L’home que estimava

Ens ha deixat l’home que estimava. Des de l’ecosistema del riu Ondara fins a l’arbre de davant de casa seva. Quan el cabal del riu patia o les fulles del seu til.ler feien mal aspecte, no parava fins que tornaven a la normalitat.

Aquest era l’Antoni Canals que ens ha deixat. Els companys de trajecte i de projecte, ens hem quedat orfes, en la sempre inacabada tasca de treballar per una ciutat i un país millor, més just, més net, més cívic. més respectuós, més democràtic, més lliure , més viu, més tolerant, més acollidor, més ecològic, més sensible, més feliç….

En Ton era una persona ordenada, formal i seriosa. Una persona d’ideals i de principis: socialista, treballador, lluitador, compromès, actiu i solidari. De veritats a voltes alliberadores i sovint punyents. 

A ell li correspon l’honor i la valentia d’haver estat la llavor de l’antifranquisme i de les esquerres a Tàrrega. Ell fou un dels primers del cercle de la Convergència Socialista de Tàrrega l’any 1973. Fidel company de viatge, home de valors ètics i morals incorruptibles, sincer i directe, amant de la veritat crítica que sempre manifestava en els seus escrits públics i en les seves converses privades.

Fa poc ens contava com l’any 1968 en ple franquisme, juntament amb en Joan Ros, i els recentment traspassats n’Ignasi Camps i en Ramon Anglí, van organitzar a Tàrrega el centenari del naixement de Pompeu Fabra. Un centenari en part fallit perquè el permís governamental de la conferència del gramàtic Josep Miracle se’ls hi va entregar tard.

Cada mes, el Ton assistia a la reunió del Grup d’Ecologia i de Medi Ambient de Tàrrega al Centre d’Entitats. Ara fa un mes, ens va dur una carpeta amb la informació de les fonts de l’Ondara i de l’anàlisi del seu cabal, feta en diversos tram del riu el mes de juliol del 1970. Sabia que pocs dies abans el GEMA i el “Projecte Rius” havíem fet de nou la mateixa feina que s’havia fet 49 anys enrere.

En Ton estimava els seus com ningú. Estimava el país, la gent, la natura, el paisatge, la identitat; sentia passió per la justícia, per la gent treballadora, per les persones desvalgudes, per la integració i els drets dels migrants, per la memòria històrica, pels arbres dels camins, pels ocells. per les orenetes, sempre al costat dels dèbils i dels desafavorits.

El Ton Canals afable i conversador, idealista, socialista i solidari ens ha deixat. Tots aquells que d’una o d’altra manera hem quedat impregnats pel seu ideal, li donem les gràcies, amb el ferm compromís de continuar amb la seva tasca i com ell, mai no defallir.

Jaume Ramon Solé.

Advertisements

Els bombardejos de la Legió Còndor a Tàrrega. La ocupació i la retirada de gener del 1939. ( i 9)

El dia 14 de gener les tropes en retirada passen per Tàrrega durant tot el dia i fins ben entrada la nit. Es retiren en direcció cap a Guissona i cap a Cervera. També hi ha un gran moviment d’avions de reconeixement enemics i se senten algunes detonacions bastant fortes.

Des de primera hora del matí es bombardeja Tàrrega amb bombes de gran calibre que fan molt mal. Durant el matí, els artificiers de l’exèrcit republicà preparen les càrregues per dinamitar el pont de la carretera a Vilagrassa, el Raval del Carme i la carretera d’Agramunt que volen a mig matí, alhora s’incendien les cases de cal Pijuan al carrer del Carme, de cal Secanell a l’Av. Catalunya i de cal Perenya a la Plaça Major. Les famílies de molts ciutadans compromesos ja havien fugit uns dies abans en direcció cap a la frontera.

El Raval del Carme el dia 15 de gener de 1939, després de la voladura i retirada de l’exèrcit republicà. Alguns edificis també es trobaven fortament afectats pels bombardejos de l’aviació alemanya.

A dos quarts de dues, uns tocs de campanes avisen de l’arribada de l’exèrcit facciós i tota la població surt al carrer per rebre’ls. El capità falangista José Boixareu Rivera, al capdavant de les forces regulars d’avantguarda indígenes del “4º Tabor de Tiradores de Ifni”, és el primer en entrar a Tàrrega acompanyat de les tropes indígenes africanes vestides amb indumentària de guerra nord africana com la “kandora”, el turbant, la “xilaba”, el “tarbux” i el “salacot”.

“Cuartel general del Generalísimo. Parte oficial de guerra.

En el dia de hoy ha sido coronado el esfuerzo de nuestras armas con la liberación (….) del importante nudo de comunicaciones de Tàrrega. Las poblaciones han recibido a las fuerzas liberadoras con el más grande de los entusiasmos. El número de presos es elevadísimo, sin que haya sido posible su recuento por su cuantioso número… Salamanca 15 de enero de 1939. III Año Triunfal”.

El Raval del Carme de Tàrrega el 15 de gener de 1939, vist des del balcó de la boteria de Cal Farran.
El mateix Raval del Carme, l’any 1932. Visita a Tàrrega del President Macià.

Des de la retirada el fins llavors regidor de l’Ajuntament de Tàrrega en Norbert Orobitg escriu: 

“Estem retirant-nos cap a la frontera. Ells ja estan a punt d’entrar a Tàrrega. No podem fer-hi res. La cinquena columna rep eufòrica als “alliberadors” i la nostra gent fuig espantada, mirant de salvar la pell. La “Batalla de l’Ebre” ha estat el darrer capítol de la nostra lluita. Quan penso en el que ens ha passat, se’m fa un nus al cervell que no em deixa pensar serenament. Estic desesperat… desesperat… Ara sí que plora i saglota, perdut en el marasme de la seva desesperació impotent, impotent… (De la novel.la inèdita d’en Norbert Orobitg. El Brillante.Pag. 49”. (1)

Mentrestant més al nord, aquell 15 de gener, entre Artesa i Ponts, els nacionals pateixen moltes baixes i no poden avançar. Una resistència numantina a la Serra de Comiols, i a Oliola, manté entretingut i a ratlla el gruix de l’exèrcit franquista durant 14 dies. A Montmagastre 200 soldats republicans són morts i 400 més són fets presoners. En molts indrets els soldats republicans que s’havien rendit son afusellats. Trenta d’ells són assassinats a Vilanova de Meià. 

Vilagrassa el 14 de gener del 1939. “Une vue de Villagrassa après la prise de la Ville par les troupes franquistes” Par Belin. France Presse.

Entre Guissona i Torà, a Vicfred, el capità feixista que havia ocupat Tàrrega, mor en combat el dia 20 de gener quan una Brigada Mixta reforçada amb una Agrupació de Guàrdies d’Assalt defensa des de Palou les seves posicions. A prop Guissona, la 60ena. Divisió del XVIIIè. Cos d’Exèrcit, també participa en la contenció de l’avanç amb els coronels Gregorio Jover i Francisco Galán. Les tropes republicanes aguanten fins a quatre atacs de les tropes africanes fins que es retiren.

La prioritat de l’exèrcit republicà era la de protegir la retirada de milers de ciutadans, soldats, dones, homes i infants que marxaven cap a l’exili. Calia resistir i retardar com sigui l’avanç de les tropes feixistes. El 26 de gener les tropes franquistes que avançaven per la costa entren a Barcelona. A la Segarra i al prepirineu encara s’hi combat ferotgement.


Carta d’un comercial de Barcelona a l’alcalde de Tàrrega del 17 de febrer del 1939 on pregunta per l’estat de la ciutat: “diciéndome que esta simpática población de Tàrrega, casi no existe”.
Carta d’un comercial de Barcelona a l’alcalde de Tàrrega del 17 de febrer del 1939, on pregunta per l’estat de la ciutat. “Y las contadísimas casas que quedan en pie, están poco menos que deshabitadas”.

I fins aquí el darrer capítol d’aquesta sèrie. Seguirem parlant de la guerra i de la posguerra en propers escrits que ara es troben en procés de documentació.

Jaume Ramon Solé. Article publicat a la Nova Tàrrega del dia 22 de març de 2019.

(1).- “TÀRREGA 1939-61. APROXIMACIÓ A LA REPRESSIÓ, L’EXILI I LA VIDA QUOTIDIANA” Per Núria Bonet Baqué, Amanda Cardona Alcaide i Gerard Corbella López. www.tarrega1939.cat. Museu Comarcal. Ajuntament de Tàrrega. Tàrrega març de 2008.

Els bombardejos de la Legió Còndor a Tàrrega. Els primers dies del gener del 1939. (8)

El darrer ple municipal de la República fou el dia 28 de desembre de 1938, amb un únic punt a l’ordre del dia: donar plenes atribucions a la Presidència Municipal, per la situació excepcional i d’extrema gravetat que es viu arreu, amb bombardejos, incivisme i saquejos a la ciutat, i moviments de tropes i combats a tots els fronts de guerra.

En aquest ple, presidit per l’alcalde, hi assisteixen segons l’acta 14 regidors. L’acta, feta posteriorment,  ja només la signen l’alcalde Joan Sasplugas, i els regidors Francesc Biscarri, Magi Puigfarregut, Feliu Fauste, Ramon Amorós i el Secretari Jaume Foraster. Probablement, com a màxima autoritat , i per donar testimoni de la seva militància comunista, en Joan Sasplugas signa aquesta darrera acta en tinta vermella. (cosa que no havia fet mai des que va assumir la presidència del consistori a l’Abril del 1938).


Rúbrica de la darrera acta municipal de la Tàrrega Republicana. L’alcalde en Joan Sasplugas i Arqués, com a màxima autoritat targarina, dóna testimoni de la seva militància comunista i republicana, signant  l’acta en tinta vermella. 

L’alcalde assumeix l’atorgació de plens poders, “remarcant que el personal femení del Municipi s’ha portat complidor en el seu lloc, no aixís el masculí, que amb poques excepcions no han procedit en vista de les circumstàncies, que cal aplicar rigidesa amb sancions als funcionaris amb aquesta manera de procedir”. “El Conseller Biscarri proposa es dongui una distinció al personal femení empleat al municipi, que podria ésser de significació d’agraïment per a que serveixi d’estimul”.

El dia 4 de gener entre 9 i 10 de matí una pluja de més de cent bombes caigué de nou sobre la ciutat, gairebé totes a l’entorn de la població.

Fins el dia 5 de gener, que és quan cau les Borges Blanques al sud i Artesa de Segre al nord, hom encara tenia esperança en mantenir la resistència del front. A partir de llavors, ja no té sentit mantenir el cos d’exèrcit atrinxerat al cap de pont de Balaguer, pel perill de poder acabar encerclats. El dia 7 de gener les tropes republicanes abandonen les trinxeres, i les tropes franquistes del general Moscardó se n’adonen i aquell mateix dia cauen les places de Bellcaire, Bellmunt i les Ventoses.

 El mateix dia 7 la Legió Còndor bombardeja el centre històric de Tàrrega, la Plaça Major i el carrer Major, afectant les cases de cal Martí, cal Bergadà, cal Robinat i cal Perelló. No hi ha informació de les víctimes que aquests bombardejos causaren.

L’avanç franquista sembla imparable. El dia 8 de gener cauen Linyola, Les Penelles, Bellvís, La Fuliola, Castellserà i Ivars. El dia 9 Tornabous, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, Mollerussa i Miralcamp. Però el 9 de gener, trobem encara algunes unitats que aguanten epicament a la peixera de Collfret i a Montclar. Agramunt és bombardejat intensament el dia 10 de gener i cau la nit de l’11 al 12.

En un intent desesperat de contenció de l’atac, els republicans concentren les unitats i s’esforcen en fortificar tota la línia del Canal d’Urgell que aguanta fins el dia 14. El dia 15 de gener es retiren i cauen Anglesola, Vilagrassa, Preixana, Claravalls i Tàrrega.

L’entrada a Vilagrassa venint de Tàrrega el 14 de gerner de 1939.

Al front i també a la rereguarda el drama humà i social és d’una magnitud mai imaginada. Tàrrega va perdre la seva fisonomia física, però també perdrà bona part del seu bagatge intelectual, social i cívic. En parlem al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Els bombardejos de la Legió Còndor a Tàrrega. Cap d’any tràgic. (7)

El dia 31 de desembre de 1938, feia més d’una setmana de l’inici de la campanya d’ocupació de Catalunya per part de l’exèrcit franquista. Una ofensiva que s’havia dissenyat per a ser ràpida, i provocar el caos i la desbandada immediata de l’exèrcit republicà arreu del front.

Amb l’ofensiva. arribaren puntuals els bombardejos sobre les poblacions properes al front, entre elles Tàrrega. La ciutat i els seus habitants van patir-ne intensament les conseqüències.  L’alcalde Joan Sasplugas Arquès, s’adreçava als targarins el vespre del 21 de desembre, amb aquestes paraules:


Croquis de situació de l’Aeròdrom de Tàrrega. Arxiu del Servicio de Información del Nordeste de España. (SIFNE).

“Avui ha tingut lloc sobre aquesta ciutat, altra criminal agressió de l’aviació feixista, que amb més intensitat ha bombardejat, causant víctimes i destrosses. Expressem la nostra condolença per aquests bàrbars atacs contra la pacífica població, immolant vides inocents i produint estralls. L’Ajuntament condemna l’agressió i es manté amb la serenitat i fermesa, en l’esperit de lluita contra els invasors, aguantant amb valentia al seu lloc, amb la fe en la victòria i servant la unitat amb l’heroic Exèrcit Popular”.

Malgrat la ofensiva aèria i d’artilleria, i malgrat els milers de víctimes, les defenses del front del Segre van aguantar la primera escomesa. La premsa internacional parla a finals d’any del fracàs de l’atac feixista i de la heroica resistencia de Catalunya. Hitler i Mussolini demanen explicacions a Franco, i aquest apreta als seus comandaments i aliats militars, per intensificar l’atac i trencar el front, costi el que costi.

A primera hora del dissabte dia 31 de desembre, una gran ofensiva aèria, formada per vint-i-quatre avions de bombardeig alemanys, nous de trinca, Heinkel He-111 i dos avions de bombardeig  “Dornier Flugzeugwerke” Do-17, de la Legió Còndor de la Luftwaffe Nazi, ataquen varis objectius militars, logístics i de subministres a la carretera entre Agramunt i Tàrrega. Un dels seus objectius és l’Aeròdrom de Tàrrega, un camp d’aviació poc operatiu, destinat a socors i emergències, situat a prop del Mas de Colom, al terme municipal d’Altet.

Joan Sasplugas camí de l’exili al Camp de concentració del Barcarès a l’estat francès.És el primer per l’esquerra. 1939.
Font: Col.lecció familiar de Jordi i Magda Sasplugas

Abans de tornar cap a la seva base a la Sénia, la formació aèria es dirigeix cap a Tàrrega i s’acarnissa amb el casc antic de la ciutat, bombardejant les cases de la plaça de Sant Antoni, Carrer de la Font, de les Sitges, d’Agoders i la fàbrica de filferro situada a l’actual carrer de Joan Maragall.. Al carrer de la Font s’ensorra la casa de Cal Sanou, al celler de la qual s’hi havien refugiat vàries persones que van quedar atrapades i malferides. Bona part del casc antic va quedar completament desfigurat.

Les divuit víctimes mortals registrades d’aquell tràgic cap d’any van ser:

  • Adelaida Sunyer Pera de 45 anys.
  • Dolors Morros Sunyer de 17 anys.
  • Teresa Mas Bosch de 68 anys.
  • Manuel Amargós Cercós de 14 anys.
  • Josep Dalmau Borràs de 60 anys.
  • Dolors Bautista Escudé de 57 anys.
  • Francesc Bautista Hernández de 13 anys.
  • Magdalena Castelló Pèrez de 45 anys.
  • Mª Àngels Solé Porta de 94 anys.
  • Teresa Pagès Culleré de 62 anys.
  • Rosa Cunillera Pagès de 22 anys.
  • Maria Domingo Amenós de 64 anys.
  • Alfons Domingo Mitjans de 6 dies.
  • Margarida Tasies Vila de 65 anys.
  • Isabel Tudela Gatius de 50 anys.
  • Milagros Curia Tudela de 13 anys.
  • Refugiat de Barcelona de 18 anys.
  • Soldat no identificat.

Unes setmanes abans, la desgràcia ja s’havia abatut sobre el barri de l’Hospital. Una bomba de mà abandonada en un refugi va esclatar, i va ferir a les nenes Ramona Camps Massons, Ramona Castellana Prats, Lídia i Carme Solé Bellet, i Ramona Ribelles Capdevila aquesta darrera, fou ferida de gravetat a qui s’hagué d’amputar la mà dreta i l’ull esquerre.

Al proper escrit encararem els darrers 15 dies de la guerra a Tàrrega. Parlarem del protagonisme de les dones targarines que, lluny de fugir de la ciutat, es van mantenir al seu lloc durant els pitjors dies de la guerra.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 22 de febrer de 2019.

Els bombardejos de la legió Còndor a Tàrrega. El tràgic desembre de 1938. (6).

Els dies 21 i 22 de desembre de 1938, Tàrrega torna a ser intensament bombardejada per l’aviació de la Legió Còndor alemanya, al servei del general rebel facciós Francisco Franco. Els atacs provoquen 10 víctimes mortals i destrueixen un gran nombre de cases del carrers  Sant Roc, Urgell, Major, la Font, Segle XX, Carme i la Plaça Albers. En aquest atac una de les bombes entra pel cimbori i cau dins l’església parroquial però sortosament no esclata.

En el document adjunt, data el 21 de desembre de 1938, que duu el segell de la Conselleria de Sanitat i d’Assistència Social de l’Ajuntament de Tàrrega, i recuperat fa poc, hi podem llegir les identitats de famílies, nens, dones i homes, mortes i ferides pels indiscriminats bombardejos aeris sobre la població civil.

Document del dia 21 de desembre de 1938, amb la relació de víctimes del bombardeig d’aquell dia. Porta el segell de la Conselleria de Sanitat i d’Assistència Social de l’Ajuntament de Tàrrega.

L’endemà, el dia 23 de desembre l’Exèrcit del Nord, o  “Ejército de Ocupación de Cataluña”, dotat amb 22 divisions d’infanteria (325.000 homes), ben equipades i armades, i el Corpo Truppe Volontarie italiana, amb 1.200 peces d’artilleria, 300 tancs i vora 400 avions de la Legió Còndor i l’Aviazione Legionara, inicien la ofensiva d’ocupació de Catalunya.

Enfront seu, els Grups d’Exèrcit de la Regió Oriental, dotats amb 20 divisions d’infanteria (220.000 homes), delmats i inexperts, 300 peces d’artilleria, 40 tancs i 150 avions russos, son a punt per la defensa de les línies del front.

A excepció del cap de pont de Seròs, els atacs feixistes son aturats amb fermesa en tot el front i aguanten sòlidament fins el dia 5 de gener en que finalment cau Les Borges Blanques i Artesa de Segre. Durant els primers dies de l’atac, l’exèrcit republicà pateix més de 50.000 baixes entre morts i ferits, la qual cosa fa inviable el manteniment de les línies de defensa de la L-1 i s’ordena una retirada estratègica fins la línia L-2.

Primera pàgina de l’acta del Ple de l’Ajuntament del dia del bombardeig del 21 de desembre de 1938. En aquest plenari s’aporva donar el nom d’una plça o carrer de Tàrrega a les Brigades Internacionals.

Mentrestant els moviments de tropa, vehicles i blindats per Tàrrega són constants. El dia 26 de desembre la ciutat pateix nous bombardejos al llarg de l’Avinguda Catalunya i al carrer Urgell. La població civil targarina abandona la ciutat que s’ha convertit en un objectiu prioritari dels Junkers alemanys. Els dies 27, 28 i 29 se senten des de Tàrrega la virulència dels combats,  les constants explosions de l’artilleria i de les batalles aèries a tot el front del Segre.

Els consellers Biscarri i Orobitg parlen del “criminal bombardeig feixista” sofert per la ciutat aquell mateix dia, el 21 de desembre de 1938.

El 31 de Desembre fou però el día fatídic. El testimoni del senyor Josep Flaquer ens ho explica així en el seu dietari:

“Trist final d’any. A primera hora del matí, una escuadrilla d’avions bombardeja amb molta intensitat destruint la Plaça Sant Antoni i vàries cases del carrer la Font ahon s’hi havien refugiat vàries persones que quedaren enfonsades en casa Sanou, i entre elles la de Cal Calaixeres y familia, en la de les Sitjas, Flaires caiguda. A las 11 repetiren l’agressió causant moltes destrosses al carrer Agoders, casa Sanou, Fàbrica de Filferro, i vàries altres causant 14 o 15 víctimes”.

Les víctimes mortals dels bombardejos d’aquell final d’any va ser de 18, des d’un nen de sis dies, fins una àvia de 68 anys.

Ho detallem al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 8 de febrer del 2019.

Els bombardejos de la legió Còndor a Tàrrega. El 30 de novembre de 1938. (5).

El 16 de novembre de 1938, el darrer combatent republicà creuava l’Ebre després de la ofensiva republicana que havia començat el dia 25 de juliol. Pocs dies abans, s’havia iniciat una curta contraofensiva republicana de distracció al cap de pont de Seròs per facilitar la completa retirada de l’Ebre.

Després d’uns mesos de relativa tranquilitat, l’amenaça aèria caugué de nou sobre Tàrrega. El darrer dimecres de novembre del 1938, a dos quarts d’una del migdia, l’aviació alemanya va aparèixer sobre la ciutat, amb tota la seva potència destructiva.

Retall del Diari “La Humanitat” del dia 1 de desembre de 1938.

Les víctimes mortals bombardeig de la Legió Còndor a Tàrrega, del  30 de Novembre van ser les que reproduïm a continuació i que es guarden en una relació escrita a mà i a màquina del Registre Civil:

1.  Constantino Planas. (Cementiri). Prèviament, sota del nom, s’hi havia escrit: “Cuerpo terriblemente mutilado”

2. Francisco Monclús Riazuelo. 35 anys. Veí i natural de Boltanya.

3. José Coll Sanz, de 31 anys, de Ontinyent, Valencia.

4. Ysidro Bergadà. Avda. Catalunya 102.

5. Francisco Manresa Subirana. (Mas de Colom).

6. Juan Belart Español, uns 16 anys. (familia)

7. Ramon Cortada Farreny. 16 anys. Fill de Josep i Antonia. Fuster. Carrer Angel Guimerá 69.

8. Conxita Gené Forns de 5 anys.

9. Pascual Sancho Tejada. Carrer Sant Eloi 10. Funcionari municipal.

10. José Coel, solter fill de Carmelo i de Salvadora soldat de la 2ª Companyia de Panificació del 18é. Cos d’Exèrcit.

Bombardeig sobre Tàrrega del 30 de novembre a dos quarts d’una del migdia.

En Josep Flaquer i Capdevila escriu al seu dietari d’aquell dia: “Bombardejat amb gran intensitat, causaren 11 morts i 21 ferits, i alguns edificis destruïts: Casa Argelich, Molí del Cantirer, Maquinària Santa Clara, i altres deteriorats. Los 5 dies seguits al 30, gran alarma per vistes d’avions per los vigíes, seguint-se dies de calma hasta lo dia 10 de desembre que esclatà una bomba caiguda temps antes”.

La premsa del dia 1 de desembre i concretament el diari “La Humanitat”, donava la notícia amb els següents termes: “Deu Junker han llançat sobre Tàrrega un centenar de bombes de gran pes. Han destruït molts edificis i han causat vuit morts i nou ferits de la població civil”. Probablement les víctimes van ser més nombroses, ja que els comunicats de l’exèrcit no inclouen les víctimes militars dels bombardejos. També l’Òrgan de la CNT, titula la notícia de la seva edició barcelonina del dia 1 de desembre amb, “Los crímenes de ayer”. En aquest diari s’esmenta que el dia 30 de novembre s’havia bombardejat Vilagrassa.

D’entre les víctimes civils, hi trobem targarins de totes les edats i també alguns dels nombrosos refugiats que Tàrrega va acollir durant la guerra.

El dia 5 de desembre “l’Associació d’Empleats Municipals” acorda trametre al President de la Corporació Municipal, el seu agraïment per “les atencions que ha tingut vers el company de Junta, digne funcionari d’aquest Ajuntament, Pasqual Sancho Tejero, que en pau reposi, mort a conseqüència del bombardeig que sofrí la nostra ciutat el dia 30 del passat Novembre”.

A la “Nova Tàrrega” núm. 3.744, del proppassat 30 de novembre, en un magnífic reportatge, profusament documentat d’en Josep Castellà, es parlava de la persona d’en Pasqual Sancho Tejero i de com va ser ferit de mort per la metralla durant el bombardeig. També esmenta, les reiterades negatives dels posteriors ajuntaments franquistes de mantenir la pensió que l’ajuntament republicà havia concedit a la seva vídua.

Escrit de l’Associació d’Empleats Municipals del dia 5 de desembre de 1938

El bombardeig del 30 de novembre provocà un nou èxode de ciutadans cap als afores de Tàrrega. Moltes famílies targarines es traslladen als masos i a les cabanes dels termes més propers, els uns per motius de seguretat, i el altres pel perill d’enrunament de les moltes cases afectades per l’impacte de les bombes.

Aquell primer de desembre, semblava que l’ofensiva final feixista sería imminent, però la climatología del país amb la boira com a protagonista, van fer endarrerir els plans d’un atac definitiu. Un atac que va trobar inicialment una forta resistència arreu del front. El General Franco no es podia permetre un fracàs en l’ofensiva de Catalunya i va posar en moviment tots els efectius aeris i terrestres de que disposava.

Els efectes de la ofensiva duta a terme a partir del 23 de desembre, sobre les poblacions més properes de la rereguarda republicana, va ser terrible en vides humanes i en danys materials. Ho expliquem al proper capítol.

Publicat a la Nova Tàrrega del 25 de gener de 2019.

Jaume Ramon Solé.

Els bombardejos de la Legió Còndor a Tàrrega: Entre la batalla del Segre i de la Batalla de l’Ebre. 1938. (4)

Després de prop de dos anys de guerra convulsos, a l’abril del 1938 són cridades a files, les lleves republicanes de 17 i de 18 anys, del que s’anomenarà la “Lleva del biberó”. Aquests joves son destinats tot seguit al front del Segre, sense cap mena d’instrucció ni de preparació prèvia, per esdevenir literalment carn de canó a mans de l’exèrcit.

Tot l’entorn de Tàrrega i comarca, es troba ocupada pels militars que tenen el front molt a prop. Sovintegen els bombardejos sobre la població civil i prop de les línies de combat, l’intercanvi constant d’artilleria és constant, així com els combats aeris entre els Junkers alemanys i els Polikarpov russos . Enmig d’aquell ambient convuls, un fet més simbòlic que material, caigué com un gerro d’aigua freda sobre la societat targarina.

El llibre d’actes de l’Ajuntament de Tàrrega de l’11 de maig de 1938 reflecteix l’impacte que aquell fet va causar sobre la ciutadania:

Senyera restaurada de l’Orfeó “Nova Tàrrega”

“El passat diumenge fou cremada una bandera que simbolitza tota una tradició artística i patriotica de la nostra població, la bandera de l’Orfeó “Nova Tàrrega”. I un ciutadà antifeixista fou maltractat i detingut pels mateixos individus que executaren aquella intolerable vexació que puneixen amb exemplaritat les Lleis de la nostra República, i quals autors dels fets són soldats afectes a la Comandancia Militar d’aquesta Plaça i demanant s’interessi del cap militar de la plaça, l’esclariment i càstig a que hi hagi lloc”.

En el Ple del 18 de maig de 1938, es transcriu a l’acta el següent despatx oficial : “Comunicat del Comandant Militar d’aquesta plaça, acusant rebut de l’escrit d’aquesta Alcaldia del 13 de corrent, en el que se li dóna compte dels fets ocorreguts en el local de l’”Orfeó Nova Tàrrega” dels quals en donà compte a la Superioritat, a més d’haver-ho fet també al Tribunal de Justícia del XVIII Cos d’Exèrcit”.

El ciutadà maltractat i detingut que va treure amb les seves mans del foc la Senyera de l’Orfeó i va patir les agressions fou l’orfeonista targarí Sr. Antoni Pascual Bros. Acabada la guerra, la Senyera de l’Orfeó va haver de ser restaurada a causa de les cremades que va patir.

Fruit d’aquest incident, l’endemà dels fets, s’autoritzà als membres de l’orfeó a retirar del seu local els seus efectes. També és simptomàtic, que uns mesos després, el Partit  Socialista Unificat de Catalunya a Tàrrega, anomeni el Casal de les Joventuts Socialistes Internacionals, amb el nom de “Mestre Güell”. Un fet impensable mesos enrere.

Document d’autorització a l’Orfeó Nova Tàrrega signat per l’alcalde accidental Joan Marsellés Salazar d’ERC. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Malgrat que la vida política i social targarina es troba completament alterada pels fets bèl.lics, una curiosa iniciativa dels grups polítics governen a l’Ajunatment és aprovada pel Ple del dia 18 de maig. La proposta significa un dels canvis més profunds del nomenclàtor municipal dels carrers de Tàrrega: A l’esquerra el nom del carrer antic, i a continuació el nou nom del carrer o plaça ja canviat:

Plaça de Sant Antoni —————- Plaça de la Llibertat

Carrer Sant Agustí ——————- Carrer del Dondara

Raval de Sant Agustí —————- Raval del Dondara

Carrer Claret ————————— Carrer 16 de Febrer

Carrer Santa Anna ——————- Carrer Mestre Amigó

Carrer Santa Maria ——————  Carrer Ferrer i Guàrdia

Carrer Sant Josep ——————-  Carrer de les Flors

Carrer Sant Joan ——————–   Carrer Garcia Lorca

Carrer Raimon ———————–   Carrer Ramon Llull

Carrer Alonso Martínez ————- Carrer 1er. de Maig.

Carrer Càrcer ————————-  Carrer Moniqueta

Carrer Sant Roc ———————   Carrer Democràcia

Carrer Governador Padules ——   Carrer Generalitat

Carrer Sant Eloi ———————   Carrer Proletariat

Carrer Verge de l’Alba ————-   Carrer de l’Agricultura

Carrer Capellans ——————–   Carrer de la Renaixença

L’ofensiva republicana del 25 de juliol que va donar pas a la batalla de l’Ebre, va durar tres mesos. Després d’un immens esforç humà, de molta sang jove vessada, de sacrificis inútils, l’exèrcit republicà es retirà i creuà de nou l’Ebre el 16 de novembre, i aquest cop derrotat, delmat i plenament desmoralitzat.

Munició d’artilleria emprada als front del Segre i de l’Ebre. (Museu Miquel Aresté de Tàrrega).

Les tropes del general Franco i el seus aliats alemanys i italians, van preparar tot seguit l’ofensiva de Catalunya. L’intens bombardeig de la Legió Còndor del 30 de novembre sobre Tàrrega i les poblacions veïnes és un fet més dels preparatius de l’ofensiva de Catalunya que s’iniciarà el 23 de desembre a tot el front del Segre i de l’Ebre.

Per molt heroica que fos la defensa del front del Segre, Catalunya havia perdut els seus recursos i els seus homes a l’Ebre.

En parlem en el proper escrit.

Jaume Ramon Solé.