Author Archives: jaumeramonsole

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La remodelació de l’any 1967. (8)

La configuració actual del Pati és fruit del projecte d’il.luminació, pavimentació i remodelació que va elaborar l’arquitecte municipal Francisco Subias l’any 1966. L’obra s’inaugurà el 15 de gener del 1967 per celebrar el “Dia de la Liberación”. A aquest projecte s’hi afegí la construcció d’un dels primers aparcaments en bateria per a automòbils de la ciutat al costat de la carretera.

Pati Foto 2.jpeg

Antic traçat i estructura de la carretera i del Pati amb els daus de pedra i el mur del costat de la carretera que es va suprimir en la remodelació de l’any 1967. (Fotografia Família Palou – Català Any 1943)

El cost de l’obra superà el milió de pessetes, i la Diputació de Lleida n’aportà 160.000 pessetes. En el concurs subhasta convocat el 14 de juliol del 1966, s’adjudicà l’obra al constructor d’Anglesola en Eduard Prats i Monjo i l’enllumenat a l’empresa Elèctrica Industrial Puig.

Una de les modificacions més substancials fou la del nou paviment enrajolat i la supressió de les pilastres i els grans daus de pedra, que tram a tram, coronaven el mur perimetral del Pati. Així es va donar una major sensació d’obertura de la plaça. La zona nord tocant a la carretera la modificació fou de més intensitat a l’eliminar-se els murs de pedra per fer accessible per als vianants, amb graons, aquesta part de la plaça. La fotografia facilitada pel qui fou Regidor d’hisenda i d’obres, en Francesc Palou, ens mostra com era aquest extrem del Pati abans de l’obra del 1967.

Foto 1 1967 15 01 - Inaguració plaça del Carme, Pati.jpg

Acte d’inauguració del Pati el 15 de gener del 1967. La Germana Pilar Gomis del Col.legi Sant Josep dirigint “El cant dels ocells” als joves cantaires. Dalt de la tarima les autoritats locals i provincials. (Fotografia Família Ramon – Solé).

El diumenge 15 de gener del 1967 i després de la preceptiva missa i d’un espectacle infantil al Teatre de l’Ateneu, les autoritats provincials i locals van procedir a la inauguració del Pati amb el tall de la cinta per part del Governador Civil de Lleida en José Antonio Serrano Montalvo, a l’acte també hi era present el President de la Diputació n’Antoni Aigé Pascual i la corpració municipal.

En el moment de la inauguració es van deixar anar un miler de globus vermells i grocs amb la inscripció commemorativa de la inauguració de la Plaça. Va prendre la paraula l’alcalde en Jaume Ramon i Ripoll, qui va agrair als regidors de l’Ajuntament la seva dedicació per fer possible l’obra que s’inaugurava. Després d’unes paraules del Governador Civil, la Germana Pilar Gomis del “Colegio San José”, va dirigir el grup guanyador del concurs de “Cançons Nadalenques” amb la interpretació del “Cant dels Ocells”, i els del col.legi del “Carmelo” van cantar “El tamborilero”. Acte seguit es feu una ballada de sardanes al Pati, mentre les autoritats prenien el vermut a la cafeteria de l’Ateneu.

pàgina303.jpg

L’alcalde de Tàrrega, Jaume Ramon Ripoll, parlant durant l’acte d’inauguració del Pati el 15 de gener del 1967. ((Fotografia Família Ramon – Solé).

La remodelació va permetre en els anys posteriors, ubicar al Pati el Mercat de l’Automòbil d’Ocasió, que en els anys anteriors havia anat canviant de lloc, des del seu emplaçament original al barri de Fàtima.

Jaume Ramon Solé.

Article publicat a la Nova Tàrrega del 22 de juny de l’any 2018.

Advertisements

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La polèmica per la Creu del Pati. (7)

     La història del nostre Pati no podia continuar sense parlar de la polèmica haguda als anys 1950, sobre la ubicació de la restaurada creu medieval gòtica.

     “La Creu del Pati” fou treballada per l’escultor del gòtic, en Pere Joan, l’any 1430 i es va situar fora murs, a la sortida del portal de Falcó o del Carme on hi havia el que s’anomenava el Pati del Carme. Allí, es trobava envoltada de bancs i pedrissos, i era l’indret de trobada dels vilatans, fins que el dia de Sant Pere de l’any 1869, una forta ventada la va fer caure i es va esmicolar.

Nueva Tarrega 1954 .jpg

Escrit del Sr. Ramon Novell i Andreu a la “Nueva Tàrrega” del 4 de desembre del 1954, on defensa l’emplaçament de la Creu del Pati a la Plaça del Carme.

     

     Les restes de la Creu es van conservar al cementiri fins que el rector Sr. Cases, el metge Doctor Rius i el farmacèutic Sr. Llobet  es van conjurar per restaurar-la. Com no podia ser d’altra manera, a partir del record visual de la creu, van encomanar al Sr. Viladot Fernàndez que la dibuixés per tal de reconstruir-la. Per desgràcia, quan el Sr. Viladot es va posar a reconstruir-la, aquest es va morir i la restauració quedà aturada.

     Amb els anys, les restes de la Creu van anar a parar en dipòsit al Museu Morera de Lleida. Ja el 1928 el Sr. Duran i Sanpere escrivia a la publicació “Tàrrega” dient: “En la Creu del Pati és la valor artística, la bellesa plàstica, la valentia de l’escarpa el que es fa admirar. EI nus amb les imatges de sants i de santes en composició plena d’originalitat, amb els rostres tocats d’una expressió graciosa i amb una gran diversitat d’actituds nobilíssimes. És una de les obres més fines que hagi pogut produir, durant la primera meitat del segle XV, la nostra escultura en pedra”.

Foto 1 Pati Creu.jpg

El peu de la Creu del Pati al centre del passeig, en el on s’havia de posar inicialment. Any 1950.

     

     Acabada la guerra les gestions del el Sr. Agustí Duran i Sanpere i el Sr. Ramon Novell i Andreu, fan que les restes tornin a Tàrrega, per tal que la creu sigui restaurada i situada en el seu emplaçament original. L’Ajuntament acorda encarregar a l’escultor Carlos Anadon la restauració/reconstrucció de la “Creu del Pati”, a partir del dibuix del Sr. Viladot, i dels consells del Sr. Duran i Sanpere. Al novembre del 1954 la Creu ja està acabada i embalada a Tàrrega.

     Al mig del Pati s’hi ha construït la base i el pedestal de la creu, però la polèmica fa dies que corre i tothom té una opinió diferent d’on ha d’anar la creu. Només al Pati es proposa de posar-la al davant del Carme, a la placeta de l’Om, al davant de cal Flaquer, a la placeta del Llebrer. Fora del Pati es proposa el pati de l’Hospital, la Placeta de les Carnisseries, el racó de l’arcada del campanar, al mig de la plaça…..

       Per la banda dels qui opten pel seu emplaçament original al Pati hi predomina la opinió experta d’en Ramon Novell i Andreu.

      De la part dels qui opinen  que la Creu ha d’anar a la Plaça Major hi ha en Ramon Robinat i Cases i com ell altres ciutadans i experts que opinen que la Creu del Pati ha d’anar en un indret més noble i recollit.

     La cosa s’escalfa quan des de la “Nueva Tàrrega”, es qualifica de “tonteria” el situar la Creu fora del Pati, però la sang no arribà al riu. El novembre del 1954 en Ramon Novell fa un darrer esforç per defensar la seva tesi i escriu un contundent article sobre l’emplaçament la Creu al Pati. Finalment però, i al cap d’un any de tenir-la embalada al magatzem municipal, l’11 de setembre del 1955 s’inaugura la reconstruïda Creu del Pati, com a “Cruz de los Caídos” a la Plaça Major, a l’indret on hi havia hagut l’antiga font que actualment es troba a la Plaça de Lluís Millet també anomenada de les Carnisseries.

 

Jaume Ramon i Solé.

 

Publicat a la Nova Tàrrega del dia 8 de juny de 2018

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La postguerra. (6)

La continuïtat de l’Avinguda Catalunya cap el Raval del Carme, anomenat des del 1939 “Avenida del Generalísimo Franco”, i l’eixamplament del mateix, implicava l’enderroc de part dels pavellons del pati i de les cases afectades pel nou traçat de la carretera, i la nova alineació dels edificis l’avinguda de Catalunya que ocupaven l’espai de la futura carretera.

La nevada del 1944 i el col·lapse de bona part del conjunt d’edificis del cafè i del teatre de l’Aliança, que anaven des de la cantonada de l’avinguda Catalunya amb el Pati i fins el carrer Santa Anna, va afectar a l’entorn de l’espai urbà.

FotoA.jpg

El conjunt de l’edifci de la “Alianza” a la cantonada del Pati amb l’Av. Catalunya

Els Ajuntaments de la postguerra dels alcaldes Jaume Trepat i Ramon Burgues, van emprendre la reforma urbanística. Amb requeriments d’expropiació i d’execució subsidiària de les demolicions, van aconseguir que, amb alguna excepció, cap a inicis de l’any 1950, el nou traçat pogués agafar forma.

A partir d’aquesta nova alienació i traçat, la fisonomia del Pati va canviar  amb l’execució dels projectes de dos nous edificis hostalers emblemàtics: L’Hotel Aleix, l’edifici Hotel Prats i la nova Estació de Servei. Ambdós amb els populars snack bar i la cafeteria Milán.

FotoB.jpg

Nova prespectiva del Pati anys 50 amb els hotels Aleix i Prats en construcció.

Amb l’increment del trànsit, del turisme i del transport de finals dels anys 50 i 60, l’Hotel Aleix fou un establiment de prestigi a la ruta per carretera des de i cap a Barcelona. Als vespres d’estiu s’hi feien balls i sovint s’hi escoltava música en directe.

Al nou edifici Prats havia estat dissenyat com a hotel, però finalment es va adequar com a seu del Banc Central: Allí mateix, el dia 12 de febrer de 1959, s’hi va produir un esdeveniment històric. El Sr. Andreu Rulló, agent oficial de “Marconi” a Tàrrega i comarca, va invitar les autoritats i les entitats targarines, a presenciar per primer cop en públic la recepció de les emissions televisives. Diu el cronista de “Nova Tàrrega” que la imatge apareixia nítida i perfecta a la pantalla, tant si l’emissió es feia des de Barcelona o des de Madrid.

Foto C 1943St.Antoni.jpg

Capdamunt del l’Avinguda de Catalunya, on des de la impremta Figueras s’estrenyia la carretera. Festa de Sant Antoni del 1943 (Fotgrafia Família Ramon-Solé).

Amb tot quedaven detalls i espais de l’entorn del Pati que hom reclamava solucionar. Es va eliminar la boca del refugi de davant l’església del Carme, es millorà la il·luminació i es van fer parterres al centre. El solar mig enderrocat de la cantonada amb l’Avinguda de Catalunya també feia patir, però per bé i per mal, els anys 60 eren a tocar, i des de l’Ajuntament ja es pensa en el projecte per a un Pati renovat, que hom veurà realitzat l’any 1966.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 25 de maig del 2018

El pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La guerra civil. (5)

La guerra civil canvià la fisonomia del Pati i també la història de la llavors encara Plaça Francesc Macià.

L’Ateneu fou confiscat i passà a ser el local d’Unió Republicana i de les oficines del Comité Central de les Milícies Antifeixistes. L’església i el convent del Carme van ser intervinguts i amb ells perviurà la tràgica memòria de la tortura i l’assassinat de 12 joves novicis i religiosos carmelites al Clot dels Aubins la nit del 28 de juliol del 1936, després de ser detinguts pel Comitè Local de les Milícies Antifeixistes.

Foto 1 Pavelló Pati.jpeg

Inici de l’enderroc de part del pavelló del pati afectat per la guerra. Fotografia cedida per la família Palou-Català.

Les gasolineres, les fleques, els queviures, la venda de vins o de cereals són confiscats, col.lectivitzats i transformats en cooperatives. L’ajuntament fabrica i emet moneda pròpia que li permet finançament per donar feina a la mà d’obra aturada. S’inicien inversions en projectes públics d’arranjament de camins, la construcció de les piscines municipals, l’esplanació de la serra de Sant Eloi, i en el ple del 24 de febrer del 1937 s’aprova “el pressupost i croquis presentat pel paleta Ramon Sala per a la construcció sota del Pati, d’uns “Urinaris subterranis” amb un import total de 18.196 pessetes”. Enlloc es parla del futur ús dels urinaris com a refugi antiaeri, però en el mateix ple es parla d’adquirir “una sirena per a en cas l’alarma, avisar al públic”.

 

Foto2 Bitllet.jpg

Bitllet de dues pessetes emès per l’Ajuntament de Tàrrega el Febrer del 1937.

Quan s’inicien els bombardejos sobre Tàrrega, a l’abril del 1938, els urinaris construïts no son suficients com a refugi antiaeri per encabir-hi a tota la població de l’entorn. És llavors quan aquests s’amplien, i a la banda del carrer del Carme, i a la banda del Convent del Carme, s’obren unes rases reforçades amb vigues i sacs de sorra, de recorregut en ziga-zaga, que creuen el Pati i arriben fins el soterrani dels urinaris. La part superior de les rases. Sortosament cap projectil va caure directament sobre del refugi, que per la seva precarietat, no hagués servit de gran cosa.

 

Foto 4 Flequers.jpg

Foto 3 Llet1.jpg

Vals de compra emesos per les cooperatives lleteres i flequeres de Tàrrega.

Qui si va patir l’efecte dels bombardejos i dels metrallaments van ser les gasolineres i dipòsits de combustibles situats a la part nord del Pati, a peu de la carretera estatal. La situació en que va quedar l’edifici del pavelló de cal Trilla, el més proper al Carrer Sant Pelegrí, va facilitar enderrocar-lo parcialment després de la guerra, i això va permetre la continuïtat de l’Avinguda de Catalunya en línia recta cap el Raval del Carme. La fotografia que acompanya aquest escrit, documenta l’inici de l’enderroc d’aquesta part del pavelló. Curiosament la fotografia mostra sota la capa blanca on s’han pintat les cares de Franco i de Jose Antonio i el lema de “Arriba España”, la cara de Dolores Ibárruri “La Pasionaria”  seguida del lema “No passaran”.

Foto 5 1940 pati.jpg

Plànol del 1940, d’edificis afectats per la guerra a la Zona A del Pati i del Raval del Carme. Arxiu Comarcal de l’Urgell.

El plànol del 1940 dels edificis del Raval del Carme afectats per la guerra, ens mostra també el dibuix dels parterres centrals del Pati i la ubicació de la rodona del peu de la Creu del Pati que finalment va ser posada a la Plaça Major.

Jaume Ramon Solé

Escrit publicat a la Nova Tàrrega del dia 11 de maig del 2018.

El Pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. Anys 1930. (4).

El Pati es transforma en el centre social, econòmic i cívic de la ciutat. El Banc Espanyol de Crèdit, la farmàcia Argilés, la botiga de queviures de “Ca la Solera” i altres comerços de moda obren al Pati. Ho fa també, la sucursal de la casa de receptors de ràdio “Climo” i un establiment de fotografia.  Les estacions de servei, els garatges, les fondes i els hostals es modernitzen. Nous cafès i bars, el Joventut, el Royal i el Liceu li donen un ambient lúdic i cosmopolita. S’hi fan concerts i ballades de sardanes. S’hi celebren els Tres Tombs i els castells de foc. Però la jardineria de la plaça encara és un tema a solucionar..

1934ElPati.jpg

Fotografia familiar de l’any 1934, de la família Solé – Alsina passejant Pati. En primer terme na Elvira Solé Triginer, al seu darrere na Carme Solé Alsina, la meva àvia Josefa Alsina Aymerich, la meva mare Dolors Solé Alsina, i al seu costat la seva tieta Ramona Alsina Aymerich.

L’any 1932 davant les queixes pel mal estat dels arbres, l’Ajuntament decideix lliurar a l’entitat “Amics de l’Arbre” la conservació i millorament dels jardinets i arbrat de la Plaça. Aquesta entitat hi planta rosers, esporga els plataners i arranja els parterres “per tal de què hi puguin brotar amb orgull les plantes”, i sembla que ho aconsegueixen amb la plantació als parterres centrals de plantes aromàtiques pròpies del país.

A l’estiu del 1932 es col·loca una placa de marbre a la façana de la Fonda Univers, per oficialitzar el nom de Francesc Macià a l’antiga Plaça del Carme, abans de la nova i multitudinària visita oficial del President Francesc Macià a Tàrrega, el mes de setembre.

La frondositat dels plataners del Pati serveixen d’aixopluc a un gran nombre de pardals. Cara al vespre però, els ocells sofreixen l’atac de joves que, amb pedres i paper encès amb sofre i tiradors de goma, els cacen per impacte o per asfixia. Els veïns es queixen a l’ajuntament a fi d’evitar aquest espectacle incivilitzat i el perill que suposen els projectils per als vianants.

La millora segueix. Per la Festa Major del 1934 s’inaugurà el ferm i l’asfaltat dels carrers i voreres de l’entorn la Plaça, per evitar el fang i la pols que s’aixecava quan feia vent o quan passava un automòbil. També s’hi projecta la construcció d’un templet per a la Banda Municipal al mig de la Plaça que mai s’arribà a construir.

Un altre aspecte urbanístic que se’n parla sovint ja a l’any 1935, després de la urbanització de l’Avinguda Catalunya, és la de com realitzar el projecte de l’arquitecte Florensa  d’unir la carretera general des de cal Costa en línia recta fins el raval del Carme, enderrocant part dels “pavellons”, per evitar la contracurva del Pati. En aquest sentit, es manifesta a la “Crònica Targarina” l’arquitecte lleidatà Cases Lamolla, que veu impossible l’enderroc i proposa modificar el Pati, per enllaçar amb una corba suau l’Avinguda de Catalunya amb l’inici del raval del Carme, la qual cosa implicava escapçar la part nord del Pati…

Tanmateix el conflicte bèl·lic que s’inicia el 1936, amb els efectes dels tràgics bombardejos del 1938 i les voladures dels edificis del Raval del Carme el 1939 durant la retirada, canvien la perspectiva. Ho comentem en el proper escrit.

Jaume Ramon i Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 27 d’abril.

El Pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. La polèmica del canvi de nom 1931. (3)

La proclamació de la República el 14 d’abril del 1931 i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, van segellar el lideratge i la figura mítica del Molt Honorable President en Francesc Macià.

Pati12.jpg

La Plaça Macià.

El dilluns de mercat i de Pasqua Granada del 25 de maig del 1931, el president de la Generalitat de Catalunya, en Francesc Macià, visità Tàrrega inesperadament. L’avís va arribar poques hores abans de la visita, i els preparatius per a la rebuda van ser improvisats i poc vistosos. Amb tot, l’Ajuntament el rebé al capdamunt del Raval del Carme, i acompanyats per una multitud de ciutadans, anaren en comitiva fins a l’Ajuntament, on feu un parlament des de la balcó de la Casa de la Vila.

A les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 a Tàrrega, guanyà la Candidatura Popular integrada per membres de la Lliga Regionalista, quedant en segona posició els candidats d’Acció Catalana Republicana que van passar a l’oposició.

El dimecres després de la visita del President Macià,  la sessió de l’Ajuntament fou força polèmica i tingué el nostre “Pati” com a protagonista inusual. El portaveu d’Acció Catalana en Pere Robinat i Cases, va presentar una moció en la que expressaven el seu malestar perquè el Sr. Macia “no se li tingué l’atenció a que n’és mereixedor”, donant a entendre una manca de fervor republicà de la primera autoritat municipal . Li respongué el Sr. Flaquer Capdevila dient que “la visita del Sr. Macià no era oficial i que no podia admetre les insinuacions injurioses dirigides al Sr. Batlle”. El Sr. Robinat es molestà per les paraules del Sr. Flaquer i li digué “que és hora de parlar clar i de treure’s la careta i el que tingui sentiments monàrquics que es defineixi clarament”. I li recordà que fa anys “que va passar per Tàrrega una Infanta d’Espanya, i se li tributà una arribada apoteòsica”. El Sr. Flaquer li digué que ell personalment “té la més profunda admiració per la persona del Sr. Macià”. Finalment el Batlle Sr. Fité Pons va reconèixer, que la rebuda no s’havia fet bé per la manca de temps i, que es concertaria properament la visita al President Macià d’una comissió municipal.

FotoMacia

Francesc Macià des del balcó de l’Ajuntament de Tàrrega

Però la polèmica continuà. La moció incloïa també la proposta de dedicar la Plaça del Carme, al President Francesc Macià. L’alcalde Sr. Fité proposà que aquest aspecte passés a la Comissió corresponent per al seu estudi. El Sr. Robinat va insistir dient que “s’ha d’acordar aquesta nit, per a desagreujar a la venerable persona del President de la Generalitat”.

El regidor Sr. Secanell Aparicio prengué la paraula dient que seria més escaient dedicar-li el millor carrer de la ciutat, el de Ponent, ja que aquest nom no té gran significació i en canvi la Plaça del Carme és un nom típic perquè hi ha l’església d’aquest nom. Intervingué en el mateix sentit, el Sr. Maimó Paradera. Finalment el Sr. Fité desencallà la situació, i donada la excepcionalitat del cas, donà suport a la proposta de la oposició, aprovant-se el canvi de nom de la Plaça del Carme, pel de Plaça de Francesc Macià.

Aquest ha estat l’únic canvi del nom oficial del Pati en tota la seva història. El mes de Gener del 1939 amb l’ocupació franquista, tornà a dir-se, aquest cop en castellà, Plaza del Carmen.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 13 d’abril del 2018

 

Jaume Ramon Solé.

El Pati de Tàrrega, història d’un espai urbà. 1761. (2)

Avui havíem de parlar del Pati de principis del segle XX, però la sort i, en major mesura, les infinites hores d’arxiu i d’anàlisi emprades pel familiar Josep Maria Purgimón,  ens han dut el regal d’un plànol del Pati del Carme, fins ara inèdit, de l’any 1761, la qual cosa m’ha obligat a recular un segle i mig enrere, per gaudir d’aquesta imatge, autèntica i sense filtres, de la Tàrrega del segle XVIII.

Planol - Pati del Carme.jpg

Plànol del Pati , Plaça del Carme de Tàrrega any 1761. A l’esquerra el portal d’Aguaders, la muralla del carme i el portal de Cervera.

El dibuix que presentem aquí s’intitula “Plano de la entrada de Tárrega desde Cervera” i és una fotocòpia de l’original, que es troba als arxius del “Servicio Cartográfico del Ejército”. Aquest plànol devia tenir la funció d’un topogràfic previ, a la construcció dels dos pavellons militars de la zona superior del Pati o bé, al traçat del futur carrer Sant Pelegrí. En ell podem conèixer els propietaris i els nivells de l’entorn i l’emplaçament de la sèquia de Comabruna i Ardèvol.

A la part superior esquerra veiem la “Calle de Aguades y su puerta”, amb la muralla ben definida, cap a la dreta el “Quartel de Cavalleria”, la “Muralla del Carmen”, la “Calle de Cervera”. Aqui també veiem el portal del Carme amb un curt tram a la dreta de porxos.  Més cap a la dreta seguint la muralla l’espai delimitat pel “Juego de pelota”: Els espais del “Joc de la pilota” sovint van vinculats a un Hostal, la documenhtació annexa al plànol parla d’un “Hostal el Alber” que ocuparia la primera casa dins muralla del carrer de Cervera. Després cap a la dreta trobem dibuixada la torre del la muralla, avui encara visible dins de la cafeteria Liceu i, a partir d’aquí, la muralla fa un gir de noranta graus i més enllà també baixa un ramal de la sèquia pel costat del “Cami Real de Madrid”. A l’altre costat del camí ral hi ha els “Huertos de Sovias” (Sobies).

Al centre del plànol podem veure la sèquia que ve de Comabruna a cel obert, franquejada per arbres, amb els seus passos per travessar-la, seguint el “Camino del Talladell” i passant a tocar del “Convento del Carmen calzado con su huerta”, una horta que arriba fins al “Otro camino del Talladell”, que confronta amb el “Hostal del Carmen”. Davant del Convent s’hi dibuixa un tancat que diu “Terreno del convento de una vara de hondo, sostenido de un perxil de la misma altura”. A l’altre costat del camí del Talladell cap a la dreta, hi ha un “Fondo de dos varas que se va llenando”, i a peu del “Camino Real de Barcelona” la “Hera del Suvias, una vara más alta que el terreno natural”, el “Corral de Suvias” i la “Tierra de Gaya, de la Marquesa de la Floresta”.

A l’altre costat del raval del Carme, a l’altura del que avui seria l’extrem del passeig que toca a l’antiga carretera i a peu de la sèquia que ja marxa cap a l’actual carrer Ardèvol hi trobem l’”Hostal de Grimau” amb els seus corrals i una “Pieza del Grimau tres palmos más alta que el terreno natural”. A un costat de l’Hostal hi dibuixa l’antic “Fosar del Cimenterio” i al darrera la “Tierra de Rivera”.

Així doncs, vista la realitat del que era en un principi el nostre Pati a mitjans del segle XVIII, podem dir que la construcció dels pavellons militars va significar doblar la superfície d’aquest espai públic, la qual cosa va permetre una ordenació urbanística de grans proporcions en aquest important eix de comunicacions de la nostra “Antiqva Tarrege O Felix Villa”.

Jaume Ramon Solé.

 

Publicat a la Nova Tàrrega del 16 de març de 2018