Monthly Archives: April 2018

El Pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La polèmica del canvi de nom 1931. (3)

La proclamació de la República el 14 d’abril del 1931 i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, van segellar el lideratge i la figura mítica del Molt Honorable President en Francesc Macià.

Pati12.jpg

La Plaça Macià.

El dilluns de mercat i de Pasqua Granada del 25 de maig del 1931, el president de la Generalitat de Catalunya, en Francesc Macià, visità Tàrrega inesperadament. L’avís va arribar poques hores abans de la visita, i els preparatius per a la rebuda van ser improvisats i poc vistosos. Amb tot, l’Ajuntament el rebé al capdamunt del Raval del Carme, i acompanyats per una multitud de ciutadans, anaren en comitiva fins a l’Ajuntament, on feu un parlament des de la balcó de la Casa de la Vila.

A les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 a Tàrrega, guanyà la Candidatura Popular integrada per membres de la Lliga Regionalista, quedant en segona posició els candidats d’Acció Catalana Republicana que van passar a l’oposició.

El dimecres després de la visita del President Macià,  la sessió de l’Ajuntament fou força polèmica i tingué el nostre “Pati” com a protagonista inusual. El portaveu d’Acció Catalana en Pere Robinat i Cases, va presentar una moció en la que expressaven el seu malestar perquè el Sr. Macia “no se li tingué l’atenció a que n’és mereixedor”, donant a entendre una manca de fervor republicà de la primera autoritat municipal . Li respongué el Sr. Flaquer Capdevila dient que “la visita del Sr. Macià no era oficial i que no podia admetre les insinuacions injurioses dirigides al Sr. Batlle”. El Sr. Robinat es molestà per les paraules del Sr. Flaquer i li digué “que és hora de parlar clar i de treure’s la careta i el que tingui sentiments monàrquics que es defineixi clarament”. I li recordà que fa anys “que va passar per Tàrrega una Infanta d’Espanya, i se li tributà una arribada apoteòsica”. El Sr. Flaquer li digué que ell personalment “té la més profunda admiració per la persona del Sr. Macià”. Finalment el Batlle Sr. Fité Pons va reconèixer, que la rebuda no s’havia fet bé per la manca de temps i, que es concertaria properament la visita al President Macià d’una comissió municipal.

FotoMacia

Francesc Macià des del balcó de l’Ajuntament de Tàrrega

Però la polèmica continuà. La moció incloïa també la proposta de dedicar la Plaça del Carme, al President Francesc Macià. L’alcalde Sr. Fité proposà que aquest aspecte passés a la Comissió corresponent per al seu estudi. El Sr. Robinat va insistir dient que “s’ha d’acordar aquesta nit, per a desagreujar a la venerable persona del President de la Generalitat”.

El regidor Sr. Secanell Aparicio prengué la paraula dient que seria més escaient dedicar-li el millor carrer de la ciutat, el de Ponent, ja que aquest nom no té gran significació i en canvi la Plaça del Carme és un nom típic perquè hi ha l’església d’aquest nom. Intervingué en el mateix sentit, el Sr. Maimó Paradera. Finalment el Sr. Fité desencallà la situació, i donada la excepcionalitat del cas, donà suport a la proposta de la oposició, aprovant-se el canvi de nom de la Plaça del Carme, pel de Plaça de Francesc Macià.

Aquest ha estat l’únic canvi del nom oficial del Pati en tota la seva història. El mes de Gener del 1939 amb l’ocupació franquista, tornà a dir-se, aquest cop en castellà, Plaza del Carmen.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 13 d’abril del 2018

 

Jaume Ramon Solé.

Advertisements

El Pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. 1761. (2)

Avui havíem de parlar del Pati de principis del segle XX, però la sort i, en major mesura, les infinites hores d’arxiu i d’anàlisi emprades pel familiar Josep Maria Purgimón,  ens han dut el regal d’un plànol del Pati del Carme, fins ara inèdit, de l’any 1761, la qual cosa m’ha obligat a recular un segle i mig enrere, per gaudir d’aquesta imatge, autèntica i sense filtres, de la Tàrrega del segle XVIII.

Planol - Pati del Carme.jpg

Plànol del Pati , Plaça del Carme de Tàrrega any 1761. A l’esquerra el portal d’Aguaders, la muralla del carme i el portal de Cervera.

El dibuix que presentem aquí s’intitula “Plano de la entrada de Tárrega desde Cervera” i és una fotocòpia de l’original, que es troba als arxius del “Servicio Cartográfico del Ejército”. Aquest plànol devia tenir la funció d’un topogràfic previ, a la construcció dels dos pavellons militars de la zona superior del Pati o bé, al traçat del futur carrer Sant Pelegrí. En ell podem conèixer els propietaris i els nivells de l’entorn i l’emplaçament de la sèquia de Comabruna i Ardèvol.

A la part superior esquerra veiem la “Calle de Aguades y su puerta”, amb la muralla ben definida, cap a la dreta el “Quartel de Cavalleria”, la “Muralla del Carmen”, la “Calle de Cervera”. Aqui també veiem el portal del Carme amb un curt tram a la dreta de porxos.  Més cap a la dreta seguint la muralla l’espai delimitat pel “Juego de pelota”: Els espais del “Joc de la pilota” sovint van vinculats a un Hostal, la documenhtació annexa al plànol parla d’un “Hostal el Alber” que ocuparia la primera casa dins muralla del carrer de Cervera. Després cap a la dreta trobem dibuixada la torre del la muralla, avui encara visible dins de la cafeteria Liceu i, a partir d’aquí, la muralla fa un gir de noranta graus i més enllà també baixa un ramal de la sèquia pel costat del “Cami Real de Madrid”. A l’altre costat del camí ral hi ha els “Huertos de Sovias” (Sobies).

Al centre del plànol podem veure la sèquia que ve de Comabruna a cel obert, franquejada per arbres, amb els seus passos per travessar-la, seguint el “Camino del Talladell” i passant a tocar del “Convento del Carmen calzado con su huerta”, una horta que arriba fins al “Otro camino del Talladell”, que confronta amb el “Hostal del Carmen”. Davant del Convent s’hi dibuixa un tancat que diu “Terreno del convento de una vara de hondo, sostenido de un perxil de la misma altura”. A l’altre costat del camí del Talladell cap a la dreta, hi ha un “Fondo de dos varas que se va llenando”, i a peu del “Camino Real de Barcelona” la “Hera del Suvias, una vara más alta que el terreno natural”, el “Corral de Suvias” i la “Tierra de Gaya, de la Marquesa de la Floresta”.

A l’altre costat del raval del Carme, a l’altura del que avui seria l’extrem del passeig que toca a l’antiga carretera i a peu de la sèquia que ja marxa cap a l’actual carrer Ardèvol hi trobem l’”Hostal de Grimau” amb els seus corrals i una “Pieza del Grimau tres palmos más alta que el terreno natural”. A un costat de l’Hostal hi dibuixa l’antic “Fosar del Cimenterio” i al darrera la “Tierra de Rivera”.

Així doncs, vista la realitat del que era en un principi el nostre Pati a mitjans del segle XVIII, podem dir que la construcció dels pavellons militars va significar doblar la superfície d’aquest espai públic, la qual cosa va permetre una ordenació urbanística de grans proporcions en aquest important eix de comunicacions de la nostra “Antiqva Tarrege O Felix Villa”.

Jaume Ramon Solé.

 

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 de març de 2018

El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. (1)

Pocs noms urbans de lloc, com el del “Pati”, han perdurat al llarg dels segles, sense haver estat mai reconegut oficialment en el nomenclàtor oficial de les places i carrers de Tàrrega.

Situat a peu de muralla, però a l’exterior del seu recinte, ja al segle XIV s’esmenten uns terrenys propers al convent com a Pati del Carme, i al segle XV es parla de la Creu del Pati, situada vora el camí de Barcelona, en un indret obert i idoni per a la celebració de fires i mercats. Creuada en tota la seva llargada per la “sicla” de Comabruna, que des de la privilegiada situació a la part alta de la Vila,  distribuïa l’aigua per dins i per fora del clos, ja sigui per regar els nombrosos horts existents, o per endur-se aigües avall les restes generades pels seus habitants.

 

El Pati 1914.jpg

Imatge de la Plaça del Carme, el Pati, de l’any 1914. Fons fotogràfic de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. La fotografia sembla estar feta des de l’antic Hostal de l’Univers situat a peu de l’antiga carretera real.

La construcció de la carretera de Madrid a Barcelona al segle XVIII provocà l’aparició des del Pati en amunt, del Raval del Carme seguint el traçat de la nova carretera, i a més situà en tot el seu entorn un nombre important d’establiments d’hostalatge, quadres, i tavernes que li donaren un caràcter propi. No és però, fins ben entrat el segle XIX, que davant la prolongada inestabilitat causada per les guerres carlines quan s’executa la construcció dels pavellons militars del Pati, bastits en part amb la pedra de les muralles, per acabar configurant el Pati, tal com el coneixien els targarins fins l’any 1921.

Per veure millor com era el Pati de fa més de 100 anys, hem reproduït més amunt una fotografia de l’època, i aquí sota el plànol de Tàrrega, publicat al Volum Tercer, dedicat a la província de Lleida, de la Geografia General de Catalunya, de Ceferí Rocafort i Sansó, i dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Cefari Rocafort 2.jpg

Plànol de Tàrrega de l’any 1915. Geografia General de Catalunya, 1915, de Francesc Carreras Candi. Volum 3r. el.laborat per Ceferí Rocafort i Sansó. Pàg. 347.

Físicament la plaça tenia d’un sol nivell amb tres fileres d’arbres. La part més ampla és la superior on, tocant a la carretera de Barcelona i de Verdú, hi havia la bàscula i un quiosc de begudes. Aquí s’hi feien els concerts de la banda de música, els castells de foc. Hi hagué un envelat on per primera vegada s’hi va projectar el cinema, s’hi feien funcions de circ i altres espectacles que no s’encabien en cap altre lloc de la ciutat.

La part del mig, quedava a un nivell una mica més baix de l’anterior, i era el més ben agençat amb paviment de grava i es regava tot sovint per evitar la pols. Els dies de festa s’hi encenien tres arcs voltaics espectaculars, símbol dels nous temps i de la vocació de modernitat de la ciutat. Aquí el passeig, disposava de bancs de pedra i era la zona on hi feia cap la classe senyorial targarina.

A la part de baix que donava al carrer del Carme, hi havia  dos bells fanals, i disposava de bancs de pedra i unes guarda rodes per evitar l’entrada de vehicles des del carrer. Aquesta part del passeig era la utilitzada per servents, minyones i ciutadans de condició modesta. Sense estar escrit enlloc, hom sabia a quina part del Pati li corresponia passejar.

Amb tot, el Pati era sovint un niu de problemes. S’hi abocava runa i deixalles, i a les èpoques de pluja i d’humitat, tot l’entorn era un fangar immens. Per això calia fer d’una vegada i per totes, una intervenció decidida per transformar el típic Pati, en la principal plaça de Tàrrega. En parlarem en el proper article.

Jaume Ramon Solé

Publicat a la Nova Tàrrega del 2 de març del 2018