Category Archives: Uncategorized

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, d’en Josep Flaquer i Capdevila. 1936-1939. (2)

Tarja Electoral d'en Josep Flaquer Capdevila 1935.jpg

 

El testimoni d’en Josep Flaquer, ens dona la visió dels esdeveniments de la guerra civil en plena revolució, a la Tàrrega de després del 18 juliol del 1936. Avui reproduirem els fragments dedicats als assassinats de ciutadans i de religiosos a Tàrrega, així com a les mesures econòmiques implantades arran de la revolució:

Flaquer Escrit.jpg

Juny del 1936. Carta del director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eduard Fontseré, agraint la tasca científica d’observador del Sr. Josep Flaquer.

 

“Al mateix temps lo senyor Prieto (Indalecio Prieto) vist lo moviment (l’alçament militar), digué ben públicament que aquest moviment havia sigut promogut per lo Capital, los Militars y lo Clero, que havia d’extermina’ls a tots. Amb tal motiu se desencadenà un moviment tan gran de revolució a tota Espanya, que se expulsaren y perseguiren totes les ordres religioses sens excepció. Jesuïtes, Frares, Escolapis , tot lo clero rural tingué que guardar-se, les Monges totes sens excepció tingueren que abandonar llurs residències ab la salvetat que sels respectà la vida a totes, lo que no fou igual per tot el clero de totes Institucions, que a més de incautar-los los edificis e Yglesias, algunes de’lles foren cremades, les que no desmuntades i desnonades de altars e imatges, y aquestes, cremades junt amb tots los ornaments del poble, de manera que exceptuant la Catedral de Barna y alguna altra més se salvaren de les turbes salvatges de la època. Aquí (g. a D.) (gràcies a Déu), no veguerem allò que he dit, mentre que a fora les hagué cremades, desmuntades, y mutilades y hasta algunes se pensà en convertir-les en places de ventes o mercats”.

“Degut a la declaració del Sr. Prieto que havia de exterminar als promovedors del moviment, (se constituí uns comitès amb armes, compostos de socialistes, comunistes de la Fai y Poum anarquistes) se desencadenà una persecució tan despietada contra tot lo clero y particulars y quins ells cregueren còmplices, que tots quants pogueren obtenir, foren passats per les armes, sent la primera víctima aquí particular, lo Sr. Fité lo dia 10 de Agost, (vegi’s al final com fou pres i com acabà), clero lo dia 26 del mateix mes (de juliol), el pare Castells lo dia 5 de setembre, lo Doctor Llobet 9 d’octubre, Mossèn Rubiol, dels P.P. Escolapis i Frares Carmelitans y Novicis que havia, pocs se sapigué que se salvassen, fins hi hagué algun del clero que li exigiren alguna quantitat amb promeses de respectar-lo y més tard fou perseguit”.

“Després del fet del Sr. Fité se pujà un pànic a la població, que tement-se alguns veins més significats córrer igual dissort, se desaren y los que pogueren se passaren a l’estranger per creure’s més segurs. (Secanell, Trepat, Burgues, Segarra, Prats, Camps i varis d’altres, i com hem dit abans estaven constituïts los comitès de les milícies dels diversos sectors (UGT – FAI – CNT), que foren los que se cregueren amb dret a tots los desmans, inclús los assassinats antes citats se procedi a la incautació de les fàbriques de calçat Badias i Calzada, de la de construcció de segadores Trepàt, de les de farina Balcells, Cañellas i Grau, i una sèrie de registres particulars a cal Perelló i molts d’altres, incautant-se de cases R. Tàsies, Balsells, Toló, Baqué, Costa , Vda. Segarra, J. Trepat i Sr. Sala, Ateneu, Aliança, y Agrupació.”

 

Dedica una llarga explicació a detallar les mesures econòmiques implantades per l’ajuntament, com l’increment de sous del 15%, la rebaixa del preu dels lloguers en un 25%. Detalla el pla d’obres i millores de l’ajuntament  que suposà una forta contribució als propietaris. També conta com es van confiscar terres, fruits i collites a “tots aquells que els semblà que eren feixistes”, i com a la “Cambra de Comerç se substituí la Junta amb son president Sr. Gómez i en la nova Junta fou nombrat president el Sr. Clua”.

Acaba la introducció a la crònica dels fets dient: “Han proclamat als quatres vents, que la terra havia de ser dels quins la treballen, prohibint als parcers donessin res als amos de la collita anterior de cereals, i hi hagué certes amenaces”.

Malgrat aquestes amenaces, els parcers de les terres i dels horts del Sr. Flaquer, li van dur a casa d’amagat durant tota la guerra, el menjar necessari per al manteniment de la seva família.

En el proper article comentarem la crònica diària del dietari.

Jaume Ramon Solé.

 

Article publicat a la Nova Tàrrega del 30 de setembre del 2016.

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, d’en Josep Flaquer i Capdevila. 1936-1939. (1)

“Apuntes sobre los esdeveniments que sobrevingueren arran del moviment revolucionari del dia 19 de Juliol de 1936”

Els descendents de la família d’en Josep Flaquer han fet donació a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, d’un dietari que recull el dia a dia de la ciutat de Tàrrega des del 19 de Juliol del 1936, fins a l’1 d’abril del 1939.

Fragment Dietari.jpg

Fragment del Dietari d’en Josep Flaquer i Capdevila.

Es tracta d’una llibreta de 31 pàgines manuscrites, escrites en català, on en Josep Flaquer hi anota cronològicament els fets que per la seva importància o dimensió el colpeixen més intensament. El dietari combina informacions anotades de manera molt concisa i telegràfica, com els bombardejos o els moviments de tropes, amb altres de més extenses.  En totes elles, ens transmet la seva opinió sobre uns fets que l’afecten personalment.

Dietari manuscrit del Sr. Josep Flaquer. (L’ordre de la còpia cal seguir-lo d’acord amb la numeració de les pàgines de l’original).

L’autor del Dietari, en Josep Flaquer i Capdevila era un comerciant i propietari targarí, boter d’ofici i nascut l’any 1861. Va ser fundador de l’Associació d’Amics de l’Arbre, meteoròleg i regidor de l’Ajuntament en diferents ocasions, sempre en candidatures conservadores vinculades amb la Lliga Catalanista. Durant els primers anys de la República fou primer tinent d’alcalde i mà dreta de l’Alcalde  Francesc Fité. Va ser l’encarregat de redactar el document a favor de la capitalitat comarcal de Tàrrega l’any 1932 i va col·laborar amb la Comunitat de Regants de Tàrrega la qual , el mes de setembre del 1945 li va expressar un homenatge pòstum. Va morir al cap de pocs mesos del final de la guerra, el 4 d’agost de 1939 a l’edat de 78 anys.

 

El Dietari permet posar-nos en la pell d’un targarí del segle XIX, catòlic i conservador,  compromès amb la vida cultural, associativa i política de la ciutat. Un targarí de 75 anys, culte i profundament religiós, que veu com a partir de les eleccions municipals del febrer del 1936, es destitueix l’alcalde i dels regidors de dretes de l’ajuntament per ordre governativa,  s’expulsa els Pare Escolapis de l’edifici municipal del col·legi i es desarma als membres del “Sometent”. Al seu parer, aquests fets locals, juntament amb els assassinats a l’abril del 1936 dels germans Badia, d’Estat Català a Barcelona i del lider dels partits monàrquics en José Calvo Sotelo a Madrid el dia 1 de juliol del 1936. son el preludi del que vindrà amb la tragèdia de la guerra civil.

 

Els seus dos germans, en Joan Flaquer i Capdevila, religiós i organista de la Parròquia d’Àger va ser executat a l’edat de 68 anys el dia ú d’octubre del 1936 al cementiri de Lleida. En Joaquim Flaquer i Capdevila, Rector del Col·legi de l’Escola Pia de Terrassa va ser assassinat el 24 de setembre del 1936, a l’edat de 62 anys.

 

La visió, sempre subjectiva, d’aquest moment tràgic de la nostra història, contat per la persona d’en Josep Flaquer i Capdevila, és d’un gran valor humà, social i històric. Llegim-ne uns fragments que en propers articles comentarem amb més deteniment.:

 

“Luego del dia 15 al 20 (Juliol del 1936), se inicià un moviment revolucionari en Africa. Aquí en la península lo Sr. Largo Caballero declarà la vaga general a tota la nació y lo dia 19 esclatà en Barna, Sevilla, i altres caps de província aital moviment, se veu passà promogut per los Militars. En Barna com lo poble estigués armat, feren frente als militars, quels venceren, ja fos que ells no estigueren ben units o haver-se anticipat al moviment”.

 

“Al mateix temps lo senyor Prieto (Indalecio Prieto) vist lo moviment digué ben públicament que aquest moviment havia sigut promogut per lo Capital, los Militars y lo Clero, que havia d’exterminals a tots. Amb tal motiu se desencadenà un moviment tan gran de revolució a tota Espanya, que se expulsaren y perseguiren totes les ordres religioses sens excepció. Jesuïtes, Frares, Escolapios , tot lo clero rural tingué que guardar-se, les Monges totes sens excepció tingueren que abandonar llurs residències ab la salvetat que sels respectà la vida a totes, lo que no fou igual per tot el clero de totes Institucions, que a més de incautar-los los edificis e Yglesias, algunes de’lles foren cremades, les que no desmuntades i desnonades de altars e imatges, y aquestes, cremades junt amb tots los ornaments del poble, de manera que exceptuant la Catedral de Barna y alguna altra més se salvaren de les turbes salvatges de la època. Aquí (g. a D.) (gràcies a Déu), no veguerem allò que he dit, mentres que a fora les hagué cremades, desmuntades, y mutiladers y hasta algunes se pensà en convertir-les en places de ventes o mercats”.

 

“Degut a la declaració del Sr. Prieto que havia de exterminar als promovedors del moviment, ( se constituí =comités amb armes= compostos de socialistes, comunistes de la Fay y Poum anarquistes) se desencadenà una persecució tan despietada contra tot lo clero y particulars y quins ells cregueren còmplices, que tots quants pogueren obtenir, foren passats per les armes, sent la primera víctima aquí particular lo Sr. Fité lo dia 10 de Agost, (vegi’s al final com fou pres i com acabà), clero lo dia 26 del mateix mes (de juliol), el pare castells lo dia 5 de setembre, lo Doctor Llobet 9 d’octubre, Mossèn Rubiol, dels P.P. Escolapis i Frares Carmelitans y Novicis que havia pocs se sapigué que se salvassen, fins hi hagué algun del clero que li exigiren alguna quantitat amb promeses de respectar-lo y més tard fou perseguit”.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 de setembre del 2016.

La Tàrrega de fa cent anys (7) . La confiscació de l’Ateneu 1937.

La sort va fer que casualment, navegant per la web l’Arxiu Nacional de Catalunya, em trobés amb un document inèdit i fins ara desconegut, que és un excel·lent testimoni de l’alterada quotidianitat de Tàrrega durant la revolució i la guerra civil del 1936-1939.

ANC1 (1).jpg

El document, que avui reproduïm, és una carta de justificació, datada al juny del 1937, que s’adreça a la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya i on Esquerra Republicana explica el perquè va ocupar i confiscar, l’immoble i les instal·lacions de l’Ateneu de Tàrrega a l’inici de la guerra.

ANC2 (1).jpg

El document que reproduïm íntegrament, dona molta informació que cal llegir atentament i entre línies. La contenció i la prudència dominen el to l’escrit, quan es parla “d’ocupació temporal” i de “satisfer les despeses totals de l’immoble”. Tanmateix també es posa l’accent en aquells aspectes ideològics, que en aquest període posterior als Fets de Maig del 1937, podien causar simpaties entre els responsables polítics de la Comissió o com l’afirmació que a l’Ateneu s’hi reunien tots els facciosos de la ciutat.

MoreuMiralles01.jpg

Francesc Moreu Balcells amb la seva filla
Font: Arxiu familiar de Maria Moreu Súria.

 

Sabem que l’afirmació de l’Ateneu com a cau de facciosos no és del tot certa, ja que en el Consell Central de l’entitat a l’inici de la guerra hi trobem targarins vinculats amb els partits més liberals del Front d’Esquerres com N’Antoni Pomés, l’Isidre Solé, en Marian Solé o el mateix director de la Crònica Targarina en Josep Prenafeta.

A la carta, adreçada al President de la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya, es diu:

“Que a conseqüència de la Revolució esclatada per la provocació de la sublevació militar-feixista, aquesta Entitat va tindre d’incautar-se provisionalment i ocupar la finca núm. 1 de la Plassa Macià d’aquesta Ciutat, (composta de Sala-cafè i d’espectacles, casa i patis), propietat de la SOCIETAT “ATENEU” de Tàrrega, local on se reunien tots els elements facciosos de la localitat, d’innegable concomitància amb el moviment subversiu, com ho demostra a bastament el fet d’ésser fugitius i absents els principals tenedors de Cèdules de l’esmentat immoble”.

També s’indica que “cal seguir ocupant l’immoble de referencia per a desenvolupar la tasca social antifeixista que exigeixen les actuals circumstàncies per al triomf de la classe proletària”.

I finalment sol·liciten que: “Els hi sigui legalitzada l’ocupació temporal i en tot cas l’incautació de la referida finca”.

La carta datada a Tàrrega el 28 de juny del 1937, està signada pel President i el Secretari d’Unió Republicana Casal d’Esquerra Republicana de Catalunya de Tàrrega, els senyors Francesc Moreu i Balcells i  Enric Clua i Maluquer, respectivament. Ambdues personalitats van ser regidors de l’Ajuntament de Tàrrega durant la República, i empresonats pels Fets d’Octubre del 1934. Durant la guerra van continuar amb la seva tasca de regidors, fins que finals de l’any 1938 es desplacen a Barcelona, i inicien un exili interior fins que son represaliats pels tribunals franquistes.

Cguerra018.jpg

Acta del Consell de Guerra feixista contra n’Enric Clua Maluquer, Regidor de l’Ajuntament i Secretari d’ERC a Tàrrega.

Cguerra019.jpg

En el seu cas, com en els de molts altres casos de represaliats, i fins i tot d’afusellats pel franquisme, la participació en els Fets d’Octubre del 1934 fou determinant en la seva detenció i condemna en consell de guerra.

Jaume Ramon Solé.

La Tàrrega de fa cent anys (5). L’Ateneu de la República, 1931-1936.

Poques vegades una fotografia ens podria definir millor com era l’Ateneu dels anys 1930.  En la fotografia que acompanya aquest escrit, hi veiem el vell edifici de l’Ateneu, en l’indret que avui ocuparia la cafeteria nova i a la dreta hi tenim l’accés al Teatre Cinema que, en aquells moments només consistia en la carcassa de la sala i l’escenari del Teatre. La taquilla i els anuncis del cinema es trobaven al mateix carrer.

Façana de l’Ateneu anys 1930. Fotografia de la família Pané – Salas.

Al retol gran central, hi havia el nom de l’entitat “Ateneu”, que tenia el seu bar-cafè a la planta baixa. A la mateixa planta baixa hi havia la sala d’assajos de l’Orfeó Nova Tàrrega i les dependències de l’Ateneu. Al primer pis de l’edifici hi havia la seu del grup de joves nacionalistes de “Palestra”, entitat fundada l’any 1930 per en Batista i Roca, i la seu del partit catalanista, liberal i republicà, “Acció Catalana” de Rovira i Virgili, i que a Tàrrega tenia com a cap visible en Pere Robinat i Cases.

 

L’any 1930 fou un any de dol per a l’Ateneu. El vespre del dissabte 15 de novembre, el Mestre Josep Güell, queia inconscient enmig d’un assaig a la Sala de l’Orfeó Nova Tàrrega, l’endemà diumenge cap a les set del vespre moria. El dilluns la seva ciutat li feu el major i més multitudinari homenatge de comiat que mai, cap fill de Tàrrega o de fora, hagi rebut mai. Aquest fet però, no va trasbalsar la dinàmica i l’empenta de l’Orfeó, que sota el mestratge i la direcció del Mestre Jaume Vidal, va mantenir el seu prestigi.

Homenatge al Mestre Güell “Crònica Targarina” Desembre del 1930.

Pel desembre del 1932, l’Ateneu de Tàrrega va organitzar un gran homenatge al Mestre Güell amb exposicions de la seva obra, un acte commemoratiu al Teatre i un gran concert de l’Orfeó.

Mestre_Josep_Güell_1927_Revista_«Lleida»

La vida social i cultural de l’Ateneu d’aquells anys fou tranquil·la i poc conflictiva. Es creà un Mercat i Borsa Filatèlica Local que se celebrava als jardins de l’entitat, s’organitzà el Foment de la Sardana amb classes i assajos. Una fita ciutadana d’aquells anys fou concessió a Tàrrega de l’Escola d’Arts i Oficis. Això fou pel mes d’octubre del 1933, i la ciutadania de Tàrrega va omplir de gom a gom la sala del Teatre per escoltar les explicacions de l’Àngel Oliveras, que havia fet les gestions per aconseguir l’Escola per a la nostra ciutat.

 

La gran novetat del moment era el cinema parlat de les mítiques produccions  de Hollywood, les quals acaparen l’atenció d’un públic nombrós. Hom havia de fer llargues cues a les taquilles del Cine per evitar quedar-se sense entrades, i això provocava aldarulls i baralles sonades. A partir de l’any 1934, creix també l’interès per les representacions de teatre, de comèdia i per les sessions líriques de sarsuela. Als jardins de l’entitat se celebren festivals de sardanes i pel carnaval se celebren grans gales de ball de disfresses a la sala.

 

El Consell Central de l’Ateneu durant els anys trenta, no experimenta grans canvis. El formen amb altes i baixes el President, En Ramon Sala, que és substituït l’any 1934 per en Estanislau Trepat i entre la resta de vicepresidents i vocals hi tenim En Josep Prenafeta; En Lluís Agell, En Cristòfol Minguell; En Marian Solé; En Josep Elias; En Josep Salvadó Riera; En Pere Grau, N’Antoni Roca, N’Antoni Pomés, en Leonci Gómez, en Tomàs Noró, En Joan Burguès, i N’Isidre Solé.

 

L’any 1933 s’hi construeixen les pistes de tennis al solar adjunt de l’Ateneu, de rere el convent del Carme, i per l’agost del mateix any s’hi celebra la primera competició entre parelles dels següents equips: Matí: Burgués-Bonastre, contra Salas-Vidal.-Arbitre : De Juan. Tarda: Puig-Castellví, contra Elias-Felip. Arbitre: Trepat. A 2|4 de 6: Pomés-Albareda, contra Trepat-Tacies. Arbitre: Elias. Per l’octubre del 1935 es crea l’Skating Ateneu Club, i s’inicien les obres de construcció d’una pista que havia de tenir 18 metres de llargada per 10 d’ample… no sabem si es va arribar a construir.

 

Tanmateix, les eleccions del febrer del 1936 i la victòria del Front d’Esquerres, posen en guàrdia a certs sectors de l’”Ateneu” i de nou esclata la polèmica en denegar-se a l’abril del 1936, l’ús de la Sala de l’Orfeó a la “Unió d’Estudiants Targarins” per realitzar una primera conferència del curset “Adestrament de la joventut a l’oratòria».

 

La programació del Cinema Ateneu per al dia 19 de juliol del 1936 es del tot premonitòria. Es presenta a Tàrrega el film de la “Metro Goldwyn Mayer”, d’excel·lent interpretació i d’intensa emoció : “The murder man” (La voz que me acusa), interpretat per Spencer Tracy, Virgínia Bruce i Lionel Atwill.

Cartellera del cinema de l’Ateneu del 19 de juliol del 1936

La guerra ho altera tot, i pocs dies després l’Ateneu és incautat. Aquesta i altres històries de l’Ateneu de la guerra, en el proper i darrer escrit sobre l’Ateneu, per després de les vacances.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 22 de juliol del 2016.

La Tàrrega de fa cent anys (4): Els inicis de l'”Ateneu”. Anys 1920’s.

Revista de l'Ateneu.jpg

Portada del primer número de la “Revista de l’Ateneu”. Maig del 1921.

 

La “Revista de l’Ateneu”, que havia de ser l’”alma mater” de la nova entitat catalanista de Tàrrega, tingué una curta durada. Malgrat la seva migrada existència, demostrà un rigor i un notable nivell de seriositat i de transcendència en els seus escrits i col·laboracions. A les seves pàgines hi trobem les col.laboracions de destacats catalanistes de l’època com el poeta Marià Manent o el fundador de l’Orfeó Català, en Lluís Millet.

El contingut de la “Revista de l’Ateneu”, mostra una preocupació constant pels temes locals i comarcals. Reclamar les infraestructures que Tàrrega i la comarca necessiten per al seu desenvolupament econòmic, com les carreteres a Montblanc i a Guissona, o la línia ferroviària a Balaguer amb ramal cap a Linyola, i també, per al seu desenvolupament cultural amb la reivindicació d’una biblioteca pública.

Es parla del Parc de Sant Eloi i de la tasca dels Amics de l’Arbre, de l’Orfeó Nova Tàrrega, de l’Atracció de Forasters, hi trobem les cròniques esportives i es parla molt del futur de l’entitat que aixopluga la “Revista”. Tanmateix, l’entitat es troba immersa en la colossal tasca de construcció del teatre i del local social, i això provoca que aquella unitat de les diverses corrents i idees que van donar suport al projecte de l’Ateneu, trontolli. Aquesta crisi de creixement va provocar també, la desaparició de la “Revista de l’Ateneu”.

Alguns fets, ens donen pistes sobre aquesta primera crisi de l’Ateneu de Tàrrega: Pocs mesos després de la desaparició de la “Revista de l’Ateneu” (Desembre del 1921), neix el setmanari nacionalista “Vida Nova”, (Abril del 1922), amb una orientació política molt propera a l’“Acció Catalana” d’en Antoni Rovira i Virgili i en Lluís Nicolau d’Olwer. Per la línia editorial i els continguts de la publicació, s’hi entreveu una orientació similar a la “Revista de l’Ateneu”, de la qual cosa en deduim que el seu contingut no deuria agradar als membres més influents del Consell Central de l’Ateneu.

La crisi latent entre l’Ateneu i el joves nacionalistes de Vida Nova, esclata de ple el mes de setembre de l’any 1923, quan les obres del saló Teatre ja estan acabades, i el Consell Central de l’Ateneu, es nega a cedir el Saló-Teatre i els jardins de l’Ateneu per celebrar-hi la festa patriòtica i la ballada de sardanes, que organitza per la Joventut Nacionalista de Tàrrega en motiu de l’11 de setembre. Els actes s’havien anunciat públicament al mateix setmanari una setmana abans. A partir d’aquí, els retrets entre uns i altres pugen de to i des del setmanari s’arriba a dir que no calia esmerçar tants esforços, ni sumar tantes voluntats, ni enredar a tants ciutadans catalanistes de bona fe, per crear un “Ateneu” que ja només servia per “jugar a cartes, fer-hi balls de societat i organitzar tiberis”.

Aquell mateix setembre del 1923, s’arrenda l’explotació de la Sala Teatre – Cinema de l’Ateneu, a un grup d’empresaris targarins, alguns dels quals també tenen responsabilitats a la Junta de l’entitat. El diumenge dos d’octubre, s’inaugura el “Magnífic Teatre-Cinema” al públic amb un programa de cinema amenitzat per una orquestra composta per onze musics.

Però les crítiques a la inacció cultural de l’entitat arriben per tots costats, a la “Crònica Targarina” d’octubre del 1925, en Joan Dalla escrivia: “No, no responen al nom ATENEU aquestes societats que al constituir-se esmercen els primers cabals en comprar una formosa taula pel burro (joc de cartes); li fan traïció també aquelles entitats que per únics llibres adquireixen uns paquets de baralles; l’escarneixen igualment aquells centres que en lloc de saló de lectura tenen una sala de joc….”.

Amb tot l’Ateneu, mitjançant la Secció Artística, Literària i d’Instrucció, de la qui fa de portaveu el Mestre Güell, es defensa dels atacs dient que “la meitat del pressupost de l’Ateneu que havia d’anar destinada a les activitats culturals d’aquesta secció, fins ara s’ho han menjat tot les obres en construcció”, i invita als crítics “a passar per l’Aula de l’Ateneu, on periòdicament més d’un centenar de ciutadans es dediquen al cultiu de l’educació dels sentiments, que té una influència decisiva sobre les demés facultats”, a més reivindiquen la futura creació de la biblioteca. Es queixa però de la manca de sensibilitat de molts socis que “no s’adonen de la nobilíssima tasca de la secció”, i finalitza reafirmant-se en que “Tàrrega necessita el veritable Ateneu, com el fundaren amb tota la bona fe i nobilíssima intenció la gran majoria dels iniciadors. Un Ateneu que hi càpiguen tots els targarins, rics i pobres, per a educar-se, per a instruir-se”.(1)

En el proper article, l’Ateneu dels anys 1930.

Jaume Ramon Solé.

  1. . Crònica Targarina. 31/10/1925. “Contestació a Joan Dalla”. Josep Güell.

 

La Tàrrega de fa cent anys (3): La fundació de l’”Ateneu” de Tàrrega.

 

Una fita reeixida del catalanisme targarí de la primera dècada del segle XX, fou la constitució de l’Ateneu de Tàrrega. L’existència de l’Ateneu de Tàrrega, ha modelat la vida social i cultural de la ciutat durant prop de cent anys.

Durant tot l’any 1919, s’inicien les gestions per aconseguir la compra de l’edifici del Pati on s’estatjava el “Patronat de Sant Jordi”, i durant la festa major de setembre  del mateix any es funda l’Ateneu de Tàrrega. La primera junta de l’entitat està formada per Samuel Pereña (President), Francesc Segarra (Vicepresident), Josep Castellà (Vicepresident segon), Antoni Escribà (Vicepresident tercer), Emili Cucurull (Tresorer), Marcel·lí  Monné (Secretari),  i els vocals Santiago Sala, Joan Gómez i Ramon Sala.

ateneucedula

“Reproducció d’una cèdula de l’Ateneu de Tàrrega, la signen el President Samuel Pereña Reixach, el Secretari Marcel·lí Monné Masdeu, i el Tresorer Emili Cucurull Sacristà”. (Titularitat de de Jaume Ramon Ferrer).

Pocs dies després de la seva fundació, es posà la primera pedra del nou edifici en un acte solemne i se celebrà el primer acte, amb l’actuació conjunta de l’Orfeó Nova Tàrrega i la Cobla-Orquestra de la Principal de Palamós. Des de Bellpuig, la publicació “Lo Pla d’Urgell” lloa la fundació de l’Ateneu dient: “ No duptem del patriotisme del organitzadors ans n’esperem un bé molt gran i no’s pod deixar de regoneixer que comencen bé les coses”(1).

Poc abans de finalitzar l’any, el Consell Central de l’Ateneu en reunió celebrada el dia 7 de desembre, acorda fer una emissió de cent-cinquanta mil pessetes, amb 3.000 cèdules de cinquanta pessetes al portador, “amb destí a les obres d’engrandiment i reforma de la finca propietat de l’Ateneu”. L’emissió de les cèdules fou un èxit, i se subscriví íntegrament tot el capital. Per fer-se una idea del que significaven els imports de 150.000 i de 500 pessetes, podem prendre com a referència que una entrada al cinema costava 0’5 pessetes, o que el pressupost de subsistència d’una família amb dos fills era de 3.500 pessetes l’any. En aquest escrit adjuntem la reproducció d’una de les 3.000 cèdules emeses.

La constitució formal de l’Ateneu serà l’any 1921, quan les obres i treballs del nou estatge son força avançades. L’ideari fundacional de l’Ateneu, pretén aglutinar la cultura, el lleure i la vida social targarina. La primera editorial de la “Revista de l’Ateneu” manifesta clarament aquests objectius: “Bastir una obra de cultura i amenitat, que alhora enalteixi el nom de Tàrrega i satisfaci el nostre orgull de targarins, donant per cert que Tàrrega pot contenir persones d’esperit enlairat en nombre suficient per a portar a terme, amb ple èxit , una institució d’aquesta naturalesa, sempre que una tendència religiosa, política o social no amenaci disgregar la unitat requerida”.

En el proper escrit, els anys gloriosos de l’Ateneu: 1921-1936.

Jaume Ramon Solé.

(1) TÀRREGA (1898-1923): SOCIETAT, POLÍTICA I IMAGINARI. Joaquim Capdevila i Capdevila. Publicacions de

Publicat a la “Nova Tarrega” del 24 de juny del 2016.

La Tàrrega de fa cent anys (2): El Mestre Güell, “L’Ateneu” i “La Alianza”.

Tot i haver-se constituït i creat formalment l’any 1915, l’orfeó Nova Tàrrega no va fer el seu primer concert fins ara fa cents anys, el mes de setembre del 1916. Amb tot, el seu creador i inspirador, en Josep Güell i Guillaumet (Tàrrega, 1872 – 1930), ja havia creat l’any 1901 l’orfeó “La Nova Tàrrega” que juntament amb la “Societat Lírica Carnicer” oferia concerts arreu de les diverses sales targarines. El Mestre Güell, que a més de pintor i decorador , era músic i compositor, lluità sempre pel seu ideal de l’orfeó: volia que els targarins tornessin a sentir i a estimar la música popular i tradicional catalana, les cançons de la seva terra.

laliga

Periòdic quinzenal catalanista i targarinista “L’Aliga”, imprès i dirigit pels germans Baldomer i Josep Güell.         

El Mestre Güell, desenvolupà la seva activitat a l’entorn del “Patronat de Sant Jordi” i de ben jove el trobem a les files de la “Unió Catalanista” i a l’”Agrupació Catalanista de Tàrrega”. És un dels signants de la “Carta dels setze”, un manifest contra el caciquisme electoral a la nostra comarca, i col·labora en el seu moment amb el moviment “Solidaritat Catalana”. També destaca juntament amb el seu germà Baldomer, com a promotors i propietaris del periòdic quinzenal catalanista “El Aguila Tarraguense”, reconvertida l’any 1900 en  “L’Aliga”.

Va ser un incident de reivindicació patriòtica que tingué com a protagonista el “Mestre Güell”, el que feu saltar l’espurna de la fundació de l’”Ateneu de Tàrrega” com a gran casal catalanista de la ciutat, en oposició al casal conservador que en aquells anys era el gran conjunt recreatiu de “La Alianza”, propietat i feu del polític conservador en Enric de Càrcer, que havia estat alcalde de Tàrrega, diputat  i president de la Diputació de Lleida.

L’any 1918, l’Orfeó Nova Tàrrega anava a donar el seu concert de Nadal al Teatre de “La Alianza”. Una vella cançó s’incorpora al programa. Per primer cop en un acte públic serà cantat a Tàrrega l’himne nacional de Catalunya, “Els Segadors”. Les forces d’un i altre bàndol es mobilitzen, les unes per evitar aquest “acte subversiu” que podria molestar als “bons targarins” , i les altres per manifestar el seu suport. El dia del concert, hom concentra les seves forces al pati de butaques de l”La Alianza”. Quan s’inicia el Cant dels Segadors la sala es un batibull de xiulets i d’aplaudiments. El Mestre Güell fa aturar la peça i exclama: “Senyors, no som a casa nostra!”, acte seguit el Mestre Güell i tot l’Orfeó abandonen “La Alianza”.

la-alianza

“La Alianza” es trobava situada a la cantonada del Pati amb l’Avinguda de Catalunya”

Al cap d’uns dies en Josep Güell escriu un full adreçat a tots els targarins intitulat: “Ço que hauria dit en el concert de Nadal”:

“Fou en un moment tràgic de la nostra història, què com en els pobles d’ànima gran, florí una bella cançó…. L’han consagrada com a himne nacional català, segellant-la germans nostres, amb la sang de llurs pròdigues venes, essent avui com un toc de clarí per a l’agermanament de tots els catalans… Cada u dels qui formem l’Orfeó hi volem contribuir perquè es tracta del ressorgiment de nostra civilització, de nostra cultura, de nostra Pàtria, de la Pàtria del catalans… Per això protesto que hi pugui haver , a Tàrrega, persona tan endarrerida que la molesti el cant de l’himne català… Desperteu dins de vosaltres els nobles sentiments patriòtics que han de salvar-nos, i ha de tenir tot home culte i civilitzat, estimats targarins… Per ço us cantem amorosament l’Himne català. Per ço us cantem amb tota efusió Els Segadors”.

En el proper article parlarem de l’esclat d’il·lusió ciutadana i d’activisme cultural que va provocar la creació de l’Ateneu de Tàrrega.

Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 10 de juny del 2016.