Category Archives: Urbanisme

Tàrrega, l’espai físic: 1917.

Els primers treballs topogràfics oficials de l’estat espanyol es van realitzar ara fa cent anys.

A mesura que el resultat d’aquests treballs, fets pels topògrafs, s’anaven concretant sobre els planells, aquests eren revisats pels enginyers que hi donaven el vist i plau. En el cas de la ciutat de Tàrrega, la data d’elaboració del planell que reproduïm en aquest article, és del 18 de febrer de l’any 1920.

“Instituto Geográfico y Estadístico. Trabajos Topográficos. Población de Tárrega. Escala 1:5.000.”

Actualment aquests treballs topogràfics que es van realitzar per l’ “Instituto Geográfico y Estadístico” son accessibles des de la web en l’adreça del “Instituto Geografico Nacional” a l’enllaç :

http://contenido.ign.es/web/mapasantiguos/index.html

Des d’aquesta adreça web, hom pot visualitzar els plànols topogràfics de camins, pobles i carreteres d’arreu de l’estat . En el nostre cas és interessant observar quins eren els límits geogràfics dels termes municipals de Tàrrega, El Talladell, Claravalls o La Figuerosa, amb els seus camins, carreteres, basses i altres construccions. També es pot veure els camins que han desaparegut i els nous camins que s’han anat construint.

En el cas del planell de la ciutat de Tàrrega, hom es sorprèn del petit espai que ocupava la ciutat fa cent anys, quan tenia una població, sense pobles agregats, de 7.400 habitants. La via del tren, l’inici del carrer Urgell, l’Ondara, el raval del Carme i la plaça del Pati eren els límits físics i dins dels quals, encara hi havia importants espais ocupats per horts i eres. Això ens dona una elevada densitat de població al casc antic de Tàrrega en comparació a la ciutat actual.

Des d’aquest espai i en futurs articles, anirem fent una ràpida mirada a diferents aspectes de la representació i la descripció física de la Tàrrega del passat, amb imatges i plànols inèdits fins ara.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 27 de gener del 2017

Advertisements

Tàrrega: Vianants i conductors.

Una convivència basada en el civisme.

IMG_20160328_231414 (1)

Tàrrega, un model urbanístic basat en la convivència, el civisme i l’accessibilitat.

Els espais públics de les ciutats son per a les persones, i no hauria d’existir cap altra norma per fer possible la convivència que el civisme.

El disseny urbanístic dels principals carrers de les ciutats europees juga cada cop més amb la coexistència pacífica entre vianants i conductors, en l’ús l’espai públic.

Un dels teòrics del  model urbanístic del “shared-space”, -espai compartit- d’urbanisme, és l’arquitecte anglès Ben Hamilton-Baille, i és molt similar a l’implantat a Tàrrega en la remodelació de l’antiga N-II. Aquest disseny urbanístic, es basa en deixar que vianants i conductors resolguin les coses entre ells, en comptes de viure supeditats a un imposat ordre de circulació.

L’enginyer holandès Hans Monderman, fou el pioner en la línia d’eliminar dels carrers de les ciutats, les senyals de tràfic, les línees al paviment, o els dispositius tipus semàfors, per dissenyar els carrers amb un sol nivell de plataforma per a vianants i automòbils. Ell creia que l’ésser humà és capaç d’utilitzar la educació i la intuïció per creuar o circular pels carrers de forma completament segura.

El disseny urbanístic de l’espai compartit, permet que les persones es comportin de forma natural. Pots travessar un carrer en diagonal, sense haver d’anar a les cantonades a buscar un pas, ets lliure d’anar on vols, la gent no troba obstacles per a la seva mobilitat i tot l’espai és accessible.

798c45c0-abf3-4406-9c26-2314033b7d53

Dibuix que representa la convivència vehicle – vianant.

Arreu on s’ha implantat el sistema, i a Tàrrega també, els resultats pel que fa a la seguretat s’han incrementat de manera exponencial. S’han reduït dràsticament els accidents, i els incidents, vehicle-vianant, s’han minimitzat.

Ara cal ja fer el pas següent: eliminar tota la senyalització de trànsit a l’antiga N-2. El civisme i la urbanitat s’imposen practicant-los.

Jaume Ramon Solé.