Els Perenya de Tàrrega: el Samuel Perenya i Reixachs (7)

El Quim Capdevila deixà escrit que el Samuel Perenya Reixachs, fou una persona “de caràcter inquiet, impulsiu, arriscat i generós”.(1)

Va néixer a Lleida el 20 de gener de l’any 1894. S’establi a Tàrrega cap al 1907 amb el seu germà gran Manuel, per gestionar el negoci de colonials i drogues, situat a la Plaça Major, i que havien adquirit a la família Casals. L’impuls comercial que donaren al negoci, feu que l’any 1920 fos un dels principals comerços targarins.

Poster calendari de l’estaliment de Samuel Perenya a Tàrrega, 1930.

Mantenint la tradició republicana de la família Perenya, el Samuel fou elegit amb només vint anys, secretari de la Junta Directiva del Centre Reformista republicà de Tàrrega, el primer que va crear-se a les terres de Lleida l’any 1914.(2). El Samuel, era una persona de caràcter obert, que tenia el do de fer-se amb tothom i que desseguida va connectar amb la classe botiguera targarina d’idees catalanistes i conservadores.

Ja establert a Tàrrega, en Samuel es casà amb la Soledat Beleta, filla d’una tradicional família de comerciants de la ciutat. La boda tingué lloc a Santa Maria de la Baells a les sis del matí del dia 15 de juny de 1918. El fet que constin com a testimonis de noces, dos veïns de la Baells, ens fa suposar un casament sense presència de familiars. L’1 de maig de l’any 1919 neix l’únic fill del matrimoni, en Samuel Perenya Beleta el qual moriria a Tàrrega als 14 anys d’edat, el 15 de juny de 1933.

Soledat Beleta Costafreda. 1916. (Arxiu família Argiles – Gómez).

El republicanisme del Samuel, no fou problema per a que, conjuntament amb la burgesia catalanista targarina, fessin front comú per imposar-se als successors del vell
caciquisme local representat pel sector dels Càrcer-Sobies. Així l’any 1919 es constitueix l’Ateneu de Tàrrega, del qual en Samuel Perenya i Reixachs en fou el seu primer president fundador i un dels principals suports econòmics de la nova entitat. Tanmateix al cap de tres anys deixà el càrrec de president a mans de Joan Gómez Llobera. Amb tot, segueix donant el suport econòmic a l’entitat, quan l’any 1928 avala personalment amb tres socis més, el préstec per la construcció del local social i sala cafè de l’Ateneu.

L’activitat comercial del Samuel es diversifica i, durant la dècada dels anys 20, entra en el sector dels olis i de les benzines per a vehicles de motor. L’any 1926 obre el seu primer dipòsit i assortidor de gasolina al carrer d’Alonso Martínez.

L’any 1928 al constituir-se la nova Junta de la Cambra de Comerç de Tàrrega que presideix en Joan Gómez Llobera, el Samuel Perenya hi entra com a vocal. L’any 1930 és elegit president d’Unió Republicana de Tàrrega i durant el govern del general Berenguer fou regidor de l’ajuntament de Tàrrega des del febrer de 1930, fins a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, en les que es presenta com a cap de llista per la candidatura d’Unió Republicana.

Carnet d’Unió Republicana de Tàrrega, del Samuel Perenya Reixachs. 1930.
(Arxiu Històric de Lleida. Fons Sebastià Gràcia)

Les eleccions municipals de l’abril de 1931, van ser les que van provocar l’abdicació del rei i la proclamació de la república a l’estat espanyol. La victòria de les candidatures republicanes a les grans ciutats de tot l’estat feu insostenible la monarquia d’Alfons XIII que abdicà i marxà cap a l’estranger.

Cèdula de l’ATENEU de Tàrrega signada pel seu President Samuel Perenya. 1920.

A Tàrrega, les forces guanyadores de les eleccions municipals, no van ser les republicanes, sinó les catalanistes de dretes que, amb el nom de “Candidatura Popular” i encapçalada per Francesc Fité, guanyaren de manera aclaparadora. Quan a Tàrrega es va saber que arreu de l’estat s’estava proclamant la República, la “Crònica targarina” ens explicava el que va succeir a Tàrrega aquell 14 d’abril de 1931:

Prop de les vuit del vespre, sortí de Unió Republicana una imponent manifestació precedida de la bandera de l’entitat, fins al local d’Acció Catalana. on s’hi agregà un nombrós grup de socis amb la seva bandera, dirigint-se a l’Ajuntament, pel carrer del Carme. A la Plaça s’hi reuniren centenars de persones que no es cansaven de donar visques i d’aplaudir.

Una comissió pujà a Casa la Ciutat, essent rebuda pels Consellers al saló de sessions. En aquell moment arribà de Lleida el Sr. Pereña i sortint al balcó de Casa la Ciutat, digué: «Ciutadans! La República és un fet. Nosaltres la proclamem a Tàrrega des dels balcons de la Casa del Poble. Visca la República! Visca Catalunya! La multitud els contesta amb frenètic entusiasme.

Després entraren al saló de sessions i el Sr. Pereña, dirigint-se al Sr. Alcalde li demanà en nom del poble republicà que li entregués el govern de la ciutat, ja que acabava de proclamar se la República a Tàrrega. El Sr. Alcalde contesta al senyor Pereña que donarà possessió al Comité representatiu quan ho dispossessin i acceptava el nou règim amb molta satisfacció”.(3)

Al proper escrit parlarem del conflicte sorgit entre els qui reclamaven la legitimitat democràtica i els qui apel.laven a la legitimitat republicana, amb el Samuel Perenya com a principal protagonista.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 7 d’Abril de 2023.

(1) i (2) .- “Tàrrega, (1898-1923) : societat política i imaginari”. Quim Capdevila i
Capdevila. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (2008). Pàg. 445-446.
(3) .- “Crònica targarina” del 15 d’abril de 1931

Els Perenya de Tàrrega: els Perenya Dulot (6)

No sabem on anà la Claudina un cop va travessar la frontera camí de l’exili el febrer de 1939. Probablement la família de la seva mare l’acollí a Lió, o bé va anar a Oceja a la casa on s’havien refugiat els Torres-Perenya.

Claudina Perenya i una miga a Portbou el 14 d’agost de 1933. (Fotografia família Pont – Perenya).

Amb l’ocupació i la derrota de l’exèrcit francès a mans de l’alemanya nazi, el juny de
1940, la situació a França canvia de nou, i la Claudina decideix anar se’n cap a Andorra. Allí hi viu i treballa exiliat el seu oncle, el Samuel Perenya, que és el gerent de l’Hotel Mirador d’Andorra la Vella, on hi treballarà.

És a Andorra, on la Claudina coneixerà la seva futura parella, el Càndid Rossell, fill de Ca l’Adela d’Andorra la Vella amb qui s’hi casarà l’any 1942. De nou però, la guerra i el feixisme colpeixen la seva vida i el 18 d’agost de 1943, el Càndid Rossell és detingut a França per la Gestapo, poc abans d’arribar a la frontera del Pas de la Casa. És acusat de participar a la resistència i de formar part de xarxes de passadors. El Càndid Rossell, col.laborava amb una de les xarxes d’evasió i de suport a la Resistència, que van fer del Principat un punt de pas de molts fugitius del nazisme.

La tres germanes Consol, Júlia i Claudina Perenya Dulot abans de la guerra. (Arxiu família Pont – Perenya),.

En el moment de la detenció del Càndid, la Claudina estava embarassada de qui seria el seu primer fill el Carles. El Càndid és traslladat a París, i enviat al centre de trànsit de presos polítics de Compiègne. El trasllat al camp de concentració nazi de Buchenwald, té lloc del dia 19 de gener de 1944, i la fitxa d’ingrés al camp ens revela que el seu fill ja ha nascut. A les característiques físiques d’identificació del Càndid hi destaca que té el braç esquerra paralitzat, fruit d’una poliomielitis infantil.

Sobre d’una carta enviada per la família d’en Càndid Rossell des d’Andorra a “Konzentrationlager Weimar Buchenwald”

En Càndid va sobreviure al camp de concentració, tot i haver estat sotmès a experiments mèdics per metges nazis. Gràcies a la seva formació intel·lectual, la seva facilitat d’aprendre l’alemany i la seva minusvalía física, es va lliurar dels treballs forçats més durs. Durant el seu internament, i el de dotze andorrans més, a Buchenwald i a Mauthausen, la diplomacia andorrana va fer tot el possible per fer alliberar-los fent valer la seva condició de pais neutral, però no va servir de res. Cinc andorrans van morir als camps nazis.

Fitxa d’en Càndid Rossell al camp de concentració nazi de Buchenwald. Gener de 1944. (Arxius del Camp de Concentració de Buchenwald. Josep Calvet).

Quan el camp de Buchenwald és alliberat, l’angoixa de la Claudina creix en no saber res del Càndid. Finalment les emissores aliades que emeten constantment les llistes dels supervivents de l’holocaust esmenten el seu nom.

Amb el final de la guerra la Claudina i el Càndid, combinen les seves estades a Andorra i a Perpinyà, on finalment hi establiran el seu domicili habitual i on el Càndid exerceix de mestre. L’any 1959 neix a Perpinyà el Michel, el segón fill de la parella. Durant aquests anys mantenen la relació amb la família, i la Claudina visita sovint a Tàrrega la seva mare Antònia, la Júlia i la família de la seva germana Consol.

Fotografia de la boda del Jordi Pont Perenya i la Montse Pareras a Barcelona l’any 1959. A l’esquerra la Xita Torres Barberà, germana d’Humbert Torres, la Consol Moros viuda del Robert Perenya, Antònia Dulot viuda del Manel Perenya, la Lola Blasi i la Josefina Perenya, filla de l’Octavi Perenya que és darrere. Al seu costat els nuvis Jordi i Montse. Al davant els nens Antoni i Neus Pont, rere seu amb barret blanc la Júlia Perenya, al seu costat la Consuelito Gili Moros. Just al darrere el Josep Pont i la Consol Perenya. Al fons l’Antoni Beleta, home de confiança i nebot del Samuel Perenya i de la seva difunta esposa Soledat Beleta.

(Arxiu família Pont – Perenya).

El germà petit, el Jordi Perenya Dulot també farà cap a Andorra per treballar al costat de l’oncle Samuel, i allí va conèixer a la Montse Pareras amb qui es casà l’any 1959 i estableixen el seu domicili a les Valls d’Andorra.

L’Antònia Dulot seguirà donant classes particulars de francès i anglès a varies generacions de targarins al seu domicili de l’avinguda Catalunya 58, pel que serà coneguda a Tàrrega per la “Madame”. La Júlia viurà i treballarà a Tàrrega tota la seva vida.

La Claudina Perenya i el Càndid Rossell a Perpinyà, l’any 1960. (Arxiu família Pont – Perenya).

La Consol es casarà a Tàrrega amb el Josep Pont Utgés i tindrà tres fills, la Neus, l’Antoni i la Marta. Les cendres de la Consol van anar per voluntat d’ella, una part al costat de la tomba del seu pare i la resta a la platja del Pi a Portbou, lloc de grans i feliços records de la seva infantesa amb el seu pare Manel Perenya.

I fins aquí l’extraordinària història dels Perenya Dulot. Properament parlarem d’un altre gran personatge de la família el Samuel Perenya Reixachs.

Jaume Ramon Solé.