Monthly Archives: February 2018

Tàrrega i l’espai físic. El plànol del 1851. (8)

D’entre tots els plànols que hem vist en els darrers mesos en aquesta secció, aquest és el més complert i interessant. Es tracta una reproducció exacta i precisa de com era la Vila abans de l’enderrocament de les muralles, abans la construcció del ferrocarril i abans de la rubinada de Santa Tecla.

tarrega1851.jpg

El plànol s’intitula: “PLANO TOPOGRÁFICO DE LA VILLA DE TARREGA y todo su Término como tambien los agregados de OFEGAT Y MOR. Levantado per D. Tomás Sanmartí Director de Caminos de Orden del Ayuntamiento y Junta parcial de la misma Villa en 20 de Agosto de 1851.

El plànol original és a Tàrrega, i el trobem a l’entrada de Cal Perelló al Museu Comarcal. Una reproducció del mateix es pot contemplar al Saló de Plens de l’Ajuntament. Amb tot, la millor manera de consultar-lo en detall i amb la màxima qualitat, és online a la web de la Xarxa d’Arxius Comarcals mitjançant una excel·lent gigafoto d’en Josep Giribet:

 

http://continguts.cultura.gencat.cat/xac/projectegiga/mapa1851/index.html

 

L’origen i la funció del plànol, les seves característiques, i el seu estudi el veiem reflectit en el treball “Cartografia cadastral de la província de Lleida (segles XVIII-XIX)” de J. Burgueño del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida:

http://www.ub.edu/gehc/pdf/Cartografia_cadastral_Lleida.pdf

És un plànol ple de detalls, que algun dia s’haurà d’analitzar en més profunditat, per descifrar tota la informació que conté, sobretot pel que fa a l’estructura de la propietat de les parcel·les del terme de Tàrrega, que hi son totes detallades en precessió. L’estructura urbana dels carrers del casc antic també ens aporta molta informació com el traçat del carrer Sant Joan que va recte fins el portal del carrer Santa Anna.

És interessant l’estructura dels antics camins, (encara no s’ha començat la carretera d’Agramunt), molts d’ells desapareguts o modificats, les basses, molins i sèquies de reg, de les que podem observar en quins trams passava soterrada, o pel color de la parcel·la  veure quina es trobava en zona de secà i quina en reg.

Xoca veure termes municipals limítrofs amb Tàrrega, com el de Lluçà, el de la Corbella o el de Montperler, que avui han desaparegut. Les basses del camí de Verdú, el poblat del Mor, o les nombroses edificacions en sòl rústic de les que avui ja no en queda ni el record.

És una delícia examinar detingudament aquest plànol i de ben segur que hom en gaudirà de la seva contemplació i anàlisi.

Jaume Ramon i Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 12 de maig del 2017.

Advertisements

Tàrrega i l’espai físic. La carretera i els camins. Finals del s. XIX. (7)

El plànol que avui presentem, data de finals del segle XIX. Es tracta de la reproducció de l’itinerari entre Saragossa i Barcelona, i de les principals vies que s’encreuen amb l’antiga carretera real.

La carretera S.XIX

S’intitula: “Itinerario de Zaragoza a Barcelona” i com molts dels altres el podem consultar tot sencer online a:

http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/consulta/registro.cmd?id=7472

En aquest plànol del tram que reproduïm entre Bellpuig i Cervera, hi trobem dibuixat el Canal d’Urgell, la via del tren, les carreteres a Agramunt i a Montblanc, però crida l’atenció el fet que hi veiem reproduïts al detall els camins, les ermites, les masies i els hostals que es troben al llarg i curiosament només al sud de la carretera real.

Mirant el plànol en tot el seu recorregut, sembla com si la finalitat del mateix, sigui la  d’oferir recorreguts alternatius a la carretera real, en els camins situats al sud d’aquesta.

En aquest tram de Bellpuig a Cervera, el plànol indica la situació de la Torre del Jordana, la Torre del Marquès, el Mas de l’Estadella, La Corbella, l’Hostal de la Arengada, la Torre del Codina, la Masia del Pubill, la Masia del Marsol, la Masia del Miquel, la Masia de l’Aguiló o la Masia del Bullidor.

Podem veure escrits els indrets com els “Altos de Coscollar” i els “Altos de las Molas” (Molars), “N. S. de Montarca” (Montalbà) i “Sierra de San Eloy”

També s’observa i es destaca al mapa les que deurien ser els principals camins de l’època: el camí Anglesola-Vilagrassa-Verdú, l’antic camí ral Talladell-La Mora-Granyanella, o el camí de Granyena. 

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 31 de Març del 2017-

Tàrrega l’espai físic. La carretera 1840. (6)

    El plànol d’avui, que es pot consultar en detall a la Biblioteca Virtual de Defensa, s’intitula: “Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga : sirviendo para la mejor inteligencia del itinerario de Longitud del mismo terreno. Levantado por el Comandante Graduado de Ynfanteria Ag¡yudante de la G.R. y Auxiliar del Cuerpo de S.M. Dn. Antonio Peláez.

 Llegenda 1840

    El tram que reproduïm s’inicia a “Vellpuich” , segueix per “Preijana”, es dibuixa “Yngresola”, segueix amb més correcció toponímica per “Vilagrasa”, “Tarrega”, “Verdú”, “Talladell”, “Fondelleres”, “Corullada”, “Graniñena” i “Cervera”. Els errors en la grafia indiquen l’elevat desconeixement de la toponímia país dels militars encarregats de realitzar els plànols topogràfics, de la mateixa manera que confonen l’ermita de Sant Eloi amb l’Ermita de Sant Miquel de Vilagrassa, o indiquen el camí de “Valaguer”

Plànol 1840

    Aquest plànol que data de l’any 1840 és interessant, perquè agafa coma  escala “una hora de camino al paso de la Ynfanteria” i detalla les edificacions i “ventas” entre poblacions. D’aquestes podem transcriure de Bellpuig a Cervera, les cases de “Calpuns”, del “Fuguet”, la “Torre de Grases”, la “Venta de Singrega”, la casa del “Montons” (a la Torre Morlans), el “Molí de Vernís” les cases “de la Corbella” i de “Roquetas”, el “Molino de la Torre” entre La Mora i Granyanella, el “Mas del Valls”, el “Mas de Codina” vora Cervera i l”Arrabal de San Francisco a Cervera”.

   També ens indica que, en aquest tram,  les poblacions fortificades eren Bellpuig, Tàrrega i Cervera, i també indica els “caminos carreteros” que anaven a Reus, a Guissona, Agramunt, Balaguer i al Palau.

Jaume Ramon Solé.

Enllaç: http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=66936

Publicat a la Nova Tàrrega del 7 d’abril del 2017