Quan s’entelen els ulls
amb el baf de l’ànima
i tristes campanades
entonen els sentiments…..
….arribada és l’hora
d’esberlar els panys del cor
per retrobar en els somnis
la força del primer esclat.
Arreu habiten restes d’univers
de llunes i de galàxies properes
i a les empostades del rebost
anhels d’estrelles empolsades.
Dempeus, horitzó enllà
esquincem la foscor de la nit
encalcem l’espurna de la rialla
tempesta d’ànsia, llampecs de desig.
Nadal és néixer, obrir els ulls a la llum
encetar camins de vida
polsims d’alegria en l’esguard
i esquitxos de felicitat a tocar.
Jaume Ramon Solé.
Desembre 2014.