Monthly Archives: December 2016

Nadal2016.jpg

Advertisements

L’Urgell i la Segarra. Un país a protegir.

En aquestes precioses terres de l’Urgell i de La Segarra, amb un paisatge i un patrimoni impressionants, sovint ens trobem amb actuacions lamentables sobre el territori que son una agressió al conjunt del país i al tarannà de la nostra gent.

En molts llocs dels nostres termes, podem comprovar dia a dia com desapareixen marges i camins, s’anivellen i s’excaven parcel·les rústiques, i es terraplenen camps. Arreu es talen alzines, garrics, serveres i lledoners, ja sigui en els límits de les finques o a les vores dels camins. Hom ha perdut la vergonya, a destruir el nostre bé col.lectiu del paisatge i el llegat patrimonial i natural, de generacions d’homes i dones del camp, que amb el seu respecte i devoció envers la terra i el país, preservaven un equilibri paisatgístic i natural que amb el silenci de tots, estem perdent.

Sorprèn la lleugeresa, la indiferència i la impunitat, amb que les actuacions d’aquests tipus i d’aquesta envergadura, acaba essent tractada per les administracions públiques responsables de la protecció del medi natural i del paisatge del nostre país. Amb la desaparició del la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, les normes i els procediments relatius a la protecció l’entorn natural es van relaxar, i sempre hi ha qui s’aprofita de la situació. Com a tast, dos exemples recents:

(En tots els casos aquí exposatsels moviments de terres i explanacions de marges i pendents, han estat fets sense permís ni autorització administrativa prèvia, tal i com ho determina la Llei d’Urbanisme).

Cas 1: Pla dels Estinclells:

Per la carretera vella de Tàrrega a Sant Martí, un cop passat l’encreuament de Verdú i a l’alçada del Tossal dels Estinclells, em va sorprendre veure una enorme i recent ferida sobre el paisatge, que clama al cel i a la raó humana.

foto1estinclells

Els Estinclells abans de la rompuda

Es tracta de la destrucció i rompuda d’una bona part del vessant de tot un turó, amb una afectació brutal, sobre l’entorn i el paisatge, que dubto, que en altres indrets del nostre país, mai s’hagués produït o permès., si no fos per un cas extrem d’interès públic.

foto2

Els Estinclells després de l’agressió paissatgística.

La Llei d’Urbanisme de Catalunya diu clarament, en el seu article 179, que “Estan subjectes a la llicència urbanística prèvia”, “els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en qualsevol classe de sòl”.

En aquest cas del Pla dels Estinclells, es tracta d’una obra que el propietari executa a l’agost del 2014, sense haver sol·licitat cap permís. Donada la magnitud de l’obra, el cos Agents Rurals, rep denuncies de veïns i ciutadans, paralitza l’obra i aixeca acta de l’actuació.

Un cop aixecada l’acta i feta la denúncia, el propietari sol·licita la legalització dels moviments de terres ja executats i, tant l’Ajuntament de Verdú, com el Departament de Agricultura i Medi Natural tramiten l’expedient, amb tots els informes tècnics favorables per legalitzar-lo, i amb la imposició d’unes teòriques “mesures correctores”.

Allò que en altres indrets del nostre país hagués estat objecte de sanció i amb la obligació de reposició de la realitat física i paisatgística alterada i destrossada, aquí el disbarat és permès i perdonat.

Cas 2: Sòl protegit d’interès ecològic, al terme de Tàrrega:

Al terme municipal de Tàrrega, s’han observat els darrers anys, moviments de terres, sense llicència urbanística, i en sòl rústic protegit, qualificat i delimitat pel “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tàrrega”, com de “Protecció de masses boscoses ambientalment rellevants”.

foto4

El POUM de Tàrrega delimita clarament amb una grafia determinada, quin és el “Sòl no urbanitzable de protecció d’interès ecològic. Clau NU-5”.

L’Article nº 236″, del POUM de Tàrrega, defineix aquests sectors, com a “Sòl no urbanitzable de protecció d’interès ecològic, clau NU-5”, i que protegeix, “aquelles masses forestals que es troben disperses pel terme municipal i que corresponen principalment a formacions d’alzinar continental (Quercetum rotunfoliae), garriga (Quercetum cocciferae), i matollar calcícola de romaní (Rosmarino-Ericion)”. I diu el punt quart d’aquest article, que “en aquests espais només s’admeten els usos i activitats relacionats amb l’explotació forestal”. (POUM – Tàrrega. DOGC Núm. 4.597 – 21/03/2006).

En aquest cas, després de la queixa ciutadana, l’Ajuntament ha detectat les actuacions, i es troba en ple procés informatiu previ al restabliment de la possible legalitat urbanística afectada a les parcel·les denunciades, del Pla de la Bassadolç i de la Coma del Porcell, al terme del Talladell.

foto3

Espais encerclats en vermell: Sòl protegit pel POUM de Tàrrega transformat en terrenys cultivables.

 

Quan un país disposa d’un catàleg i d’un observatori del paisatge, i d’una normativa urbanística i ambiental, que no es capaç de fer complir i respectar, aquest país té un problema. El desenvolupament de les nostres terres serà sostenible i respectuós amb l’entorn, o ens espera un futur sense esperança contruït sobre les restes d’una terra que fou bella, respectada i diversa.

Com deia el poeta, que quatre espavilats “no ens desbaratin els somnis”.

Jaume Ramon Solé.

“Publicat a Londarí del desembre del 2014”.