En Ramon Sanahuja i Soler. Un targarí catalanista, d’esquerres i republicà. (4)

El 15 de gener de 1939, les poblacions de Tarragona, Reus i Tàrrega cauen en mans de les tropes feixistes. Contra tot pronòstic, la resistència a l’ofensiva feixista d’ocupació de Catalunya, iniciada el 23 de desembre de 1938, havia resistit tres setmanes de foc i de sang però el 15 de gener es va enfonsar. La superioritat armamentista i aèria de l’alemanya nazi i del “fascio” italià, va ser decisiva per decantar la balança al costat del bàndol rebel. En Ramon Sanahuja i la seva família abandonen Tarragona i el Vendrell el dia abans de l’ocupació.

“Portada del Heraldo de Aragón del 16 de gener de 1939, on anuncia la
caiguda de Tarragona, Reus i Tàrrega del dia abans”.

Una carta d’en Pompeu Fabra a Carles Pi i Sunyer del 25 de gener de 1939 (1), informa que a la masia de Can Pol, a tocar de Girona, s’hi troben refugiats una colla d’escriptors, intel·lectuals, artistes i polítics catalans, amb els seus familiars. En la relació facilitada hi consten en Ramon Sanahuja i Soler, Jovita Mercader i Vidal, Víctor Sanahuja i Mercader, i el seu company i xòfer Antoni Mestres i Capdevila, de la Comissaria de la Generalitat a Tarragona.

Probablement la presència a Can Pol d’en Ramon Sanahuja, podria tenir relació amb el fet que en aquell indret, s’hi va salvaguardar el tresor format pels objectes del Museu Arqueològic de Tarragona i altres de la catedral tarragonina. A Can Pol, al terme de Bescanó, s’hi havien instal·lat alguns dels dipòsits patrimonials de la Generalitat durant la guerra.

Fitxa interna de militant d’Esquerra Republicana d’en Ramon Sanahuja.
(“Archivo de Salamanca”. Josep Vall).

Na Jovita amb el seu fill Víctor, acompanyats per l’amic Antoni Mestres, creuen amb vehicle la frontera del Pertús a principis de febrer 1939. En Ramon ho feu a peu, probablement acompanyant al President Lluís Companys i els membres del Govern de la Generalitat pel Coll de Lli, al terme de la Vajol el 5 de febrer de 1939.

Per a centenars de milers de catalans, el drama de l’exili fou una experiència humiliant i dolorosa, el tracte inhumà i vexatori patit durant la retirada i als camps de concentració francesos, sempre restaran com una taca negra en la memòria col·lectiva.

En Ramon Sanahuja i la seva família, per la seva condició d’alt funcionari del Govern de la Generalitat, va tenir accès a un passaport diplomàtic, i així va poder evitar els camps. A més van rebre l’ajut d’una organització de la qual n’era membre: “La Grande Loge de France”, de la francmaçoneria. És a Tolosa de Llenguadoc on la família es retroba sota la protecció i la cura de la Lògia Maçònica de França.

Al llibre “La maçoneria a l’exili: França, 1939” de Josep Clara Resplandis, ens diu que:
“Per tal d’ajudar els exiliats espanyols, el 9 de maig de 1939, Alfredo Nistal, secretari del Gran Orient Espanyol , va trametre al cap del secretariat de la Gran Lògia de França una llista amb la relació dels germans espanyols “que se encuentran en Francia y se hallan fuera de los campos de concentración”. En la relació dels 525 membres exiliats de la maçoneria a França hi consten dos fills targarins: l’advocat en Ramon Sanahuja i el llibreter n’Emili Eroles. (2).

Al cap d’uns mesos d’estar a Tolosa, fan cap Montpeller acompanyats de la família de Josep Sastre Torruella, metge, alcalde de Tremp i Comissari Delegat de la Generalitat a Lleida. El nen en Víctor Sanahuja de quatre anys recorda que: “Vivíem en gran apartament cèntric amb un gran balcó i tres famílies de polítics catalans : Família Sanahuja, família Dr. Sastre i ?. Recordo moltes reunions amb moltes persones ,escoltant i comentant les notícies de la guerra. Jo estava enrabiat perquè volia escoltar música”.

En Víctor Sanahuja i na Jovita Mercader a Montpeller el Juny de 1939.
(Fotografia Arxiu Víctor Sanahuja).

A Montpeller s’hi ha instaurat la “Residència de la Generalitat”, instituïda i fomentada pel President Lluís Companys, la qual fou una peça clau en l’estratègia del govern de suport als exiliats, fonamentalment els de perfil polític (3).

En seguirem parlant al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.


(1). “Una carta de Pompeu Fabra a Carles Pi i Sunyer” a cura de Francesc Vilanova i Vil-Abadal. Els Marges, Núm. 61 (1998 Setembre).

(2). Clara, Josep. «La maçoneria a l’exili: França, 1939». Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, [en línia], 2011, Núm. 6, p. 101-28.

(3). Puigarnau Torelló, Xavier. Economia i cultura en el primer exili. França, 1939-1940. Les finances de la Generalitat de Catalunya i les residències de Montpeller i Tolosa. 2014

En Ramon Sanahuja i Soler. Un targarí catalanista, d’esquerres i republicà. (3)

En Ramon Sanahuja, com la gran majoria de càrrecs i de dirigents sindicals i polítics
d’esquerres, és detingut i empresonat l’endemà del 6 d’octubre de 1934. Com que no hi
havia prou presons per tancar els més de tres mil detinguts arreu de Catalunya, a
Tarragona es van habilitar tres vaixells-presó. En el Consell de Guerra, celebrat el gener de1936, fou acusat del delicte de “auxilio a la rebelión” pel que li demanen sis anys i un dia depresó. Finalment és absolt.

Després dels fets del “Sis d’octubre”, Esquerra Republicana és il·legalitzada i el setmanari
“Avançada” és tancat. Alliberat de la presó i des de la clandestinitat, la seva tasca d’informació i d’organització de l’estructura del partit a les comarques de Tarragona, és
bàsica, per aconseguir que les esquerres guanyin les eleccions a les municipals del febrer de 1936.

Capçalera de la publicació “Avançada”. En Ramon Sanahuja en fou Director. 1933.

Durant la seva estada a la presó, el Diari de Tarragona publica el 6 de desembre de 1934 aquesta nota: “Ahir es va veure a l’Audiència provincial una causa per injúries contra la veïna del Vendrell Florentina Domingo. La processada fou defensada per l’advocat senyor Ramon Sanahuja i Soler -detingut a bord del “Manuel Arnús” que a aquest objecte fou traslladat des de la presó flotant – el qual en un brillant informe demanà l’absolució. Una vegada acabada la vista el senyor Sanahuja fou traslladat novament al “Manuel Arnús”. La presència del nostre amic a l’Audiència fou rebuda amb forta expectació, rebent de tothom reiterades mostres de simpatia”.

Imatge del vaixell-presó “Manuel Arnús”, fondejat al port de Tarragona, on Ramon Sanahuja fou pres després dels “Fets del 6 d’octubre de 1934”.

Per Nadal del 1934, en Ramon Sanahuja surt en llibertat provisional i retorna a la seva vida laboral. El març del 1935 contreu matrimoni amb na Jovita Mercader i Vidal, filla de
l’industrial vendrellenc en Salvador Mercader i Soler. El desembre del mateix any neix al
Vendrell el seu fill en Víctor Sanahuja i Mercader.

Amb la victòria del Front d’Esquerres el febrer del 1936, en Ramon és reposat per la
Generalitat al seu lloc de Delegat de Treball a les Terres de Tarragona. Quan el 18 i 19 de juliol de 1936 els militars rebels feixistes inicien el cop d’estat, en Lluis Companys nomena a Lluis Mestres Comissari de la Generalitat a Tarragona. Aquest, juntament amb en Salvat Parés, amb en Joaquim Fort i amb en Ramon Sanahuja, van ser els actors principals de la desarticulació dels falangistes i dels militars insurrectes aixecats contra la República a aquelles comarques. (2).

Carnet de Comissari Delegat de la Generalitat a les Comarques Tarragonines.
(Arxiu família Víctor Sanahuja i Mercader).

Ells quatre, van encarar-se als excessos d’un sector minoritari i incontrolat que havia
començat a estendre el terror per Tarragona. Van facilitar la fugida dels tècnics alemanys de Flix. Protegiren el patrimoni de la Catedral de Tarragona i salvaren, entre d’altres, les vides del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe de Tortosa. (3)

L’Arquebisbe i Cardenal en Francesc Vidal i Barraquer al creuer italià Caio Dulio | AMCAM (FONS ARXIU FAMÍLIA VIDALBARRAQUER). NÚM. REG. 193000625 001B

Des de principis de 1938, en Ramon Sanahuja exerceix interinament les funcions de
Comissari Delegat de la Generalitat a Tarragona, i a l’agost de 1938 es nomenat màxim
responsable de la Generalitat. La seva fidelitat al govern, i el seu coneixement de la situació social i política de les terres tarragonines en aquells moments dramàtics i convulsos de la guerra, el van fer mereixedor del càrrec.

A ell li pertocarà organitzar la defensa i la evacuació de Tarragona el gener de 1939, davant l’ofensiva d’ocupació de Catalunya per part de les tropes feixistes. Amb la seva família empren el camí de l’exili el febrer del 1939.

En parlem al proper escrit.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 20 d’agost de 2021.

(1). “La Segona República al Camp de Tarragona”. Josep Sànchez Cervelló  i Jordi Piqué
Padró. Publicacions URV. Cercle d’estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. 2006.

(2). “Dietari de l’exili a Mèxic i del retorn a la Catalunya Franquista (1942 – 1975)”. Salvador Maset. Pàg 206.

(3). Lluís Mestres Capdevila. (https://memoriaesquerra.cat/biografies/mestres-capdevila-