Monthly Archives: February 2016

DE QUI ÉS EL PAISATGE ?

En el recent i present temps que vivim, moltes de les coses importants i transcendents de la quotidianitat col·lectiva han canviat.

“Quan un marge queia o una teulada s’esfondrava, no es parava fins que es refeia, les parets de casa es rejuntaven i s’emblanquinaven amb calç , al tros la cabana sempre feia goig, tot s’esporgava i es desherbava, només els erms es mantenien feréstecs per tenir a mà les pastures i les herbes remeieres necessàries per als animals i les persones”.

Marges caiguts

Marges caiguts al terme del Talladell

A cada moment històric, les prioritats socials canvien. Si abans les qüestions locals pròpies del país i de la terra tenien una importància cabdal, avui les qüestions més generals de tot tipus son les que importen.

L’home necessita creure en fantàstiques teories i conspiracions universals, i alhora no s’adona de la conspiració certa, propera i real, que pateix un valor col·lectiu com és el paisatge i el territori. La consciència envers el deure col·lectiu de vetllar pels elements propis del patrimoni rural i natural, ha passat a pitjor vida.

paisatge1

Moviment i replanació de terres al terme de Tàrrega a la carretera de sant Martí.

L’antiga societat tradicional tenia clar que el paisatge, el patrimoni i l’entorn rural era un bé comunal de de tots. Qui el descuidava o destruïa, era objecte d’una censura social que s’esdevenia en una obligació moral, i que obligava a actuar per mantenir-lo. Avui, malgrat que les normes europees defineixen el paisatge com “un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom”, una bona part de la nostra societat, no el percep com un bé col·lectiu, sinó com una nosa, de la que la propietat n’és amo i senyora, i en pot disposar, fer i desfer com convingui.

Sense una mínima consciència social, les normatives legals preventives per la protecció del paisatge aprovades per les administracions nacionals o municipals, serveixen de ben poc. Fins i tot, empreses constructores i agràries que coneixen perfectament la legislació ambiental, no tenen cap objecció en roturar, desforestar i replanar terrenys forestals protegits, enfrontant-se a sancions de 200.000 euros.

Alzina

Alzina centenària al terme del Talladell.

Fa deu anys, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Paisatge amb la finalitat de: “Preservar els valors naturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics del paisatge de Catalunya en un marc de desenvolupament sostenible”. Però en un any a Lleida, els Agents Rurals han tramitat 35 denúncies per no haver demanat autorització per convertir terreny erm en cultivable. (Segre 19 de setembre del 2015 pàg. 17)

També l’any 2005, l’Ajuntament de Tàrrega va aprovar el “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal”, que delimitava i concretava quines àrees de sòl no urbanitzable calia preservar i protegir per la seva riquesa i diversitat paisatgística i/o ecològica., amb l’objectiu de vetllar per la: “Preservació d’un entorn i d’un paisatge de qualitat, de la biodiversitat, de les zones inundables, dels corredors biològics i dels grans espais lliures”.

A Tàrrega, a un altre nivell també succeeixen problemes similars. El POUM delimita gràficament sobre plànols a escala, les zones protegides d’interès ecològic o paisatgístic, i també les zones de reserva afectades per infraestructures viàries o d’interès públic.

I altre cop l’administració arriba tard. El que hauria de ser la norma, és la excepció. El moviment de terres , és una activitat, sempre sotmesa a la preceptiva llicència o permís d’obres per part de la administració pública. Massa sovint però, una “transformació o millora” de finques, s’efectua sense autorització. Quan aquests moviments de terres afecten els diferents tipus de sòls que el POUM delimita i protegeix, el mal fet és irreversible i irreparable, i difícilment detectable i/o comprovable.

Que caldria fer per evitar que uns pocs s’apropiïn i malmetin impunement un paisatge que és de tots? .

En primer lloc cal informació. Alguns propietaris, empreses o col·lectivitats , actuen sense disposar de la informació sobre la qualificació del sòl on actuen, i ignoren la obligatorietat de les activitats han de ser sotmeses a la preceptiva autorització i permís d’obres administratiu.

En segon lloc s’ha millorar la inspecció, i sobretot les actuacions preventives: les aplicacions del Google Earth poden ser molt efectives per comprovar les realitats físiques alterades. També la informació, com la que s’ha fet pública a la premsa, (Segre del 24 de setembre, pàg. 20), on s’anuncien 60 hectàrees de nous cultius al terme de Tàrrega, hauria de fer moure fitxa al nostre Ajuntament per tal que d’acord amb els promotors, les coses es facin ben fetes, i a satisfacció de tothom.

Paisatge2

Marges caiguts al cami de la Torre Morlans. Tàrrega.

I en tercer lloc, caldria més transparència i informació pública: els ciutadans haurien d’accedir a la informació de les llicències d’obres concedides, preservant la identitat i les dades personals dels afectats.

“Caminar pels camins del terme ha de seguir sent una experiència agradable. No ens hauríem de trobar que, aquella preciosa servera o aquella magnífica alzina, ja no hi son. Tampoc hauríem de veure les depriments restes de marges caiguts o cabanes enrunades. No podem conformar-nos amb un paisatge arrasat de camins i costes xaragallats. Hem de mantenir els espessos garrics i masses boscoses dels erms, rics de vida i de diversitat del nostre terme”.

JAUME RAMON SOLÉ.

El Crist de Tàrrega. Una escultura del Segle XIV.

IMAG0194De visita pel Museu Frederic Marès de Barcelona, em vaig trobar amb aquesta escultura medieval de fusta d’un Crist crucificat, sense braços ni creu, que s’identificava com a “Crist de Tàrrega”.

Mai havia sentit a parlar d’aquesta valuosa peça escultòrica de transició del romànic al gòtic, de trets allargassats i alhora expressius, fidel exponent de la original i rica escultura gòtica catalana.

Probablement l’escultura deu provenir de l’antiga esglèsia gòtica de Tàrrega, que patí les conseqüències de l’enfonsament del campanar l’any 1672. No sabem si aquesta escultura va seguir la mateixa sort de les escultures dels apostols de la portalada gòtica, que van ser tralladades i dipositades a la Capella dels Ardèvol, i que el Sr. Enric de Càrcer i de Sobies, es va vendre a un anticuari barceloní l’any 1914.

IMAG0195

El que si és cert, és que tant les escultures de pedra de la portalada gòtica, com l’escultura de fusta del Museu Marés, corresponen a la mateixa època, de principis del 1300.

Ja teniu un motiu més per visitar el Museu Marés, val la pena, i de cap manera en sortireu decebuts.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a Londarí. Febrer del 2014.

Companys a Tàrrega: 24 de juliol del 1936

Matí del dia 24 de juliol del 1936. Extracte del parlament del President Lluís Companys en aturar-se a Tàrrega per descansar, camí de Lleida:

“Al mateix temps d’una guerra civil, estem vivint uns moments transcendentals per a la transformació de la nostra terra. S’han acabat els privilegis de classes i d’ara en endavant és la classe productora la que ha de fer prevaldre els seus drets.

 Crònica Targarina.jpg

“Cura, molta cura amb els elements incontrolats, amb els aprofitadors de la guerra i de la revolució. Per aquests no hi ha d’haver consideració ni misericòrdia. Són els que deshonren el moviment digne del nostre proletariat”. (Crònica Targarina. Núm. 778).

Tarda del dia 24 de juliol del 1936. Extracte del parlament del president Companys a l’Hotel España després de dinar:

“Al front tots els heroismes i a la rereguarda la disciplina, l’ordre, l’aptitud del conjunt i la disposició al sacrifici. Tothom ha de treure de dintre d’ell el que tingui de millor; el més pur”.

“Lluitem per uns ideals als quals servim amb tots els impulsos de la nostra vida. Què val la vida?. D’ací uns quinquennis ningú dels que som ací no existirà. la vida sense ideals no val res. El que valen son els ideals i el rastre que deixen. El que val és deixar el nostre nom escrit en la ment de les generacions futures. Els covards, en morir, moren per sempre més”.

Aquestes darreres paraules pronunciades aquella tarda a Tàrrega, van ser premonitòries d’un tràgic destí.

Lluis Companys, Ventura Gassol, i altres persaonalitat a l'Hotel Espanya de Tàrrega el 24 de juliol del 1936

Lluis Companys, Ventura Gassol, i altres personalitats a l’Hotel Espanya de Tàrrega el 24 de juliol del 1936

Gràcies a la difusió d’una fotografia documentada i digitalitzada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, hem pogut reconstruir un fragment de la nostra història local. La fotografia, que reproduïm, prové del Fons Josep Maria Sagarra i Plana, fotògraf de la Generalitat republicana, la qual juntament amb 24.000 negatius i 1.400 positius, constitueix un fons fotogràfic, imprescindible per conèixer la nostra història contemporània.

La fotografia va ser feta el dia 24 de juliol del 1936. Feia sis dies de l’inici de la guerra civil, i el President de la Generalitat en Lluís Companys, acompanyat del Conseller de Cultura en Ventura Gassol fan una ràpida visita a la ciutat de Lleida. En el trajecte , tant d’anada com de tornada, fan parada a l’Hotel España de Tàrrega. Acompanyen el President, el cap dels Mossos d’Esquadra i varis diputats.

A la fotografia veiem asseguts d’esquerra dreta el Diputat i Secretari General d’Esquerra Republicana Joan Teuler, l’Alcalde “interí” de Tàrrega per ERC, Josep Devant , el President de la Generalitat, Lluis Companys i Jover, i el Conseller de Cultura, Ventura Gassol. De la resta de persones de la fotografia, només n’hem pogut identificar a dos: el qui fou el darrer alcalde republicà de Tàrrega, 1938-1939, pel PSUC, en Joan Sasplugas i Arques, (la quarta persona a peu dret començant per l’esquerra), i el mestre Lluís Plassa i Estruch del Modern Liceu , que fou regidor de cultura i ensenyament per la UGT durant el període de la guerra, (la sisena persona començant per l’esquerra, situada sobre mateix del diputat Teuler).

La fotografia té un significatiu interès a nivell local. Fins ara no coneixíem cap fotografia del President Companys a Tàrrega. Sabíem de la seva intensa relació amb la nostra ciutat, per raons de parentiu, i amb l’hotel España, com a lloc de pas i de descans, dels seus habituals trajectes de Barcelona al Tarròs. Tampoc disposàvem fins ara, de cap fotografia on aparegués l’alcalde Josep Devant i Miralles, que ho fou durant tota la guerra civil, des del maig del 1936 fins a l’abril del 1938.

La data del 24 de juliol també és significativa. Només feia sis dies de la rebel·lió contra la república per part del General Franco, i de la derrota dels militars feixistes a tot Catalunya. La victòria dels milicians tingué un preu: les armes provinents de l’exèrcit, de persones privades i de les armeries d’arreu de Catalunya, va passar a mans de les milícies i dels comitès locals antifeixistes del Front Popular.

Comapnys1

Comapnys2

Com denuncia el President Companys en el seu parlament a Tàrrega, la violència contra polítics i industrials de dretes i religiosos, s’escapa del control de les autoritats. A Tàrrega encara no havia succeït res, gràcies als esforços de l’alcalde Josep Devant i del sindicalista agrari de la Unió de Rabassaires Francesc Mateu.

Tanmateix, el mateix diumenge dia 26 de juliol arriben a Tàrrega milicians i incontrolats fortament armats. Ningú els pot controlar, ni ningú gosa enfrontar-s’hi. La desmobilització de les forces de seguretat, ha deixat a les autoritats locals i nacionals republicanes sense cap poder efectiu.

S’inicia un període de tràgiques conseqüències que seran objecte d’un proper article.

Jaume Ramon Solé.