Targarins als camps d’extermini nazi. “El Castells” (6)

El 18 de juliol del 1936, en Josep Minguell Porta té 22 anys. Havia nascut a Granyena de Segarra però la seva família feia anys que havia anat a viure a Tàrrega. En aquell moment, es troba a Saragossa fent el servei militar al regiment de cavalleria. De ben jove, el Pepito era conegut a Tàrrega per tenir bona mà per domar cavalls, també per l’ofici de torner i per la seva afició a la mecànica de motors.

Josep Minguell Porta durant el servei militar a Saragossa,1936.

La rebel.lió militar el va agafar al costat franquista. Fou enviat a defensar les posicions nacionals del front d’Aragó, per aturar els atacs de les columnes republicanes que havien sortit des de Catalunya per prendre la capital aragonesa.

En Josep Minguell no era una persona políticament compromesa, però el fet de tenir a l’altre costat de la trinxera, als seus amics i familiars, (ell era el segon de nou germans), el va fer decidir de desertar  i passar-se al costat republicà. La família explica que, per raons de seguretat, es va amagar primer a prop de Tàrrega i després a Barcelona. No sabem res del cert, fins que va marxar cap a l’exili.

Al febrer del 1939, Franco ocupa Catalunya. En Josep passa primer pel camp de refugiats de Sant Cebrià al Rosselló, i després a Arles prop de Montpeller. Sabem que, com milers de republicans exiliats, s’inscriurà de voluntari a les companyies de treballadors estrangers que van ser enviats a la fortificació de la línia defensiva Maginot i, quan l’ofensiva alemanya el front francès es trenca, és fet presoner i portat a l’Staglag (camp de presoners alemany), de Trèveris, des d’on, amb el vist i plau franquista, els presoners republicans espanyols son portats als camps d’extermini de l’alemanya nazi. El 3 d’abril de 1941 en Josep Minguell arriba al camp d’extermini de Mauthausen.

Carnet de la Federació de Deportats Mauthausen de Josep Minguell Porta.

En el moment de la seva detenció, el fins llavors Josep Minguell Porta, es canvia el el seu nom pel del seu cosí targarí, en Josep Castells Porta, mort al front l’any 1937, i amb aquest nom consta al camp fins el dia del seu alliberament. El motiu més evident d’aquest canvi de nom, és pel fet de ser desertor de l’exèrcit franquista. Si la seva veritable identitat, hagués arribat a les oïdes de les autoritats franquistes, en Josep hagués estat extraditat i executat immediatament. Encara avui el nom de Josep Castells Porta, consta als arxius de Mauthausen.

Malgrat haver sobreviscut al camp d’extermini, poques vegades va voler parlar amb ningú de la seva història, però gràcies a la seva neboda Dolors Minguell i Minguell, podem saber el testimoniatge del que va viure:

“El Josep Minguell deia que tot i que s’ha parlat i escrit molt dels camp d’extermini nazis, mai podrem descriure la veritat de l’horror de les desenes de milers d’històries, que van succeir a Mauthausen. Cada persona que va morir, que va patir o que va passar per Mauthausen és una història diferent i, que per molt que es conti, mai ningú podrà descriure el que va ser aquell infern. Per ell Mauthausen fou una experiència indescriptible i per això no en volia parlar”.

Certificat de Deportació de Josep Minguell Porta, 1947.

“Quan el Josep arriba a Mauthausen, és conscient que es troba en un indret on li serà difícil sobreviure. Malgrat tot, es conjura amb ell mateix per fer tot el possible per sortir-se’n. Decideix sobreviure i renuncia a deixar-se vèncer per la desgràcia. No vol morir. No ho tindrà gens fàcil. La gana, la tortura, els treballs inhumans, el fred, les malalties, la desesperació o la brutalitat de les SS, el fan trontollar fins a extrems inimaginables. Per no parlar del fet de ser un testimoni diari de les execucions indiscriminades, dels suïcidis desesperats, de les cambres de gas o de les injeccions letals al cor. Cinc dels seus companys i amics, targarins, moren assassinats a Mauthausen”.

“Amb sort i astúcia ho intenta tot per evitar la mort. La seva principal premisa és ser obedient, no barallar-se pel menjar i fer-se invisible davant tothom. No destaca per ser una persona conflictiva. No intenta escapar mai. Passa desapercebut i no sobresurt en res. El fet d’haver après una mica d’alemany al camp de Trèveris, li permet ser conegut i ben considerat pels guàrdies de les SS, amb els qui estableix una mínima complicitat: els avisa amb temps sempre que s’atansa un superior”. 

“Mentres treballava a la maleïda pedrera de Mauthausen, cau malalt amb unes fortes i continues diarrees que no li permeten fer res. EI traslladen als barracons de la mort, d’on ningú en sortia viu. Un comandament però, el veu i li pregunta de què el coneix, el Josep li respon que quan era soldat tot fent guàrdia i fumava d’amagat, ell vigilava que no s’atanses cap superior i amb un xiulet l’avisava. És així com aquest comandament de les SS, després de reconèixer-lo, li subministra un quilo de mantega, un tros de pa i el treu dels barracons de la mort per dur-lo a la infermeria”. 

Carnet de l’Associació de Deportats amb la cita bíblica del profeta Ezequiel dels Gogs i els Magogs.

“A Mauthausen ens feien pujar amb les pedres a l’esquena, des de la cantera per les escales, fins dalt al camp. A baix a la pedrera havien de defecar dins uns barrils, quan s’anaven omplint, s’havien de posar literalment dins la merda dels altres per fer les necessitats. Els guàrdies reien sense parar i, quan el barril s’omplia, els obligaven a pujar-lo per l’escala fins dalt a buidar-lo. A les vies del tren de les pedreres, les SS deixaven anar les vagonetes a tota velocitat per les vies i es divertien mirant a qui enganxaven. A l’hora del ranxo, les baralles pel menjar sovintejaven. Ell s’estimava més morir de gana, que barallar-se per un tros de pa”.

Entrada al camp de Mauthausen. 5 de maig de 2019.

El Josep va decidir sobreposar-se a la mort. Amb aquesta voluntat afronta els pitjors moments de la seva estada a l’infern de Mauthausen.

En parlem al proper escrit.

Jaume Ramon Solé

Publicat a la Nova Tàrrega del 27 de juny de 2019.

Targarins als camps d’extermini nazi. “El Castells” (5)

Al llibre de na Montserrat Roig, “Els catalans als camps nazis”, s’hi reprodueix un document, en el qual un deportat que signa com a “Josep Castells Porta”, amb el número de presoner 3.888, escriu una carta a Magdalena Miret Musté el 24 de febrer de 1944. El llibre relata que a finals del 1943 arriben al camp de Mauthausen, un grup de republicans marcats amb les lletres NN (Nacht und Nebel – Nit i Boira), considerats perillosos i provinents de grups aramats de la resistència francesa, els quals tenien prohibit escriure cap carta, o mantenir cap contacte amb l’exterior. Na Montserrrat Roig explica que, “els altres deportats els hi deixen la seva identitat, i el seu número de matrícula perquè puguin escriure als seus. Així, en Josep Miret i Musté, va poder escriure a la seva germana Magdalena i a la seva mare amb el nom de Josep Castells i Porta” (1).

Targeta postal escrita des del Camp d’Extermini de Mauthausen en la que en Josep Minguell Porta utilitza el nom del seu cosí, en Josep Castells Porta, ambdós targarins, per cedir la seva nova identitat al Conseller de la Generalitat Josep Miret Musté pres a Mauthausen. (“Els catalans als camps Nazis”. Montserrrat Roig. Ed. 62, pàg. 504).

En Josep Miret i Musté era un pres polític important, pel fet d’haver estat Conseller de la Generalitat de Catalunya l’any 1937, president de la Unió Socialista de Catalunya i un destacat dirigent del PSUC. A l’exili, conjuntament amb el seu germà Conrad, organitzen la resistència armada contra els ocupants nazis a Paris. En Conrad és detingut i torturat fins a la mort a principis de 1942 i en Josep és detingut pels alemanys a París a principis de 1943, i deportat al camp de Mauthausen on morirà a finals de 1944.

Fins ara, no s’havia pogut identificar de qui es tractava el Josep Castells Porta que apareixia en aquest document. El seu nom no constava ni entre les víctimes, ni entre els alliberats del camp. A l’expedient del “Centro Documental de la Memoria Histórica” (Salamanca), secció militar, hi consta amb aquest nom, el targarí Josep Castells Porta, que va morir en el sector de Zuera el 16 d’octubre de 1937. El Josep s’havia allistat a Tàrrega el 15 de setembre d’aquell mateix any. Pertanyia a la 122 Brigada Mixta de la 27 Divisió republicana. Nascut el 13 de setembre de 1914, era fill de Manuel Castells Cirera i Carme Porta Gassó, i vivia al carrer Major 11 de Tàrrega. El seu germà petit Domènech també va marxar amb la seva quinta cap a la guerra i moriria mesos més tard prop de Saragossa.

En Josep, na Maria i en Domènec Castells Porta, al solà de Cal Perelló de Tàrrega, d’on la família n’eren els mitgers, l’any 1936. Els dos germans moriren a la guerra civil els anys 1937 i 1938.

Amb aquesta informació, era evident que no podia tractar-se de la mateixa persona. Preparant els articles d’aquesta sèrie, va saltar la sorpresa: un targarí, en Josep Minguell Porta, exilitat republicà a França, és detingut pels alemanys, i canvia la seva identitat per adoptar la del seu cosí germà, Josep Castells Porta, mort a la guerra civil. En Josep Minguell, havia nascut a Granyena de Segarra el 27 de març de 1914, i s’havia establert al carrer de les Piques de Tàrrega, on la seva família regentava la emblemàtica “Taverna del Bola”. 

Certificat de deportació d’en Josep Minguell Porta, com a presoner de guerra i deportat polític, emès per l’Estat Francès el 8 d’agost de 1947.

Durant l’entrevista amb la Dolors Minguell, neboda del supervivent de Mauthausen en Josep Minguell, quan la Dolors anava mostrant els documents que el seu tiet li havia deixat, va aparèixer un document, en el que s’esmenta al seu tiet en Josep Minguell, com “el Castells” i amb el número de presoner 3.888: A partir d’aquesta informació, vam poder confirmar la identitat del misteriòs Castells del llibre de na Montserrat Roig.

Per quin motiu en Josep Minguell Porta es va canviar de nom quan va caure en mans dels alemanys i va passar a ser en Josep Castells Porta ?. Qui era?. Com va ser la seva vida al camp d’extermini nazi de Mauthausen?. Quines seqüeles físiques i psíquiques va patir durant la resta de la seva vida?. Ho explicarem en els proper escrits.

Document mèdic en que un metge francès deportat a Mauthausen, testifica que en Josep Minguell Porta es feia anomenar “Castells en deportation”.

(El meu agraïment a les famílies de na Dolors Minguell i Minguell i d’en Domingo Solé Minguell per la seva col.laboració en la el.laboració dels escrits sobre el seu tiet. També agrair la col.laboració de na Serafina Castells Porta per la documentació facilitada sobre els seus germans Josep i Domènec morts durant la guerra civil).

PD. Tot escrivint aquest article he rebut la trucada del regidor de cultura de l’Ajuntament de Tàrrega en Raül Palacios, per dir que des del Museu s’endegarà el projecte per situar una “Stolpersteine” (pedra commemorativa), davant del domicili dels nou deportats del Talladell i de Tàrrega. Una excel·lent notícia.

Jaume Ramon Solé .

Publicat a la Nova Tàrrega el 14 de juny de 2019