En Lluís Plassa Estruch va néixer l’any 1903 a Sant Cugat de Sesgarrigues. De ben petit va venir a l’Urgell amb els pares, que s’estableixen com a mestres primer a la Fuliola i després definitivament a Tàrrega l’any 1905.
En Lluis Plassa conviu en un ambient impregnat per l’activitat política del seu pare, i immers en l’entorn polític, republicà i d’esquerres de la Tàrrega de principis de segle. Es mou pels cercles de la Unió Republicana targarina i estudia de mestre per donar continuïtat a l’escola paterna. Per les seves dots artístiques, exerceix de dibuixant decoratiu fins l’any 1928, i després de la prematura mort de la seva mare, es casa amb na Maria Castellà Calderó nascuda a Tàrrega l’any 1904.
Amb la mort, també sobtada, del seu pare l’any 1930, el matrimoni Plassa-Castellà es fa càrrec del seu germà petit Francesc, i de les seves germanes Pepita i Maria. Obren la seu de l’Acadèmia Comercial a l’Avinguda de Catalunya 44, a la casa propietat d’en Magí Pera. És aquí, on amb la seva esposa Maria, porten la direcció de l’Acadèmia Comercial que, a més de la primera ensenyança i la superior, ofereixen cursos de comptabilitat, mecanografia, càlcul, ortografia catalana i castellana, francès, correspondència, dibuix i geometria. A més, fan classes d’educació general per a obrers i per a senyoretes.
També implanta l’ensenyament de l’esperanto, de qui el “Bloc Obrer i Camperol” de Tàrrega ja n’havia començat a fer-ne difusió, i que havia de ser la llengua internacional de comunicació, que parlaria tot el món, en un futur lliure i proletari.
L’any 1932 fa de ponent del “Curs d’història de Catalunya” organitzat pel moviment
catalanista “Palestra”, al costat d’en Manuel de Pedrolo, en Pere Robinat, en Magí Escribà, en Ramon Novell, en Josep Castellà Formiguera, en Ramon Orobitg o del Prevere en Josep Llobet.
El març de l’any 1933 la “Crònica Targarina” publica un manifest titulat: “A les dones de Tàrrega”, que l’encapçala la Maria Castellà juntament amb altres dones de Tàrrega. El manifest és un clam per la llibertat de la dona i per la llibertat nacional, de gènere i de classe, des de la posició política de l’Esquerra Republicana:
“Voldríem imprimir a la vida de la nostra ciutat, el ritme d’aquestes hores en què vivim que s’adrecen cap a l’assoliment d’una societat més justa i més digna. Catalanistes d’esperit, targarines de rel i soca i dones que som, sentim com ningú l’afany de superar-nos, l’afany de treballar per uns ideals i de servir una causa, per així forjar una Catalunya cada vegada més gran i una Tàrrega cada dia més d’acord amb els corrents avançats i intel.ligents que tendeixen a millors estadis del viure”
“Treballarem amb tota la nostra fe catalanista i esquerrista republicana. Treballarem pernivellar el màxim les diferències , per suprimir íes injustícies, per aproximar la cultura a tothom, i perquè no tinguem d’abaixar el front davant d’aquest a forma moderna d’esclavatge que és la submissió econòmica. No en dubteu que Catalunya serà el poblemés lliure, més avançat i més culte del món”. (1)
A les eleccions municipals de l’any 1934, en Lluís Plassa va a la llista del “Front Republicà
Obrer”, encapçalada per en Marius Amigó i en Josep Devant. La victòria de la candidatura del Centre Autonomista Republicà, afí a la Lliga amb 10 regidors, contra els 5 regidors de les esquerres, fa que no surti escollit regidor, i s’estalvia de fer cap a la presó pels fets d’octubre de 1934, com així ho van patir els regidors electes del seu grup polític.
Tanmateix quan, després de la victòria a les eleccions generals a l’estat, del Front Popular pel maig de 1936, la Generalitat destitueix els regidors de dretes de l’ajuntament targarí, i aquests, son substituïts pels regidors d’esquerres que seguien a la llista d’esquerra. En Lluís Plassa passa a ocupar el càrrec de regidor.
En la seva intervenció del 29 de maig de 1936, al plenari de l’Ajuntament, abans de ser
designat regidor, en Lluís Plassa pren la paraula i manifesta:
“En nom propi i de tots els meus companys regidors suplents, que prenen possessió en aquest acte, faig constar que, per bé que accepten amb tota satisfacció els càrrecs pels quals han estat designats, ens interessa fer constar que hi som obligats per manament de la llei en virtut de la nostra qualitat de Consellers suplents i particular de l’ordre del Sr. Conseller de Governació, de forma que, tot i considerant plenament legitima i democràtica la possessió que ens és donada, invoquen la obligatorietat assenyalada, a fi de salvar en absolut la nostra responsabilitat, fos la que fos la interpretació que el dia de demà es volgués donar a l’acte present”. (2)
D’aquesta manera s’inicia un nou període de la vida política d’en Lluís Plassa i de na Maria Castellà, que culminarà desgraciadament l’any 1939, amb la mort d’en Lluís a l’exili, i la condemna per rebel·lió de la Maria en Consell de Guerra feixista.
(1) Crònica Targarina número 603. 18 de març de 1933.
(2) Crònica Targarina número 771. 6 de juny de 1936.
Jaume Ramon Solé.
Publicat a la Nova Tàrrega del dia 31 de gener de 2020.
La tartraneta 