Tàrrega, l’espai físic: 1917.

Els primers treballs topogràfics oficials de l’estat espanyol es van realitzar ara fa cent anys.

A mesura que el resultat d’aquests treballs, fets pels topògrafs, s’anaven concretant sobre els planells, aquests eren revisats pels enginyers que hi donaven el vist i plau. En el cas de la ciutat de Tàrrega, la data d’elaboració del planell que reproduïm en aquest article, és del 18 de febrer de l’any 1920.

“Instituto Geográfico y Estadístico. Trabajos Topográficos. Población de Tárrega. Escala 1:5.000.”

Actualment aquests treballs topogràfics que es van realitzar per l’ “Instituto Geográfico y Estadístico” son accessibles des de la web en l’adreça del “Instituto Geografico Nacional” a l’enllaç :

http://contenido.ign.es/web/mapasantiguos/index.html

Des d’aquesta adreça web, hom pot visualitzar els plànols topogràfics de camins, pobles i carreteres d’arreu de l’estat . En el nostre cas és interessant observar quins eren els límits geogràfics dels termes municipals de Tàrrega, El Talladell, Claravalls o La Figuerosa, amb els seus camins, carreteres, basses i altres construccions. També es pot veure els camins que han desaparegut i els nous camins que s’han anat construint.

En el cas del planell de la ciutat de Tàrrega, hom es sorprèn del petit espai que ocupava la ciutat fa cent anys, quan tenia una població, sense pobles agregats, de 7.400 habitants. La via del tren, l’inici del carrer Urgell, l’Ondara, el raval del Carme i la plaça del Pati eren els límits físics i dins dels quals, encara hi havia importants espais ocupats per horts i eres. Això ens dona una elevada densitat de població al casc antic de Tàrrega en comparació a la ciutat actual.

Des d’aquest espai i en futurs articles, anirem fent una ràpida mirada a diferents aspectes de la representació i la descripció física de la Tàrrega del passat, amb imatges i plànols inèdits fins ara.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 27 de gener del 2017

Advertisements

El turisme de natura a l’Urgell i a la Segarra.

Avui, el turisme de natura és un dels principals factors de creació de riquesa i de treball, en els àmbits geogràfics on s’implanten polítiques per a preservació de la biodiversitat, la protecció activa dels hàbitats i la millora del paisatge i de l’entorn rural.

DSC_0661.jpg

Abellerol (Merops apiaster) a l’Espai Natural Protegit de Granyena de Segarra.

 

Al Regne Unit, la “Royal Society for the Protection of Birds” és una entitat no governamental, sense ànim de lucre, que ha aconseguit que el turisme rural de natura esdevingui el 9% del PIB de les àrees on actua, i que un de cada onze llocs de treball estiguin vinculats a l’activitat del turisme en les zones rurals.

Les nostres comarques de l’Urgell i de la Segarra, son zones geogràfiques amb importants valors i recursos, naturals, patrimonials i paisatgístics, que caldria valorar i preservar, amb un major compromís de les empreses i de les administracions per a la seva  protecció i divulgació.

Només amb la decidida aposta dels actors econòmics, dels ajuntaments i dels consells comarcals per posar en valor, promocionar i creure en els nostres recursos culturals, artístics, paisatgístics, aconseguirem la regeneració urbanística dels nostres pobles i viles, la inversió en la rehabilitació de l’entorn i dels elements de l’arquitectura rural, i podrem garantir un futur en el territori a les persones i les iniciatives comercials, culturals i de serveis que s’hi desenvolupin.

Per aconseguir que un turisme de qualitat es consolidi en el nostre territori, cal la implicació de tots, i també el treball i la inversió en crear el relat que lligui i doni contingut a una oferta sòlida i atractiva.

El projecte de cooperació “Espai Naturals de Ponent” promogut per l’Associació Leader de Ponent, és una bona notícia per a iniciar la promoció conjunta d’una oferta turística amb capacitat per crear activitat econòmica al territori. Som a les beceroles d’iniciar una modalitat d’ecoturisme i de turisme cultural i de natura, que permeti l’observació i el gaudi del nostre valuós patrimoni.

 

DSC_0085.jpg

Activitat d’anellament d’ocells amb l’ornitòleg Sergi Sales, a l’Espai Natural Protegit de Belianes – Preixana.

Tanmateix cal aturar immediatament la pèrdua de biodiversitat i les amenaces que provoquen la destrucció del nostre medi. Cal senyalitzar i difondre els valors  dels Espais Naturals Protegits, crear una xarxa de punts d’observació ornitològica, protegir els ecosistemes vegetals i humits d’alt valor ecològic, treballar en xarxa des de les entitats, els empresaris i l’administració, per aconseguir un nivell de sensibilitat i dinamització que ens permeti preservar, donar a conèixer i compartir un patrimoni que ha de ser garantia del nostre futur.

IMG_20170709_095503.jpg

Ruta ornitològica organitzada per “Espais Naturals de Ponent”  a l’entorn de la Torre del Codina dins l’Espai Natural Protegit de Granyena de Segarra

I finalment hem d’acabar amb la bogeria de saturar el país de més i més granges de tota mena. Sense qualitat de vida no hi pot haver turisme. Ningú vol anar, ni passejar, ni visitar, ni dormir en un indret contaminat nit i dia per les pudors de les dejeccions i abocaments de purins i fems.

O ho aturem ara o renunciem al futur.

Jaume Ramon Solé.

Text publicat a la Nova Tàrrega del Gener del 2017

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, d’en Josep Flaquer i Capdevila, ( i 5 )

La ofensiva franquista sobre Catalunya arriba a Tàrrega el 15 de gener del 1939, la superioritat aèria i artillera de les tropes feixistes, ben aprovisionades per Hitler i Mussolini provoquen, malgrat una ferotge resistència, que les divisions republicanes reculin fins la frontera en poques setmanes. Amb la caiguda de Catalunya la resta de fronts s’enfonsen i l’1 d’abril del 1939 s’acaba la guerra amb la víctoria del bàndol rebel. En Josep Flaquer descriu la reacció de la població per la finalització de la guerra i per la recuperació del culte religiós.

Foto 1 Caídos1940.jpg

          Portada i contraportada del llibret d’homenatge als “Caídos”.         Tàrrega, 1 de desembre del 1940. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

En el dietari no s’esmenta la confirmació de la mort dels dos germans religiosos d’en Josep Flaquer a Lleida i a Terrassa durant l’any 1936. El dietari es fa ressò dels llargs trens de presoners que passen per Tàrrega, i d’una execució. En Josep Flaquer moria el 4 d’agost del 1939 als 78 anys d’edat. La seva crònica ens ha permès viure i sentir la seva visió quotidiana de la guerra des de la pròpia intimitat d’un gran targarí.

Foto2 Angel Oliveras.jpg

Saluda del Director de l’Escola d’Arts i Oficis Àngel Oliveras i Guart, al Sr. Josep Flaquer. Febrer del 1934.

1939

Gener

  1. Així que avança lo dia se senten unes detonacions molt fortes que fan suposar la voladura dels ponts. De les 8 i mitja a les 10, son tirades una porció de bombes de gros calibre que fan molt mal i continuen tirant de menos calibre hasta les 12 que pareix bombardejar Sant Eloi continuen los disparos i a la 1 i mitja los vigíes avisen la vista d’avions. Antes però ometia de dir que es volà el Raval del Carme, lo del Prat de la Riba, i la crema de varis edificis particulars com la de Pijuan al carrer del Carme, Secanell a l’Av. de Catalunya, Pereña a la plaça Major. A les 13 h. Un darrer toc de campana anunciava la vinguda de gent facciosa i així fou en gran número sortint tota la població a rebre’ls i des de tal moment quedà presa o liberada la ciutat.
  2. Arribada de noves tropes, la població respira nous aires veient-se reflectida l’alegria.
  3. Dia de Sant Anton es celebrada missa de campanya. 30 mesos que no se havia celebrat, presenciant-la a més de la tropa bastant de públic reflectant-se l’alegria en tots los semblants. S’inicia lo canvi de bitllets, ja ahir pernoctaren dos batallons a Cervera que havien pres. Gran moviment de tropes en direcció Est.
  4. Lo dia antes a les 3 del dematí explotà una gran detonació volant lo Castell del Remei.
  5. A causa de complir-se 8 dies de l’alliberació dels Rojos i ser diumenge la població desitja de tornar a l’estat religiós, se comença per celebrar-se missa de 7 a 9 del matí en l’església de la Mercè on hagué gran concurrència de fidels amb abundància de comunions del poble i també de soldats.

A les 11 missa solemne en la plaça Mjor, on se congregà tota la població ansiosa de presenciar altra volta l’estat religiós publicament, en la qual lo sacerdot celebrant enaltí l’estat religiós que lo públic escoltà molt atent , finida la qual hi hagué desfile gran per la població presidit per la música. També avui comença altra vegada los enterraments religiosos.

  1. Entrada de les tropes franquistes en Barcelona.

Febrer

  1. Ocupació de les tropes franquistes de tota la frontera espanyola – francesa del Pirineu.

11 i 12. Retorn de tropes del front en direcció a València i trens de presoners.

  1. Continu pas de tropes en direcció al front de Teruel i molts italians.

Març

  1. En la Parròquia han començat totes les funcions de dia i d’ordinari.
  2. Negrín i altres secuaces seus abandonen el Govern i Espanya i los substitueix Besteiro i altres.
  3. La “Soli” publica una notícia referent a un tal Puiggené còmplice de l’assassinat de Mossen ….. que ha sigut executat.

27 de març Ruptura del front andalús i entrada en Madrid .

29 de març. A migdia se notificà com està acabada la guerra per rendició general.

1 d’Abril. Rendició de València, final de la guerra.

05-segre1

Posició de les divisions republicanes al novembre del 1938.Front del Segre: Informació detallada de la situació i del efectius de les tropes republicanes, per part de la “intel·ligència” de l’exèrcit italià.”C.T.V. Ufficio `I´ Situazione forze rosse della Catalogna” . Novembre 1938. Fons Monés de la guerra civil.

Jaume Ramon Solé.

Amb un agraïment molt especial a la família de na Marta Gómez Flaquer.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del 16 de desembre de 2016.

 

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, de Josep Flaquer i Capdevila (4)

Entrem en el període final de la guerra. Som a l’abril del 1938. L’aviació alemanya de Hitler i l’aviació italiana de Mussolini, bombardegen amb duresa les ciutats republicanes i Tàrrega n’és una d’elles.

El front és troba al Pedrís, vora Bellcaire d’Urgell, i tant Balaguer com la ciutat de Lleida son en mans dels feixistes. Tàrrega serà, durant nou mesos, una ciutat gran propera a la línia del  front i patirà intensament les conseqüències d’aquesta situació. La propaganda franquista arriba a la població, així com les proclames del General Franco. Les tropes republicanes son anomenats “los rojos” i també els “lleials”, i les tropes feixistes són anomenades “nacionals” en comptes de “rebels”.

Seguim amb els extractes del dietari d’en Josep Flaquer:

sdr

Bomba d’aviació alemanya de 250 kg. llençada el dia 5 d’abril del 1938 sobre Tàrrega per avions Junkers 87-A anomenats “Stuka” de l’alemany “Sturzkampfflugzeug”. Es va clavar al subsòl dels horts de sota el carrer Vilanova i no va esclatar. Es va trobar intacta l’any 1984 al construïr l’aparcament de l’estació d’autobusos de Tàrrega. (Museu particular Miquel Aresté-Tàrrega).

  1. ABRIL

5. Los feixistes ocupen Balaguer, i a les 6 i 1/2 de la tarde passa un avió feixista que deixà 4 bombes a les immediacions del Molí de la Font i la Fàbrica d’Alcools Trepad, que no explotaren.

24. Molt moviment de tropa, ida i volta del Est a l’Oest, a tres quarts de 12 passen avions facciosos. La banda del Campesino fa un passacarrer animant al públic.

MAIG

1. Arriba un tren de tropa de la lleva del 1941 que es dirigeix cap a l’est. A la tarda varis camions de tropa de Bellmunt en direcció a Tarragona de descans.

10. Lo General Franco fa públic que en tot lo territori conquistat, los amos despojats se tornin a incautà de les terres junt amb les collites actuals que hi hagi pendentes de recolecció , mediant si cap una petita recompensa. Pocs dies abans feu sapigué com tenien a la vora de 120.000 presoners i que a tals els donava un rantxo igual que a la tropa.

12. Fou reposada la campana Bou per senyalà les hores i alarma en cas de no haver corrent elèctrica.

18. Moviment de tropes en direcció a Tremp, procedents del baix Segre.

19,20 i 21. Continua el moviment d’artilleria, material i amb la Columna Internacional, les cabanes i closes plens de tropes.

foto1 -cementri

“Funeral of Lieutenent William Digges”. “Abraham Lincoln Brigade”. Cementiri de Tàrrega Maig del 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1141). Brigades Internacionals.

22. Ha començat l’ofensiva al sector de Camarasa. En lo sector de Tremp per la nit de dit dia, en atac nocturn los rojos lograren fer a l’enemic 700 presoners.

28. Passen vint avions procedents del camp d’Anglesola en direcció a l’est.

30. Per dos vegades toc d’alarma a les 3 i a les 5 de la tarda, a la primera los avions facciosos deixen caure 4 bombes, 3 exploten i l’altra no prop de la era del Farran.

JUNY

2. Després del fracàs de la ofensiva traslladen les tropes de descans cap al migdia.

10. Los facciosos entren en Castelló i Vila-real. Minen los ponts de Vilagrassa i del Regué. D’aquí traslladen les tropes al sector de Seròs.

26. Lo Govern fa pública la tolerància religiosa en els fronts.

JULIOL

25. Les tropes lleials han posat uns ponts sobre l’Ebre passant lo riu i fent 500 presoners i recollint banstant material de guerra. Los facciosos destruïren los ponts amb l’aviació.

Son empresonats i traslladats a Solsona, Salvadó Gili i la Vda. Macià, i també lo R. Sala.

31. Havent renovat lo cens hasta la edat de 55 anys per fer refugis, l’Ajuntament acordà que en lo successiu l’assitència serà de un jornal per setmana o sian 8 hores, i que lo incompliment serà multat amb 20 ptes. de pena.

AGOST

15.16.17. Intensitat de foc dia i nit en lo sector de Balaguer i Vilanova.

Foto 2 Anglesola

Anglesola, camp d’aviació de Farrugats. 1938. Avió republicà de fabricació soviètica anomenat Polikàrpov I-15 “Чайка” (Txaika, ‘Gavina’).

21. S’ha detingut a molts familiars dels emboscats.

SETEMBRE

10. Des de la presentació de la dimissió de l’Alcaldia Davant, hasta la data han passat per la mateixa M. Gabernet (Chato) , J. Sasplugas i M. Puigfel , actualment Sasplugas.

OCTUBRE

5. A les 7 i mitja del matí los vigies anuncien la vista d’avions facciosos, que després de donar voltes per aquí han bombardejat Altet matant les mules al Trilla i ell quedà ferit greument.

30. Bombardeig amb gran intensitat ocasionant 11 morts i 21 ferits i alguns edificis destruïts: Casa Argelich, Molí del Cantirer, maquinària Santa Clara i altres deteriorats, havent-t’hi altres quatre bombardejos anteriors. El 5 d’abril 22 morts i molts ferits i edificis destruïts: clos Tarroja, closos Tomàs de l’Aigua, Isidre Torreta i altres. Més tard vora de la Font i cal Canonge i més tard detras de l’hort vora el clos del Joanàngel i lo dia 5 d’octubre a la Canaleta que morí J. Port (anomenat) Millo.

DESEMBRE

21 i 22. Cada dia bombardeig a la població ocasionant 10 víctimes i destruit moltes cases del carrer Sant Roc, Urgell, Major, de la Font, Segle XX, Carme i Plaça Albers.

26. Bombardeig de la població causant destrucció d’edificis a l’Avinguda Catalunya, tot Burgués, final del carrer Urgell i les cases de Morana

29. Alarma entre 3 i 4 sentint-se 2 explosions. A les 5 altre vegada alarma amb 2 explosions. Lo dia anterior hagué dos combats aeris, l’un entre la fàbrica Cantí i Tronabous. 27, 28 i 29 Grans combats al Segre.

31. Trist final d’any. A primera hora del matí una escuadrilla d’avions bombardeja amb molta intensitat destruint la Plaça de Sant Antoni i vàries cases del Carrer la Font, ahon s’hi havien refugiat vàries persones que quedaren enfonsades a Casa Sanou i al carrer de les Sitges. A les 11 repetiren l’agressió causant moltes destrosses al carrer Agoders causant 15 víctimes.

 

1939

GENER

4. Al dematí entre 9 i 10 fou amb tanta fúria la intensitat del bombardeig que les bombes tirades foren més de 100 havent-n’hi de tots calibres i quasi totes als volts de la població. Sols als horts en caigueren 13 causant molts danys materials i ignorant-se si hagué víctimes.

5. A última hora de la tarda semblava que hi havia combats arreu puig se sentia com los avions metrallaven i entre ells 3 o 4 explosions molt fortes.

DSC_0127

Ametralladora lleugera Rusa “Degtyarev”. (Museu particular Miquel Aresté-Tàrrega).

 

6. A mig matí se veié agredida la població com la tarda anterior. De resultes del mal , moltes famílies viuen fora de la població al camp en cabanes.

8. Lo dia 7 a tarde és agredida la població causant danys en la plaça a cases Bergadà, Martí, i Robinat , carrer Major , cal Perelló i altres.

9. Inquietud en la població principiant-se lo saqueig i robo. Los dies 7 a la tarda i 8 al dematí hi hagué desbandada a les immediacions de Montblanc i fins aquí vingueren dispersos. Les nits del 7, 8 i 9 hi hagué molt moviment de tropes en diverses direccions. Batudes les forces lleials a la vora de Bellpuig, puig arriben alguns soldats desbandats ací.

10. Intenses canonades a la vora del canal i molta intensitat de 2 a 4 de la tarda. Aquí segueix lo saqueig als pisos i magatzems.

13. Toma d’Agramunt. Passen tropes que venen del camp cap a Guissona o Cervera.

14. Moviment d’avions durant lo dia. A la matinada molt moviment de gent hasta ben tard, de tant en quant algunes detonacions.

 

El dia 15 de gener del 1939, Tàrrega caigué en mas de les tropes feixistes. En el proper escrit, la crònica de Josep Flaquer sobre aquest dia: en que “quedà presa o lliberada la ciutat”.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del dia 18 de novembre del 2016.

 

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, de Josep Flaquer i Capdevila (3)

En aquesta “Crònica ordinària local i notícies”, d’en Josep Flaquer recollirem avui algunes de les notícies que destaquen per la seva relació amb la nostra ciutat o comarca fins data del primer bombardeig feixista de Tàrrega a l’abril del 1938.

Les referències al pas d’avions i de tropes cap al front i a l’inrevés és constant, així com l’arribada de refugiats de Madrid i de l’Aragó. També esmenta les confiscacions de propietats, els preus dels queviures, els registres, les detencions i les víctimes dels primers mesos de la guerra.

No deixa de ser irònic el comentari sobre la destrucció de les campanes, i com poques setmanes després es van haver de reprendre els tocs horaris amb ferros i timbres.

El dietari també ens permet saber la data de la darrera estada del President Companys a Tàrrega del 17 de juliol del 1937.

Foto2Dietari3.jpg

Portada de la Crònica Targarina del 16 d’octubre del 1937 dedicada al President Companys.

1936- Agost

10 i 26. Presa (detenció) de particulars.

Setembre

  1. Se comença lo repartiment de terres incautades. Continuen los registres de cases i pisos.
  2. “Alarde” de víctimes. Prenen lo Sr. Salvadó.
  3. Passen varis camions i autocars de gent en direcció W (oest). Diuen als mitgers que no donessin res als amos.

Octubre

  1. Per celebrar la commemoració del 6 d’octubre del 1934 canvien els noms a alguns carrers. (El carrer del Carme passa a ser “6 d’octubre” i el raval del Carme “19 de Juliol”).

Novembre

  1.  Xoc d’un autocar de milicians en direcció W. amb un turisme ocupat per 4 individus de Verdú enfront la fàbrica de J. Trepat. De resultes del xoc se incendià i moriren los 4 individus carbonitzats per no poder-los auxiliar.
  2. L’Alcaldia mana entregar totes les imatges i objectes piadosos amb sancions. Continua l’atac a Madrid, allí és assassinat Durruti.
  3. Son arribats de Madrid una colònia de vells, dones i quitxalla, son repartits entre los pobles comarcans i aquí son instal-lats en lo Convent de les Monges de la Vetlla una trentena.

Desembre

  1. Se ordena per l’Alcaldia que qui tingui pisos per llogar serà denunciat.
  2. És pres a Figueres Mossèn Puig i se’l trasllada a Barcelona i se diu si és mort allí en Pepe Prats.

Poc temps d’haver-se incorporat lo comitè i socialitzat les pastisseries i haver-les obligat a vendre lo pa en un sol despatx, veieren que lo negoci no anava com se desitjava, augmentaren lo preu en cinc cèntims.

  1. Son derribades les campanes de l’església del Carme i fetes trossos.
  2. Continuen les incautacions de queviures degut a les circumstàncies actuals comencen a escassejar alguns gèneres, de bacallà ja no n’hi havia, i si de tant en quant n’hi havia se pagava a 1’40 ptes. la lliura , patates a 0’40 , hi havia cigrons a 2’50 , mongetes a 2 i molts altres queviures no n’hi havia com tossino.

També a l’objecte de socialitzar los artistes, pintors i paletes, en aquestos los fou rebaixat lo preu de 12’50 a 10 ptes. I amb la prohibició de fer res sens antes tenir permís dels controls o comitès.

També al començar-se lo moviment se requisaren tots los autos de particulars i los camions d’empreses, arruïnant a aquests empresaris amb les intervencions dels comitès socialitzats. També foren requisats tots los aparells de ràdio a l’objecte de privar saber notícies de les operacions dels fronts que no fossin les donades pel Govern.

  1. Trenquen les campanes de la parròquia
  2. Se treballa per la constitució d’un Sindicat Agrari per la qüestió de les olives, havent-se acordat pagar les olives a 18 ptes. la rova i percebre a l’entrega lo 75% o sia 13’50 Ptes.

 

1937-Gener.

  1. Se restableix l’horari (tocs) suspès des del dia que es trencaren les campanes, es fa amb timbres o ferros que fan poc soroll. Passen 140 presos que els traslladen a Figueres.
  2. En vista del temor d’un atac dels facciosos, la Junta de Defensa Local ordenà que les llums del enllumenat públic fossin pintats de verd junt amb altres disposicions.

Juliol

  1. Lo president de la Generalitat visita lo front d’Aragó i de regres fa nit aquí essent visitat per l’alcaldia i els comitès.

Agost

  1. Son empresonats tres veïns per suposats còmplices en alguna deserció. Des de mitjans del mes passat son perseguits certs elements de la Fai.
  2. Vaga en los agricultors amb motiu de voler incautar el blat a un preu poc remunerat al 70%.

Novembre

  1. Constituït lo nou Ajuntament, Alcalde Vives.
  2. Havent-se rebaixat la ració del pa, avui sols se’n dona 15 cèntims, i fins algú se queda sense. A l’endemà se restablí lo corrent de 300 grams per persona.
  3. Clausurada la Cooperativa , antes Pijuan. Retirada la tropa de Verdú en direcció al front.

 

1938- Gener 20. Ací no hi hagué pa. 10 cèntims per persona.

Març

  1. Intendència se incauta de la farinera Nova Balcells i de tres forns per coure pa.
  2. Gran moviment d’autos i camions en direcció a Lleida. Se diu que la aviació ha arribat fins a Mollerussa metrallant una caravana de reclutes. Han arribat molts refugiats d’Aragó.

Abril 1. Los facciosos han bombardejat los camps d’aviació de Bellpuig i d’Anglesola. A última hora del dia se diu que los facciosos dominen Lleida, encara que los lleials han portat allí moltes tropes vingudes del S. Com també han ocupat Gandesa i Barbastre.

Abril

  1. A tres quarts d’11 del matí trimotors junt amb caces donaren senyals de bombardeig per medi de tres dispars de metralladora i un de bomba, i luego continuaren altres dispars i incendiaren un polvorí i alguns vagons carregats de material a l’Estació del Ferrocarril i altres dispars destruïren l’estació de gasolina  de J. Bonjoch, algunes cases del carrer del Mor i algun que altre edifici causant morts i ferits. 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 21 d’octubre del 2016

 

Foto1 Dietari3.jpg

Albarà de la Boteria de cal Flaquer.



 

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, d’en Josep Flaquer i Capdevila. 1936-1939. (2)

Tarja Electoral d'en Josep Flaquer Capdevila 1935.jpg

 

El testimoni d’en Josep Flaquer, ens dona la visió dels esdeveniments de la guerra civil en plena revolució, a la Tàrrega de després del 18 juliol del 1936. Avui reproduirem els fragments dedicats als assassinats de ciutadans i de religiosos a Tàrrega, així com a les mesures econòmiques implantades arran de la revolució:

Flaquer Escrit.jpg

Juny del 1936. Carta del director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eduard Fontseré, agraint la tasca científica d’observador del Sr. Josep Flaquer.

 

“Al mateix temps lo senyor Prieto (Indalecio Prieto) vist lo moviment (l’alçament militar), digué ben públicament que aquest moviment havia sigut promogut per lo Capital, los Militars y lo Clero, que havia d’extermina’ls a tots. Amb tal motiu se desencadenà un moviment tan gran de revolució a tota Espanya, que se expulsaren y perseguiren totes les ordres religioses sens excepció. Jesuïtes, Frares, Escolapis , tot lo clero rural tingué que guardar-se, les Monges totes sens excepció tingueren que abandonar llurs residències ab la salvetat que sels respectà la vida a totes, lo que no fou igual per tot el clero de totes Institucions, que a més de incautar-los los edificis e Yglesias, algunes de’lles foren cremades, les que no desmuntades i desnonades de altars e imatges, y aquestes, cremades junt amb tots los ornaments del poble, de manera que exceptuant la Catedral de Barna y alguna altra més se salvaren de les turbes salvatges de la època. Aquí (g. a D.) (gràcies a Déu), no veguerem allò que he dit, mentre que a fora les hagué cremades, desmuntades, y mutilades y hasta algunes se pensà en convertir-les en places de ventes o mercats”.

“Degut a la declaració del Sr. Prieto que havia de exterminar als promovedors del moviment, (se constituí uns comitès amb armes, compostos de socialistes, comunistes de la Fai y Poum anarquistes) se desencadenà una persecució tan despietada contra tot lo clero y particulars y quins ells cregueren còmplices, que tots quants pogueren obtenir, foren passats per les armes, sent la primera víctima aquí particular, lo Sr. Fité lo dia 10 de Agost, (vegi’s al final com fou pres i com acabà), clero lo dia 26 del mateix mes (de juliol), el pare Castells lo dia 5 de setembre, lo Doctor Llobet 9 d’octubre, Mossèn Rubiol, dels P.P. Escolapis i Frares Carmelitans y Novicis que havia, pocs se sapigué que se salvassen, fins hi hagué algun del clero que li exigiren alguna quantitat amb promeses de respectar-lo y més tard fou perseguit”.

“Després del fet del Sr. Fité se pujà un pànic a la població, que tement-se alguns veins més significats córrer igual dissort, se desaren y los que pogueren se passaren a l’estranger per creure’s més segurs. (Secanell, Trepat, Burgues, Segarra, Prats, Camps i varis d’altres, i com hem dit abans estaven constituïts los comitès de les milícies dels diversos sectors (UGT – FAI – CNT), que foren los que se cregueren amb dret a tots los desmans, inclús los assassinats antes citats se procedi a la incautació de les fàbriques de calçat Badias i Calzada, de la de construcció de segadores Trepàt, de les de farina Balcells, Cañellas i Grau, i una sèrie de registres particulars a cal Perelló i molts d’altres, incautant-se de cases R. Tàsies, Balsells, Toló, Baqué, Costa , Vda. Segarra, J. Trepat i Sr. Sala, Ateneu, Aliança, y Agrupació.”

 

Dedica una llarga explicació a detallar les mesures econòmiques implantades per l’ajuntament, com l’increment de sous del 15%, la rebaixa del preu dels lloguers en un 25%. Detalla el pla d’obres i millores de l’ajuntament  que suposà una forta contribució als propietaris. També conta com es van confiscar terres, fruits i collites a “tots aquells que els semblà que eren feixistes”, i com a la “Cambra de Comerç se substituí la Junta amb son president Sr. Gómez i en la nova Junta fou nombrat president el Sr. Clua”.

Acaba la introducció a la crònica dels fets dient: “Han proclamat als quatres vents, que la terra havia de ser dels quins la treballen, prohibint als parcers donessin res als amos de la collita anterior de cereals, i hi hagué certes amenaces”.

Malgrat aquestes amenaces, els parcers de les terres i dels horts del Sr. Flaquer, li van dur a casa d’amagat durant tota la guerra, el menjar necessari per al manteniment de la seva família.

En el proper article comentarem la crònica diària del dietari.

Jaume Ramon Solé.

 

Article publicat a la Nova Tàrrega del 30 de setembre del 2016.

Un dietari inèdit de la Guerra Civil a Tàrrega, d’en Josep Flaquer i Capdevila. 1936-1939. (1)

“Apuntes sobre los esdeveniments que sobrevingueren arran del moviment revolucionari del dia 19 de Juliol de 1936”

Els descendents de la família d’en Josep Flaquer han fet donació a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, d’un dietari que recull el dia a dia de la ciutat de Tàrrega des del 19 de Juliol del 1936, fins a l’1 d’abril del 1939.

Fragment Dietari.jpg

Fragment del Dietari d’en Josep Flaquer i Capdevila.

Es tracta d’una llibreta de 31 pàgines manuscrites, escrites en català, on en Josep Flaquer hi anota cronològicament els fets que per la seva importància o dimensió el colpeixen més intensament. El dietari combina informacions anotades de manera molt concisa i telegràfica, com els bombardejos o els moviments de tropes, amb altres de més extenses.  En totes elles, ens transmet la seva opinió sobre uns fets que l’afecten personalment.

Dietari manuscrit del Sr. Josep Flaquer. (L’ordre de la còpia cal seguir-lo d’acord amb la numeració de les pàgines de l’original).

L’autor del Dietari, en Josep Flaquer i Capdevila era un comerciant i propietari targarí, boter d’ofici i nascut l’any 1861. Va ser fundador de l’Associació d’Amics de l’Arbre, meteoròleg i regidor de l’Ajuntament en diferents ocasions, sempre en candidatures conservadores vinculades amb la Lliga Catalanista. Durant els primers anys de la República fou primer tinent d’alcalde i mà dreta de l’Alcalde  Francesc Fité. Va ser l’encarregat de redactar el document a favor de la capitalitat comarcal de Tàrrega l’any 1932 i va col·laborar amb la Comunitat de Regants de Tàrrega la qual , el mes de setembre del 1945 li va expressar un homenatge pòstum. Va morir al cap de pocs mesos del final de la guerra, el 4 d’agost de 1939 a l’edat de 78 anys.

 

El Dietari permet posar-nos en la pell d’un targarí del segle XIX, catòlic i conservador,  compromès amb la vida cultural, associativa i política de la ciutat. Un targarí de 75 anys, culte i profundament religiós, que veu com a partir de les eleccions municipals del febrer del 1936, es destitueix l’alcalde i dels regidors de dretes de l’ajuntament per ordre governativa,  s’expulsa els Pare Escolapis de l’edifici municipal del col·legi i es desarma als membres del “Sometent”. Al seu parer, aquests fets locals, juntament amb els assassinats a l’abril del 1936 dels germans Badia, d’Estat Català a Barcelona i del lider dels partits monàrquics en José Calvo Sotelo a Madrid el dia 1 de juliol del 1936. son el preludi del que vindrà amb la tragèdia de la guerra civil.

 

Els seus dos germans, en Joan Flaquer i Capdevila, religiós i organista de la Parròquia d’Àger va ser executat a l’edat de 68 anys el dia ú d’octubre del 1936 al cementiri de Lleida. En Joaquim Flaquer i Capdevila, Rector del Col·legi de l’Escola Pia de Terrassa va ser assassinat el 24 de setembre del 1936, a l’edat de 62 anys.

 

La visió, sempre subjectiva, d’aquest moment tràgic de la nostra història, contat per la persona d’en Josep Flaquer i Capdevila, és d’un gran valor humà, social i històric. Llegim-ne uns fragments que en propers articles comentarem amb més deteniment.:

 

“Luego del dia 15 al 20 (Juliol del 1936), se inicià un moviment revolucionari en Africa. Aquí en la península lo Sr. Largo Caballero declarà la vaga general a tota la nació y lo dia 19 esclatà en Barna, Sevilla, i altres caps de província aital moviment, se veu passà promogut per los Militars. En Barna com lo poble estigués armat, feren frente als militars, quels venceren, ja fos que ells no estigueren ben units o haver-se anticipat al moviment”.

 

“Al mateix temps lo senyor Prieto (Indalecio Prieto) vist lo moviment digué ben públicament que aquest moviment havia sigut promogut per lo Capital, los Militars y lo Clero, que havia d’exterminals a tots. Amb tal motiu se desencadenà un moviment tan gran de revolució a tota Espanya, que se expulsaren y perseguiren totes les ordres religioses sens excepció. Jesuïtes, Frares, Escolapios , tot lo clero rural tingué que guardar-se, les Monges totes sens excepció tingueren que abandonar llurs residències ab la salvetat que sels respectà la vida a totes, lo que no fou igual per tot el clero de totes Institucions, que a més de incautar-los los edificis e Yglesias, algunes de’lles foren cremades, les que no desmuntades i desnonades de altars e imatges, y aquestes, cremades junt amb tots los ornaments del poble, de manera que exceptuant la Catedral de Barna y alguna altra més se salvaren de les turbes salvatges de la època. Aquí (g. a D.) (gràcies a Déu), no veguerem allò que he dit, mentres que a fora les hagué cremades, desmuntades, y mutiladers y hasta algunes se pensà en convertir-les en places de ventes o mercats”.

 

“Degut a la declaració del Sr. Prieto que havia de exterminar als promovedors del moviment, ( se constituí =comités amb armes= compostos de socialistes, comunistes de la Fay y Poum anarquistes) se desencadenà una persecució tan despietada contra tot lo clero y particulars y quins ells cregueren còmplices, que tots quants pogueren obtenir, foren passats per les armes, sent la primera víctima aquí particular lo Sr. Fité lo dia 10 de Agost, (vegi’s al final com fou pres i com acabà), clero lo dia 26 del mateix mes (de juliol), el pare castells lo dia 5 de setembre, lo Doctor Llobet 9 d’octubre, Mossèn Rubiol, dels P.P. Escolapis i Frares Carmelitans y Novicis que havia pocs se sapigué que se salvassen, fins hi hagué algun del clero que li exigiren alguna quantitat amb promeses de respectar-lo y més tard fou perseguit”.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 de setembre del 2016.