En Ramon Sanahuja i Soler. Un targarí catalanista, d’esquerres i republicà. (3)

En Ramon Sanahuja, com la gran majoria de càrrecs i de dirigents sindicals i polítics
d’esquerres, és detingut i empresonat l’endemà del 6 d’octubre de 1934. Com que no hi
havia prou presons per tancar els més de tres mil detinguts arreu de Catalunya, a
Tarragona es van habilitar tres vaixells-presó. En el Consell de Guerra, celebrat el gener de1936, fou acusat del delicte de “auxilio a la rebelión” pel que li demanen sis anys i un dia depresó. Finalment és absolt.

Després dels fets del “Sis d’octubre”, Esquerra Republicana és il·legalitzada i el setmanari
“Avançada” és tancat. Alliberat de la presó i des de la clandestinitat, la seva tasca d’informació i d’organització de l’estructura del partit a les comarques de Tarragona, és
bàsica, per aconseguir que les esquerres guanyin les eleccions a les municipals del febrer de 1936.

Capçalera de la publicació “Avançada”. En Ramon Sanahuja en fou Director. 1933.


Durant la seva estada a la presó, el Diari de Tarragona publica el 6 de desembre de 1934 aquesta nota: “Ahir es va veure a l’Audiència provincial una causa per injúries contra la veïna del Vendrell Florentina Domingo. La processada fou defensada per l’advocat senyor Ramon Sanahuja i Soler -detingut a bord del “Manuel Arnús” que a aquest objecte fou traslladat des de la presó flotant – el qual en un brillant informe demanà l’absolució. Una vegada acabada la vista el senyor Sanahuja fou traslladat novament al “Manuel Arnús”. La presència del nostre amic a l’Audiència fou rebuda amb forta expectació, rebent de tothom reiterades mostres de simpatia”.

Imatge del vaixell-presó “Manuel Arnús”, fondejat al port de Tarragona, on Ramon Sanahuja fou pres després dels “Fets del 6 d’octubre de 1934”.


Per Nadal del 1934, en Ramon Sanahuja surt en llibertat provisional i retorna a la seva vida laboral. El març del 1935 contreu matrimoni amb na Jovita Mercader i Vidal, filla de
l’industrial vendrellenc en Salvador Mercader i Soler. El desembre del mateix any neix al
Vendrell el seu fill en Víctor Sanahuja i Mercader.

Amb la victòria del Front d’Esquerres el febrer del 1936, en Ramon és reposat per la
Generalitat al seu lloc de Delegat de Treball a les Terres de Tarragona. Quan el 18 i 19 de juliol de 1936 els militars rebels feixistes inicien el cop d’estat, en Lluis Companys nomena a Lluis Mestres Comissari de la Generalitat a Tarragona. Aquest, juntament amb en Salvat Parés, amb en Joaquim Fort i amb en Ramon Sanahuja, van ser els actors principals de la desarticulació dels falangistes i dels militars insurrectes aixecats contra la República a aquelles comarques. (2).

Carnet de Comissari Delegat de la Generalitat a les Comarques Tarragonines.
(Arxiu família Víctor Sanahuja i Mercader).


Ells quatre, van encarar-se als excessos d’un sector minoritari i incontrolat que havia
començat a estendre el terror per Tarragona. Van facilitar la fugida dels tècnics alemanys de Flix. Protegiren el patrimoni de la Catedral de Tarragona i salvaren, entre d’altres, les vides del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe de Tortosa. (3)

L’Arquebisbe i Cardenal en Francesc Vidal i Barraquer al creuer italià Caio Dulio | AMCAM (FONS ARXIU FAMÍLIA VIDALBARRAQUER). NÚM. REG. 193000625 001B


Des de principis de 1938, en Ramon Sanahuja exerceix interinament les funcions de
Comissari Delegat de la Generalitat a Tarragona, i a l’agost de 1938 es nomenat màxim
responsable de la Generalitat. La seva fidelitat al govern, i el seu coneixement de la situació social i política de les terres tarragonines en aquells moments dramàtics i convulsos de la guerra, el van fer mereixedor del càrrec.

A ell li pertocarà organitzar la defensa i la evacuació de Tarragona el gener de 1939, davant l’ofensiva d’ocupació de Catalunya per part de les tropes feixistes. Amb la seva família empren el camí de l’exili el febrer del 1939.


En parlem al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 20 d’agost de 2021.

(1). “La Segona República al Camp de Tarragona”. Josep Sànchez Cervelló  i Jordi Piqué
Padró. Publicacions URV. Cercle d’estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. 2006.


(2). “Dietari de l’exili a Mèxic i del retorn a la Catalunya Franquista (1942 – 1975)”. Salvador Maset. Pàg 206.


(3). Lluís Mestres Capdevila. (https://memoriaesquerra.cat/biografies/mestres-capdevila-

En Ramon Sanahuja i Soler. Un targarí catalanista, d’esquerres i republicà. (2)

Al llarg de la dècada dels anys 1920, en Ramon Sanahuja i Soler segueix els seus estudis
de lleis a Barcelona i quan els completa, és destinat com a fiscal a la població del Vendrell.

Ramon Sanahuja i Soler durant l’època d’estudiant. (Fotografia família de
Victor Sanahuja Mercader).


La “Crònica targarina”, informa sovint de les visites que fa a Tàrrega en aquesta època, i
destaca la de les festes de Nadal de l’any 1926. És en aquest retorn a Tàrrega, on en Ramon es retroba amb la mare, i amb els germans Conrad, casat amb Maria Carulla, Maria, casada amb Josep Maria Canyelles, Juli, casat amb Dolors Fillol, Josep Maria, casat amb Dolors Bonfill, Antoni i els seus nebots.


En Ramon resideix al Vendrell. Allí coneix a qui serà la seva esposa na Jovita Mercader i
Vidal. El gener de 1932 promet el càrrec com a llicenciat en advocacia a l’Audiència
Provincial de Tarragona, i obre seu despatx professional a la Rambla “14 d’abril” número 4 de Tarragona.


La seva vocació política, d’idees republicanes, catalanistes i lliberals, el porten a representar l’Agrupació Catalanista Republicana del Vendrell en les assemblees d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona. Amb l’arribada de la República s’implica a fons en la organització del partit com a membre dels òrgans directius, tot fent d’apoderat i d’interventor d’Esquerra a les conteses electorals. És nomenat director del setmanari de la Federació d’Esquerra Republicana de les Terres de Tarragona “Avançada” (1932-1933), on signa amb la inicial S. El gener de 1933 és designat per format part de la Comissió electoral d’Esquerra i és membre de la comissió redactora de les funcions i competències dels Comitès Polític i Administratiu d’Esquerra. (1).


El Diari de Tarragona del 2 de desembre de 1931, a les noticies del Vendrell s’esmenta : “La conferència del passat dijous donada al local de la Lira, anà a càrrec de l’amic Ramon Sanahuja, advocat establert a Tarragona, qui desenrotllà el tema “La crisi del matrimoni, el divorci i l’amor lliure”. Una conferència que generà una important polèmica.

Targeta professional de Ramon Sanahuja i Soler, amb una anotació policial molt significativa.
(“Archivo de Salamanca”. Josep Vall)

El juliol de 1933, presideix i es nomenat secretari de la gestora “Pro-Cooperativa Popular Elèctrica de Tarragona” i el 20 de maig de 1934, inicia la seva tasca política al servei de la Generalitat republicana, essent nomenat subdelegat de Treball de la Generalitat de Catalunya a les comarques de Tarragona i membre del Patronat d’Assistència Social, al costat d’Antoni Andreu Abelló.


Aviat però, els fets del sis d’octubre de 1934, de proclamació de la República Catalana,
estronquen la seva carrera funcionarial. El Govern de la Generalitat i milers d’alcaldes,
regidors i responsables polítics i sindicals d’esquerres, son detinguts i empresonats acusats de rebel·lió. Romandrà tancat al vaixell-presó “Manuel Arnús” al port de Tarragona. En parlem al proper escrit.

(1). “La Segona República al Camp de Tarragona”. Josep Sànchez Cervelló  i Jordi Piqué
Padró. Publicacions URV. Cercle d’estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. 2006.
Jaume Ramon Solé

Jaume Ramon Solé

Publicat a la Nova Tàrrega del 23 d’agost del 2021

En Ramon Sanahuja i Soler. Un targarí catalanista, d’esquerres i republicà. (1)

Fins fa poc que desconeixia la història del targarí Ramon Sanahuja Soler, que ocupà un dels càrrecs polítics més importants de la Generalitat catalana, durant la República i la guerra, i que fou un dels dirigents més importants d’Esquerra Republicana de Catalunya a les terres de Tarragona, durant aquell període.

Retrat de la família d’en Pau Sanahuja i na Isabel Soler amb els
seus fills, (per ordre d’edat): Pau, Josep Maria, Conrad, Antoni, Juli, Maria,
Ramon, i Lluís. Tàrrega, aprox. 1910. (Arxiu familiar Solé Alsina – Canyelles Sanahuja)


En Ramon Sanahuja com a comissari de la Generalitat a Tarragona, va ser un dels responsables de l’operatiu que, per ordre de Lluis Companys i de Ventura Gassol, el juliol del 1936 va rescatar al cardenal i arquebisbe de Tarragona en Francesc Vidal i Barraquer, de la presó de Montblanc i d’allí portar-lo fins al Port de Barcelona, per embarcar-lo cap a l’estranger.


El febrer de 1939, quan l’exèrcit rebel feixista va ocupar Catalunya, en Ramon Sanahuja va marxar cap a l’exili amb la seva esposa Jovita i el seu fill Víctor. Va morir a l’exili a Montpeller l’any 1941, als 39 anys d’edat.


En Ramon Sanahuja era fill del notari de Tàrrega en Pau Sanahuja Barenys. Aquest escriu, a les seves memòries familiars, que el dia 20 de febrer de 1902 a dos quarts de quatre de la matinada, naixia el seu fill Ramon Josep de Calassanç Pau Sanahuja i Soler, que era el setè entre els fills que vivien i el novè dels que havien tingut amb la seva esposa na Isabel Soler i Salvadó.


El notari Pau Sanahuja i la seva esposa Isabel Soler eren fills de Constantí. La seva professió el va portar a Tàrrega l’any 1893, i va exercir la seva tasca notarial al carrer del Carme número 16. La família Sanahuja – Soler mai van perdre el contacte amb Constantí, la seva vila d’origen, on cada estiu hi anaven a estiuejar i a visitar la família a la casa pairal. Segons conta en Joaquim Capdevila, en Pau Sanahuja fou un ciutadà vinculat als moviments cívics conservadors de la Tàrrega de principis del segle XX. Pertanyia al “Patronat de Sant Jordi” que publicava la revista catòlica i catalanista “La Signou”, i que fou l’entitat precursora de l’”Ateneu” de Tàrrega. (1).


Tornant a les memòries d’en Pau Sanahuja, aquest ens narra la primera comunió del seu fill Ramon el març del 1911. Al diari del juny de 1919 anota: “Los propòsits de Ramon són seguir la carrera de Lleis, estudiant-la a casa mateix com va fer Josep Maria, com és un xic lluït i estudiós, espero que sortirà bé de l’empresa, i que si acaba aviat tindrà encara ànims d’emprendre una altra carrera o d’estendre los seus coneixements per poder ingressar en algun cos oficial”.

Recordatori de la Primera Comunió d’en Ramon Sanahuja.
Tàrrega, març de 1911) . (Arxiu familiar Solé Alsina – Canyelles Sanahuja).


En Pau Sanahuja i Barenys va morir de càncer l’any 1920 i l’any 1922 mor en Lluís, el més petit dels fills Sanahuja Soler a l’edat de 18 anys. Van ser aquestes sotragades familiars les que van influir en la vida i en la formació d’enRamon Sanahuja?. Fou a Tàrrega o ja a Barcelona, on segueix els seus estudis de dret lluny de la tutela familiar, i on forjà la seva ideologia d’esquerres i republicana, allunyada de la tradició social i tradicionalista de la seva família?


En una “Crònica targarina” del mes de novembre de l’any 1922 s’informa que: “passen uns dies entre nosaltres, els distingits joves en Ramon Sanahuja i na Estrella Puig”. Convé recordar que na Estrella Puig Ximenés, és filla de l’empresari targarí Gaietà Puig i Piqué, conegut com “Lo Tano”, líder local del laïcisme republicà i anticlerical, i cap de la “Respectable Lògia Maçònica “29 de Setembre” de l’Orient de Tàrrega” fundada l’any 1889. La seva filla Estrella fou l’any 1923, una de les primeres metgesses de Catalunya, sorgides de la nova facultat de Medicina del carrer de Casanova de Barcelona.


Al proper escrit explicarem amb més detall la vida d’en Ramon Sanahuja.


Jaume Ramon Solé.

(1). LA TÀRREGA NOUCENTISTA (1898 – 1923.Una primera aproximació) .
Joaquim Capdevila Capdevila. Revista Urtx: Revista cultural de l’Urgell, 2000,
núm. 13, p. 145-228.

Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat ( i 6 ).

Malgrat les peticions de molts targarins demanant la commutació de la pena per a en Josep Saltó, aquesta mai es va produir. Només es va poder beneficiar dels indults generals de reducció de pena que el “Generalísimo”, com a bon dictador feixista concedia.

En Josep Saltó Rubiol i na Casilda Rius Pons, a Sant Feliu de Guíxols als anys 1980. (Fotografia cedida per na Marta Serret Cortés).


El director de “La Colonia Penitenciaria del Dueso”, en un informe de l’any 1952 escriu sobre en Josep Saltó: “desde la fecha de su ingreso en Prisión ha observado INTACHABLE CONDUCTA disciplinaria habiéndose hecho acreedor de TRES NOTAS MERITORIAS”. Però tot i el seu bon comportament no és fins l’any 1959, en que el fiscal militar proposa que en Josep Saltó és mereixedor de l’indult , “con la prevención que la gracia no alcanza a las accesorias de aquella, y que se revocará y quedará sin efecto, debiendo cumplirse la pena impuesta, en el caso de que el beneficiado y dentro del plazo de cinco años, incurriera en nueva delincuencia por comisión de otro delito de carácter doloso. El indultado, se incluirá en la relación mensual que debe remitirse al Ministerio del Ejército”. Tot lligat i ben lligat.

Providència del Jutge comarcal de Tàrrega, en Valerià Segarra Malla i signat per en Josep saltó, en que se li concediex l’indult de la pena el dia 7 d’abril de 1959. (Archivo Militar Tercero. Barcelona).


Finalment, al cap de 13 anys de presó, va poder sortir en llibertat condicional i tornar a
Tàrrega, per assistir al casament de la seva filla na Marta Saltó Rius amb en Josep Serret
Feliu de Verdú, la vigília de la Mare de Deu de Montserrat de l’any 1958. El 10 de novembre de 1958 demana li sigui aplicat l’indult per la coronació del Sant Pare Joan XIII, i el 9 de febrer de 1959 neix a Tàrrega el seu primer net en Ramon.

Carta de Josep Saltó del 10 de novembre de 1958, al “Jefe del Estado Español”, després de 15 anys de presó, per a que li sigui aplicat un l’indult. (Archivo Militar Tercero. Barcelona).

Amb la eclosió del turisme a la Costa Brava, varis germans de la família Serret-Feliu de
Verdú, marxen cap a Sant Feliu de Guíxols on munten casetes i parades de venda de carn. El primer, en Flavià Serret s’estableix a Sant Feliu l’any 1955, i poc a poc el segueixen la resta de familiars. Allí hi farà cap la família Serret -Saltó – Rius, que s’integrarà en el negoci de les carnisseries a Sant Feliu. El març de 1964 neix en Jordi, el segon net de na Casilda i en Josep.


El Josep i la Casilda ajuden en el negoci familiar i, ja jubilats, es fan càrrec de cuidar els nets i besnéts de la família. La seva besnéta, na Marta Serret i Cortes, a qui li hem d’agrair la seva total predisposició, ha estat qui ens ha aportat la informació i les fotografies dels seus besavis a qui recorda amb molta estima i amor.

En Josep Saltó a primera fila amb boina, en una trobada amb amics o companys, ¿o potser antics exiliats?durant els anys 1970 o 1980. (Fotografia cedida per na Marta Serret Cortés).


En Josep Salto Rubiol va morir a Sant Feliu de Guíxols el 15 de gener de 1994, als 84 anys d’edat, i 55 anys després, del dia en que Tàrrega caigué en mans del feixisme franquista. Na Casilda moriria als 98 anys a sant Feliu de Guíxols el 27 de novembre de 2008. La seva filla na Marta Saltó moria el 17 setembre de l’any 2002.


Que el sacrifici i la memòria del nostre heroi, en Josep Saltó Rubiol, sigui recordat per la
història i per tots els targarins com un venerable lluitador per la llibertat.


Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 25 de juny del 2021.

Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat (5).

Avui transcriurem la carta que signaren 20 ciutadans de Tàrrega, el dia 3 de maig de 1945 per demanar la llibertat d’en Josep Saltó Rubiol. Les signatures van ser certificades per l’alcalde de Tàrrega en Ramon Burguès i Paradera el dia 12 de maig del mateix any.

Relació de signatures per la llibertat de Josep Saltó, maig de 1945. (Archivo Militar
Tercero. Barcelona).

Aquesta carta és el testimoni més valuós de l’estimació que molts targarins tenien envers en Josep Saltó i molts dels companys del Comité De Milícies Antifeixistes que van ser injustament acusats:

Original de la carta subscrita per 20 ciutadans de Tàrrega en suport d’en Josep Saltó Rubiol. (Archivo Militar Tercero. Barcelona).


“Los que suscriben, Industriales, comerciantes y obreros, todos con domicilio en esta
Ciudad. DECLARAN Y JUSTIFICAN: Conocer desde muchos años a JOSÉ SALTÓ RUBIOL, el cual antesdel Glorioso Movimiento Nacional, desempeño siempre en esta Ciudad, cargos de confianza, observando como trabajador y padre de familia una conducta intachable. Su honradez y actividad le valieron el aprecio y simpatía de sus iguales y superiores con quienes siempre alternó.


Durante el Glorioso Alzamiento, si intervino en alguna gestión fue con el único y loable fin de salvar persones y bienes, y frenar con su entereza y valentía a los desalmados que siempre propicios a cometer atropellos y desmanes, irrumpían con harta frecuencia en la Ciudad.


Por último, creemos a JOSÉ SALTÓ RUBIOL, merecedor de mejor suerte y cuando por la
Superioridad se les conceda la libertad, volverá a ser aquel obrero diligente y distinguido, muy útil a la sociedad y muy digno de alternar y convivir con los vecinos de esta Ciudad que le vió nacer i le dio albergue.


Y para que conste firmamos esta declaración, en Tárrega a tres de Mayo de mil
nuevecientos cuarenta y cinco.”


Signatures:
Manonelles, José Riera, Ramon Tacies, Pablo Janozzo, Juan Gilabert, Esteban Falcó, dues
firmes il·legibles, J. Bergadà, J. Mª Salla, Enrique Pujol, Fermín Bonjoch, Francisco Salat, José Manonelles, Martín Sala, José Perelló, José Castellà, Antonio Ramon, Carnicer i il·legible.

Casilda Rius i la seva filla Marta Saltó Rius, amb una familiar. Tàrrega 1940. (Arxiu familiar de Marta Serret).


Els signants, son una representació dels sectors industrials i comercials de la Tàrrega de
l’època, que reivindiquen la trajectòria, bonhomia, honestedat i valentia de Josep Saltó i
Rubiol.


Però de res servirà el testimoni i la solidaritat dels seus amics i veïns. En Josep Saltó Rubiol, és condemnat pel Consell de Guerra Militar Sumaríssim a 25 anys de presó per rebel·lió.


Mentrestant a Tàrrega, es contraposa la valenta i contundent solidaritat ciutadana, amb una campanya de falsos rumors i de mentides sobre la seva activitat durant la guerra.

Liquidació de pena d’en Josep Saltó del 21 de juny de 1959. (Archivo Militar
Tercero. Barcelona).

Complirà condemna al Penal de Dueso de Santoña, fins que surti en llibertat provisional i retorni a Tàrrega, on viu amb l’esposa i la filla al pis de la Cooperativa del Camp del carrer Governador Padules, 2. No extingirà la seva condemna fins el 21 de juny de 1959.

Jaume Ramon i Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega de l’11 de juny de 2021

Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat (4).

El 29 de novembre de 1944 en Josep Salto Rubiol és conduit per la Guàrdia Civil de Barbens a la Presó Provincial de Lleida. Per aquesta presó hi passen, durant la postguerra, més d’un centenar de targarins represaliats políticament pel règim franquista.

Telegrama de la Guàrdia Civil de Tàrrega a l’autoritat militar de Barcelona informant sobre Josep Saltó Rubiol. (Archivo Militar Tercero de Barcelona).

A la presó de Lleida s’hi està fins el dia 7 de desembre, quan és reclamat des de l’”Auditoria de Guerra de la 4a. Región Militar” i traslladat a la presó “Modelo” de Barcelona. El dia 13 de desembre de 1944 s’inicien les actuacions sumaríssimes contra ell i 22 detinguts més, pel delicte de rebel·lió militar. El 18 de desembre se li pren declaració.

La instrucció del sumari col·lectiu 33.231, recull les declaracions de 22 guerrillers detinguts en diferents indrets de Catalunya. Entre ells en destaquem una colla que, havien entrat pel Port de la Cabra a la frontera d’Andorra, van baixar pel Pallars i havien arribat fins a Bellmunt, on van ser detinguts per la Guàrdia Civil Rural de Tàrrega.


De seguida però, l’expedient d’en Josep Saltó es complica. El 20 de desembre de 1944, un telegrama del comandant del “Puesto de la Guàrdia Civil de Tàrrega” relaciona al “sujeto” de “Izquierda Republicana”, amb el 6 d’octubre de 1934 i que “intervino en registros y detenciones de persones de derechas y en la del cura Llovet que fue asesinado, usaba arma corta a la vista, huyó a Francia en la retirada, elemento peligroso”.


El 29 de gener de 1945 el Fiscal de Lleida de la “Causa General de la Dominación Roja en
España”, certifica que a les declaracions del detingut Josep Gener, es diu que en Josep Saltó va participar en el registre del domicili del religiós Josep Llobet Manós i que a les
declaracions de Maria Manós Puigfel, se cita a Josep Saltó com un dels assassins del
sacerdot Josep Llobet. En altres declaracions no existeixen més acusacions directes.
Tanmateix els dos testimonis inculpatoris d’en Josep Rubiol, havien mort en aquella data: en Josep Gener havia estat condemnat a mort i executat l’any 1940, i na Maria Manós havia mort de causa natural.


En data 11 d’octubre de 1945, la sentència del Consell de Guerra condemna a Josep Salto a la pena de 25 anys de presó.

Compte dels 25 anys de presó d’en Josep Saltó Rubiol. Abril de 1959. (Archivo Militar Tercero de Barcelona).


Mesos abans d’aquesta sentència, es produeix un fet insòlit i fins ara desconegut, que mai abans havíem trobat en cap altre targarí detingut després de la guerra. Dinou ciutadans de diferents estaments i condició, signen una declaració tramesa al Consell de Guerra, en solidaritat i a favor de la innocència d’en Josep Saltó. Afirmen que gràcies a ell, durant la guerra : “si intervino en alguna gestión fué con el único y loable fin de salvar personas y bienes, y frenar con su entereza y valentia a los desalmados que, siempre propicios a cometer atropellos y desmanes, irrumpian con harta frecuencia en la Ciudad”.


La declaració ciutadana tingué però, una resposta negativa per part dels estaments
franquistes més influents classe dirigent franquista: Mai mouran un sol dit per en Josep
Saltó, com havien fet en nombrosos casos de detinguts i condemnats, sinó tot el contrari.

Josep Saltó i Casilda Rius amb els seus nets, en Jordi i en Ramon Serret Saltó a Sant Feliu de Guíxols, a mitjans dels anys 1960. (Arxiu familiar Marta Serret)


S’inicià una campanya de descrèdit públic contra la persona d’en Josep Saltó, per fer callar les veus dels qui defensaven la seva innocència, i així justificar la llarga condemna a la que fou sotmès pel règim feixista.


Més detalls al proper escrit.


Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega el 24 de maig de 2021.

Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat (3).

El 25 d’octubre de 1944, la Brigada B de la guerrilla, “Llibertat, fraternitat i República”, on s’hi havia enrolat en Josep Saltó, va travessar la frontera. La Brigada era comandada pels germans José i Agustín Cortés Brun, nadius de la Vall d’Echo i herois de la resistència antifeixista a França.


No sabem quan en Josep Saltó va integrar-se en aquest grup guerriller, ni si abans havia format part de la resistència antifeixista. Molts membres de la brigada havien combatut durant l’ocupació nazi, i havien intervingut en l’atac a les columnes de l’exercit alemany a mitjans de 1944, quan intentaven fugir de les forces aliades pel Pirineu cap a l’estat espanyol per Bagneres de Luchon. Sospitem però que si i quins van ser els seus companys de la resistència. Avui sabem que alguns targarins exiliats, molts d’ells del POUM, van formar parts dels grups antifeixistes de la resitència a França sota la direcció del dirigent socialista Josep Rovira.

Un dels molts grups de guerrilelrs republicans i antifeixistes, fortament armats que la tardor de 1944 van travessar la frontera pel Pirineu, per combatre el règim de Franco. (1er. Batalló de la segona companyia de la 35ena. Brigada de Gers).


Els guerrillers van passar la frontera per la Val d’Echo, van avançar cap al sud pel curs del riu Gàllego, per Riglos, Agüero i Murillo, fins topar amb les forces de l’exèrcit de terra franquista amb a Linás de Marcuello, on van combatre amb duresa. A partir d’aquest encontre els guerriller es dispersaren en grups més petits. El Josep Saltó i set companys catalans més, decidiren ana cap a Catalunya travessant la zona controlada pel maquis de la Serra d’Alcubierre. Avancen fins a Tardienta on, abans d’arribar-hi, son interceptats per la Guàrdia Civil, amb qui mantenen un tiroteig. Alguns són ferits o detinguts, i es tornen a dispersar. En Josep Saltó aconsegueix escapolir-se de la guàrdia civil, llença l’arma que duia, una pistola “Bersa”, i puja al tren de mercaderies que va cap a Binèfar i Lleida.


Amb el tren arriba a Lleida i aconsegueix anar fins a Mollerussa i des d’allí, camp a través es dirigeix cap a Ivars d’Urgell, el poble de la seva mare, i on hi vivia part de la família. La seva intenció és la de recuperar-se fisicament a Ivars, i després seguir el camí cap a Tàrrega. Feia més d’un mes que havia passat la frontera. Malmenjant i maldormint al ras cada dia, el que el seu estat físic era deplorable.

La tarda del 28 de novembre de 1944 a les vuit del vespre, l’alcalde d’Ivars d’Urgell truca al comandant del “Puesto” de la Guàrdia Civil de Barbens, per informar que als afores del poble, s’havia vist un subjecte vestit de militar que evitava circular pels camins. Tot seguit van situar els agents pels afores del poble, i aquella mateixa nit, a les dotze van iniciar el registre d’eres i de cases d’Ivars interrogant als veïns. Finalment un veí va declarar que algú que s’assemblava al sospitós, havia anat a casa de Josep Rubiol Mata, i que després havia anat a la casa d’Andreu Bosch Riu, al carrer de l’Estació.

Diligència de trasllat del detingut Josep Saltó Rubiol de Barbens a Lleida. (Archivo Militar
Tercero de Barcelona).

Personats a la casa n’Andreu Bosch, aquest va reconèixer que s’havia presentat un cosí seu a darrera hora de la tarda i que estava descansant. Un cop despert, el sospitós va declarar que no duia cap documentació i que era en Josep Saltó Rubiol de 35 anys i natural de Tàrrega. Duia un pantaló i un impermeable de colors caqui, sabates de cuiro i un jersei gris.

Fitxa de Josep Rubiol de l’Estat Major de la 4a. Regió Militar. El Guàrdia Civil escriu “calle
Mestreguel”, tal com ho pronuncià en Josep Saltó. (Archivo Militar Tercero de Barcelona).


En la seva declaració a la Comandància de Barbens, en Josep Saltó va dir que s’havia allistat a la guerrilla de la U.N.E. per poder tornar a casa al costat de la dona i de la filla, i que els seus parents d’Ivars i de Tàrrega no sabien res del seu retorn. La seva intenció a la d’arribar a casa seva a Tàrrega, i després entregar-se a la Guàrdia Civil.


L’endemà mateix les 10 del mati del dia 29 de novembre de 1944. el Cap Instructor de la “132a. Comandància de la Guardia Civil” del “Puesto de Barbens” finalitza l’atestat, i ordena la diligència de trasllat del detingut al “Exmo. Señor Gobernador Militar de la Plaza y Provincia de Lérida”.

Seguirem al proper capítol.


Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 14 de maig de 2021.

Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat (2).

En Josep Saltó fou, a partir del 18 de juliol de 1936, un dels membres destacats del Comitè de Milícies Antifeixistes de Tàrrega. Durant els primers mesos de la guerra, participà en molts dels registres domiciliaris i, malgrat l’acció criminal dels incontrolats i dels grups que, des de Tàrrega mateix, o vinguts des de Cervera o des de Sitges, van segrestar i assassinar persones i religiosos a la nostra ciutat, la seva funció fou, junt amb altres valents del Comité, la d’evitar o minimitzar l’actuació d’aquests grups violents.

Quan hi hagué registres en cases on s’amagaven religioses que s’hi havien
refugiat , sempre es van respectar. També vetllà, d’acord amb l’alcalde Devant, per evitar que altres famílies targarines vulnerables, fossin víctimes del daltabaix de principis de la guerra.

Doctor Josep Llobet Manós, director de l'”Schola Cantorum” de la Parròquia de Tàrrega, detingut i assassinat el dia 5 de setmbre de 1936, per membres del Comité de Milícies Antifeixistes de Tàrrega.


El dia 5 de setembre de 1936, es va produir el registre i la detenció a Tàrrega, i l’assassinat al terme de Granyanella, del religiós Dr. Josep Llobet Manós. Algun dels testimonis de diferents atestats i actes dels consells de guerra, situen a Josep Saltó i altres milicians, en el registre del domicili del religiós. Hom va verificar que a la casa hi havia el Dr. Llobet, la seva mare i dos nebots seus, i que, mentres hi fou present en Josep saltó, no succeí res. Mitja hora més tard, cap a les vuit del vespre, un escamot de milicians encapçalats pel “Xato”, van tornar a la casa per detenir-lo. Durant el trasllat a la Caserna de les Milícies, es va provocar un fort escàndol. Aquella nit o matinada, el Dr. Josep Llobet fou introduït violentament en un vehicle i fou assassinat. Cap testimoni posterior del cas, involucrà en Josep Saltó.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és captura-de-pantalla-2021-09-10-a-les-17.00.40.png
Junta directiva del “Català F.C.”, una de les moltes penyes de fútbol de Tàrrega. “Crònica Targarina” 22 de desembre de 1928.


Entrat l’any 1937, el Josep Saltó va marxar de Tàrrega, al ser mobilitzat pel Servei de Senyals i Transmissions de la 34 Divisió del Batalló de Metralladores a Premià de Mar. A la “Crònica targarina” del gener de 1937, trobem que la seva filla, la nena Marta Saltó fa donació d’una nina durant els actes del “Dia de l’infant refugiat” i que na Casilda Rius, la seva esposa, participa en la constitució del “Grup Femení d’Esquerra Republicana”,
col·labora en la recaptació de donatius per al “Socors Roig Internacional”, i impulsa la campanya “Pro-abric del combatent” de recollida de roba per als soldats al front.

Casilda Rius amb la seva filla Marta Saltó. Tàrrega 1942. (Arxiu familiar Marta Serret).


Quan la retirada de l’exèrcit republicà, el Josep creua la frontera el febrer de 1939, i és internat al camp de concentració de Vernet d’Ariège on s’hi està uns mesos. Després és traslladat al camp de Sètfonts a Occitània fins a principis del 1940. Llavors és mobilitzat per treballar a la fabrica de material de guerra a Firminy a la regió d’Alvèrnia-Rhone-Alps i, quan l’inici de la ocupació de França, ingressa en una companyia de treballadors fins l’alliberament de França l’any 1944. Tenim indicis que durant aquests anys d’estada a França, en Josep Saltó contacta d’alguna manera amb la seva família i aquesta amb ell. La fotografia de la Casilda i de la Marta Saltó, i que reproduïm en aquest article, l’hem datat l’any 1942, i sembla feta per ser enviada al Josep a França.

Camp de Vernet Agost de 1939. RAS (Arxiu del CRAI. Biblioteca Pavelló de la República).


A partir d’aquell moment, sembla que el seu principal objectiu és retornar a casa al costat de la seva esposa i la seva filla. Intenta obtenir l’autorització del consolat espanyol de Perpinyà, que li és denegada en vàries ocasions. A l’octubre de 1944, viatja fins a Pau, on entra en contacte amb els membres de la “Agrupación de Guerrilleros Españoles” de la “Unión Nacional”, que estan organitzant una operació militar d’invasió
per diversos punts del Pirineu. L’operació preten enderrocar el règim franquista amb l’atac coordinat de milers de guerrillers, molts d’ells provinents de grups de la resistència francesa, i proclamar a Vielha el govern provisional de la III República, que provoqués una insurrecció popular arreu de l’estat i la intervenció dels americans guanyadors de la guerra europea, per així derrotar definitivament el feixisme a Europa.

L’operació s’inicià la matinada del 19 d’octubre de 1944 amb prop de 10.000 homes armats que entren per varis punts del Pirineu. En poques hores, 4.000 d’ells ocuparen bona part de la Val d’Aran i arribaren a les portes de Vielha.

La resta de grups van entrar per altres valls pirinenques. El 25 d’octubre de 1944, 180 guerrillers de la Brigada 241, van entrar per la Vall d’Ansó, al límit del Pirineu d’Osca amb el de Navarra. Amb ells hi anaven una bona colla de guerrillers catalans, molts d’ells eren combatents de la resistència contra els nazis durant la guerra mundial, i després de la victòria, havien mantingut l’organització i conservat l’armament .

Amb la Brigada 241 hi van un bon nombre de catalans, entre ells el guerriller en Josep Saltó Rubiol.


Ho expliquem al proper escrit.


Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 29 d’abril de 2021.

Josep Saltó Rubiol, un heroi ignorat (1).

Durant el primer any de la guerra, en Josep Saltó, com a membre del Comitè de Tàrrega de les Milícies Antifeixistes, va salvar i protegir la vida a molts targarins de mans dels incontrolats més extremistes. Acabada la Guerra, va marxar cap a l’exili, deixant la família a Tàrrega. Va tornar clandestinament de França, formant part les forces armades dels maquis republicans pel Pirineu d’Osca a la tardor de l’any 1944. Va topar amb la Guàrdia Civil a Tardienta, on va aconseguir escapar, fins arribar després de moltes peripècies, a casa del seu sogre a Ivars d’Urgell on fou detingut. El Consell de Guerra el va condemnar a 30 anys de presó, i complí condemna al penal del Dueso a Santoña, on va estar-hi tancat fins a mitjans dels anys 1950.

En Josep Saltó i na Casilda Rius a la sortida de la parròquia de Tàrrega pel casament de la seva filla Marta, el 26 d’abril de 1958. Poc després de sortir de la presó del Dueso.
(Fotografia cedida per na Marta Serret Cortés). 

En Josep Saltó Rubiol va néixer a Tàrrega el 18 de setembre de 1909, era fill d’en Pau Saltó Folch de Tàrrega i de Carme Rubiol Fusté d’Ivars d’Urgell. L’any 1933 es casa amb Casilda Rius Pons de Penelles i el maig de 1934 neix la seva filla Marta. Vivia al carrer Misericòrdia (Mestre Güell) de Tàrrega. El Josep, era una persona que coneixia a tothom i que era coneguda per tots els targarins, pel seu ofici del cobrador de la llum.

En la vessant social i esportiva, des de l’any 1928 forma part de les juntes directives de la penya futbolística del “Català F.C.”. En política, sempre el trobem vinculat amb els partits i entitats republicanes i catalanistes targarines. És secretari de la Junta Directiva de la “Unió Republicana”, i fa d’interventor d’Esquerra Republicana en diverses conteses electorals. El seu compromís republicà i d’home de confiança d’ERC a Tàrrega fan que, amb altres membres d’Esquerra, sigui nomenat sub-caporal del sometent de Tàrrega el juny de l’any 1934, substituint a persones de tarannà més conservador.

Notícia de la “Crònica targarina” del 3 de febrer de 1934. En Josep Salto Rubiol es nomenat secretari de la Junta Directiva d’Unió Republicana” de Tàrrega.

Quan el 18 de juliol de 1936, els militars espanyols es rebel·len contra la República, es constitueixen a cada població, els Comitès locals de les Milícies Antifeixistes. En Josep Saltó passa a ser la persona d’Esquerra Republicana  dins del Comitè i la seva funció, en coordinació amb l’alcalde Josep Devant i altres regidors, és la de controlar i impedir les ànsies de violència i de revenja dels membres més extremistes del Comité.

Targarins de diverses ideologies i classes socials, van reconèixer públicament, la heroica tasca realitzada per en Josep Saltó al Comité, per evitar el segrest o l’assassinat de molts dels seus conciutadans. Per aquest motiu, en Josep estava sempre present en tots els registres que habitualment es realitzaven, i controlava els efectius de vigilància a les entrades i sortides de Tàrrega, per informar de l’arribada dels grups d’”incontrolats” que venien a impartir “justícia”.

En Jaume Garriga, testimoni del temps de la guerra contava aquesta anècdota en una entrevista feta als anys 1990: “Van passar (els del Comitè), a recollir totes les ràdios per casa, i va venir el Saltó per confiscar la radio, però al Saltó, el meu pare, temps abans a la feina, es va posar en una tina de lleixiu i mon pare el va treure d’allí i el va fer netejar i canviar per a que no se li cremes la pell,  i com que el va cuidar, quan va venir a casa a treure la radio al final va dir: “Aquest home té dret a tenir la radio que vulgui” i no ens la va confiscar”.

Com tantes i tantes històries, la d’en Josep Saltó Rubiol havia quedat injustament en l’oblit. En la recerca de la seva vida, hem pogut descobrir que fou un heroi, fins ara ignorat, i que se la jugà de valent, per salvar la vida de desenes dels seus conciutadans. Per aquest motiu també, el feixisme el tingué tancat vora 15 anys a la presó.

Ho expliquem als següents capítols.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 d’abril de 2021