Monthly Archives: October 2016

La “Teuleria Antigua”. Fundada en lo any 1789.

Els pesos i les mesures de productes bàsics com el gra, el vi, i l’oli, que s’utilitzaven antigament en les transaccions quotidianes, serien avui inintel·ligibles per a la majoria de tots nosaltres. Per complicar encara més les coses, sabem que aquests pesos variaven d’un lloc a l’altre, en funció de la conversió local a quilograms o a litres, d’acord amb les mesures que històricament hi haguessin hagut a cada lloc.

foto-1

Imprès de facturació, relacionant feines i subministres de la Teuleria Antiga. (L’us del català en les relacions comercials de finals del segle XIX estava més extensa del que hom pensa).

 

A tall d’exemple, a la Vila de Tàrrega, una carga de vi equivalia a 102,431 litres, un càntir a 12,804 litres i un quarter a 8,534 litres. En canvi a Montblanc, una carga de vi equivalia a 154,358 litres, el mateix succeïa amb les quarteres, els quartans, els càntirs i les roves.

Una família targarina em va facilitar, uns documents de la “Teuleria Antigua” que van dels anys 1896 al 1910, ja que en Ramon Aymerich, el titular de la teuleria, era l’avi matern de la meva mare Dolors, i dels seus germans Carme i Josep Solé Alsina de “Cal Teto”. En aquests documents de venda, podem comprovar l’ús que a principis del segle XX es feia de les mesures antigues: La facturació de “ 2 cuarteres de blat de llaó per sembrar al canal”, “1/2 arrobe de cals”, “9 cuarteres de guix”, “48 carniseries i una tersa, pes del tosino”, o “8 cortans de piñol”… etc.

Si ens centrem en la facturació dels productes fabricats a Cal Teto, veiem que en aquella època la teuleria feia la funció de subministre de material per la construcció. Tenim productes com els “cuadrats”, les “tobes”, els “cairons”, els “pisons”, els “canons de cos”, els “canons estaca”, o els “canons de bras petit”, paraules i elements desapareguts per sempre del nostre vocabulari. També hi trobem altres paraules més entendores actualment, com les “teules”, els “maons”, les “raijoles i raijoletes”, els “ambuts”, l’“aurinador bermell”, o l’”aseadora blanca”.

teuleris1

Una altra factura de data posterior d’inicis del Segle XX.

Els preus es comptabilitzaven en pessetes, rals i cèntims, essent una pesseta l’equivalent de quatre rals i un ral 25 cèntims.

La persona destinatària del material és Donya Maria Casanelles, Viuda de Bonjoch, i és tracta del material emprat en la construcció de la casa que actualment es troba a la cantonada sud dels carrers de Santa Maria i de Santa Anna.

Com podem veure en la reproducció de la capçalera del document, la “Teuleria Antigua”, “Fundada en lo any 1798”, “Ramon Aymerich”, “Subsesor de Casanelles”, i situada a l’”Arrabal del Carme nº 22”, utilitzava un català força correcte, tant en els seus impresos com en l’escriptura, fruit d’una tradició, que a finals del segle XIX, es mantenia des de ja feia més de cent anys. Les diferents instal·lacions de la teuleria de Cal Teto ocupava diferents espais del raval del Carme.

Acompanyo aquest escrit, amb una reproducció de la marca de la “Teuleria Antiga”, extreta del motlle de terrissa amb que es marcaven algunes de les peces a cada partida que es fabricava. Es tracta de l’escut de la Vila de Tàrrega i que es guarda a Cal Teto.

foto-2

Escut de Tàrrega que utilitzava la “Teuleria Antiga” per marcar les partides de lesteules que fabricava.

 

Probablement, en alguna teulada targarina encara hi descansa alguna teula amb la marca de l’escut de Tàrrega, si algú en té notícia s’agrairia molt poder-la documentar.

Jaume Ramon Solé.

Per a més informació sobre pesos i mesures aneu aquí: Pesos i Mesures antigues

Publicat a la “Nova Tàrrega” del 29 d’abril del 2016.

Advertisements

Als plans de Conill, salvem la “Limonium catalaunicum”

20160930191648_01

Hi ha un indret proper, nostre, màgic i oblidat, on la vida i la natura fan el seu senzill camí de cada dia.

És un lloc amagat de les multituds i de la presència humana. Alguns pocs i comptats dies de l’any l’home i les màquines hi apareixen per sembrar i per segar. La resta de temps, el paradís es retroba amb ell mateix, com ho ha fet des de sempre, des de fa desenes de milers d’anys.

La singularitat d’aquest lloc rau en el fet, que les seves característiques geogràfiques han permès la salvaguarda i el manteniment de determinats hàbitats naturals amenaçats de desaparició.

Els Plans de Conill a més de formar part d’un Espai Natural Protegit, és un indret excepcional per ser un dels últims relictes de llacunes endorreiques a Catalunya. El torrent de Sant Gili és una curta i petita xarxa hidrogràfica que no troba una sortida, i per això les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacunes i aiguamolls salabrosos, en un indret conegut com els “Salats de Conill”. Aquest fet fa que hi siguin presents espècies vegetals com la “Limonium catalaunicum” o la “Ferula loscosii”, declarades, respectivament, en perill d’extinció i vulnerable en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Es diu de Catalunya i dels catalans, que som un país civilitzat, que estima la seva gent, la seva cultura, la seva llengua, el seu paisatge, les seves tradicions, la seva natura….. Però en el cas de la planta de tractament de residus dels Plans de Conill situada al terme municipal d’Ossó de Sió, a pocs centenars de metres del terme municipal de Tàrrega, i a 1’1 km del poble de Conill , la realitat ens confirma que la nostra administració està fent les coses des de la més completa inconsciència i des de la més inconsistent de les incongruències.

Una de les poques i comptades plantes vegetals que porten el nom del nostre país la “Limonium catalaunicum”, es troba en perill d’extinció a casa nostra amb només 245 exemplars comptabilitzats als Plans de Sió. Els altres dos únics indrets on es troba espècie vegetal son a l’Aragó. Fou el botànic italia Sandro Alessandro Pignatti qui l’any 1962 va descriure i classificà la “Limonium catalaunicum”


No em puc imaginar cap país del món, en que un Diari Oficial del 4 de febrer del 2016, (segle XXI), publiqui l’autorització per a una planta de compostatge de dejeccions animals de boví, gallinassa i purins porcins, en l’indret més vulnerable per a la la conservació d’aquests pocs exemplars d’aquesta espècie vegetal. I que a més a més, la mateixa declaració d’impacte ambiental gosi dir que la planta de compostatge s’ubicarà en un espai natural de la plana agrícola inclòs a la Xarxa Natura 2000 i que ” variarà la qualitat de l’hàbitat de les espècies de l’avifauna estèpica presents en aquest àmbit” i que a més reconeix que “l’impacte que ocasionarà la instal·lació d’aquesta activitat de compostatge de dejeccions ramaderes sobre el medi natural i el paisatge es moderat”. Una declaració d’impacte ambiental que a més obvia el fet que la implantació de la planta de compostatge enmig d’una xarxa hidrogràfica sense sortida provocarà, que l’escorrentia superficial de les aigües pluvials contamini i elimini tota espècie vegetal existent en els punts més vulnerables de la llacuna natural.

Els nostres representants polítics no poden permetre, ni un instant més, que la nostra administració giri l’esquena al nostre patrimoni més valuós i sigui tan poc sensible als valors naturals i ecològics del país o del municipi al qual ha de servir. Sempre es pot actuar en benefici del bé comú, si la voluntat política i ciutadana hi son presents.

Serem capaços d’admetre sense avergonyir-nos, que la Generalitat de Catalunya ha condemnat a la mort i a la extinció a Catalunya, d’un dels pocs vegetals que porta el nom de Catalunya ?. Quin ridícul més espantòs !!!

Biòlegs i botànics recomanen protegir al màxim la “Limonium catalaunicum”, amb mesures de germinació de les llavors en blancs de germoplasma, restaurar l’hàbitat de les llacunes, replantar nous exemplars per crear noves reserves i fer-ne un seguiment poblacional freqüent.

Potser ja no som a temps de preservar i protegir els Plans de Conill, un dels hàbitats més singulars de les nostres contrades. Però si que som a temps d’evitar-ne el seu assassinat amb premeditació i traïdoria.

Jaume Ramon Solé.

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-planta-de-compostatge-dosso-de-sio-rep-el-vistiplau-definitiu-del-govern-i-els-opositors-miren-cap-a-brussel%C2%B7les/

http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/985_tcm7-149587.pdf

http://ichn.iec.cat/WebSortides/Plans_SIO/CONILL_pagines/Conill_presentacio.htm

https://es.wikipedia.org/wiki/Limonium_catalaunicum