Monthly Archives: May 2014

Tàrrega i el patrimoni fotogràfic de la “15th. International Brigade Abraham-Lincoln”

Les Brigades Internacionals, van ser unitats militars composades per voluntaris de diferents països que van combatre per l’Exèrcit Popular de la República durant la guerra civil espanyola. El nombre de baixes de les Brigades fou molt alt. Dels 35.000 combatents, uns 10.000 van morir en combat, ja que van ser utilitzats com a primera força de xoc, fent front a un enemic molt més ben preparat, amb millor armament i que comptava amb l’ajuda militar i aèria de la Itàlia de Mussolini i l’Alemanya de Hitler.

Foto3

3.- “Troops of 15th Internationa Brigade on march”. Tàrrega, Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1274).

Les tropes de la XIII Brigada Internacional, (Dombrowski) i la XV (Brigada Internacional, integrada pel British, el Mackenzie-Papineau, l’Spanish (cubans i llatinoamericans) i l’Abraham Lincoln Battalions, estaven formades per brigadistes el centre i l’est d’Europa la primera, i voluntaris nord- americans i canadencs, i també, en menor nombre, per voluntaris del centre i del sud del continent americà, bàsicament de Cuba, Mèxic i de l’Argentina, la segona.

A principis del 1938 la XV Brigada, es trobava defensant el front de Terol, quan el dia 9 de febrer les tropes franquistes van iniciar l’”Ofensiva de l’Aragó”. L’atac dels facciosos va provocar, que bona part de les tropes dels Brigadistes quedessin aïllades de la resta de la divisió, i es van trobar emboscades entre les tropes franquistes i el riu Ebre. Els brigadistes internacionals que no van morir en combat o ofegats al riu, van ser fets presoners, executats d’un tret al cap i enterrats en fosses comunes. Els qui van poder creuar l’Ebre, van arribar desmoralitzats i exhausts a la rereguarda republicana. La gran derrota i desbandada de les forces republicanes, va culminar amb l’arribada al mar de les tropes de Franco a Vinaròs el 15 d’abril del 1938. Aquest fet va suposar la ruptura en dos de la zona republicana i l’aïllament de Catalunya, de la resta de l’Espanya republicana. Al mateix temps, l’ofensiva franquista al llarg del Segre, va aconseguir prendre Lleida el 4 d’abril, així com la presa de Balaguer i de Tremp.

La paralització de l’ajut soviètic a la república i la no intervenció de les potències democràtiques europees abocaven a la república a una derrota imminent. Amb tot, el dia 22 de maig del 1938 s’inicia l’ofensiva republicana per recuperar el cap de pont de Balaguer, i arribar fins el Cinca, amb l’objectiu de contactar amb la divisió republicana encerclada a la vall de Bielsa. Durant la Batalla de Balaguer, el primer bateig de foc i sang de la lleva del biberó, en la línia que va de La Sentiu, a la carretera de Balaguer a Tàrrega i al Pedrís, les pèrdues humanes en ambdós bàndols son considerables, però el front no es trenca. El dia 29 de maig l’exèrcit republicà es veu obligat a deturar l’ofensiva.

És dins aquest context, que part de la 35ena. Divisió i la XIII i la XV Brigades Internacionals s’estableixen en situació de reserva durant unes setmanes del mes de maig i juny del 1938 a Tàrrega. En aturar-se l’ofensiva de Balaguer, tornen a la seva base de Marçà prop de Falset , per tal d’estar a punt, altre cop, per a la decisiva i tràgica Batalla de l’Ebre que s’iniciaria el 25 de Juliol.

Foto8.Alvah-Bessie

8.- “Alvah Bessie, Lincoln-Wshinton activist”. Abril 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0176).

Alvah Bessie (foto nº 8), guionista de Hollywood, i brigadista nord-americà, en el seu “Spanish Civil War Notebooks” 2001 University Press of Kentucky, parla del que veu durant la seva estada a Tàrrega amb la XVena. Brigada Internacional :

“But this week there have been large-scale movements of troops and artillery through here, toward Lerida – 40 miles away. This a.m. there are tangible and audible signs of activity – heavy artillery all morning in the disance and a squadron (12) of our planes flew over the town of Tarrega- apparently waiting for something to happen. We spent the nigth in pens – wall-enclosed and filled with straw – the day in the nearby fields. Rifle and m.g. (machine gun) practice, inflitration etc..”

“Aquesta setmana hi ha hagut grans moviments de tropes i artilleria a través d’aquí i en direcció cap a Lleida – a 40 milles de distància -. Aquest matí hi ha signes tangibles i audibles d’activitat – se sent lluny artilleria pesada durant tot el matí i un esquadró (12) dels nostres avions van volar sobre la ciutat de Tàrrega –pel que sembla esperant que alguna cosa succeeixi. Passem la nit en corrals – closes tancades i plenes de palla – i al de dia pels camps propers. Rifle i M.G. (Machine Gun), infiltració, etc…”.

Recentment s’han fet accessibles les fotografies que des de l’agost del 1937, fins el setembre del 1938, la unitat fotogràfica de la “15th. International Brigade Abraham Lincoln”, dirigida per Harry Randall, van fer per documentar les activitats del dia a dia de la brigada, ja fos en combat, al camp o a les ciutats on sojornaven. Es tracta d’unes 2.000 fotografies disponibles online, i que es troben a la Elmer Holmes Bobst Library de Nova York Gràcies als documents, a les fotografies, i també al registre del cementiri de Tàrrega, podem confirmar, que durant la segona quinzena de maig del 1938, la 13ena. i la 15ena. Brigada Internacional va instal·lar-se a Tàrrega.

Consultat l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, hem comprovat, en un diari privat que les Brigades Internacionals es troben a Tàrrega el dia 20 de maig i pel registre del cementiri, sabem que el dia 29 de maig hi continuen estant. Gràcies també al treball de recerca de la documentació, gràfica i escrita, hem pogut localitzar els nínxols de dos brigadistes de la 15ena. Brigada Internacional enterrats al cementiri de Tàrrega. Es tracta del Lieutenant William Mitchell Digges de New Orleans Loussiana, i del soldat Juan Medina Palmero de nacionalitat desconeguda.

Aquest és doncs la història i l’origen de les fotografies que, algunes de les quals, reproduïm en aquest reportatge: A la foto nº 1 tenim una vista de Tàrrega, presa des de l’hort del Toló, amb els membres del Comissariat Polític de la 15ena. Brigada. Hem identificat alguns dels brigadistes que hi apareixen:

Foto1

1.- “Some of the Comisariat”. Tàrrega, Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1060).

El primer brigadista dret per l’esquerra és el pintor mexicà Antonio Pujol Jiménez, (1913-1995), que fou membre de la “Liga de Escritores i Artistas Revolucionarios de México”. Pel maig de 1940, un cop acabada la guerra, va participar en l’intent d’assassinat d’en Lev Trotski a Ciutat de Mèxic, fou detingut i es va haver d’exiliar del seu país.

El segon brigadista dret per l’esquerra es en William Susman (alias Bill Elis), (1915-2003), de New Haven – Connecticut, que fou un dels impulsors dels arxius ALBA (Abraham Lincoln Brigades Archives). Gràcies a ell podem disposar online de les fotografies que avui reproduïm. L’any 1977 al tornar a Barcelona, digué : ”Vaig seure en silenci en un banc de la Plaça Catalunya i vaig començar a plorar sense saber perquè”.

El brigadista amb gorra militar i corbata negra, que es troba dret al centre de la fotografia, es en John Gates, (nascut Solomon Regenstriet), (1913-1992), de New York City, destacat dirigent de l’”American Communist Party”, i que fou l’editor en cap del diari del Partit Comunista Americà “The Daily Worker” fins l’any 1957. Va publicar les seves memòries “The Story of an American Communist” l’any 1958. Aquells dies del maig del 1938, van ser tràgics per la 15th. Brigada. En Gates va ordenar l’execució de dos companys brigadistes per deserció: en Paul White i en Bernad Abramofsky, cosa que va causar una forta dissidència dins del Batalló, i que el va obligar a rectificar i a anunciar que no s’executaria a ningú més.

A l’esquerra de John Gates tenim al brigadista canadenc Frank Rogers, a la dreta de dalt en Melchor Tajón, i el primer assegut per l’esquerra és el comissari americà Milton Gale de Miami, i al seu costat en Morris Goldstein de Brooklyn, el tercer assegut amb camisa blanca és el brigadista britanic Maurice Miller (1916-1938) , de Hull – Anglaterra, que moriria tres mesos més tard al turó 666 de la serra de Pàndols en plena batalla de l’Ebre. Al seu costat i més a la dreta hi ha el també britànic Harry Dobson de Rhondaa, País de Gal·les, mort el 28 de juliol del 1938 a prop de Gandesa en l’ofensiva de l’Ebre.

Les fotografies 2 i 3, estan fetes a l’actual Carrer Sant Pere Claver, mirant en sentit Tàrrega la primera i en sentit Maset la segona. L’arxiu les anomena “Troops of 15th. International Brigade on march”, a l’esquerra tindriem la farinera dels Molinets, al fons a la dreta la farinera Vella, i a l’extrem dret superior distingim el mur i la cantonada de l’edifici de l’actual Col·legi Jacint Verdaguer i les cases del Carrer de les Eres. A la Fotografia 3 podem veure al fons la zona del Maset.

Foto2.TropesMarxa

2.- “Troops of 15th Internationa Brigade on march”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0892).

La fotografia nº 4 és del brigadista Lieutenant Solomon Rosenblum (alias Sol Rose), de Nova York, al Pont de l’Ondara amb la silueta de la Farinera Vella , la baixada als safarejos i la costa en direcció cap el Pati . Va morir en combat a Gandesa quatre mesos després, al setembre del 1938 durant la batalla de l’Ebre.

Foto4a

4.- “Lieutenent Solomon Rosenblum (Alias Sol Rose), Adjuntant, MacKenzie-Papienau”. Tàrrega Maig 1938. 2.- “Troops of 15th Internationa Brigade on march”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0035).

Foto7a

7.- “Jefferson Widemoan of Vigilancia, 15 th INternationa Brigade”. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0032).

Foto6

6.- “Lawrence Dukes, MacKenzie-Papienau, Company 1”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0034).

 A les fotografies nº 6 i nº 7 veiem, en dos punts diferents de La Plana, als brigadistes nord-americans Larry Dukes de East St. Louis, Illinois (1918-1981) i Jefferson Wideman de Philadelphia (1907- ….).

Foto9cOwen

9.- “Owen Smith of Operaciones (Operations)”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0973).

Foto10

10.- “Swim and change of clthes for 15th. International Brigade”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1392). (Moscow negative Number 5/191/93).

La fotografia la núm. 9 és del brigadista Owen Smith de Moore – Montana (1909-1994), a peu de les antigues piscines de La Plana i a la foto nº 10 podem veure una filada llarga de brigadistes a punt per banyar-se a les antigues piscines municipals, que es van construir com a mesura de treball social, i es van posar en servei en plena Guerra Civil.

Foto11.DavidKami.Israel

11.- “Captain David Kamy”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0969).

La fotografia nº 11, feta prop de la Granja de la Plana de Tàrrega, és del Capita David Kami. Voluntari israelià d’Eretz-Palestina i membre del Partit Comunista de Palestina. Durant la Segona Guerra Mundial va formar part de la xarxa d’espionatge soviètic a França “Orquestra Roja”. Fou detingut, torturat i mort a mans de la Gestapo.

El 45% del Brigadistes de Polonia, i el 38% de Brigadistes dels USA eren d’origen jueu. El 50% de metges de les Brigades també eren jueus i el Batalló Botwin de les B.I.es va formar amb 400 israelians procedents de Palestina. Gairebé cap presoner jueu va sobreviure en mans dels bàndol facciós, després de fer-los despullar, els qui estaven circumcidats eren fotografiats i executats. Caure presoner, ser estranger, jueu i comunista significava ser home mort.

Foto12.Quarter2

12.- “15 th International Brigade Estado Mayor (Headquarters). Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1516).

13.- "José Maria Varela (Assistant Commissar of 15th.  International Brigade), José María Sastre (Comissar of 35th Division) with 2 delegates from French Confederation Generale du Travail visiting 15 th International Brigade.

13.- “José Maria Varela (Assistant Commissar of 15th. International Brigade), José María Sastre (Comissar of 35th Division) with 2 delegates from French Confederation Generale du Travail visiting 15 th International Brigade.

Afegim també dues fotografies del quarter general del comissariat de la 15ena. Brigada a Tàrrega. A la nº 12 es veu l’activitat al quarter i a la nº 13, es veu a Jesús Varela,(Alias Lorenzo Varela), Comissari de la XIII BI, i Jose Maria Sastre Comissari de la 35ena. Divisió, amb uns delegats de la Confederació Nacional del Treball de França. Cal dir que els voluntaris francesos, majoritàriament de la zona de Paris, van ser els qui més homes i recursos van aportar a les forces de les Brigades Internacionals.

14.- "Football game, 13th and 15th International Brigades". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1154).

14.- “Football game, 13th and 15th International Brigades”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1154).

15.- "Spain 1938, scene in Tarrega". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1402).

15.- “Spain 1938, scene in Tarrega”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1402).

La fotografia nº 14 és la d’un partit de futbol jugat entre la 13a. I la 15a. Brigada al camp de futbol de Tàrrega situat a la zona del Riambau, i la nº 15, és una vista de Tàrrega, feta pels reporters nord-americans, des d’un hort del callet molt proper a la ravaleta de Sant Agustí.

16.- "Samuel Wren". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0217).

16.- “Samuel Wren”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0217).

La Fotografia nº 16 és d’en Samuel Wren (1898-1985) de Wilkes Barre – Pennsylvania, Comandant de Brigada i de l’Estat Major, a l’actual carrer Sant Pere Claver.

17.- Lieutenant William Digges.  (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0944). (Moscow negative Number 5/188/88).

17.- Lieutenant William Digges. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_0944). (Moscow negative Number 5/188/88).

La fotografia nº 17, és del Lloctinent William Mitchell Digges, de New Orleans, Louisiana, mort a Tàrrega al Maig del 1938 com a conseqüència de les ferides causades per un accident d’automòbil, o bé per un tret accidental de la seva arma. Els seus companys parlen d’”accidental suicide”. Sabem que abans d’allistar-se a les Brigades Internacionals, havia estat soldat als Marines de U.S., i que havia après castellà a Panama, Puerto Rico i a Les Filipines, tal com explica James Neugass al llibre: “War is Beautiful: An American Ambulance Driver in the Spanish War”. NEW Press, 2008.

Foto19 Cemenriri

19.- “Funeral of Lieutenent William Digges, (soldiers carrying coffin). Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1388).

20.- "Funeral of Lieutenent William Digges". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1139).

20.- “Funeral of Lieutenent William Digges”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1139).

21.- "Funeral of Lieutenent William Digges". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1140).

21.- “Funeral of Lieutenent William Digges”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1140).

22.- "Funeral of Lieutenent William Digges". Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1141).

22.- “Funeral of Lieutenent William Digges”. Tàrrega Maig 1938. (Tamiment Library, NYU, 15 IB Photo Collection, Photo #11_1141).

24.- Cementiri de Tàrrega Febrer del 2014. Als dos nínxols superiors de la segona arcada començant per la dreta, hi trobem intacte el nínxol 1.040 del Lloctinent William Mitchell Digges de Lousiana, New Orleans. A la seva esquerra al nínxol 1.035 hi ha enterrat el soldat Juan Medina Palmero ,també de la 15ena. Brigada Internacional.

24.- Cementiri de Tàrrega Febrer del 2014. Als dos nínxols superiors de la segona arcada començant per la dreta, hi trobem intacte el nínxol 1.040 del Lloctinent William Mitchell Digges de Lousiana, New Orleans. A la seva esquerra al nínxol 1.035 hi ha enterrat el soldat Juan Medina Palmero ,també de la 15ena. Brigada Internacional.

Les fotografies 19, 20, 21 i 22, de gran valor documental, son del funeral d’en Bill Digges al cementiri de Tàrrega, i gràcies a les fotografies que reproduïm en aquest reportatge, hem pogut localitzar el seu nínxol, el número 1.040, anònim i completament intacte. La fotografia nº 24 podem veure l’estat actual, de l’indret on va ser enterrat.

23.- Registre del Cementiri Municipal de Tàrrega de l'enterrament al nínxol 1.040 del Lloctinent de les Brigades Internacionals William Digges.

23.- Registre del Cementiri Municipal de Tàrrega de l’enterrament al nínxol 1.040 del Lloctinent de les Brigades Internacionals William Digges.

25.- Registre del Cementiri Municipal de Tàrrega de l'enterrament al nínxol 1.035 del soldat Juan Medina Palmero del la 15ena. Brigada Internacional.

25.- Registre del Cementiri Municipal de Tàrrega de l’enterrament al nínxol 1.035 del soldat Juan Medina Palmero del la 15ena. Brigada Internacional.

A l’ajuntament també hem trobat el Registre Municipal de l’enterrament, que fou el dia 29 de maig del 1938, on consta l’abonament de la taxa de 130 pessetes per part de l’Estat Major de la 35a. Divisió de l’Exercit Popular de la República. El mateix hem pogut esbrinar del nínxol que es troba a l’esquerra, el número 1.035, que correspon al soldat Juan Medina Palmero, de la 15ena. Brigada Internacional, però del qual no hem pogut trobar dades de la seva nacionalitat.

La publicació d’aquest reportatge, ha de servir per preservar, recordar, dignificar i honorar als combatents de les Brigades Internacionals de la nostra guerra civil. I sobretot, per fer memòria i justícia històrica a tots aquells que des de fa més de 75 anys, reposen en l’oblit i en l’anonimat entre nosaltres, al nostre cementiri municipal de de Tàrrega.

LA TASCA DE LES BRIGADES INTERNACIONALS

La Internationalist Star. L'estrella de tres puntes que idetificava a les Brigades Internacionals.

La Internationalist Star. L’estrella de tres puntes que idetificava a les Brigades Internacionals.

Els voluntaris de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil Espanyola, eren en la seva majoria, joves voluntaris adscrits a moviments i partits comunistes o antifeixistes procedents de 54 països. El centre de reclutament es trobava a Paris, i estava coordinat pels Partits Comunistes Francès i Soviètic.

Digges llibre

Fragments del llibret d’homenatge als brigadistes americans morts a la guerra civil.

Digges Morts

A la darrera línia s'esmenta a Digges i Tàrrega, el lloc on morí.

A la darrera línia s’esmenta a Digges i Tàrrega, el lloc on morí.

Les brigades Internacionals van lluitar per evitar la caiguda de Madrid al principi de la guerra, així com en la batalla de Guadalajara al març del 1937, on van derrotar a les forces italianes. Més tard van participar en les batalles de Belchite, Brunete, Terol, Aragó i la de l’Ebre, que foren el preludi de la derrota de la república. Bona part d’artistes, escriptors, polítics, i intel·lectuals d’arreu del món van fer costat a la causa de la República, i molts d’ells van lluitar o participar personalment en la lluita.

Podem destacar l’escriptor i brigadista George Orwell de “Homenatge a Catalunya”, o a Ernest Hemingway de “Per qui toquen les campanes”, que visità les tropes durant l’any 1938. Els reporters i fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro o David Seymour, l’actor nord-americà Errol Flyn, així com desenes de metges i infermeres que es van desplaçar als escenaris de la guerra.

Hi ha un fet que pel seu valor moral, sempre estarà present en la nostra memòria col·lectiva , que fou l’homenatge de comiat que el poble de Barcelona i de Catalunya va fer a les Brigades Internacionals el dia 15 de Novembre del 1938. Quan la desgraciada “lleva del biberó” ja havia escampat la seva sang a les ribes de l’Ebre, quan la guerra estava perduda, quan les bombes del feixisme s’acarnissaven en les ciutats i viles del país, els ciutadans de Barcelona van sortir al carrer per omplir de flors, d’afecte i de gratitud a aquells joves d’arreu del món, que havien vingut a casa nostra a defensar amb dignitat els seus ideals.

El resultat és, que encara avui, tant ells, com els qui han seguit mantenint la flama de l’estrella de tres puntes, reivindiquen l’esperit de la memòria històrica per aconseguir fer justícia d’una vegada i per totes, a les desenes de milers de morts que encara jeuen en vergonyoses fosses comunes o en l’oblit més absolut com en el nostre cementiri municipal.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a LONDARí nº 15. Abril 2014.

Advertisements