– Ha sortit la Crònica targarina !!!
– Pixa’t a la barretina !!!
Els migdies del dissabte, quan sortia la “Crònica targarina”, aquest era el crit, dels venedors de diaris que se sentien pels carrers de Tàrrega, que sovint anava acompanyada de la resposta sorneguera del sector més conservador de la ciutat. La “Crònica targarina” fou una publicació popular de la nostra ciutat i que va marcar una època de la nostra història.
Des de la “Nova Tàrrega”, s’ha parlat a bastament de la gran tasca periodística i ciutadana realitzada pel setmanari “Crònica targarina”, així com de la personalitat dels seus impulsors, el Josep Prenafeta i l’Antoni Morguí.
Aquesta nova sèrie d’escrits, anirà sobre el relat i les giragonses del consell de guerra iniciat contra el Josep Prenafeta i contra la “Crònica targarina”. Parlarem, dels qui des d’una posició política d’adhesió al règim franquista, es contradiuen ridículament en les seves acusacions. Així veurem com, la maldat d’algunes persones pot convertir en un malson la vida dels altres, i també com, la bondat o l’agraïment d’altres, van evitar mals majors als nostres protagonistes.
A la publicació i web publicades l’any 2008, de la mà de Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella “Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana”, hi trobem la biografia dels “alma mater” de la “Crònica targarina” com “un exemple de l’exili interior”, on s’explica la repressió que van patir el Prenafeta i el Morguí mesos després d’acabada la guerra.
El Josep Prenafeta, després de marxar de Tàrrega abans de finalitzar la guerra, havia trobat feina a principis de febrer de 1939 a la Impremta Miret de Barcelona, i l’Antoni Morguí s’havia instal.lat a Badalona. D’entrada, van poder passar desapercebuts una temporada però, a principis novembre de 1939, el Josep Prenafeta va perdre la cartera i, en anar a recuperar-la a la policia, es va trobar que el seu nom figurava en una llista negra el.laborada des de Tàrrega pels falangistes targarins. En Josep Prenafeta va ser detingut i empresonat i, amb ell, l’Antoni Morguí.
El novembre de 1939 Antoni Morguí i Josep Prenafeta es troben tancats al presidi del Palau de les Missions de Montjuïc, on els detinguts malvivien en pèssimes condicions, maltractats i vexats. Molts d’ells moren assassinats allà mateix pel sol fet de mirar per la finestra. Allí pateixen tortura física i psicològica, com el cas del targarí Josep Foguet i Doll que va estar a punt de morir per malnutrició. Al cap de tres mesos, el Josep Prenafeta és jutjat en consell de guerra i, gràcies a una sèrie d’avals i suports de molts ciutadans de Tàrrega, queda absolt i el març de 1940 surt de la presó. Antoni Morguí es queda més temps al Palau de Missions, però finalment, també és deixat en llibertat sense càrrecs.
El Josep Maria Andreu, a la “Nova Tàrrega” del 20 d’abril de 1974 en motiu de la mort
del seu gran amic, l’Antoni Morguí escrigué:
“A Tàrrega vam necessitar que vinguessin a treballar a la impremta Camps el tàndem Morguí-Prenafeta que es van decidir editar “Crònica Targarina”. La duració i la popularitat d’aquest setmanari no van tenir parió. Van lograr una publicació volguda i
que la gent s’empassava de cap a cap”.
Qui també lloà l’obra del Morgui i del Prenafeta, fou el Ramon Robinat i Cases signant amb el nom de SPECTATOR, qui en un remot gener de 1949 escrivia a la “Nueva Tàrrega”:
“Por ahora realmente estamos muy lejos de los 17 años de vida y labor ciudadana del que ha sido hasta el presente decano de la prensa tarregense, el popular semanario «Crònica Targarina», tanto es así, que aún hoy día es corriente oír designar nuestro actual periódico con el impropio apelativo de «La Crònica». No obstante también NUEVA TÀRREGA va calando cada vez más hondo en la vida de la ciudad, y por ello es de esperar que «La Nova Târga» —com o se la designa ordinariamente— llegará a su modo y con el tiempo, a ser el indiscutible sucesor y sustituto tanto en popularidad como en simpatía, de aquella «Crònica Targarina» todavía recordada”.
Com a contrapunt, reproduim l’informe del Delegat Local de Tàrrega de la Falange Española, l’Eudaldo Corbella, enviat el dia 27 de desembre de 1939 al Jutge Militar de Cervera:
“Informe de JOSÉ PRENAFETA FONTANET:
“Secretario de Acción Catalana ya antes del G.M.N. (Glorioso Movimiento Nacional). Administrador propietario del semanal local “Crònica Targarina” que con carácter de independiente, contribuyó en grado sumo a la perversión política de nuestra ciudad y comarca. Al sobrevenir el G.M.N., este periódico fué portador y entusiasta y subvencionada por la causa marxista, publicando artículos de gran violencia contra las personas de orden e insultando hasta la bajeza el movimiento salvador. Particularmente individuo de ideas izquierdistas desde toda su vida, ya que por los años 1910 a 1913 tomaba parte en todos los conflictos sociales de Lérida de donde es oriundo”.
“Tomó parte activa en la requisa e incautación de Iglesias y Conventos. Asistía a todos los actos de propaganda marxista, sujeto de alta confianza del ex-alcalde rojo de funesta memoria José Devant del cual era Prenafeta amigo íntimo”.
Per acabar diu que conserva la col.lecció íntegra de la “Crònica Targarina” per a que hom pugui comprovar, “la influencia que este individuo ejerció en la deplorable actuación marxista”.
Jaume Ramon Solé.
Publicat a la Nova Tàrrega del 14 de juliol de 2023