Poemes de Nadal.

Vinc d’una gent que al llarg del temps han fet de tot: viatjants, teulers, botiguers, pagesos, llauradors, jornalers, comptables, pastissers, traginers i fins i tot n’hi ha hagut algún que va ser paraigüer.

Sempre m’ha agradat treballar i traginar amb les paraules, embolicar-les amb el paper d’embalar de la poesia per expressar tot allò que la emoció et proveeix.

Des de fa molt que cada any he escrit un poema per Nadal. És un present que faig als meus familiars i  amics. Ells l’esperen i així jo l’escric. Avui els comparteixo amb tots vosaltres com un senzill present del fruit de divuit anys de Nadal.

 Vull expressar el meu agraïment a la Magda per la seva constant companyia, i per haver guardat sempre la joia d’un Nadal fet de tradició i d’amor. També un record a tots mestres que he tingut i en especial als qui em van animar a escriure i a estimar la paraula escrita:

A la meva tieta i mestra Maria Canyelles i al mestre Joan Tous.

Per fer aquest llibre, he agafat unes fotografies que m’agraden i  els poemes escrits per aquestes dates de Nadal durant els darrers 18 anys.

 Espero que us agradi.

Jaume Ramon Solé.

Nadal del 2017.

 

 

Advertisements

Tàrrega l’espai físic. Reconeixement militar del Ferrocarril. 1870. (5)

 

Tarrega1870.jpg

El plànol que reproduïm aquesta setmana porta com a títol “Reconocimiento Militar del Ferro-carril de Zaragoza a Barcelona verificado por el capitán del Cuerpo de E.M. del Ejto. Dn. Carlos Espinosa de los Monteros y Sagaseta y el Capitán Grad.º Teniente del mismo Cuerpo Dn. Juan Perez del Pulgar y O’Lawlor. AÑO DE 1870.”.

 Consulta del plànol en línia.

El document té el seu interès, perquè al 1870 ja feia més de deu anys de la construcció del ferrocarril, però encara en faltaven quatre per la rubinada de Santa Tecla del 1874. En aquells moments, Tàrrega era una Vila que hauria d’esperar fins l’any 1884 per ser designada oficialment com a ciutat.

El plànol dibuixa la carretera real ben definida en el traçat de finals del segle XVIII. Hom veu clarament com discorria per l’actual Avinguda de Catalunya, a les afores de la vila i que el raval del Carme s’havia consolidat a banda i banda d’aquesta via des del Pati en amunt. L’espai entre la vila i l’estació de tren, era un extens descampat sense pràcticament cap edificació, la qual cosa ens confirma que la Tàrrega del 1870, encara es trobava resclosa dins el perímetre de les seves muralles medievals.

Els camins de Granyena, de Verdú i de Preixana estan ben definits, (excepte l’errada dels 12 km. de distància a Verdú), així com la carretera en direcció a Agramunt, que al plànol de l’any 1820 encara no existia. La carretera cap a Montblanc, que data de l’any 1854, pateix una distorsió en el plànol del seu traçat inicial, que després es corregeix.

Altres elements curiosos d’aquest plànol son, que confirma l’extensió i grandària del convent de Sant Agustí, no dibuixa el cementiri que data del 1841, i tampoc dibuixa (probablement es va construir posteriorment) , l’estació de tren d’Anglesola.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 24 de Març del 2017-

Tàrrega i l’espai físic. El projecte de traçat de la nova carretera. Finals del segle XVIII. (4)

Amb l’arribada al poder del rei Carles III el 1759, es va endegar la construcció d’una nova xarxa de carreteres a tot l’estat, per substituir els antics camins rals. El motiu principal d’aquesta infraestructura, fou el de construir una xarxa radial ambMadrid al centre, i permetre el ràpid desplaçament de l’exèrcit a qualsevol punt de l’Estat.

Carretera.jpg

El plànol de traçat que avui reproduïm es descriu com a “Mapa en el que se manifiesta la dirección que deve tener la Caretera nueva desde Barcelona hasta el confin del Reyno de Aragon.”

Accès al mapa sencer. Ministeri de Defensa.

El títol del document ens indica que som en un període històric anterior a la divisió provincial i a les Corts de Cadis, donat que encara perviu la identitat administrativa del Regne d’Aragó.

Si anem al detall del tram del projecte de carretera entre Cervera i Tàrrega, veiem la existència en aquest curt trajecte dels termes municipals de la Curullada, Granyanella, La Torre, Fonolleres, la Mora, La Corbella i El Talladell.

Screenshot 2017-02-28 16.34.22.jpg

La nova carretera abandona, a partir de Tàrrega en direcció Cervera, el camí ral per la vora de l’Ondara i enfila amb un nou traçat que va donar peu al naixement del barri del Raval del Carme.

També s’observa perfectament com, quan la carretera arriba a Tàrrega i Cervera, ressegueix el traçat del casc urbà existent fora muralles. La construcció de la nova carretera va fer desplaçar les noves construccions cap aquesta via més moderna, fins quedar, en molt poc temps,completament integrades dins el traçat urbà de les poblacions grans per on discorria.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 10 de març del 2017.

Tàrrega, l’espai físic. Un plànol detallat, estrany i incongruent. 1886? (3)

El plànol que avui presentem no té data, ni origen, però si el comparem amb el de l’any 1820 veurem que és posterior, i hi veiem un estrany traçat del ferrocarril que segueix el curs natural de l’Ondara i ubica l’estació de tren a la Plana, en el mateix indret on avui hi ha la zona esportiva. En canvi, el traçat ferroviari actual i l’estació de tren, de la línia Manresa – Tàrrega no surt dibuixada per enlloc.

Plànol Tren.jpg

Sabem que els plànols de la secció del Ferrocarril de Manresa a Lleida s’aproven el mes de juny del 1857 i que tot seguit s’iniciaren les obres. Per tant podríem pensar que aquest plànol és previ, i que s’hi dibuixa un traçat inicial del ferrocarril que després es va modificar. Però això ens portaria a datar aquest plànol cap del 1855 cosa completament impossible si contemplem globalment les informacions que el dibuix ens dona.

El plànol representa la configuració de la muralla del carrer Migdia, amb algun dels seus torricons, amb les línies  actuals que sabem no segueixen la línia de la muralla medieval. Donat que l’obra de modificació de la muralla va ser posterior a la rubinada de Santa Tecla del 1874, hem d’afirmar que el plànol també n’és posterior. El mapa també ens mostra ja un quasi inexistent convent dels Agustins, les pedres del qual es van utilitzar en la construcció del mur, i també dibuixa la tanca que anava des del pont de l’Ondara seguint l’actual carrer Joan Maragall fins al pati, anant més enllà del clos medieval de la Vila.

Ara bé, l’element determinant en aquesta datació és la representació clara en el plànol del Col·legi de Sant Josep de les Germanes Carmelites Terciàries, a la cruïlla entre l’actual carrer Sant Roc i l’Avinguda Catalunya que la ordre religiosa va construir l’any 1885. Per tant el plànol ha de ser posterior a aquesta data.

19421203.jpg

Cantonada del Carrer de Sant Roc, amb l’Avinguda de Catalunya de Tàrrega, l’any 1940.  Antic Col.legi de Sant Josep construït l’any 1855 i que surt dibuixat al plànol d’aquest escrit.

Però llavors la pregunta és, que hi fa l’estació de tren fora de lloc? L’única hipòtesi que em permeto plantejar és la següent.

Sabem que l’any 1863 els igualadins i la Companyia de Ferrocarril de Sant Sadurní a Igualada, estan preocupats per la construcció de la línia Barcelona – Saragossa per Manresa la qual deixa Igualada fora del circuit ferroviari de l’estat (1). Demanen una connexió ferroviària Igualada – Manresa però els hi és denegada. Llavors es comença a parlar de prolongar la línia des d’igualada fins a Tàrrega per enllaçar amb la línia de Madrid. Aquest és un projecte que als anys 1920 es recupera i s’arriba a dibuixar part del projecte ferroviari per Igualada –Santa Coloma de Queralt – Guimerà – Tàrrega – Balaguer.

Probablement aquest plànol correspon a un estudi de traçat d’aquest nou ferrocarril d’Igualada Tàrrega, tot i que, continua sent molt estrany que s’oblidi de la realitat ferroviària existent en aquell moment.

Jaume Ramon Solé.

 

(1). “Los caminos de la era industrial. La construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana (1843 – 1898)”. Pere Pascual Domènech. Edicions Universitat de Barcelona. 1999.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del 24 de febrer del 2017.

 

1820, Anglesola, Vilagrassa i Tàrrega. Del Talladell a La Curullada. L’espai físic (2).

El plànol que presentem avui és, al meu parer, el més antic i de més detall dels que avui podem consultar de la nostra antiga vila i del seu entorn.

1820

El plànol que reproduïm, el podríem datar cap el 1820, és  francès i dibuixa tota la ruta de l’antiga Carretera Real, i que correspon a la 2me. Partie Levé a vue de la partie de la Gde. Rte. de Sarragosse á Barcelonne comprise entre Lérida et Tarrega”. El podem trobar i consultar online en la seva totalitat a la web del Ministerio de Defensa:

http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/consulta/registro.cmd?id=7129

Podem veure el recorregut de la carretera, el camins, molins, hostals, convents i els límits de les viles, al seu pas per Anglesola, Vilagrassa i Tàrrega, en un temps molt anterior a la construcció del ferrocarril i molt abans de la rubinada de Santa Tecla.

En el cas de Tàrrega, veiem la vila encara resclosa dins el perímetre de les seves muralles, amb l’excepció dels dos ravals de Sant Agustí i del Carme, d’on destaca la dimensió del Convent dels Agustins i el fort creixement del raval Carme, degut probablement a la construcció durant la dècada del 1860, del pavellons militars del Pati. No existien les carreteres de Verdú, d’Agramunt , de Guissona, de Sant Martí ni de Balaguer. Tot eren camins, el de Balaguer anava a trobar el camí de Claravalls a l’alçada d’Anglesola,  el camí de Guissona sortia del Riambau i el camí de Verdú seguia el seu traçat tradicional.

L’altra vila en la que s’observa una important transformació es la d’Anglesola amb la Plaça de Santa Anna i el convent del Trinitaris força allunyats de la vila closa. A Vilagrassa, la configuració urbana és la que s’assembla més a l’actual, tot i el posterior creixement al llarg del camí de Balaguer.

Tarrega 1853 - 2

La mateixa sèrie de plànols en direcció de Tàrrega a la Curullada. Curiosa la denominació de Tet per Altet.

Eren anys en que, el transport més ràpid del correu, sortia de Tàrrega a les tres de la matinada i arribava a Barcelona a les dotze del migdia.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 10 de febrer del 2017.

Tàrrega, l’espai físic: 1917.

Els primers treballs topogràfics oficials de l’estat espanyol es van realitzar ara fa cent anys.

A mesura que el resultat d’aquests treballs, fets pels topògrafs, s’anaven concretant sobre els planells, aquests eren revisats pels enginyers que hi donaven el vist i plau. En el cas de la ciutat de Tàrrega, la data d’elaboració del planell que reproduïm en aquest article, és del 18 de febrer de l’any 1920.

“Instituto Geográfico y Estadístico. Trabajos Topográficos. Población de Tárrega. Escala 1:5.000.”

Actualment aquests treballs topogràfics que es van realitzar per l’ “Instituto Geográfico y Estadístico” son accessibles des de la web en l’adreça del “Instituto Geografico Nacional” a l’enllaç :

http://contenido.ign.es/web/mapasantiguos/index.html

Des d’aquesta adreça web, hom pot visualitzar els plànols topogràfics de camins, pobles i carreteres d’arreu de l’estat . En el nostre cas és interessant observar quins eren els límits geogràfics dels termes municipals de Tàrrega, El Talladell, Claravalls o La Figuerosa, amb els seus camins, carreteres, basses i altres construccions. També es pot veure els camins que han desaparegut i els nous camins que s’han anat construint.

En el cas del planell de la ciutat de Tàrrega, hom es sorprèn del petit espai que ocupava la ciutat fa cent anys, quan tenia una població, sense pobles agregats, de 7.400 habitants. La via del tren, l’inici del carrer Urgell, l’Ondara, el raval del Carme i la plaça del Pati eren els límits físics i dins dels quals, encara hi havia importants espais ocupats per horts i eres. Això ens dona una elevada densitat de població al casc antic de Tàrrega en comparació a la ciutat actual.

Des d’aquest espai i en futurs articles, anirem fent una ràpida mirada a diferents aspectes de la representació i la descripció física de la Tàrrega del passat, amb imatges i plànols inèdits fins ara.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 27 de gener del 2017

El turisme de natura a l’Urgell i a la Segarra.

Avui, el turisme de natura és un dels principals factors de creació de riquesa i de treball, en els àmbits geogràfics on s’implanten polítiques per a preservació de la biodiversitat, la protecció activa dels hàbitats i la millora del paisatge i de l’entorn rural.

DSC_0661.jpg

Abellerol (Merops apiaster) a l’Espai Natural Protegit de Granyena de Segarra.

 

Al Regne Unit, la “Royal Society for the Protection of Birds” és una entitat no governamental, sense ànim de lucre, que ha aconseguit que el turisme rural de natura esdevingui el 9% del PIB de les àrees on actua, i que un de cada onze llocs de treball estiguin vinculats a l’activitat del turisme en les zones rurals.

Les nostres comarques de l’Urgell i de la Segarra, son zones geogràfiques amb importants valors i recursos, naturals, patrimonials i paisatgístics, que caldria valorar i preservar, amb un major compromís de les empreses i de les administracions per a la seva  protecció i divulgació.

Només amb la decidida aposta dels actors econòmics, dels ajuntaments i dels consells comarcals per posar en valor, promocionar i creure en els nostres recursos culturals, artístics, paisatgístics, aconseguirem la regeneració urbanística dels nostres pobles i viles, la inversió en la rehabilitació de l’entorn i dels elements de l’arquitectura rural, i podrem garantir un futur en el territori a les persones i les iniciatives comercials, culturals i de serveis que s’hi desenvolupin.

Per aconseguir que un turisme de qualitat es consolidi en el nostre territori, cal la implicació de tots, i també el treball i la inversió en crear el relat que lligui i doni contingut a una oferta sòlida i atractiva.

El projecte de cooperació “Espai Naturals de Ponent” promogut per l’Associació Leader de Ponent, és una bona notícia per a iniciar la promoció conjunta d’una oferta turística amb capacitat per crear activitat econòmica al territori. Som a les beceroles d’iniciar una modalitat d’ecoturisme i de turisme cultural i de natura, que permeti l’observació i el gaudi del nostre valuós patrimoni.

 

DSC_0085.jpg

Activitat d’anellament d’ocells amb l’ornitòleg Sergi Sales, a l’Espai Natural Protegit de Belianes – Preixana.

Tanmateix cal aturar immediatament la pèrdua de biodiversitat i les amenaces que provoquen la destrucció del nostre medi. Cal senyalitzar i difondre els valors  dels Espais Naturals Protegits, crear una xarxa de punts d’observació ornitològica, protegir els ecosistemes vegetals i humits d’alt valor ecològic, treballar en xarxa des de les entitats, els empresaris i l’administració, per aconseguir un nivell de sensibilitat i dinamització que ens permeti preservar, donar a conèixer i compartir un patrimoni que ha de ser garantia del nostre futur.

IMG_20170709_095503.jpg

Ruta ornitològica organitzada per “Espais Naturals de Ponent”  a l’entorn de la Torre del Codina dins l’Espai Natural Protegit de Granyena de Segarra

I finalment hem d’acabar amb la bogeria de saturar el país de més i més granges de tota mena. Sense qualitat de vida no hi pot haver turisme. Ningú vol anar, ni passejar, ni visitar, ni dormir en un indret contaminat nit i dia per les pudors de les dejeccions i abocaments de purins i fems.

O ho aturem ara o renunciem al futur.

Jaume Ramon Solé.

Text publicat a la Nova Tàrrega del Gener del 2017