar-se més tard com a regidor d’ERC, a inicis del 1937. En Lluís i la seva companya Maria Castellà, lideren i són presents en totes les campanyes d’homenatge, cíviques i de rearmament moral antifeixistes que s’organitzen a la Tàrrega de la guerra. La campanya de la “Setmana de l’Infant”, al “Socors Roig de Catalunya”, a l’”Homenatge als Germans Bascos”, a l’”Homenatge a la URRS”, o a la campanya “Ajudem Madrid”.

En Lluís és nomenat secretari d’Esquerra Republicana i després de la caiguda de Lleida a l’abril del 1938 esdevé membre del Front Popular Antifeixista de l’Urgell en representació de ERC, que tenia com a missió l’ajut a les víctimes dels bombardeigs i el suport als soldats que lluitaven al front.

Comunicat d’Unió Republicana a l’alcadia de Tàrrega, signat per en Lluís Plassa com a Secretari de la Junta Directiva d’ERC. 8 de juny de 1938. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

El gran projecte polític, pedagògic i personal és el de l’”Institut Politècnic de Tàrrega” que s’està construint a l’ex-convent dels Escolapis i que obrirà les portes el setembre de 1937.

Ho il·lustrem al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del 28 de febrer de 2020.

1939, la Tàrrega aniquilada. El mestre Lluís Plassa i Maria Castellà. (4)

“Per humanitat , salvem els infants, puix que ells són – com diria el mestre Plassa – la llavor de la collita que vindrà”.

       Antoni Morguí, Tàrrega a la Festa del  1er. de maig de 1937.

El compromís cívic i polític del mestre Lluis Plassa pren volada amb la seva incorporació a les tasques de responsabilitat a l’Ajuntament de Tàrrega, a principis de l’any 1936. El mes de juny és nomenat president de la Comissió Municipal de Cultura i s’ocupa de l’ensenyament i del parc de Sant Eloi.

Alumnes de l’Acadèmia Comercial. Març de 1935.
1: Ricard Palou Vilalta. 2: Antoni Porta Corbella. 3: Sisquella. 4: Llorenç Comenge. 5: Pujol. 6: Jordi Eroles.  7: Josep Clavé.  8: Ramon Mill Tàcies. 9: Sebastià Fauró. 10: Valltondre. 11: Lluís Plassa Estruch. 12: Joan Solà. 13: Grau. 14: Castelló. 15: Planes. 16: Farré. 17: Sebastià Nadal. 18: Eduard Castellà. 19: Ramon Castelló. 20: Ramon Estrada Flotats. 21: Flotats.  22: Magí Mateu Argelich. 23: Marcel Pomés. 24: Modest Ruiz Queralt. 25: Jaume Ramon Ripoll. 26: Antoni Castelló Castelló. 27: Ramon Segarra Fitó. 28: Pereña. 29: Magí Bernaus. 30: Calafell. 31. Joaquim Altisent Pagès. 32: Sellarès. 33: Francesc Ribó Figueres. 34: Ramon Finestres. 35: Jaume Cirerol. 36: Jordi Viladot. 37: J. Valls. 38: Antonio Sans. 39: Ruiz Queralt. 40: Planes. 41: Josep Segura. 42: Josep Castellana Sangrà. 43: Pomés. 44: Josep Rius Solé. 45: Jaume Rius Solé.

Al juny de 1936, el nou govern municipal d’esquerres pren dues decisions: Prohibir el joc i desallotjar els Pares Escolapis de la part de l’edifici municipal que ocupen, per tal d’instal·lar-hi en condicions l’Escola d’Arts i Oficis. La “Federació de Joves Cristians de Catalunya” i importants sectors targarins acusen al govern municipal de sectaris, i d’anar contra l’ensenyament de la població. En Lluís Plassa intervé al plenari municipal, amb mesura i prudència, per aclarir que “no es treuen els Escolapis, sinó que “se’ls ha ordenat que desallotgin la part de local que és propietat del Municipi”, i es queixa de que “hom fa córrer que se’ls fa marxar”. La intervenció de l’Alcalde Josep Davant és mes incisiva: “Els únics sectaris son els religiosos que embolcallats amb la capa de la religió volen imposar per la força la seva ideologia a tothom”. L’ajuntament acorda que el dia 15 de juliol de 1936 els escolapis abandonin el local municipal on tenen l’escola.

Amb tot, la rebel·lió militar feixista del 18 de juliol ho altera tot. En Lluís Plassa com a responsable de cultura i d’ensenyament, té la responsabilitat de fer-se càrrec de la infraestructura escolar de la població.

El dia 24 de juliol, al cap d’una setmana del cop d’estat feixista, el President Lluís Companys és a Tàrrega, i torna el 16 d’octubre acompanyat del Conseller de Cultura en Ventura i Gassol, i després d’anar a Lleida, quan tornen cap a Barcelona, s’aturen a sopar a l’Hotel Espanya. Una gernació de gent els espera. L’alcalde Josep Devant i tot el consistori seuen amb la comitiva presidencial. En Lluís Plassa escolta satisfet les paraules d’en Ventura Gassol, que es compromet públicament en nom de la Generailitat, a fer-se càrrec de les despeses de l’adequació de la nova seu de l’Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega a l’antic edifici de l’Escola Pia.

Visita del President Companys a Tàrrega el vespre del 16 d’octubre de 1936 a l’Hotel Espanya. Asseguts a taula d’esquerra a dreta: en Ferran Zulueta, Diputat al Parlament per Lleida, en Josep Davant Miralles, Alcalde de Tàrrega, en Lluis Companys i Jover, President de la Generalitat, en Ventura Gassol, Conseller de Cultura de la Generalitat. Rere mateix del diputat Zulueta, s’hi troba en Lluís Plassa Estruch, conseller d’ensenyament i de cultura de l’Ajuntament de Tàrrega i al seu costat en Joan Sasplugas Arqué darrer alcalde republicà de Tàrrega.

El 27 de juliol del 1936 la Generalitat crea el Comitè de l’Escola Nova Unificada, on s’hi integren tots els centres d’ensenyament de Catalunya. En Lluis Plassa, en Norbert Orobitg i en Josep Vilalta Pont, figuren a la primera relació de mestres responsables del seu desplegament (1). Aquell dies en Plassa i n’Orobitg comencen a organitzar la inscripció de tots els nens i nenes de Tàrrega, per distribuir-los a les dependències habilitades juntament amb la persona habilitada com a mestre. La tasca és titànica, son 1.100 alumnes i compten amb 20 mestres, no tots amb títol. Toquen a 50 alumnes per classe, però realment alguna mestra arriba a treballar amb més de 100 alumnes…

Designació del regidor Lluís Plassa com a membre de l’àrea de Sanitat i Assistència Social, i de Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega, pel Consell Executiu d’Unió Republicana. 1937.

El dia 26 de juliol en plena revolució, es produeix la crema d’imatges religioses i a partir de la nit del 28 i 29 de juliol, els assassinats de ciutadans de dreta i de religiosos. Membres armats de les milícies antifeixistes i dels comitès revolucionaris omplen de víctimes el país, no hi ha ningú per aturar-los i ningú ho pot o ho vol controlar. Com diu en Norbert Orobitg a la seva autobiografia: “Aquells dies, un escamot dels “pistoleros” de Cervera havia liquidat diversos escolapis i algun capellà de la parròquia. El Comitè de Tàrrega feu amagar el Rector i s’enfrontà a un escamot de la CNT de Cervera, que es presentà amb una llista de més de 80 ciutadans per emportar-se’ls”. (2)

En Lluís Plassa, així com molts republicans, van viure aquells dies amb impotència i amargor. En Lluís havia conviscut i treballat durant anys amb moltes de les víctimes. Malgrat tot, els valors i els principis republicans, son superiors al comportament salvatge i criminal dels incontrolats. En Lluis pren partit per la república i durant la resta dels seus dies, esdevé el referent moral i intel·lectual més compromès de l’esquerra targarina durant tot el període de la guerra civil.

En parlem als propers escrits.

Jaume Ramon Solé.

  • 1 – Enriqueta FONTQUERNI i Mariona RIBALTA, L’ensenyament a Catalunya durant la guerra civil, pàg. 175. segons la Causa General (peça 11, llig. 1472 -2-, expt. 4 —AHN—) els mestres que passaren a prestar els seus serveis al CENU.
  • 2 – Norbert OROBITG i CARNÉ, Per la llibertat i la democràcia. Autobiografia (1915-1985). Institut d’Estudis Ilerdencs. 2001.

Publicat a la Nova Tàrrega del 14 de febrer de 2020