La Tàrrega de fa cent anys (5). L’Ateneu de la República, 1931-1936.

Poques vegades una fotografia ens podria definir millor com era l’Ateneu dels anys 1930.  En la fotografia que acompanya aquest escrit, hi veiem el vell edifici de l’Ateneu, en l’indret que avui ocuparia la cafeteria nova i a la dreta hi tenim l’accés al Teatre Cinema que, en aquells moments només consistia en la carcassa de la sala i l’escenari del Teatre. La taquilla i els anuncis del cinema es trobaven al mateix carrer.

Façana de l’Ateneu anys 1930. Fotografia de la família Pané – Salas.

Al retol gran central, hi havia el nom de l’entitat “Ateneu”, que tenia el seu bar-cafè a la planta baixa. A la mateixa planta baixa hi havia la sala d’assajos de l’Orfeó Nova Tàrrega i les dependències de l’Ateneu. Al primer pis de l’edifici hi havia la seu del grup de joves nacionalistes de “Palestra”, entitat fundada l’any 1930 per en Batista i Roca, i la seu del partit catalanista, liberal i republicà, “Acció Catalana” de Rovira i Virgili, i que a Tàrrega tenia com a cap visible en Pere Robinat i Cases.

 

L’any 1930 fou un any de dol per a l’Ateneu. El vespre del dissabte 15 de novembre, el Mestre Josep Güell, queia inconscient enmig d’un assaig a la Sala de l’Orfeó Nova Tàrrega, l’endemà diumenge cap a les set del vespre moria. El dilluns la seva ciutat li feu el major i més multitudinari homenatge de comiat que mai, cap fill de Tàrrega o de fora, hagi rebut mai. Aquest fet però, no va trasbalsar la dinàmica i l’empenta de l’Orfeó, que sota el mestratge i la direcció del Mestre Jaume Vidal, va mantenir el seu prestigi.

Homenatge al Mestre Güell “Crònica Targarina” Desembre del 1930.

Pel desembre del 1932, l’Ateneu de Tàrrega va organitzar un gran homenatge al Mestre Güell amb exposicions de la seva obra, un acte commemoratiu al Teatre i un gran concert de l’Orfeó.

Mestre_Josep_Güell_1927_Revista_«Lleida»

La vida social i cultural de l’Ateneu d’aquells anys fou tranquil·la i poc conflictiva. Es creà un Mercat i Borsa Filatèlica Local que se celebrava als jardins de l’entitat, s’organitzà el Foment de la Sardana amb classes i assajos. Una fita ciutadana d’aquells anys fou concessió a Tàrrega de l’Escola d’Arts i Oficis. Això fou pel mes d’octubre del 1933, i la ciutadania de Tàrrega va omplir de gom a gom la sala del Teatre per escoltar les explicacions de l’Àngel Oliveras, que havia fet les gestions per aconseguir l’Escola per a la nostra ciutat.

 

La gran novetat del moment era el cinema parlat de les mítiques produccions  de Hollywood, les quals acaparen l’atenció d’un públic nombrós. Hom havia de fer llargues cues a les taquilles del Cine per evitar quedar-se sense entrades, i això provocava aldarulls i baralles sonades. A partir de l’any 1934, creix també l’interès per les representacions de teatre, de comèdia i per les sessions líriques de sarsuela. Als jardins de l’entitat se celebren festivals de sardanes i pel carnaval se celebren grans gales de ball de disfresses a la sala.

 

El Consell Central de l’Ateneu durant els anys trenta, no experimenta grans canvis. El formen amb altes i baixes el President, En Ramon Sala, que és substituït l’any 1934 per en Estanislau Trepat i entre la resta de vicepresidents i vocals hi tenim En Josep Prenafeta; En Lluís Agell, En Cristòfol Minguell; En Marian Solé; En Josep Elias; En Josep Salvadó Riera; En Pere Grau, N’Antoni Roca, N’Antoni Pomés, en Leonci Gómez, en Tomàs Noró, En Joan Burguès, i N’Isidre Solé.

 

L’any 1933 s’hi construeixen les pistes de tennis al solar adjunt de l’Ateneu, de rere el convent del Carme, i per l’agost del mateix any s’hi celebra la primera competició entre parelles dels següents equips: Matí: Burgués-Bonastre, contra Salas-Vidal.-Arbitre : De Juan. Tarda: Puig-Castellví, contra Elias-Felip. Arbitre: Trepat. A 2|4 de 6: Pomés-Albareda, contra Trepat-Tacies. Arbitre: Elias. Per l’octubre del 1935 es crea l’Skating Ateneu Club, i s’inicien les obres de construcció d’una pista que havia de tenir 18 metres de llargada per 10 d’ample… no sabem si es va arribar a construir.

 

Tanmateix, les eleccions del febrer del 1936 i la victòria del Front d’Esquerres, posen en guàrdia a certs sectors de l’”Ateneu” i de nou esclata la polèmica en denegar-se a l’abril del 1936, l’ús de la Sala de l’Orfeó a la “Unió d’Estudiants Targarins” per realitzar una primera conferència del curset “Adestrament de la joventut a l’oratòria».

 

La programació del Cinema Ateneu per al dia 19 de juliol del 1936 es del tot premonitòria. Es presenta a Tàrrega el film de la “Metro Goldwyn Mayer”, d’excel·lent interpretació i d’intensa emoció : “The murder man” (La voz que me acusa), interpretat per Spencer Tracy, Virgínia Bruce i Lionel Atwill.

Cartellera del cinema de l’Ateneu del 19 de juliol del 1936

La guerra ho altera tot, i pocs dies després l’Ateneu és incautat. Aquesta i altres històries de l’Ateneu de la guerra, en el proper i darrer escrit sobre l’Ateneu, per després de les vacances.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 22 de juliol del 2016.

La Tàrrega de fa cent anys (4): Els inicis de l'”Ateneu”. Anys 1920’s.

Revista de l'Ateneu.jpg

Portada del primer número de la “Revista de l’Ateneu”. Maig del 1921.

 

La “Revista de l’Ateneu”, que havia de ser l’”alma mater” de la nova entitat catalanista de Tàrrega, tingué una curta durada. Malgrat la seva migrada existència, demostrà un rigor i un notable nivell de seriositat i de transcendència en els seus escrits i col·laboracions. A les seves pàgines hi trobem les col.laboracions de destacats catalanistes de l’època com el poeta Marià Manent o el fundador de l’Orfeó Català, en Lluís Millet.

El contingut de la “Revista de l’Ateneu”, mostra una preocupació constant pels temes locals i comarcals. Reclamar les infraestructures que Tàrrega i la comarca necessiten per al seu desenvolupament econòmic, com les carreteres a Montblanc i a Guissona, o la línia ferroviària a Balaguer amb ramal cap a Linyola, i també, per al seu desenvolupament cultural amb la reivindicació d’una biblioteca pública.

Es parla del Parc de Sant Eloi i de la tasca dels Amics de l’Arbre, de l’Orfeó Nova Tàrrega, de l’Atracció de Forasters, hi trobem les cròniques esportives i es parla molt del futur de l’entitat que aixopluga la “Revista”. Tanmateix, l’entitat es troba immersa en la colossal tasca de construcció del teatre i del local social, i això provoca que aquella unitat de les diverses corrents i idees que van donar suport al projecte de l’Ateneu, trontolli. Aquesta crisi de creixement va provocar també, la desaparició de la “Revista de l’Ateneu”.

Alguns fets, ens donen pistes sobre aquesta primera crisi de l’Ateneu de Tàrrega: Pocs mesos després de la desaparició de la “Revista de l’Ateneu” (Desembre del 1921), neix el setmanari nacionalista “Vida Nova”, (Abril del 1922), amb una orientació política molt propera a l’“Acció Catalana” d’en Antoni Rovira i Virgili i en Lluís Nicolau d’Olwer. Per la línia editorial i els continguts de la publicació, s’hi entreveu una orientació similar a la “Revista de l’Ateneu”, de la qual cosa en deduim que el seu contingut no deuria agradar als membres més influents del Consell Central de l’Ateneu.

La crisi latent entre l’Ateneu i el joves nacionalistes de Vida Nova, esclata de ple el mes de setembre de l’any 1923, quan les obres del saló Teatre ja estan acabades, i el Consell Central de l’Ateneu, es nega a cedir el Saló-Teatre i els jardins de l’Ateneu per celebrar-hi la festa patriòtica i la ballada de sardanes, que organitza per la Joventut Nacionalista de Tàrrega en motiu de l’11 de setembre. Els actes s’havien anunciat públicament al mateix setmanari una setmana abans. A partir d’aquí, els retrets entre uns i altres pugen de to i des del setmanari s’arriba a dir que no calia esmerçar tants esforços, ni sumar tantes voluntats, ni enredar a tants ciutadans catalanistes de bona fe, per crear un “Ateneu” que ja només servia per “jugar a cartes, fer-hi balls de societat i organitzar tiberis”.

Aquell mateix setembre del 1923, s’arrenda l’explotació de la Sala Teatre – Cinema de l’Ateneu, a un grup d’empresaris targarins, alguns dels quals també tenen responsabilitats a la Junta de l’entitat. El diumenge dos d’octubre, s’inaugura el “Magnífic Teatre-Cinema” al públic amb un programa de cinema amenitzat per una orquestra composta per onze musics.

Però les crítiques a la inacció cultural de l’entitat arriben per tots costats, a la “Crònica Targarina” d’octubre del 1925, en Joan Dalla escrivia: “No, no responen al nom ATENEU aquestes societats que al constituir-se esmercen els primers cabals en comprar una formosa taula pel burro (joc de cartes); li fan traïció també aquelles entitats que per únics llibres adquireixen uns paquets de baralles; l’escarneixen igualment aquells centres que en lloc de saló de lectura tenen una sala de joc….”.

Amb tot l’Ateneu, mitjançant la Secció Artística, Literària i d’Instrucció, de la qui fa de portaveu el Mestre Güell, es defensa dels atacs dient que “la meitat del pressupost de l’Ateneu que havia d’anar destinada a les activitats culturals d’aquesta secció, fins ara s’ho han menjat tot les obres en construcció”, i invita als crítics “a passar per l’Aula de l’Ateneu, on periòdicament més d’un centenar de ciutadans es dediquen al cultiu de l’educació dels sentiments, que té una influència decisiva sobre les demés facultats”, a més reivindiquen la futura creació de la biblioteca. Es queixa però de la manca de sensibilitat de molts socis que “no s’adonen de la nobilíssima tasca de la secció”, i finalitza reafirmant-se en que “Tàrrega necessita el veritable Ateneu, com el fundaren amb tota la bona fe i nobilíssima intenció la gran majoria dels iniciadors. Un Ateneu que hi càpiguen tots els targarins, rics i pobres, per a educar-se, per a instruir-se”.(1)

En el proper article, l’Ateneu dels anys 1930.

Jaume Ramon Solé.

  1. . Crònica Targarina. 31/10/1925. “Contestació a Joan Dalla”. Josep Güell.

 

La Tàrrega de fa cent anys (3): La fundació de l’”Ateneu” de Tàrrega.

 

Una fita reeixida del catalanisme targarí de la primera dècada del segle XX, fou la constitució de l’Ateneu de Tàrrega. L’existència de l’Ateneu de Tàrrega, ha modelat la vida social i cultural de la ciutat durant prop de cent anys.

Durant tot l’any 1919, s’inicien les gestions per aconseguir la compra de l’edifici del Pati on s’estatjava el “Patronat de Sant Jordi”, i durant la festa major de setembre  del mateix any es funda l’Ateneu de Tàrrega. La primera junta de l’entitat està formada per Samuel Pereña (President), Francesc Segarra (Vicepresident), Josep Castellà (Vicepresident segon), Antoni Escribà (Vicepresident tercer), Emili Cucurull (Tresorer), Marcel·lí  Monné (Secretari),  i els vocals Santiago Sala, Joan Gómez i Ramon Sala.

ateneucedula

“Reproducció d’una cèdula de l’Ateneu de Tàrrega, la signen el President Samuel Pereña Reixach, el Secretari Marcel·lí Monné Masdeu, i el Tresorer Emili Cucurull Sacristà”. (Titularitat de de Jaume Ramon Ferrer).

Pocs dies després de la seva fundació, es posà la primera pedra del nou edifici en un acte solemne i se celebrà el primer acte, amb l’actuació conjunta de l’Orfeó Nova Tàrrega i la Cobla-Orquestra de la Principal de Palamós. Des de Bellpuig, la publicació “Lo Pla d’Urgell” lloa la fundació de l’Ateneu dient: “ No duptem del patriotisme del organitzadors ans n’esperem un bé molt gran i no’s pod deixar de regoneixer que comencen bé les coses”(1).

Poc abans de finalitzar l’any, el Consell Central de l’Ateneu en reunió celebrada el dia 7 de desembre, acorda fer una emissió de cent-cinquanta mil pessetes, amb 3.000 cèdules de cinquanta pessetes al portador, “amb destí a les obres d’engrandiment i reforma de la finca propietat de l’Ateneu”. L’emissió de les cèdules fou un èxit, i se subscriví íntegrament tot el capital. Per fer-se una idea del que significaven els imports de 150.000 i de 500 pessetes, podem prendre com a referència que una entrada al cinema costava 0’5 pessetes, o que el pressupost de subsistència d’una família amb dos fills era de 3.500 pessetes l’any. En aquest escrit adjuntem la reproducció d’una de les 3.000 cèdules emeses.

La constitució formal de l’Ateneu serà l’any 1921, quan les obres i treballs del nou estatge son força avançades. L’ideari fundacional de l’Ateneu, pretén aglutinar la cultura, el lleure i la vida social targarina. La primera editorial de la “Revista de l’Ateneu” manifesta clarament aquests objectius: “Bastir una obra de cultura i amenitat, que alhora enalteixi el nom de Tàrrega i satisfaci el nostre orgull de targarins, donant per cert que Tàrrega pot contenir persones d’esperit enlairat en nombre suficient per a portar a terme, amb ple èxit , una institució d’aquesta naturalesa, sempre que una tendència religiosa, política o social no amenaci disgregar la unitat requerida”.

En el proper escrit, els anys gloriosos de l’Ateneu: 1921-1936.

Jaume Ramon Solé.

(1) TÀRREGA (1898-1923): SOCIETAT, POLÍTICA I IMAGINARI. Joaquim Capdevila i Capdevila. Publicacions de

Publicat a la “Nova Tarrega” del 24 de juny del 2016.

La Tàrrega de fa cent anys (2): El Mestre Güell, “L’Ateneu” i “La Alianza”.

Tot i haver-se constituït i creat formalment l’any 1915, l’orfeó Nova Tàrrega no va fer el seu primer concert fins ara fa cents anys, el mes de setembre del 1916. Amb tot, el seu creador i inspirador, en Josep Güell i Guillaumet (Tàrrega, 1872 – 1930), ja havia creat l’any 1901 l’orfeó “La Nova Tàrrega” que juntament amb la “Societat Lírica Carnicer” oferia concerts arreu de les diverses sales targarines. El Mestre Güell, que a més de pintor i decorador , era músic i compositor, lluità sempre pel seu ideal de l’orfeó: volia que els targarins tornessin a sentir i a estimar la música popular i tradicional catalana, les cançons de la seva terra.

laliga

Periòdic quinzenal catalanista i targarinista “L’Aliga”, imprès i dirigit pels germans Baldomer i Josep Güell.         

El Mestre Güell, desenvolupà la seva activitat a l’entorn del “Patronat de Sant Jordi” i de ben jove el trobem a les files de la “Unió Catalanista” i a l’”Agrupació Catalanista de Tàrrega”. És un dels signants de la “Carta dels setze”, un manifest contra el caciquisme electoral a la nostra comarca, i col·labora en el seu moment amb el moviment “Solidaritat Catalana”. També destaca juntament amb el seu germà Baldomer, com a promotors i propietaris del periòdic quinzenal catalanista “El Aguila Tarraguense”, reconvertida l’any 1900 en  “L’Aliga”.

Va ser un incident de reivindicació patriòtica que tingué com a protagonista el “Mestre Güell”, el que feu saltar l’espurna de la fundació de l’”Ateneu de Tàrrega” com a gran casal catalanista de la ciutat, en oposició al casal conservador que en aquells anys era el gran conjunt recreatiu de “La Alianza”, propietat i feu del polític conservador en Enric de Càrcer, que havia estat alcalde de Tàrrega, diputat  i president de la Diputació de Lleida.

L’any 1918, l’Orfeó Nova Tàrrega anava a donar el seu concert de Nadal al Teatre de “La Alianza”. Una vella cançó s’incorpora al programa. Per primer cop en un acte públic serà cantat a Tàrrega l’himne nacional de Catalunya, “Els Segadors”. Les forces d’un i altre bàndol es mobilitzen, les unes per evitar aquest “acte subversiu” que podria molestar als “bons targarins” , i les altres per manifestar el seu suport. El dia del concert, hom concentra les seves forces al pati de butaques de l”La Alianza”. Quan s’inicia el Cant dels Segadors la sala es un batibull de xiulets i d’aplaudiments. El Mestre Güell fa aturar la peça i exclama: “Senyors, no som a casa nostra!”, acte seguit el Mestre Güell i tot l’Orfeó abandonen “La Alianza”.

la-alianza

“La Alianza” es trobava situada a la cantonada del Pati amb l’Avinguda de Catalunya”

Al cap d’uns dies en Josep Güell escriu un full adreçat a tots els targarins intitulat: “Ço que hauria dit en el concert de Nadal”:

“Fou en un moment tràgic de la nostra història, què com en els pobles d’ànima gran, florí una bella cançó…. L’han consagrada com a himne nacional català, segellant-la germans nostres, amb la sang de llurs pròdigues venes, essent avui com un toc de clarí per a l’agermanament de tots els catalans… Cada u dels qui formem l’Orfeó hi volem contribuir perquè es tracta del ressorgiment de nostra civilització, de nostra cultura, de nostra Pàtria, de la Pàtria del catalans… Per això protesto que hi pugui haver , a Tàrrega, persona tan endarrerida que la molesti el cant de l’himne català… Desperteu dins de vosaltres els nobles sentiments patriòtics que han de salvar-nos, i ha de tenir tot home culte i civilitzat, estimats targarins… Per ço us cantem amorosament l’Himne català. Per ço us cantem amb tota efusió Els Segadors”.

En el proper article parlarem de l’esclat d’il·lusió ciutadana i d’activisme cultural que va provocar la creació de l’Ateneu de Tàrrega.

Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 10 de juny del 2016.

L’Urgell i la Segarra. Un país a protegir.

En aquestes precioses terres de l’Urgell i de La Segarra, amb un paisatge i un patrimoni impressionants, sovint ens trobem amb actuacions lamentables sobre el territori que son una agressió al conjunt del país i al tarannà de la nostra gent.

En molts llocs dels nostres termes, podem comprovar dia a dia com desapareixen marges i camins, s’anivellen i s’excaven parcel·les rústiques, i es terraplenen camps. Arreu es talen alzines, garrics, serveres i lledoners, ja sigui en els límits de les finques o a les vores dels camins. Hom ha perdut la vergonya, a destruir el nostre bé col.lectiu del paisatge i el llegat patrimonial i natural, de generacions d’homes i dones del camp, que amb el seu respecte i devoció envers la terra i el país, preservaven un equilibri paisatgístic i natural que amb el silenci de tots, estem perdent.

Sorprèn la lleugeresa, la indiferència i la impunitat, amb que les actuacions d’aquests tipus i d’aquesta envergadura, acaba essent tractada per les administracions públiques responsables de la protecció del medi natural i del paisatge del nostre país. Amb la desaparició del la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, les normes i els procediments relatius a la protecció l’entorn natural es van relaxar, i sempre hi ha qui s’aprofita de la situació. Com a tast, dos exemples recents:

(En tots els casos aquí exposatsels moviments de terres i explanacions de marges i pendents, han estat fets sense permís ni autorització administrativa prèvia, tal i com ho determina la Llei d’Urbanisme).

Cas 1: Pla dels Estinclells:

Per la carretera vella de Tàrrega a Sant Martí, un cop passat l’encreuament de Verdú i a l’alçada del Tossal dels Estinclells, em va sorprendre veure una enorme i recent ferida sobre el paisatge, que clama al cel i a la raó humana.

foto1estinclells

Els Estinclells abans de la rompuda

Es tracta de la destrucció i rompuda d’una bona part del vessant de tot un turó, amb una afectació brutal, sobre l’entorn i el paisatge, que dubto, que en altres indrets del nostre país, mai s’hagués produït o permès., si no fos per un cas extrem d’interès públic.

foto2

Els Estinclells després de l’agressió paissatgística.

La Llei d’Urbanisme de Catalunya diu clarament, en el seu article 179, que “Estan subjectes a la llicència urbanística prèvia”, “els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en qualsevol classe de sòl”.

En aquest cas del Pla dels Estinclells, es tracta d’una obra que el propietari executa a l’agost del 2014, sense haver sol·licitat cap permís. Donada la magnitud de l’obra, el cos Agents Rurals, rep denuncies de veïns i ciutadans, paralitza l’obra i aixeca acta de l’actuació.

Un cop aixecada l’acta i feta la denúncia, el propietari sol·licita la legalització dels moviments de terres ja executats i, tant l’Ajuntament de Verdú, com el Departament de Agricultura i Medi Natural tramiten l’expedient, amb tots els informes tècnics favorables per legalitzar-lo, i amb la imposició d’unes teòriques “mesures correctores”.

Allò que en altres indrets del nostre país hagués estat objecte de sanció i amb la obligació de reposició de la realitat física i paisatgística alterada i destrossada, aquí el disbarat és permès i perdonat.

Cas 2: Sòl protegit d’interès ecològic, al terme de Tàrrega:

Al terme municipal de Tàrrega, s’han observat els darrers anys, moviments de terres, sense llicència urbanística, i en sòl rústic protegit, qualificat i delimitat pel “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tàrrega”, com de “Protecció de masses boscoses ambientalment rellevants”.

foto4

El POUM de Tàrrega delimita clarament amb una grafia determinada, quin és el “Sòl no urbanitzable de protecció d’interès ecològic. Clau NU-5”.

L’Article nº 236″, del POUM de Tàrrega, defineix aquests sectors, com a “Sòl no urbanitzable de protecció d’interès ecològic, clau NU-5”, i que protegeix, “aquelles masses forestals que es troben disperses pel terme municipal i que corresponen principalment a formacions d’alzinar continental (Quercetum rotunfoliae), garriga (Quercetum cocciferae), i matollar calcícola de romaní (Rosmarino-Ericion)”. I diu el punt quart d’aquest article, que “en aquests espais només s’admeten els usos i activitats relacionats amb l’explotació forestal”. (POUM – Tàrrega. DOGC Núm. 4.597 – 21/03/2006).

En aquest cas, després de la queixa ciutadana, l’Ajuntament ha detectat les actuacions, i es troba en ple procés informatiu previ al restabliment de la possible legalitat urbanística afectada a les parcel·les denunciades, del Pla de la Bassadolç i de la Coma del Porcell, al terme del Talladell.

foto3

Espais encerclats en vermell: Sòl protegit pel POUM de Tàrrega transformat en terrenys cultivables.

 

Quan un país disposa d’un catàleg i d’un observatori del paisatge, i d’una normativa urbanística i ambiental, que no es capaç de fer complir i respectar, aquest país té un problema. El desenvolupament de les nostres terres serà sostenible i respectuós amb l’entorn, o ens espera un futur sense esperança contruït sobre les restes d’una terra que fou bella, respectada i diversa.

Com deia el poeta, que quatre espavilats “no ens desbaratin els somnis”.

Jaume Ramon Solé.

“Publicat a Londarí del desembre del 2014”.

La Tàrrega de fa cent anys, 1916.

Moltes coses succeïen a la Tàrrega de fa cent anys.

foto-2-lligacatalanista

 

Pel cap d’any de l’any 1916 se celebrà a Tàrrega la Diada de la Llengua Catalana, i dues van ser les entitats de la ciutat que van promoure l’acte: El “Patronat de Sant Jordi” i La “Lliga Catalanista de l’Urgell i la Segarra”. Aquesta col·laboració d’ambdues entitats, va esdevenir un fet important per al futur de la nostra ciutat, ja que va permetre l’acostament real de dues entitats allunyades ideològicament, com era el “Patronat de Sant Jordi” de caràcter carlista, integrista i regionalista, i la Lliga Catalanista de caràcter burgès, lliberal i catalanista.

dav

Xilografia de la capçalera de “La Signou” amb l’escut de l’àliga bicèfala targarina.

La Diada de la Llengua Catalana de l’1 de gener del 1916, celebrada a les principals ciutat del país, fou la primera gran reivindicació social per la normalització de la llengua catalana arreu del països catalans, la reivindicació de la Diada del 1916 fou:

1. Que en les escoles públiques de Catalunya sigui obligatori ensenyar els deixebles en l’idioma català.

2. Que en les Universitats, Instituts i Escoles Normals de terra catalana s’estableixin càtedres, també obligatòriament, de Llengua, Història i Literatura catalanes.

3. Que per exercir qualsevol càrrec públic a Catalunya sigui també obligat conèixer perfectament la llengua catalana parlada i escrita.

4. Que sigui respectat i reconegut oficialment el dret dels catalans a usar son idioma propi en tots els actes de llur vida pública i privada.

Aquest acte de mobilització catalanista, fou presidit a Tàrrega per en Francesc Macià i en Magi Morera i Garriga, i hi participaren tots els sectors catalanistes de les nostres contrades. Aquest fet va possibilitar una ampliació de la base social i ideològica del catalanisme, i va facilitar, pocs anys després, el 1919, la constitució del “Casal Català”, que aglutinarà el catalanisme social i cultural de Tàrrega, on s’hi integren des de catòlics integristes, catalanistes burgesos-lliberals, fins a sectors republicans i joves nacionalistes radicals: “L’Ateneu de Tàrrega”. (1)

Tanmateix ja l’any 1915, s’havia creat l’orfeó Nova Tàrrega sota la direcció del Mestre Josep Güell, i l’any 1917, un dels seus fundadors, l’industrial targarí en Josep M. Segarra Vives fundador del Patronat de Sant Jordi i responsable del viratge cap al catalanisme catòlic d’aquesta entitat, guanya les eleccions municipals a Tàrrega amb la candidatura unitària catalanista d’Acció Nacionalista, un fet fins llavors únic dins el panorama polític targarí i lleidatà. (2)

Un element important de l’activitat del “Patronat de Sant Jordi”, en fou la publicació del seu organ periòdic “La Signou” (1914-1918), escrita integrament en català, on es veu com tot i mantenir la seva essència profundament catòlica i conservadora, es va definint cada cop com més nacionalista i noucentista.

signou-portada

Portada de la publicació de “La Signou”. Any 1916.

Fa poques setmanes, es van aconseguir recuperar poc abans de ser destruïdes , una important col·lecció d’originals de fotogravats i xilografies, la majoria en fusta i altres en metall, de la publicació “La Signou”. Sortosament aquestes peces centenàries, ja es troben custodiades “sanes i estalvies” al nostre Museu Comarcal. En la fotografia que adjuntem podem veure el “negatiu” de la planxa de la capçalera de “La Signou”, juntament amb l’entorn de l’escut de l’àguila bicèfala de la nostra ciutat.

Jaume Ramon Solé.

  1. NOUCENTISME I FESTES CIVILS DE LA LLENGUA CATALANA: LES FESTES DEL BON MOT I LA DIADA DE LA LLENGUA CATALANA DE 1916 (Les seves manifestacions a la Catalunya nord-occidental). Joaquim Capdevila Capdevila. Doctor en lingüística i llicenciat en psicologia social. URTX número 16 – 2003
  1. TÀRREGA (1898-1923): SOCIETAT, POLÍTICA I IMAGINARI. Joaquim Capdevila i Capdevila. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliva. 2008.

Publicat a la Nova Tàrrega del 27 de maig del 2016.