De quan fórem mallorquins.

Permeteu-me que, en aquests temps presents de procés polític envers un estat propi, divagui una mica sobre una anècdota històrica molt propera, intranscendent i poc coneguda .

Més d’un lector s’haurà posat les mans al cap, (amb tota la raó del món), al llegir el titular d’aquest escrit, però si que és cert que en el nostre actual terme municipal de Tàrrega, hi convisqueren durant una bona pila d’anys dos estats independents: El Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca, anomenat també de Mallorques.

Tot ve de la decisió del rei Jaume I, a l’hora de fer testament, quan va repartir els seus reialmes entre els seus fills Jaume i Pere. Jaume II fou nomenat rei de Mallorca, que comprenia els dominis de les Illes Balears, els comtats de Rosselló i Cerdanya, i altres possessions occitanes. Pere III el Gran, fou nomenat rei d’Aragó i Comte de Barcelona, que comprenia els dominis de Catalunya, València i Aragó.

Els comtats catalans des del segle VIII al segle XII

Els dos reialmes es van separar l’any 1276, amb totes les seves estructures d’estat incloses, i el Regne de Mallorca i amb ell el Comtat de la Cerdanya, s’independitzaren de Catalunya i del Regne d’Aragó.

El Comtat pirinenc de la Cerdanya, incloïa el Conflent, la Fenolleda, el Sabartès, el Ripollès i el Bergadà, amb la seva estranya llengua de la Marca de Berga que, arribava fins els termes d’Altet i de l’Ofegat en els seus límits septentrionals.

El comtat de la Cerdanya amb la seva llarga i estreta llengua  del segle XI, que arribava fins el terme d’Altet.

L’origen d’aquesta llarga i estreta llengua, que baixa des de Berga fins a Castellfollit de Riubregós, Pujalt, les Oluges, Altet i l’antic terme de l’Ofegat , i que te a un costat el Comtat d’Urgell i a l’altre el Comtat de Barcelona, es remunta al temps de la conquesta, quan els efectius i les forces dels poderosos comtes de la Cerdanya eren necessàries per al combat contra les possessions islàmiques de la “Madina Al-balagi” (Balaguer) i “Larida” (LLeida), a “al-Tharg al-ala” (Marca Superior). Per a la participació en la conquesta i el repoblament de les noves terres, els senyors del comtat necessitaven un espai físic per on transitar, sense abandonar la jurisdicció comtal.

Així doncs, per aquesta raó històrica, una part del nostre terme municipal actual fou mallorquina, i els seus habitants, mallorquins i vassalls del Regne de Mallorca.

L’any 1344 el rei Pere IV el Cerimoniós reannexionà el Regne de Mallorques a la unió d’estats de la “Corona d’Aragó”, cadascun amb la seva entitat jurídica i els seus drets propis, però que el monarca ja no podia dividir ni alienar mai més.

D’aquesta manera fou, com fórem mallorquins.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 22 de geenr del 2016.

“Els Sobies de Tàrrega: Orgull, potència, lideratge i conflictivitat” Volum I i Volum II, del doctor Josep Maria Planes i Closa.

La recent publicació del Museu Comarcal i de l’Ajuntament de Tàrrega, dels dos primers volums sobre la recerca historiogràfica de la nissaga targarina de “Els Sobies de Tàrrega: orgull, potència lideratge i conflictivitat. Volum I, i Volum II” de l’historiador Josep Maria Planes i Closa, és una magnífica i excel·lent notícia per a l’ampli i treballat patrimoni cultural i històric de Tàrrega i de les seves contrades.

Cal Sobies era la primera casa amb porxos del carrer del Carme, (avui desapareguda). Dibuix de Lola Anglada any 1945.

És molt possible , que aquesta immensa i tan ben treballada obra, passi desapercebuda per a molts, i resti guardada en capses de cartró, en un quarto fosc del nostre Museu. Però no peco d’exagerat si dic que, després endinsar-me en les seves pàgines, hom pot xalar més que llegint qualsevol dels molts best-sellers de novel·la històrica que omplen els prestatges de les nostres llibreries.

Poder resseguir una mateixa nissaga familiar des de l’any 1663 fins al 1921, deu ser un fet insòlit. Si a més, aquesta família ha estat present amb un protagonisme destacat, en tots i cadascun dels esdeveniments històrics i polítics del país, ens trobem davant un fet excepcional. Però si a més tenim la fortuna de disposar de molta documentació sobre la família, i d’un magnífic investigador, doctor en Història i gran narrador com en Josep M. Planes i Closa, el resultat és el dels dos primers volums de la història dels Sobies de Tàrrega.

La història dels Sobies de Tàrrega arrenca despres de la guerra dels Segadors quan el doctor en Drets Miquel de Sobies de Barcelona, es casa amb la pubilla targarina Teresa Roig que tenia una bona casa al carrer de Cervera. Tant ell com el seu fill Teodor van ser prohoms del Consell General de la Vila, però l’hereu Teodor mor jove i els seus germans Miquel i Felip agafen un protagonisme destacat en la vida militar del país: participen voluntàriament en la defensa de l’atac francès a Barcelona l’any 1697 en que van ser designats capitans de la tropa de la vegueria de Tàrrega amb només 24 i 17 anys.

Més tard, s’impliquen amb coratge i valentia en el bàndol austriacista durant tota la guerra de successió, amb el grau de coronels al costat dels seus amics, els germans Desvalls. El Coronel Miquel de Sobies, fou ferit en combat a la batalla de Calamocha i morí a principis del 1707 i quan pel setembre del 1707 les tropes borbòniques entren a Tàrrega cremen la casa dels Sobies, el molí d’oli i probablement la fàbrica d’aiguardent.

Per la seva militància austriacista en Felip de Sobies s’estableix a Conques després de la guerra, on es casa, i deixa a Tàrrega al seu nebot Felicià que pateix la venjança sistemàtica dels botiflers locals. En Felip mor el 1721 als 41 anys i la desgràcia sembla que vagi a posar punt i final a la nissaga targarina. però l’orgull pot més que el destí i el jove Felicià de Sobies s’espavila i malgrat la desfeta física, econòmica i política, els Sobies s’adapten al nou règim. Poc a poc van ampliant el seu patrimoni, amb una política molt ben dissenyada de casaments i d’inversions. Aconsegueixen ampliar patrimonis i rendes arreu de les comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, el Segrià, la Conca de Barberà, el Pla d’Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, o la mateixa Barcelona. Esdevenen al llarg del segle XVIII una potència econòmica important i ………

No és la meva intenció explicar aquí tota la apassionant història del Sobies de Tàrrega, però la seva lectura també és recomanable per una altra qüestió: és impressionant tot allò que hom pot descobrir sobre la història del nostre país i de la nostra Feliç Vila seguint la història d’una família. És una delícia descobrir, de la mà d’en Josep Maria Planes, quin va ser el destí de molts targarins que es van haver d’exiliar després del 1714, pel seu compromís amb la causa catalana. I també impacta veure, com molts dels que es van quedar van haver de patir vexacions i injustícies de tota mena, mentre els qui van apostar pel nou règim, ascendien ràpid en l’escala social i econòmica.

També vull destacar l’elevat grau d’implicació, de precisió i de detall, que conté la narració, com si l’historiador mateix hagués fet córrer el temps enrere i hagués viscut colze a colze amb els protagonistes de la seva Història, es fa solidari de les seves desgràcies quotidianes, pateix amb les seves malalties, o respira alleugerit amb les bones noves.

Per tant us he de recomanar les vora mil pàgines dels dos volums del Sobies de Tàrrega. Sempre val la pena aprendre història i aprendre de la història. I sobretot, agrair a l’estimat Josep M. Planes el seu immens treball i la seva perseverança en descobrir i divulgar, des de fa més de trenta anys, la nostra petita i universal història local.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 8 de gener del 2016