Tàrrega i l’espai físic. El plànol del 1851. (8)

D’entre tots els plànols que hem vist en els darrers mesos en aquesta secció, aquest és el més complert i interessant. Es tracta una reproducció exacta i precisa de com era la Vila abans de l’enderrocament de les muralles, abans la construcció del ferrocarril i abans de la rubinada de Santa Tecla.

tarrega1851.jpg

El plànol s’intitula: “PLANO TOPOGRÁFICO DE LA VILLA DE TARREGA y todo su Término como tambien los agregados de OFEGAT Y MOR. Levantado per D. Tomás Sanmartí Director de Caminos de Orden del Ayuntamiento y Junta parcial de la misma Villa en 20 de Agosto de 1851.

El plànol original és a Tàrrega, i el trobem a l’entrada de Cal Perelló al Museu Comarcal. Una reproducció del mateix es pot contemplar al Saló de Plens de l’Ajuntament. Amb tot, la millor manera de consultar-lo en detall i amb la màxima qualitat, és online a la web de la Xarxa d’Arxius Comarcals mitjançant una excel·lent gigafoto d’en Josep Giribet:

 

http://continguts.cultura.gencat.cat/xac/projectegiga/mapa1851/index.html

 

L’origen i la funció del plànol, les seves característiques, i el seu estudi el veiem reflectit en el treball “Cartografia cadastral de la província de Lleida (segles XVIII-XIX)” de J. Burgueño del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida:

http://www.ub.edu/gehc/pdf/Cartografia_cadastral_Lleida.pdf

És un plànol ple de detalls, que algun dia s’haurà d’analitzar en més profunditat, per descifrar tota la informació que conté, sobretot pel que fa a l’estructura de la propietat de les parcel·les del terme de Tàrrega, que hi son totes detallades en precessió. L’estructura urbana dels carrers del casc antic també ens aporta molta informació com el traçat del carrer Sant Joan que va recte fins el portal del carrer Santa Anna.

És interessant l’estructura dels antics camins, (encara no s’ha començat la carretera d’Agramunt), molts d’ells desapareguts o modificats, les basses, molins i sèquies de reg, de les que podem observar en quins trams passava soterrada, o pel color de la parcel·la  veure quina es trobava en zona de secà i quina en reg.

Xoca veure termes municipals limítrofs amb Tàrrega, com el de Lluçà, el de la Corbella o el de Montperler, que avui han desaparegut. Les basses del camí de Verdú, el poblat del Mor, o les nombroses edificacions en sòl rústic de les que avui ja no en queda ni el record.

És una delícia examinar detingudament aquest plànol i de ben segur que hom en gaudirà de la seva contemplació i anàlisi.

Jaume Ramon i Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 12 de maig del 2017.

Advertisements

Tàrrega i l’espai físic. La carretera i els camins. Finals del s. XIX. (7)

El plànol que avui presentem, data de finals del segle XIX. Es tracta de la reproducció de l’itinerari entre Saragossa i Barcelona, i de les principals vies que s’encreuen amb l’antiga carretera real.

La carretera S.XIX

S’intitula: “Itinerario de Zaragoza a Barcelona” i com molts dels altres el podem consultar tot sencer online a:

http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/consulta/registro.cmd?id=7472

En aquest plànol del tram que reproduïm entre Bellpuig i Cervera, hi trobem dibuixat el Canal d’Urgell, la via del tren, les carreteres a Agramunt i a Montblanc, però crida l’atenció el fet que hi veiem reproduïts al detall els camins, les ermites, les masies i els hostals que es troben al llarg i curiosament només al sud de la carretera real.

Mirant el plànol en tot el seu recorregut, sembla com si la finalitat del mateix, sigui la  d’oferir recorreguts alternatius a la carretera real, en els camins situats al sud d’aquesta.

En aquest tram de Bellpuig a Cervera, el plànol indica la situació de la Torre del Jordana, la Torre del Marquès, el Mas de l’Estadella, La Corbella, l’Hostal de la Arengada, la Torre del Codina, la Masia del Pubill, la Masia del Marsol, la Masia del Miquel, la Masia de l’Aguiló o la Masia del Bullidor.

Podem veure escrits els indrets com els “Altos de Coscollar” i els “Altos de las Molas” (Molars), “N. S. de Montarca” (Montalbà) i “Sierra de San Eloy”

També s’observa i es destaca al mapa les que deurien ser els principals camins de l’època: el camí Anglesola-Vilagrassa-Verdú, l’antic camí ral Talladell-La Mora-Granyanella, o el camí de Granyena. 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 31 de Març del 2017-

Tàrrega l’espai físic. La carretera 1840. (6)

    El plànol d’avui, que es pot consultar en detall a la Biblioteca Virtual de Defensa, s’intitula: “Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga : sirviendo para la mejor inteligencia del itinerario de Longitud del mismo terreno. Levantado por el Comandante Graduado de Ynfanteria Ag¡yudante de la G.R. y Auxiliar del Cuerpo de S.M. Dn. Antonio Peláez.

 Llegenda 1840

    El tram que reproduïm s’inicia a “Vellpuich” , segueix per “Preijana”, es dibuixa “Yngresola”, segueix amb més correcció toponímica per “Vilagrasa”, “Tarrega”, “Verdú”, “Talladell”, “Fondelleres”, “Corullada”, “Graniñena” i “Cervera”. Els errors en la grafia indiquen l’elevat desconeixement de la toponímia país dels militars encarregats de realitzar els plànols topogràfics, de la mateixa manera que confonen l’ermita de Sant Eloi amb l’Ermita de Sant Miquel de Vilagrassa, o indiquen el camí de “Valaguer”

Plànol 1840

    Aquest plànol que data de l’any 1840 és interessant, perquè agafa coma  escala “una hora de camino al paso de la Ynfanteria” i detalla les edificacions i “ventas” entre poblacions. D’aquestes podem transcriure de Bellpuig a Cervera, les cases de “Calpuns”, del “Fuguet”, la “Torre de Grases”, la “Venta de Singrega”, la casa del “Montons” (a la Torre Morlans), el “Molí de Vernís” les cases “de la Corbella” i de “Roquetas”, el “Molino de la Torre” entre La Mora i Granyanella, el “Mas del Valls”, el “Mas de Codina” vora Cervera i l”Arrabal de San Francisco a Cervera”.

   També ens indica que, en aquest tram,  les poblacions fortificades eren Bellpuig, Tàrrega i Cervera, i també indica els “caminos carreteros” que anaven a Reus, a Guissona, Agramunt, Balaguer i al Palau.

Jaume Ramon Solé.

Enllaç: http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=66936

Publicat a la Nova Tàrrega del 7 d’abril del 2017

Poemes de Nadal.

Vinc d’una gent que al llarg del temps han fet de tot: viatjants, teulers, botiguers, pagesos, llauradors, jornalers, comptables, pastissers, traginers i fins i tot n’hi ha hagut algún que va ser paraigüer.

Sempre m’ha agradat treballar i traginar amb les paraules, embolicar-les amb el paper d’embalar de la poesia per expressar tot allò que la emoció et proveeix.

Des de fa molt que cada any he escrit un poema per Nadal. És un present que faig als meus familiars i  amics. Ells l’esperen i així jo l’escric. Avui els comparteixo amb tots vosaltres com un senzill present del fruit de divuit anys de Nadal.

 Vull expressar el meu agraïment a la Magda per la seva constant companyia, i per haver guardat sempre la joia d’un Nadal fet de tradició i d’amor. També un record a tots mestres que he tingut i en especial als qui em van animar a escriure i a estimar la paraula escrita:

A la meva tieta i mestra Maria Canyelles i al mestre Joan Tous.

Per fer aquest llibre, he agafat unes fotografies que m’agraden i  els poemes escrits per aquestes dates de Nadal durant els darrers 18 anys.

 Espero que us agradi.

Jaume Ramon Solé.

Nadal del 2017.

 

 

Tàrrega l’espai físic. Reconeixement militar del Ferrocarril. 1870. (5)

 

Tarrega1870.jpg

El plànol que reproduïm aquesta setmana porta com a títol “Reconocimiento Militar del Ferro-carril de Zaragoza a Barcelona verificado por el capitán del Cuerpo de E.M. del Ejto. Dn. Carlos Espinosa de los Monteros y Sagaseta y el Capitán Grad.º Teniente del mismo Cuerpo Dn. Juan Perez del Pulgar y O’Lawlor. AÑO DE 1870.”.

 Consulta del plànol en línia.

El document té el seu interès, perquè al 1870 ja feia més de deu anys de la construcció del ferrocarril, però encara en faltaven quatre per la rubinada de Santa Tecla del 1874. En aquells moments, Tàrrega era una Vila que hauria d’esperar fins l’any 1884 per ser designada oficialment com a ciutat.

El plànol dibuixa la carretera real ben definida en el traçat de finals del segle XVIII. Hom veu clarament com discorria per l’actual Avinguda de Catalunya, a les afores de la vila i que el raval del Carme s’havia consolidat a banda i banda d’aquesta via des del Pati en amunt. L’espai entre la vila i l’estació de tren, era un extens descampat sense pràcticament cap edificació, la qual cosa ens confirma que la Tàrrega del 1870, encara es trobava resclosa dins el perímetre de les seves muralles medievals.

Els camins de Granyena, de Verdú i de Preixana estan ben definits, (excepte l’errada dels 12 km. de distància a Verdú), així com la carretera en direcció a Agramunt, que al plànol de l’any 1820 encara no existia. La carretera cap a Montblanc, que data de l’any 1854, pateix una distorsió en el plànol del seu traçat inicial, que després es corregeix.

Altres elements curiosos d’aquest plànol son, que confirma l’extensió i grandària del convent de Sant Agustí, no dibuixa el cementiri que data del 1841, i tampoc dibuixa (probablement es va construir posteriorment) , l’estació de tren d’Anglesola.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 24 de Març del 2017-

Tàrrega i l’espai físic. El projecte de traçat de la nova carretera. Finals del segle XVIII. (4)

Amb l’arribada al poder del rei Carles III el 1759, es va endegar la construcció d’una nova xarxa de carreteres a tot l’estat, per substituir els antics camins rals. El motiu principal d’aquesta infraestructura, fou el de construir una xarxa radial ambMadrid al centre, i permetre el ràpid desplaçament de l’exèrcit a qualsevol punt de l’Estat.

Carretera.jpg

El plànol de traçat que avui reproduïm es descriu com a “Mapa en el que se manifiesta la dirección que deve tener la Caretera nueva desde Barcelona hasta el confin del Reyno de Aragon.”

Accès al mapa sencer. Ministeri de Defensa.

El títol del document ens indica que som en un període històric anterior a la divisió provincial i a les Corts de Cadis, donat que encara perviu la identitat administrativa del Regne d’Aragó.

Si anem al detall del tram del projecte de carretera entre Cervera i Tàrrega, veiem la existència en aquest curt trajecte dels termes municipals de la Curullada, Granyanella, La Torre, Fonolleres, la Mora, La Corbella i El Talladell.

Screenshot 2017-02-28 16.34.22.jpg

La nova carretera abandona, a partir de Tàrrega en direcció Cervera, el camí ral per la vora de l’Ondara i enfila amb un nou traçat que va donar peu al naixement del barri del Raval del Carme.

També s’observa perfectament com, quan la carretera arriba a Tàrrega i Cervera, ressegueix el traçat del casc urbà existent fora muralles. La construcció de la nova carretera va fer desplaçar les noves construccions cap aquesta via més moderna, fins quedar, en molt poc temps,completament integrades dins el traçat urbà de les poblacions grans per on discorria.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 10 de març del 2017.

Tàrrega, l’espai físic. Un plànol detallat, estrany i incongruent. 1886? (3)

El plànol que avui presentem no té data, ni origen, però si el comparem amb el de l’any 1820 veurem que és posterior, i hi veiem un estrany traçat del ferrocarril que segueix el curs natural de l’Ondara i ubica l’estació de tren a la Plana, en el mateix indret on avui hi ha la zona esportiva. En canvi, el traçat ferroviari actual i l’estació de tren, de la línia Manresa – Tàrrega no surt dibuixada per enlloc.

Plànol Tren.jpg

Sabem que els plànols de la secció del Ferrocarril de Manresa a Lleida s’aproven el mes de juny del 1857 i que tot seguit s’iniciaren les obres. Per tant podríem pensar que aquest plànol és previ, i que s’hi dibuixa un traçat inicial del ferrocarril que després es va modificar. Però això ens portaria a datar aquest plànol cap del 1855 cosa completament impossible si contemplem globalment les informacions que el dibuix ens dona.

El plànol representa la configuració de la muralla del carrer Migdia, amb algun dels seus torricons, amb les línies  actuals que sabem no segueixen la línia de la muralla medieval. Donat que l’obra de modificació de la muralla va ser posterior a la rubinada de Santa Tecla del 1874, hem d’afirmar que el plànol també n’és posterior. El mapa també ens mostra ja un quasi inexistent convent dels Agustins, les pedres del qual es van utilitzar en la construcció del mur, i també dibuixa la tanca que anava des del pont de l’Ondara seguint l’actual carrer Joan Maragall fins al pati, anant més enllà del clos medieval de la Vila.

Ara bé, l’element determinant en aquesta datació és la representació clara en el plànol del Col·legi de Sant Josep de les Germanes Carmelites Terciàries, a la cruïlla entre l’actual carrer Sant Roc i l’Avinguda Catalunya que la ordre religiosa va construir l’any 1885. Per tant el plànol ha de ser posterior a aquesta data.

19421203.jpg

Cantonada del Carrer de Sant Roc, amb l’Avinguda de Catalunya de Tàrrega, l’any 1940.  Antic Col.legi de Sant Josep construït l’any 1855 i que surt dibuixat al plànol d’aquest escrit.

Però llavors la pregunta és, que hi fa l’estació de tren fora de lloc? L’única hipòtesi que em permeto plantejar és la següent.

Sabem que l’any 1863 els igualadins i la Companyia de Ferrocarril de Sant Sadurní a Igualada, estan preocupats per la construcció de la línia Barcelona – Saragossa per Manresa la qual deixa Igualada fora del circuit ferroviari de l’estat (1). Demanen una connexió ferroviària Igualada – Manresa però els hi és denegada. Llavors es comença a parlar de prolongar la línia des d’igualada fins a Tàrrega per enllaçar amb la línia de Madrid. Aquest és un projecte que als anys 1920 es recupera i s’arriba a dibuixar part del projecte ferroviari per Igualada –Santa Coloma de Queralt – Guimerà – Tàrrega – Balaguer.

Probablement aquest plànol correspon a un estudi de traçat d’aquest nou ferrocarril d’Igualada Tàrrega, tot i que, continua sent molt estrany que s’oblidi de la realitat ferroviària existent en aquell moment.

Jaume Ramon Solé.

 

(1). “Los caminos de la era industrial. La construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana (1843 – 1898)”. Pere Pascual Domènech. Edicions Universitat de Barcelona. 1999.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del 24 de febrer del 2017.