Category Archives: Uncategorized

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. El Monument als Països Catalans. (14)

Des del 1967 cap ençà, la reforma més important feta al conjunt urbanístic del Pati, ha estat la remodelació de l’any 1981, motivada principalment per la instal.lació del Monument als Països Catalans d’Andreu Alfaro. L’acord d’adquirir el monument es va prendre en el plenari municipal del dia 5 de desembre del 1979.

Monument Andreu Alfaro.jpeg

El Monument als Països Catalans d’Andreu Alfaro al “Pati” de Tàrrega

L’any 1980  s’hi van instal·lar els bancs de fusta lineals tal i com encara els veiem actualment, i el mes de febrer del 1981, l’alcalde Eugeni Nadal i l’arquitecte Josep Maria Martorell van exposar el projecte de remodelació redactat pels prestigiosos Arquitectes Martorell/Bohigas/Mackay, en un acte públic a l’Ajuntament que fou seguit per més de 125 ciutadans .

El projecte redactat, situava el monument als Països Catalans més al sud d’on es troba actualment, aquest ampliava la plataforma del Pati pel damunt de les escales i dels lavabos públics. Això permetria millorar la perspectiva del monument des del carrer Joan Maragall, i la nova plataforma creava un mirador cap a migdia.

Foto1 Projecte Pati 1981.jpg

Projecte en planta del projecte de remodelació del Pati redactat pels Arquitectes Martorell/Bohigas/Mackay.

A l’altre extrem de la Plaça, es preveia tancar el Pati pel costat nord, amb la col.locació d’un banc circular continu al costat de l’avinguda de Catalunya i s’enjardinava aquest tram fins la carretera amb parterres que havien de limitar amb una filera de xiprers en forma de corba.

Foto 2 Vista projecte des de Joan Maragall.jpg

Esbós de la vista del Monument des del Carrer Joan Maragall, segons del projecte redactat inicialment.

També s’ordenava l’espai i el trànsit de la plaça Anselm Clavé, s’ampliaven de les voreres de la zona nord del Pati, i a la part central s’eliminaven els parterres existents i s’hi construïa una grada longitudinal i enfonsada encarada al monument.

Al suprimir-se els parterres dels espais centrals, es traslladava el monument a Ramon Carnicer al costat de les escales del Carrer del Carme.

Hi hagueren crítiques favorables i polèmiques per a tots els gustos. Cal dir però, que moltes de les actuacions que contemplava el projecte no es van acabar implementant.

Foto 3.jpg

Inauguració del Monument als Països Catalans d’Andreu Alfaro el dia 23 de juny de 1981, amb l’Alcalde Eugeni Nadal i membres del consistori targarí.

La inauguració del monument es feu la Nit de Sant Joan del 1981, amb ofrenes florals fetes per entitats i partits polítics de la ciutat. L’actuació de la cantant Maria del Mar Bonet va seguir a l’acte inaugural i l’orquestra California va amenitzar el ball de la tradicional verbena.

La corporació municipal no va comptar amb la presència de tots els seus membres, ja que cap dels regidors del grup municipal socialista, que s’havien oposat a la despesa del Monument, van assistir a l’acte inaugural.

Jaume Ramon Solé.

Escrit publicat a la Nova Tàrrega del dia 5 d’octubre del 2018.

 

Advertisements

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. Els pavellons d’oficials del Pati. (13)

Un cop construït el quarter de cavalleria a peu de la muralla anomenada del Pati o del Carme, quedava per resoldre el problema de l’allotjament dels oficials, que sempre ho feien en cases particulars. El problema es va agreujar a mitjans del segle XVIII quan, durant més d’un any, s’hagué d’allotjar un esquadró del regiment de dragons de Lusitania, amb més de 30 oficials.

Foto 1 Planol 1761.jpg

Plànol del Pavelló d’Oficials del Pati de l’any 1761: “Plano de una casa que se propone para alojamiento de los oficiales correspondientes a un esquadron de cavalleria en la Villa de Tarraga” “Arxiu Comarcal de l’Urgell”.

Ja feia temps que es parlava de construir uns pavellons o cases per a oficials. El 1761 s’aconsegueix el vist i plau del rei i l’Ajuntament proposa de construir-los a l’altra part del quarter al costat del camí ral de Barcelona.  Son dos edificis de bona factura, sòlids i ben fets que costen una fortuna als targarins i que s’acaben cap a l’any 1779.

Pati i Raval del Carme.jpeg

El carrer del Carme, el Pati i el Raval del Carme fotografiats des del Campanar. Es veu clarament l’estructura antiga del Raval i el pavelló de l’esquerra encara tot sencer, abans del seu enderrocament per a la modificació del traçat de la carretera. 1940-45. (Fotografia Calafell, cedida per la família Palou-Català)

Com sol passar, els pavellons gairebé mai van ser utilitzats per a allotjament dels oficials, i a partir de 1790 l’Ajuntament els cedeix a la Societat d’Amics del País que hi posa fàbriques i lloga els pisos a tercers. A principis i mitjans del segle XIX, durant la guerra del francès i les guerres carlines, els pavellons tornen a tenir usos militars, i més tard es transformen en escoles i habitatges per als mestres. Finalment l’any 1869 els edificis passen a mans privades i en un d’ells, al de cal Paradera, anys més tard s’hi escriu una curiosa pàgina de la història de Tàrrega, que en Joaquim Capdevila i Capdevila ens conta en el seu magnífic estudi “Tàrrega (1898-1923) societat, política i imaginari”:

“En Joan Paradera i Vilalta coneix al poeta Joan Maragall mitjançant el seu cunyat, el també poeta modernista en Josep Soler i Miquel de les Borges Blanques. La seva admiració per Maragall el porta a fer decorar la seva casa del Pavelló del Pati, “a en Josep Güell diversos motius inspirats en l’obra del poeta: a la gran vidriera d’entrada, en els seus amplis plafons decoratius amb una escena de Nausica, i en tot un seguit de petits plafons emmarcats en en fusta que fan una sanefa amb La sardana, La vaca cega, El comte Arnau , i d’altres títols del repertori maragallià. Prova d’aquesta amistat entre Joan Paradera i Joan Maragall n’és la visita expressa que, quatre anys després de la mort del poeta (l’any 1915), dispensen la família Paradera la vídua de Maragall, Clara Noble, i quatre dels seus fills”. (1)

Pavello Pati.jpeg

Vista de l’inici del Carrer de Sant Pelegri des de la cruïlla del Pati durant una competició ciclista. Anys 1920. A la dreta la cantonada del pavelló enderrocat amb el rètol “Herreria Eroles y Capdevila”. (Fotografia Família Palou-Català).

Com ja hem comentat en anterior escrits, el segón pavelló fou parcialment enderrocat l’any 1945 per fer una obertura que fes més accesible la carretera N-2 en direcció cap a Barcelona. La fotografia que reproduïm mostra com era la cantonada de l’edifici del segón pavelló al costat del carrer Sant Pelegrí cap als anys 1920.

Jaume Ramon Solé

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 21 de setembre del 2018.

 

  1. Joaquim Capdevila i Capdevila ““Tàrrega (1898-1923) societat, política i imaginari”. Biblioteca Abat Oliba 284. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2008. Pàg. 625)

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La transició i l’edifici del Pati. 1977 (12)

El 27 de juny del 1977, dos anys abans de les primeres eleccions municipals democràtiques, l’Ajuntament de Tàrrega va concedir llicència per l’enderroc dels pavellons del segle XVIII situats a la Plaça del Carme número 19 i concedí llicència d’obres per la construcció d’un edifici d’habitatges d’una alçada de 30 metres.

Foto 2 Pati12.jpg

El pati abans de la construcció de l’edifici.

Pocs dies abans, el 15 de juny, la UCD d’Adolfo Suárez havia guanyat les eleccions generals espanyoles, amb qui bona part l’ajuntament vigent i el constructor s’hi identificaven políticament. A Tàrrega la UCD fou, en aquestes primeres eleccions de la transició, la quarta força més votada amb el 13 % del vots.

En pocs dies es van iniciar les obres d’enderroc i immediatament els representants dels partits polítics de Convergència Democràtica, Esquerra Republicana, els Partits Socialistes  i Unió Democràtica, (que havien obtingut prop del 80% dels vots a les eleccions generals a Tàrrega), van respondre públicament adreçant un escrit a l’Ajuntament, (publicat a la Nova Tàrrega), on es denunciava que l’edifici “infringeix les Ordenances municipals vigents” i que entra “en contradicció amb el Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat temps endarrere, provisionalment”. Es deia també que “Els signants que representem una majoria de vots a la nostra ciutat, recordem públicament a l’Ajuntament la seva transitorietat i el seu caràcter no democràtic i creiem que, donades aquestes característiques, el Consistori, ja deixant de banda l’aspecte tècnic de la qüestió no pot prendre en consciència una decisió tan greu com és la concessió d’una obra com la que es planteja i que hipotecaria greument el passeig més representatiu de la ciutat.”.

Vista pati ara.jpg

Vista aèria de l’edifici del pati un cop construït.

Dies després, els “Socialistes de Catalunya. Tàrrega”, van presentar un Recurs de reposaició contra l’edifici del Pati  a l’Ajuntament, demanant que l’Ajuntament anul.lés l’acord de concessió de la llicència d’obres. En paral.lel, el partit d’Unió Democràtica de Catalunya va publicar a la “Nova Tàrrega” un escrit on es mostren contraris a la iniciativa de “algun estament polític local”, de presentar un recurs de reposició i un contenciós administratiu, que “originarien uns perjudicis de molt quantiosa valua, els quals hauria de satisfer el Municipi amb els cabals que son de tots els ciutadans”. Cap més partit o col.lectiu ciutadà va fer res. El Consistori va ignorar el recurs de reposició per silenci administratiu, per la qual cosa l’obra podia seguir endavant.

Escrit de l’autor a la “Nova Tàrrega” de l’any 1978, quan l’edifici s’estava construint.

Un cop esgotats els terminis, ningú va anar al contenciós administratiu. Probablement, i donat que no hi hagué suspensió de les obres, com que l’edifici s’anava construint i mentrestant s’anaven venent els pisos, la situació va provocar que no s’anès legalment més enllà.  També les dificultats econòmiques que suposava la presentació d’un contenciós administratiu, van fer irreversible la lluita legal contra la construcció de l’edifici del Pati.

Només algún escadusser article d’opinió a la Nova Tàrrega recordaria la barbaritat urbanística que patiria per sempre més la ciutat amb la pèrdua irreversible de patrimoni arquitectònic.

Foto 1 Pati12.jpg

Anunci a la Nova Tàrrega del 31 de març de 1979.

A la campanya electoral de les eleccions municipals de l’any 1979, el tema de l’edifici del Pati, fou un dels aspectes que van tornar a ser objecte de debat públic, tal i com podem veure a la Nova Tàrrega del 31 de març del 1979.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del dia 31 d’agost del 2018.

El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. El quarter de cavalleria. (11)

Amb la derrota i la pèrdua de les institucions catalanes l’any 1714, el pais va ser ocupat militarment durant dècades, per regiments de tropes castellanes. Les viles i pobles on s’allotjava l’exèrcit havien de fer-se càrrec de la manutenció i de l’allotjament de soldats i oficials, en edificis i cases particulars.

 

Foto 111.jpg

Plànol inicial de la planta dels quarters segons projecte conservat al Museu de l’Exèrcit de Madrid. (ACUR)

 

Quan el 1734 arriba a Tàrrega el “Regimiento de Caballería de Calatrava” i fixa la seva base a la Vila, els vells edificis del Comú, del carrers de Sant Joan i de Santa Anna, no poden acollir tanta tropa i el 1740 l’Ajuntament acorda construir un quarter per allotjar tropa i cavalleria.

 

Foto 112.jpg

La façana que donava al pati amb la portalada i l’escut de Tàrrega, a l’edifici del Quarter de Cavalleria enderrocat l’any 1978. (Any 1970).

 

L’indret escollit era a tocar de la muralla del Carme, entre el portal de Cervera i el d’Agoders. S’aprofita la pedra muralla i d’algunes cases i corrals, i s’ordena enderrocar el convent de Santa Clara per aprofitar-ne també la pedra, cosa que va portar al prior de Santa Clara i al Bisbe de Solsona d’amenaçar amb la excomunió major a l’Ajuntament si continuava amb l’enderroc.

 

Vista-general648.jpg

Vista aèria del Pati amb el quarter de cavalleria íntegre en la seva totalitat. Anys 1970.

 

La construcció del quarter avança, però l’Ajuntament acaba els diners i l’obra no s’enllesteix fins l’any 1754, en que s’hi instal.len alternant-se però de manera continuada, els regiments de Farnesio, de Calatrava, de Bravante, etc..

La concentració de tropa al llarg dels anys causa greus problemes (robatoris, baralles, assassinats, brega, etc.), i continues  disputes amb els vilatans, i a més quan la justícia i l’autoritat militar rebien les queixes de l’Ajuntament, sempre donaven la raó als seus.

L’any 1758, el Tinent Coronel del Regiment de Calatrava Pedro Zapata, va ordenar treure la pared del Joc de Pilota de “el Patio llamado del Carmen”, perquè destorbava la formació de la tropa, distreia els soldats i  no deixava passar l’aire.

 

INVENTARI.jpg

Inventari del mobiliari del Quarter de Cavalleria de l’any 1785. Al document es diferencia entre el Pavelló de la part de l’Hostal de l’Alba, i el Pavelló de la part del Carme. (Arxiu Comarcal de l’Urgell)

 

La façana i l’entrada principal de l’edifici era presidida per l’escut de Tàrrega, tal i com podem observar en la fotografia adjunta de finals dels anys 1960.

 

Foto 114.jpeg

Porta, portalada i escut originals del Pavelló del Quarter de cavalleria del Pati, que actualment es troba a “Cal Ribalta de la Fortesa” al terme municipal de Sant Pere de Sallavinera. (Fotografia treta de la web http://www.festacatalunya.cat)

 

Amb la desamortització del segle XIX la propietat de va passar a mans privades. En els seus baixos hi hagué una bolera, el celler de Cal Secanell, i a la cantonada del carrer del Carme s’hi construí la seu del Banc Espanyol de Crèdit on actualment s’hi troba una botiga de roba.

 

Foto 115.jpg

Escut de Tàrrega, provinent del Pavelló del Quarter de Cavalleria del Pati de Tàrrega. Actualment es troba a “Cal Ribalta de la Fortesa” al terme municipal de Sant Pere de Sallavinera. (Fotografia cedida per la família d’Antoni Ribalta Secanell).

 

L’actuació més recent i polèmica, fou l’enderroc de bona part de l’edifici corresponent al celler de Cal Secanell l’any 1978 per construir-hi pisos. Algunes arcades, la portalada principal i l’escut de Tàrrega van ser ubicades a l’edifici de Cal Ribalta de la Fortesa al terme de Sant Pere de Sallavinera prop de Calaf, tal i com ens ha informat la família d’Antoni Ribalta Secanell.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 17 d’Agost del 2018.

El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. La Torre i la muralla del Pati. (10)

La Muralla del Carme construida entre el 1366 i el 1370, s’iniciava al Portal d’Aiguaders (Agoders) i anava en línia recta fins arribar al Portal del Carme al carrer de Cervera. Des d’aquí seguia fins a una magnífica Torre, on feia un gir de noranta graus per baixar cap al portal de Santa Anna.

Foto 1 Torre.jpg

La Torre de la muralla del Pati poc abans del seu enderrocament. 1960-1961. (Arxiu Comarcal de l’Urgell)

Com en molts altres llocs, les muralles i portals de Tàrrega van patir la força de la piqueta i van ser enderrocades a finals del segle XIX i les primeries del segle XX. L’enderroc de major polèmica, fou el del portal de la muralla, situat a l’inici de l’actual carrer Migdia l’any 1926, que es realitzà amb l’únic argument de poder reutilitzar la pedra per construir l’edifici de l’Escorxador Municipal.

Foto 2 Torre.jpg

La Torre del Pati ja escapçada. Encara es rebaixaria més durant la construcció de l’edifici. A la dreta, un tram original de la muralla medieval. 1960-1961. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Amb tot, a principis dels anys 1960, i en pro de la suposada “modernitat”  que suposava la construcció de l’edifici del Banc Popular, a la cantonada del Pati amb l’Avinguda de Catalunya, es va malmetre i enderrocar una part emblemàtica del que havien estat les muralles de Tàrrega: La Torre del Pati i un bon tam de muralla. La llàstima fou que, haver mantingut la Torre hagués estat possible i compatible amb la construcció. Però en aquells moments, una tossuderia irracional es va imposar, i malgrat els precs del Sr. Ramon Novell i del Sr. Joan Tous ningú va poder fer-hi res per evitar aquesta destrossa patrimonial.

Foto 3 Muralla.jpg

Solar de la Torre parcialment enderrocada i de la muralla de l’antic Camí Ral, vista des de l’Avinguda de Catalunya encara adoquinada. 1960-1961. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

A la “Nueva Tárrega” del desembre del 1960 hi trobem aquesta curta nota de l’Ajuntament dirigida a: “El Sr. Comisario de la Zona del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, referente a las medidas a adoptar con respecto a la conservación de los restos de murallas de la ciudad, enclavados en el patio solar a edificar por parte del Banco Popular Español, acordándose agradecerle las facilidades dadas al respecto”.

DSC_0035.jpg

Vista actual de les restes de la Torre de la muralla del Pati, des l’interior de l”illa de cases del Carrer del Carme, del Pati i de l’Avinguda Catalunya. (Jaume Ramon Solé).

Avui les restes de la part més baixa de la Torre del Pati, es poden contemplar des de l’interior de les oficines del Banc Popular i també la podem contemplar i accedir al seu interior des de la cafeteria Liceu del Pati.

Un cop més les imatges valen més que mil paraules.

Jaume Ramon Solé.

Publicada a la Nova Tàrrega del 20 de juliol del 2018.

El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. L’església, el convent i santuari del Carme. (9)

“En lo any 1364 se fundà lo present monestir

essent Papa Urbà V i Rei d’Aragó Pere IV”.

Foto 1 Carme Pati.jpeg

L’Església del Carme l’any 1925. Al fons l’antiga casa de les Monges de la Vetlla on s’hi ubicà el Col.legi del Carmel. Observeu el nivell més baix de l’entrada a l’esgèsia, que s’hi accedia (fins l’any 1950), baixant una escalinata de pedra. (Fotografia de la Família Palou-Català).

En els pergamins carmelitans d’inicis del segle XIV, quan encara no s’havia iniciat l’ampliació de les muralles de Tàrrega, ja s’esmentava el “Carmel” de Tàrrega. Ho descriu en Ramon Novell en un article a la Nova Tàrrega de l’any 1950 quan diu que, a l’edat mitjana, el Carme de Tàrrega era un Santuari de gran veneració i objecte de peregrinacions per la Santa Vera Creu que s’hi custodiava.

Foto Carme-03.jpg

El claustre a principis del segle XX. (Fotografia Gaietà Barraquer Roviralta).

El pati del Carme, la muralla i el portal del Carme. La història targarina sempre ha anat lligada a l’entorn de l’església i del convent situat a peu del camí del Talladell, vora la sèquia de Comabruna. Una història amb alts i baixos, que s’estronca l’any 1821 quan l’ordre és expulsada i els seus béns son posats a subhasta pública l’any 1840 per part de l’estat.

Uns història tràgica i desafortunada, per la destrucció i crema que durant la guerra civil patiren bona part dels seus béns artístics i escultòrics, així com l’assassinat criminal de tots els religiosos i novicis del convent targarí.

L’any 1960 tot el conjunt arquitectònic es sotmet a una desgraciada i profunda “modernització”, que van eliminar els magnífics murs de pedra picada del convent i la original planta, façana i estructura de l’església, la qual es trobava a un nivell inferior i s’hi accedia baixant per una escalinata de pedra.

Foto Carme-02

Retaule i interior de l’Església del Carme abans de la guerra civil. Principis del segle XX. (Fotografia Gaietà Barraquer Roviralta).

De les moltes reformes i destruccions patides, ens ha quedat íntegre el claustre del segle XVIII amb l’antiga data del 1621. L’escut carmelità del 1610 a la cantonada posterior de l’església amb el carrer de Comabruna. El campanar i la portalada de mitja volta, sota la  porxada actual on encara observem l’enigmàtic “Nus de Salomó” gravat  per un picapedrer…

Nus Carme.jpg

Nus de Salomó gravat a l’arcada superior de l’entrada de l’esglèsia del Carme.

Les imatges mostren com era, el “Carme d’abans”.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 6 de juliol del 2018.

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La remodelació de l’any 1967. (8)

La configuració actual del Pati és fruit del projecte d’il.luminació, pavimentació i remodelació que va elaborar l’arquitecte municipal Francisco Subias l’any 1966. L’obra s’inaugurà el 15 de gener del 1967 per celebrar el “Dia de la Liberación”. A aquest projecte s’hi afegí la construcció d’un dels primers aparcaments en bateria per a automòbils de la ciutat al costat de la carretera.

Pati Foto 2.jpeg

Antic traçat i estructura de la carretera i del Pati amb els daus de pedra i el mur del costat de la carretera que es va suprimir en la remodelació de l’any 1967. (Fotografia Família Palou – Català Any 1943)

El cost de l’obra superà el milió de pessetes, i la Diputació de Lleida n’aportà 160.000 pessetes. En el concurs subhasta convocat el 14 de juliol del 1966, s’adjudicà l’obra al constructor d’Anglesola en Eduard Prats i Monjo i l’enllumenat a l’empresa Elèctrica Industrial Puig.

Una de les modificacions més substancials fou la del nou paviment enrajolat i la supressió de les pilastres i els grans daus de pedra, que tram a tram, coronaven el mur perimetral del Pati. Així es va donar una major sensació d’obertura de la plaça. La zona nord tocant a la carretera la modificació fou de més intensitat a l’eliminar-se els murs de pedra per fer accessible per als vianants, amb graons, aquesta part de la plaça. La fotografia facilitada pel qui fou Regidor d’hisenda i d’obres, en Francesc Palou, ens mostra com era aquest extrem del Pati abans de l’obra del 1967.

Foto 1 1967 15 01 - Inaguració plaça del Carme, Pati.jpg

Acte d’inauguració del Pati el 15 de gener del 1967. La Germana Pilar Gomis del Col.legi Sant Josep dirigint “El cant dels ocells” als joves cantaires. Dalt de la tarima les autoritats locals i provincials. (Fotografia Família Ramon – Solé).

El diumenge 15 de gener del 1967 i després de la preceptiva missa i d’un espectacle infantil al Teatre de l’Ateneu, les autoritats provincials i locals van procedir a la inauguració del Pati amb el tall de la cinta per part del Governador Civil de Lleida en José Antonio Serrano Montalvo, a l’acte també hi era present el President de la Diputació n’Antoni Aigé Pascual i la corpració municipal.

En el moment de la inauguració es van deixar anar un miler de globus vermells i grocs amb la inscripció commemorativa de la inauguració de la Plaça. Va prendre la paraula l’alcalde en Jaume Ramon i Ripoll, qui va agrair als regidors de l’Ajuntament la seva dedicació per fer possible l’obra que s’inaugurava. Després d’unes paraules del Governador Civil, la Germana Pilar Gomis del “Colegio San José”, va dirigir el grup guanyador del concurs de “Cançons Nadalenques” amb la interpretació del “Cant dels Ocells”, i els del col.legi del “Carmelo” van cantar “El tamborilero”. Acte seguit es feu una ballada de sardanes al Pati, mentre les autoritats prenien el vermut a la cafeteria de l’Ateneu.

pàgina303.jpg

L’alcalde de Tàrrega, Jaume Ramon Ripoll, parlant durant l’acte d’inauguració del Pati el 15 de gener del 1967. ((Fotografia Família Ramon – Solé).

La remodelació va permetre en els anys posteriors, ubicar al Pati el Mercat de l’Automòbil d’Ocasió, que en els anys anteriors havia anat canviant de lloc, des del seu emplaçament original al barri de Fàtima.

Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 22 de juny de l’any 2018.