Cap a finals dels anys 1940, el Samuel Perenya des del seu exili a Andorra, va enviant senyals de la seva existència a la societat targarina. El seu nom apareix a la secció “Del Municipio”, de la “Nueva Tàrrega” de l’època, ja sigui demanant a l’Ajuntament un canvi en la concessió d’aigua, o un permís d’obres.
Igualment l’any 1950, en una data simbolica per als republicans, com el 14 d’abril, adquireix el ninxol 1.367 del cementiri de Tàrrega, on hi trasllada les restes del seu fill Samuel i on hi porta des d’Andorra, les restes de la seva esposa Soledat Beleta. L’any 1978 el Samuel Perenya també serà enterrat en aquest mateix ninxol del cementiri de Tàrrega.
L’any 1953 el Samuel apareix com a donant, en la col.lecta que es fa pel monument al Mestre Güell al Parc de Sant Eloi. És també durant aquests anys que comença a sortir d’Andorra i retorna a Tàrrega a trobades amb la família i antics amics. Viatja a Mèxic per retrobar-se amb molts dels seus familiars exiliats i per portar als Estats Units a la seva companya Pilar per tal de curar-la d’una greu malaltia . També durant els anys 1950, amb el seus nebots Jordi Perenya Dulot i l’Antoni Beleta adquireixen conjuntament l’Hotel La Roureda d’Andorra la Vella, en uns moments de fort creixement econòmic del Principat.
Perenya, i Helena Malagon Perenya. Aproximadament l’any 1953. (Fundació Josep
Irla).
El 17 d’octubre de l’any 1957, als 63 anys, el Samuel Perenya es casa amb la seva companya la Pilar González, que havia conegut a l’Hotel Mirador i amb qui mantenia relacions des de feia temps. A la fotografia d’un dia de bany a la costa, que acompanya aquest escrit, i que no hem pogut situar, de l’any 1953, podem veure a la Pilar, dreta al centre de la imatge, amb el Samuel a l’esquerra, la Maria Perenya Pàmies amb el seu fill Jordi Guimet rere el Samuel, i la filla Meritxell Guimet a la falda. A la dreta de la imatge hi ha la Helena Perenya Pàmies i la seva filla també Helena. La Maria i l’Helena son filles del polític i advocat lleidatà Alfred Perenya germà del Samuel.
El germà de la Maria i de l’Helena, l’Alfred Perenya Pàmies, exiliat a Mèxic i casat amb Mercè Gili Maluquer, filla de Samuel Gili i Gaya, moria l’any 1959 a mans de la policía política del dictador dominicà Leonidas Trujillo. En un viatge comercial de Mèxic a Puerto Rico i d’aquí a Santo Domingo, només baixar de l’avió fou segrestat per la policia del dictador Trujillo i mai més se’n va saber res. Malgrat les gestions i contactes que fets per la família i els amics, mai es van aclarir les causes. A la mort del dictador, les noves autoritats dominicanes van dir que «havia estat una víctima més de la tirania de Trujillo». Probablement fou interrogat, torturat i llançat a l’oceà en una zona infestada de taurons.
després d’un viatge a Mèxic als anys 1950. (Arxiu família Pont – Perenya).
A mitjans dels anys 1950, el Samuel ja s’havia jubilat de l’hotel Mirador i havia traspassat la batuta de l’establiment a un altre targarí, el Joan Sasplugas Arqués. El mític Hotel Mirador d’Andorra la Vella, va estar obert fins l’any 1987. L’any 2002 és enderrocat per passar a ser la seu del Consell General d’Andorra.
Als anys 1960 el Samuel baixa sovint per Tàrrega per trobar-se amb els seus antics amics com el Leonci Gómez i el Ramon Andreu. També arriba a Tàrrega acompanyat del Joan Puigsubirà, per fer-la petar amb la colla del Ramon Purgimon, el Jaume Andreu i el Maurici Massot.
d’abril de 1950. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).
Amb l’edat, el caràcter polèmic del Samuel es va anar accentuant, això va provocar un allunyament d’alguns dels seus familiars més propers. Els darrers anys de la seva vida els va viure a Catalunya, a la residència Nostra Senyora del Tura d’Olot.
El dia 9 de març de 1978 el Samuel mor a Olot als 83 anys edat. L’endemà, el dia 10 de febrer, es dona compliment a la seva darrera voluntat, i és enterrat a les cinc de la tarda al cementiri de Tàrrega, al mateix nínxol on reposen seu fill Samuel, i de la seva primera esposa la Soledat Beleta Costafreda. El seu nebot Josep Perenya i Moros es fa càrrec en nom de la família de les darreres voluntats del Samuel.
Jaume Ramon Solé.
Publicat a la Nova Tàrrega del 2 de juny de 2023
La tartraneta 