Arxius mensuals: Mai de 2022

Una matrícula de Tàrrega. (1901-1907)

Fa poc vaig trobar-me amb una antiga matrícula d’automòbil de Tàrrega, de principis del segle XX. Es tracta d’una peça difícil de trobar i poc comuna. Les primeres matrícules d’automòbils a l’estat espanyol, van ser municipals, (igual que les dels carros i de les bicicletes), i van circular des de l’any 1901 fins l’any 1907, en que es van anular per un decret del govern, per tal d’unificar-les, passar-les a provincials, i així treure dels municipis una font de finançament local.

Matrícula d’automòbil municipal. Tàrrega 1905.

Més tard l’any 2000, sota l’etapa unificadora dels dos governs Aznar, les matrícules dels vehicles es van tornar a unificar per passar a ser estatals amb numeració única. Tota una declaració ideològica i de principis, molt en línia amb el centralisme del PP.

A diferència de les matrícules municipals dels carros i de les bicicletes, que van circular fins els anys 1970, aquesta matrícula d’automòbil destaca per l’acurat disseny i l’estil elegant de caire modernista de la seva composició. L’automòbil fou un fenomen extraordinari i mític, als inicis del segle XX. El seu impacte social i econòmic a la societat del 1900 fou impressionant, i com molt bé relata Alessandro Baricco a la seva novel·la “Questa storia”, l’automòbil va ser la metàfora de la humanitat del segle XX, amb tots els seus components mítics de velocitat, mecànica i modernitat.

“Il romanzo racconta la vita di Ultimo Parri, che il lettore incontra bambino in una campagna del Nord Italia all’inizio del Novecento e segue in luoghi e vicende diversi fino agli anni Sessanta. Il destino di Ultimo si svolge e si compie all’interno di una narrazione a più voci. La compongono il rumoroso arrivo delle prime automobili, la passione per i motori e per le gare, un singolare rapporto padre-figlio, atroci scorci della Grande Guerra, una storia d’amore che non inizia e non finisce e si alimenta di segni e di tracce. Il romanzo, che utilizza registri stilistici diversi, è percorso da un senso di sospensione, stupefazione e sgomento”. (“Questa storia” Alessandro Baricco. Fandango Libri 2005.)

M’agrada imaginar com haguessin evolucionat les matrícules dels automòbils si avui cada municipi continués amb el seu disseny i format, sense ingerències forànies. 

Certament els efectes de les mentalitats unificadores i uniformistes, son devastadors per a la creativitat i la originalitat.

Jaume Ramon Solé

Publicat a LONDARí, el setembre de 2013.

Un dietari de la guerra: el soldat Josep Maria Martí i Florensa. 1938 – 1939. ( i 7)

El 5 d’abril de 1939, Dijous Sant, en Josep Maria Martí és tractat com un presoner de guerra. Marxen a peu fins el camp de concentració d’Almenara prop de Sagunt. “Aquest matí ens donen una mica de menjar i un tros de pa molt dolent. Ens tracten molt just. Em sap greu perquè essent un règim de la meva idea, veig que no hi ha dret”. “Hem fet 35 o 40 km.. Tinc els peus fets malbé”. “Hem dormit al ras. Només tenim una manta…”. “He trobat un requetè de Verdú que va passar fa un mes per Tàrrega, em diu que ha quedat molt destrossada per la part de la carretera”.


6 d’abril, Divendres Sant. “No he dormit en tota la nit doncs el fred no em deixava. Em fan mal tots els óssos… no em pensava que a última hora de la guerra haguéssim de passar-ho tan malament. Passem molta gana, sort en tenim de les taronges. No ens deixen anar a rentar. Aquí agafarem més misèria que durant la guerra”.

Carnet del metall de “Sindicatos” d’en Josep Maria Martí. Tàrrega 1944. .(Arxiu
família Martí-.Carnicer).


En Josep Maria no para d’escriure cartes a tort i a dret per poder sortir del camp on es troba tancat. “Menys mal que aquí ens hem reunit molts catalans i som bons companys. N’hi ha de Balaguer i un de Guissona. El que em rebenta es sentir les campanes de festa i no poder ni anar a missa ni fer festa”. Fa deu dies que ha escrit a Bétera i a Tàrrega per aconseguir l’aval necessari per sortir del camp. No rep cap notícia. “De totes maneres de català no n’ha marxat cap per ara”.


El 12 d’abril escriu: “Mai m’havia trobat com ara, sense diners, sense tabac i sense menjar, com també sense saber el que passa fora d’aquí”. “Vivim com uns animals, només ens preocupa el menjar i el poder marxar d’aquí”. ”Altres diuen que fins el 3 de maig quan hauran fet la desfilada a Madrid no marxarem. El cas és que el qui té l’aval, més o menys tard marxa, i els catalans tardarem a tenir l’aval”.

Fotografia de Vilagrassa el gener de 1939.


El 20 d’abril es troba amb un soldat de Cervera que té permís. Li dona una carta per al seu germà Miquel, que tal que sàpiga on es troba, i que faci les gestions per l’aval. No rep cap carta de ningú i això li fa mala espina. “Per acabar-ho d’arreglar aquest soldat em diu que va passar per Tàrrega al febrer i que està destrossada. Tot em fa creure que siguin morts o no estiguin a Tàrrega”. A les set de la tarda un company li diu que el seu germà Miquel és allí, i que l’espera al pas a nivell del camp. “No n’he fet cas, però després em diu que és en serio… efectivament, he trobat al Miquel, ens hem abraçat, creuant-nos les primeres paraules després de 14 mesos de separació. Em diu que tots estan sans i bons com també la Tresina i el seu pare”. “El Miquel em porta tots els papers per treure’m d’aquí. Sóc l’home més feliç del món”.

Les llibretes del dietari de la guerra d’en Josep Maria Martí.(Arxiu família Martí-
Carnicer).


Mentre el Miquel arregla els papers, en Josep Maria s’acomiada dels companys que queden al camp. El diumenge 23 d’abril criden el seu nom per donar-li el salva-conducte per tornar a Tàrrega. Pot anar a la barberia i amb els diners del Miquel canviar-se de roba i dinar. El dia 24 al matí agafen el tren fins a Tortosa i a les deu de la nit arriben a Tarragona, van a sopar i a dormir a una casa. L’endemà agafen el tren de Lleida, on arriben cap a les dues de la tarda. “Deixem l’equipatge a cal Toló”. “Anem al control per veure si passa cap camió cap a Tàrrega. He vist al Baqué, a l’Arcadia, al Sr. Castellà i altres de Tàrrega. A les cinc passa un camió per anar a Tàrrega”. “Al passar per Vilagrassa esta destrossada, veig Tàrrega i no puc dir el que sento… no es pot descriure. Baixo a l’entrar a Tàrrega, veig destrossades moltes cases, però no em fa cap efecte. He vist tants pobles del que no queda res sencer… Pujo a casa i no sé si estic trist o content. Abraço als nanos i a la Dolors, tot em sembla mentida… Vull anar de seguida a veure a la Tresina, però vaig fet un porc. Em rento i em canvio abans d’anar-la a veure…. Ve ella a casa, li dono una abraçada i un petó. El primer en 14 mesos…”


“La trobo un poc canviada. Està més grassa i més dona, em sento feliç. Anem a veure el seu pare, està trist, però si Déu vol ja passarà doncs no hi ha res que tregui més les penes que el temps”. “Aquí poso fi a aquest diari que en moltes ocasions em creia que no el podria acabar amb tanta sort i salut. Gràcies Déu meu, sóc l’home més afortunat de la terra, ja que no em falta el que volia. La meva Tresina i la vida”.


“FI. VIVA FRANCO.”

En Josep Maria Martí l’any 1971. (Arxiu família Martí-.Carnicer).

Ens conta la família, que durant la guerra, quan en Josep Maria Martí era a Bétera, es va
trobar una nena i li va donar uns vals per canviar-los per oli. La mare de la nena el va fer
anar a casa seva i li van donar acolliment durant la seva estada. Gràcies a aquells tiquets, la relació entre les famílies de Tàrrega i de Bétera encara dura avui en dia. En Josep Maria i na Tresina van ser padrins de boda d’aquella nena dels tiquets la Trini i del seu germà en Lluís, quan es van casar els dos el mateix dia. Ja són cinc generacions de les famílies Marti i Martínez, l’una catalana i l’altra valenciana, que mantenen una relació que va començar fa més de vuitanta anys durant la guerra.


Vull agrair la disposició i l’ajuda de la família Martí Carnicer, a l’hora de redactar aquesta
sèrie d’escrits sobre el dietari del seu pare en Josep Maria Martí. Un record molt especial per a na Fina Martí, que ens va deixar durant la publicació d’aquests escrit.


Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 24 de desembre de 2021.