El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La transició i l’edifici del Pati. 1977 (12)

El 27 de juny del 1977, dos anys abans de les primeres eleccions municipals democràtiques, l’Ajuntament de Tàrrega va concedir llicència per l’enderroc dels pavellons del segle XVIII situats a la Plaça del Carme número 19 i concedí llicència d’obres per la construcció d’un edifici d’habitatges d’una alçada de 30 metres.

Foto 2 Pati12.jpg

El pati abans de la construcció de l’edifici.

Pocs dies abans, el 15 de juny, la UCD d’Adolfo Suárez havia guanyat les eleccions generals espanyoles, amb qui bona part l’ajuntament vigent i el constructor s’hi identificaven políticament. A Tàrrega la UCD fou, en aquestes primeres eleccions de la transició, la quarta força més votada amb el 13 % del vots.

En pocs dies es van iniciar les obres d’enderroc i immediatament els representants dels partits polítics de Convergència Democràtica, Esquerra Republicana, els Partits Socialistes  i Unió Democràtica, (que havien obtingut prop del 80% dels vots a les eleccions generals a Tàrrega), van respondre públicament adreçant un escrit a l’Ajuntament, (publicat a la Nova Tàrrega), on es denunciava que l’edifici “infringeix les Ordenances municipals vigents” i que entra “en contradicció amb el Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat temps endarrere, provisionalment”. Es deia també que “Els signants que representem una majoria de vots a la nostra ciutat, recordem públicament a l’Ajuntament la seva transitorietat i el seu caràcter no democràtic i creiem que, donades aquestes característiques, el Consistori, ja deixant de banda l’aspecte tècnic de la qüestió no pot prendre en consciència una decisió tan greu com és la concessió d’una obra com la que es planteja i que hipotecaria greument el passeig més representatiu de la ciutat.”.

Vista pati ara.jpg

Vista aèria de l’edifici del pati un cop construït.

Dies després, els “Socialistes de Catalunya. Tàrrega”, van presentar un Recurs de reposaició contra l’edifici del Pati  a l’Ajuntament, demanant que l’Ajuntament anul.lés l’acord de concessió de la llicència d’obres. En paral.lel, el partit d’Unió Democràtica de Catalunya va publicar a la “Nova Tàrrega” un escrit on es mostren contraris a la iniciativa de “algun estament polític local”, de presentar un recurs de reposició i un contenciós administratiu, que “originarien uns perjudicis de molt quantiosa valua, els quals hauria de satisfer el Municipi amb els cabals que son de tots els ciutadans”. Cap més partit o col.lectiu ciutadà va fer res. El Consistori va ignorar el recurs de reposició per silenci administratiu, per la qual cosa l’obra podia seguir endavant.

Escrit de l’autor a la “Nova Tàrrega” de l’any 1978, quan l’edifici s’estava construint.

Un cop esgotats els terminis, ningú va anar al contenciós administratiu. Probablement, i donat que no hi hagué suspensió de les obres, com que l’edifici s’anava construint i mentrestant s’anaven venent els pisos, la situació va provocar que no s’anès legalment més enllà.  També les dificultats econòmiques que suposava la presentació d’un contenciós administratiu, van fer irreversible la lluita legal contra la construcció de l’edifici del Pati.

Només algún escadusser article d’opinió a la Nova Tàrrega recordaria la barbaritat urbanística que patiria per sempre més la ciutat amb la pèrdua irreversible de patrimoni arquitectònic.

Foto 1 Pati12.jpg

Anunci a la Nova Tàrrega del 31 de març de 1979.

A la campanya electoral de les eleccions municipals de l’any 1979, el tema de l’edifici del Pati, fou un dels aspectes que van tornar a ser objecte de debat públic, tal i com podem veure a la Nova Tàrrega del 31 de març del 1979.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la “Nova Tàrrega” del dia 31 d’agost del 2018.

Advertisements

El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. El quarter de cavalleria. (11)

Amb la derrota i la pèrdua de les institucions catalanes l’any 1714, el pais va ser ocupat militarment durant dècades, per regiments de tropes castellanes. Les viles i pobles on s’allotjava l’exèrcit havien de fer-se càrrec de la manutenció i de l’allotjament de soldats i oficials, en edificis i cases particulars.

 

Foto 111.jpg

Plànol inicial de la planta dels quarters segons projecte conservat al Museu de l’Exèrcit de Madrid. (ACUR)

 

Quan el 1734 arriba a Tàrrega el “Regimiento de Caballería de Calatrava” i fixa la seva base a la Vila, els vells edificis del Comú, del carrers de Sant Joan i de Santa Anna, no poden acollir tanta tropa i el 1740 l’Ajuntament acorda construir un quarter per allotjar tropa i cavalleria.

 

Foto 112.jpg

La façana que donava al pati amb la portalada i l’escut de Tàrrega, a l’edifici del Quarter de Cavalleria enderrocat l’any 1978. (Any 1970).

 

L’indret escollit era a tocar de la muralla del Carme, entre el portal de Cervera i el d’Agoders. S’aprofita la pedra muralla i d’algunes cases i corrals, i s’ordena enderrocar el convent de Santa Clara per aprofitar-ne també la pedra, cosa que va portar al prior de Santa Clara i al Bisbe de Solsona d’amenaçar amb la excomunió major a l’Ajuntament si continuava amb l’enderroc.

 

Vista-general648.jpg

Vista aèria del Pati amb el quarter de cavalleria íntegre en la seva totalitat. Anys 1970.

 

La construcció del quarter avança, però l’Ajuntament acaba els diners i l’obra no s’enllesteix fins l’any 1754, en que s’hi instal.len alternant-se però de manera continuada, els regiments de Farnesio, de Calatrava, de Bravante, etc..

La concentració de tropa al llarg dels anys causa greus problemes (robatoris, baralles, assassinats, brega, etc.), i continues  disputes amb els vilatans, i a més quan la justícia i l’autoritat militar rebien les queixes de l’Ajuntament, sempre donaven la raó als seus.

L’any 1758, el Tinent Coronel del Regiment de Calatrava Pedro Zapata, va ordenar treure la pared del Joc de Pilota de “el Patio llamado del Carmen”, perquè destorbava la formació de la tropa, distreia els soldats i  no deixava passar l’aire.

 

INVENTARI.jpg

Inventari del mobiliari del Quarter de Cavalleria de l’any 1785. Al document es diferencia entre el Pavelló de la part de l’Hostal de l’Alba, i el Pavelló de la part del Carme. (Arxiu Comarcal de l’Urgell)

 

La façana i l’entrada principal de l’edifici era presidida per l’escut de Tàrrega, tal i com podem observar en la fotografia adjunta de finals dels anys 1960.

 

Foto 114.jpeg

Porta, portalada i escut originals del Pavelló del Quarter de cavalleria del Pati, que actualment es troba a “Cal Ribalta de la Fortesa” al terme municipal de Sant Pere de Sallavinera. (Fotografia treta de la web http://www.festacatalunya.cat)

 

Amb la desamortització del segle XIX la propietat de va passar a mans privades. En els seus baixos hi hagué una bolera, el celler de Cal Secanell, i a la cantonada del carrer del Carme s’hi construí la seu del Banc Espanyol de Crèdit on actualment s’hi troba una botiga de roba.

 

Foto 115.jpg

Escut de Tàrrega, provinent del Pavelló del Quarter de Cavalleria del Pati de Tàrrega. Actualment es troba a “Cal Ribalta de la Fortesa” al terme municipal de Sant Pere de Sallavinera. (Fotografia cedida per la família d’Antoni Ribalta Secanell).

 

L’actuació més recent i polèmica, fou l’enderroc de bona part de l’edifici corresponent al celler de Cal Secanell l’any 1978 per construir-hi pisos. Algunes arcades, la portalada principal i l’escut de Tàrrega van ser ubicades a l’edifici de Cal Ribalta de la Fortesa al terme de Sant Pere de Sallavinera prop de Calaf, tal i com ens ha informat la família d’Antoni Ribalta Secanell.

 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 17 d’Agost del 2018.

El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. La Torre i la muralla del Pati. (10)

La Muralla del Carme construida entre el 1366 i el 1370, s’iniciava al Portal d’Aiguaders (Agoders) i anava en línia recta fins arribar al Portal del Carme al carrer de Cervera. Des d’aquí seguia fins a una magnífica Torre, on feia un gir de noranta graus per baixar cap al portal de Santa Anna.

Foto 1 Torre.jpg

La Torre de la muralla del Pati poc abans del seu enderrocament. 1960-1961. (Arxiu Comarcal de l’Urgell)

Com en molts altres llocs, les muralles i portals de Tàrrega van patir la força de la piqueta i van ser enderrocades a finals del segle XIX i les primeries del segle XX. L’enderroc de major polèmica, fou el del portal de la muralla, situat a l’inici de l’actual carrer Migdia l’any 1926, que es realitzà amb l’únic argument de poder reutilitzar la pedra per construir l’edifici de l’Escorxador Municipal.

Foto 2 Torre.jpg

La Torre del Pati ja escapçada. Encara es rebaixaria més durant la construcció de l’edifici. A la dreta, un tram original de la muralla medieval. 1960-1961. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Amb tot, a principis dels anys 1960, i en pro de la suposada “modernitat”  que suposava la construcció de l’edifici del Banc Popular, a la cantonada del Pati amb l’Avinguda de Catalunya, es va malmetre i enderrocar una part emblemàtica del que havien estat les muralles de Tàrrega: La Torre del Pati i un bon tam de muralla. La llàstima fou que, haver mantingut la Torre hagués estat possible i compatible amb la construcció. Però en aquells moments, una tossuderia irracional es va imposar, i malgrat els precs del Sr. Ramon Novell i del Sr. Joan Tous ningú va poder fer-hi res per evitar aquesta destrossa patrimonial.

Foto 3 Muralla.jpg

Solar de la Torre parcialment enderrocada i de la muralla de l’antic Camí Ral, vista des de l’Avinguda de Catalunya encara adoquinada. 1960-1961. (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

A la “Nueva Tárrega” del desembre del 1960 hi trobem aquesta curta nota de l’Ajuntament dirigida a: “El Sr. Comisario de la Zona del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, referente a las medidas a adoptar con respecto a la conservación de los restos de murallas de la ciudad, enclavados en el patio solar a edificar por parte del Banco Popular Español, acordándose agradecerle las facilidades dadas al respecto”.

DSC_0035.jpg

Vista actual de les restes de la Torre de la muralla del Pati, des l’interior de l”illa de cases del Carrer del Carme, del Pati i de l’Avinguda Catalunya. (Jaume Ramon Solé).

Avui les restes de la part més baixa de la Torre del Pati, es poden contemplar des de l’interior de les oficines del Banc Popular i també la podem contemplar i accedir al seu interior des de la cafeteria Liceu del Pati.

Un cop més les imatges valen més que mil paraules.

Jaume Ramon Solé.

Publicada a la Nova Tàrrega del 20 de juliol del 2018.

El Pati de Tàrrega. Història d’un espai urbà. L’església, el convent i santuari del Carme. (9)

“En lo any 1364 se fundà lo present monestir

essent Papa Urbà V i Rei d’Aragó Pere IV”.

Foto 1 Carme Pati.jpeg

L’Església del Carme l’any 1925. Al fons l’antiga casa de les Monges de la Vetlla on s’hi ubicà el Col.legi del Carmel. Observeu el nivell més baix de l’entrada a l’esgèsia, que s’hi accedia (fins l’any 1950), baixant una escalinata de pedra. (Fotografia de la Família Palou-Català).

En els pergamins carmelitans d’inicis del segle XIV, quan encara no s’havia iniciat l’ampliació de les muralles de Tàrrega, ja s’esmentava el “Carmel” de Tàrrega. Ho descriu en Ramon Novell en un article a la Nova Tàrrega de l’any 1950 quan diu que, a l’edat mitjana, el Carme de Tàrrega era un Santuari de gran veneració i objecte de peregrinacions per la Santa Vera Creu que s’hi custodiava.

Foto Carme-03.jpg

El claustre a principis del segle XX. (Fotografia Gaietà Barraquer Roviralta).

El pati del Carme, la muralla i el portal del Carme. La història targarina sempre ha anat lligada a l’entorn de l’església i del convent situat a peu del camí del Talladell, vora la sèquia de Comabruna. Una història amb alts i baixos, que s’estronca l’any 1821 quan l’ordre és expulsada i els seus béns son posats a subhasta pública l’any 1840 per part de l’estat.

Uns història tràgica i desafortunada, per la destrucció i crema que durant la guerra civil patiren bona part dels seus béns artístics i escultòrics, així com l’assassinat criminal de tots els religiosos i novicis del convent targarí.

L’any 1960 tot el conjunt arquitectònic es sotmet a una desgraciada i profunda “modernització”, que van eliminar els magnífics murs de pedra picada del convent i la original planta, façana i estructura de l’església, la qual es trobava a un nivell inferior i s’hi accedia baixant per una escalinata de pedra.

Foto Carme-02

Retaule i interior de l’Església del Carme abans de la guerra civil. Principis del segle XX. (Fotografia Gaietà Barraquer Roviralta).

De les moltes reformes i destruccions patides, ens ha quedat íntegre el claustre del segle XVIII amb l’antiga data del 1621. L’escut carmelità del 1610 a la cantonada posterior de l’església amb el carrer de Comabruna. El campanar i la portalada de mitja volta, sota la  porxada actual on encara observem l’enigmàtic “Nus de Salomó” gravat  per un picapedrer…

Nus Carme.jpg

Nus de Salomó gravat a l’arcada superior de l’entrada de l’esglèsia del Carme.

Les imatges mostren com era, el “Carme d’abans”.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 6 de juliol del 2018.

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La remodelació de l’any 1967. (8)

La configuració actual del Pati és fruit del projecte d’il.luminació, pavimentació i remodelació que va elaborar l’arquitecte municipal Francisco Subias l’any 1966. L’obra s’inaugurà el 15 de gener del 1967 per celebrar el “Dia de la Liberación”. A aquest projecte s’hi afegí la construcció d’un dels primers aparcaments en bateria per a automòbils de la ciutat al costat de la carretera.

Pati Foto 2.jpeg

Antic traçat i estructura de la carretera i del Pati amb els daus de pedra i el mur del costat de la carretera que es va suprimir en la remodelació de l’any 1967. (Fotografia Família Palou – Català Any 1943)

El cost de l’obra superà el milió de pessetes, i la Diputació de Lleida n’aportà 160.000 pessetes. En el concurs subhasta convocat el 14 de juliol del 1966, s’adjudicà l’obra al constructor d’Anglesola en Eduard Prats i Monjo i l’enllumenat a l’empresa Elèctrica Industrial Puig.

Una de les modificacions més substancials fou la del nou paviment enrajolat i la supressió de les pilastres i els grans daus de pedra, que tram a tram, coronaven el mur perimetral del Pati. Així es va donar una major sensació d’obertura de la plaça. La zona nord tocant a la carretera la modificació fou de més intensitat a l’eliminar-se els murs de pedra per fer accessible per als vianants, amb graons, aquesta part de la plaça. La fotografia facilitada pel qui fou Regidor d’hisenda i d’obres, en Francesc Palou, ens mostra com era aquest extrem del Pati abans de l’obra del 1967.

Foto 1 1967 15 01 - Inaguració plaça del Carme, Pati.jpg

Acte d’inauguració del Pati el 15 de gener del 1967. La Germana Pilar Gomis del Col.legi Sant Josep dirigint “El cant dels ocells” als joves cantaires. Dalt de la tarima les autoritats locals i provincials. (Fotografia Família Ramon – Solé).

El diumenge 15 de gener del 1967 i després de la preceptiva missa i d’un espectacle infantil al Teatre de l’Ateneu, les autoritats provincials i locals van procedir a la inauguració del Pati amb el tall de la cinta per part del Governador Civil de Lleida en José Antonio Serrano Montalvo, a l’acte també hi era present el President de la Diputació n’Antoni Aigé Pascual i la corpració municipal.

En el moment de la inauguració es van deixar anar un miler de globus vermells i grocs amb la inscripció commemorativa de la inauguració de la Plaça. Va prendre la paraula l’alcalde en Jaume Ramon i Ripoll, qui va agrair als regidors de l’Ajuntament la seva dedicació per fer possible l’obra que s’inaugurava. Després d’unes paraules del Governador Civil, la Germana Pilar Gomis del “Colegio San José”, va dirigir el grup guanyador del concurs de “Cançons Nadalenques” amb la interpretació del “Cant dels Ocells”, i els del col.legi del “Carmelo” van cantar “El tamborilero”. Acte seguit es feu una ballada de sardanes al Pati, mentre les autoritats prenien el vermut a la cafeteria de l’Ateneu.

pàgina303.jpg

L’alcalde de Tàrrega, Jaume Ramon Ripoll, parlant durant l’acte d’inauguració del Pati el 15 de gener del 1967. ((Fotografia Família Ramon – Solé).

La remodelació va permetre en els anys posteriors, ubicar al Pati el Mercat de l’Automòbil d’Ocasió, que en els anys anteriors havia anat canviant de lloc, des del seu emplaçament original al barri de Fàtima.

Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 22 de juny de l’any 2018.

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La polèmica per la Creu del Pati. (7)

     La història del nostre Pati no podia continuar sense parlar de la polèmica haguda als anys 1950, sobre la ubicació de la restaurada creu medieval gòtica.

     “La Creu del Pati” fou treballada per l’escultor del gòtic, en Pere Joan, l’any 1430 i es va situar fora murs, a la sortida del portal de Falcó o del Carme on hi havia el que s’anomenava el Pati del Carme. Allí, es trobava envoltada de bancs i pedrissos, i era l’indret de trobada dels vilatans, fins que el dia de Sant Pere de l’any 1869, una forta ventada la va fer caure i es va esmicolar.

Nueva Tarrega 1954 .jpg

Escrit del Sr. Ramon Novell i Andreu a la “Nueva Tàrrega” del 4 de desembre del 1954, on defensa l’emplaçament de la Creu del Pati a la Plaça del Carme.

     

     Les restes de la Creu es van conservar al cementiri fins que el rector Sr. Cases, el metge Doctor Rius i el farmacèutic Sr. Llobet  es van conjurar per restaurar-la. Com no podia ser d’altra manera, a partir del record visual de la creu, van encomanar al Sr. Viladot Fernàndez que la dibuixés per tal de reconstruir-la. Per desgràcia, quan el Sr. Viladot es va posar a reconstruir-la, aquest es va morir i la restauració quedà aturada.

     Amb els anys, les restes de la Creu van anar a parar en dipòsit al Museu Morera de Lleida. Ja el 1928 el Sr. Duran i Sanpere escrivia a la publicació “Tàrrega” dient: “En la Creu del Pati és la valor artística, la bellesa plàstica, la valentia de l’escarpa el que es fa admirar. EI nus amb les imatges de sants i de santes en composició plena d’originalitat, amb els rostres tocats d’una expressió graciosa i amb una gran diversitat d’actituds nobilíssimes. És una de les obres més fines que hagi pogut produir, durant la primera meitat del segle XV, la nostra escultura en pedra”.

Foto 1 Pati Creu.jpg

El peu de la Creu del Pati al centre del passeig, en el on s’havia de posar inicialment. Any 1950.

     

     Acabada la guerra les gestions del el Sr. Agustí Duran i Sanpere i el Sr. Ramon Novell i Andreu, fan que les restes tornin a Tàrrega, per tal que la creu sigui restaurada i situada en el seu emplaçament original. L’Ajuntament acorda encarregar a l’escultor Carlos Anadon la restauració/reconstrucció de la “Creu del Pati”, a partir del dibuix del Sr. Viladot, i dels consells del Sr. Duran i Sanpere. Al novembre del 1954 la Creu ja està acabada i embalada a Tàrrega.

     Al mig del Pati s’hi ha construït la base i el pedestal de la creu, però la polèmica fa dies que corre i tothom té una opinió diferent d’on ha d’anar la creu. Només al Pati es proposa de posar-la al davant del Carme, a la placeta de l’Om, al davant de cal Flaquer, a la placeta del Llebrer. Fora del Pati es proposa el pati de l’Hospital, la Placeta de les Carnisseries, el racó de l’arcada del campanar, al mig de la plaça…..

       Per la banda dels qui opten pel seu emplaçament original al Pati hi predomina la opinió experta d’en Ramon Novell i Andreu.

      De la part dels qui opinen  que la Creu ha d’anar a la Plaça Major hi ha en Ramon Robinat i Cases i com ell altres ciutadans i experts que opinen que la Creu del Pati ha d’anar en un indret més noble i recollit.

     La cosa s’escalfa quan des de la “Nueva Tàrrega”, es qualifica de “tonteria” el situar la Creu fora del Pati, però la sang no arribà al riu. El novembre del 1954 en Ramon Novell fa un darrer esforç per defensar la seva tesi i escriu un contundent article sobre l’emplaçament la Creu al Pati. Finalment però, i al cap d’un any de tenir-la embalada al magatzem municipal, l’11 de setembre del 1955 s’inaugura la reconstruïda Creu del Pati, com a “Cruz de los Caídos” a la Plaça Major, a l’indret on hi havia hagut l’antiga font que actualment es troba a la Plaça de Lluís Millet també anomenada de les Carnisseries.

 

Jaume Ramon i Solé.

 

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 8 de juny de 2018

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La postguerra. (6)

La continuïtat de l’Avinguda Catalunya cap el Raval del Carme, anomenat des del 1939 “Avenida del Generalísimo Franco”, i l’eixamplament del mateix, implicava l’enderroc de part dels pavellons del pati i de les cases afectades pel nou traçat de la carretera, i la nova alineació dels edificis l’avinguda de Catalunya que ocupaven l’espai de la futura carretera.

La nevada del 1944 i el col·lapse de bona part del conjunt d’edificis del cafè i del teatre de l’Aliança, que anaven des de la cantonada de l’avinguda Catalunya amb el Pati i fins el carrer Santa Anna, va afectar a l’entorn de l’espai urbà.

FotoA.jpg

El conjunt de l’edifci de la “Alianza” a la cantonada del Pati amb l’Av. Catalunya

Els Ajuntaments de la postguerra dels alcaldes Jaume Trepat i Ramon Burgues, van emprendre la reforma urbanística. Amb requeriments d’expropiació i d’execució subsidiària de les demolicions, van aconseguir que, amb alguna excepció, cap a inicis de l’any 1950, el nou traçat pogués agafar forma.

A partir d’aquesta nova alienació i traçat, la fisonomia del Pati va canviar  amb l’execució dels projectes de dos nous edificis hostalers emblemàtics: L’Hotel Aleix, l’edifici Hotel Prats i la nova Estació de Servei. Ambdós amb els populars snack bar i la cafeteria Milán.

FotoB.jpg

Nova prespectiva del Pati anys 50 amb els hotels Aleix i Prats en construcció.

Amb l’increment del trànsit, del turisme i del transport de finals dels anys 50 i 60, l’Hotel Aleix fou un establiment de prestigi a la ruta per carretera des de i cap a Barcelona. Als vespres d’estiu s’hi feien balls i sovint s’hi escoltava música en directe.

Al nou edifici Prats havia estat dissenyat com a hotel, però finalment es va adequar com a seu del Banc Central: Allí mateix, el dia 12 de febrer de 1959, s’hi va produir un esdeveniment històric. El Sr. Andreu Rulló, agent oficial de “Marconi” a Tàrrega i comarca, va invitar les autoritats i les entitats targarines, a presenciar per primer cop en públic la recepció de les emissions televisives. Diu el cronista de “Nova Tàrrega” que la imatge apareixia nítida i perfecta a la pantalla, tant si l’emissió es feia des de Barcelona o des de Madrid.

Foto C 1943St.Antoni.jpg

Capdamunt del l’Avinguda de Catalunya, on des de la impremta Figueras s’estrenyia la carretera. Festa de Sant Antoni del 1943 (Fotgrafia Família Ramon-Solé).

Amb tot quedaven detalls i espais de l’entorn del Pati que hom reclamava solucionar. Es va eliminar la boca del refugi de davant l’església del Carme, es millorà la il·luminació i es van fer parterres al centre. El solar mig enderrocat de la cantonada amb l’Avinguda de Catalunya també feia patir, però per bé i per mal, els anys 60 eren a tocar, i des de l’Ajuntament ja es pensa en el projecte per a un Pati renovat, que hom veurà realitzat l’any 1966.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 25 de maig del 2018