Arxius mensuals: febrer de 2020

La Tàrrega de la postguerra. Targarins als camps d’extermini nazi (4)

El règim nazi, aliat de Franco, va assassinar a sis milions de jueus.

Hom va haver d’esperar l’any 1977, en que Montserrat Roig va publicar “Els catalans als camps nazis”, per fer-se una idea de la sort que van córrer 9.000 republicans exiliats espanyols als camps de la mort de Hitler. D’aquests, prop de 7.000 van morir en unes condicions infrahumanes per causa de la inanició. el fred, la tortura, el maltracte, l’esgotament, la malnutrició, les malalties, les injeccions al cor, o les cambres de gas.

Forn crematori de Gusen. En aquest forn van ser incinerats els cossos dels targarins assassinats a Gusen. (Fotografia de Jaume Ramon Solé. Maig del 2019).

En el cas dels targarins deportats als camps d’extermini nazi, no fou fins l’any 2008 en que Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella van donar a conèixer a la  “Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana”, la història de persecució, de tortura i de mort que van viure directament als camps d’extermini, conciutadans nostres, tots ells coneguts i populars a la Tàrrega d’abans de la guerra. Eren pagesos, perruquers, oficinistes, obrers, dependents i un parell d’ells s’havien fet un nom en els nombrosos equips de “football” d’aquella Tàrrega diversa i optimista dels anys 1930.

Nou d’ells van ser deportats al camp d’extermini de Mathausen, entre l’any 1940 i 1941. Dels nou, en van sobreviure quatre: en Josep Aubach Arnaldo, en Modest Farré Farré del Talladell, en Josep Francesc Sentís Baiget nascut a Llardecans i en Josep Minguell Porta. Tots ells excepte en Francesc Sentís, es van quedar a França, i mai més van tornar a Tàrrega. Els altres cinc, en Josep Ybós Briansó, en Josep Real Lloses, n’Antoni Foguet Doll, en Miquel Pont Llobera i n’Emili Peruga Puy nascut a Osca, van ser brutalment assassinats quan el seu cos va deixar de ser útil per al feixisme. La seva història i el seu sofriment va quedar sepultat per la prohibició a parlar d’ells 

Porta d’entrada al camp d’extermini de Mauthausen durant el viatge realitzat el 2 de maig de 2019 per l'”Amical Mauthausen” . (Fotografia de Jaume Ramon Solé).

Tots ells eren exiliats republicans que l’any 1939 van creuar la frontera i van fer cap als precaris camps de concentració francesos. Van ser reclutats per l’exèrcit francès, per anar a treballar en la construcció de les línies defensives, davant la previsible invasió alemanya de França. Quan la invasió es produí, van ser detinguts i portats a camps de presoners de guerra alemanys. Tanmateix el govern franquista i concretament en Ramon Serrano Suñer, no els va reconèixer com a ciutadans espanyols i va pactar amb el govern nazi que fossin considerats apàtrides, sense cap dret reconegut com a persones i condemnats a l’extermini.

Fa pocs dies, el diumenge dia 5 de maig del 2019, vam poder assistir a Mauthausen, Gusen, Ebessen i Hartheim, als actes commemoratius de l’alliberament del camp d’extermini. 20.000 persones vingudes d’arreu, la majoria joves, vam retre homenatge a les víctimes i als deportats de la barbàrie nazi.

Làpida en record als deportats catalans a Mauthausen de la Generalitat de Catalunya. (Fotografia Jaume Ramon Solé. Maig de 2019)

Un dels moments més emotius de la visita, el vam viure al Museu del Memorial del Camp de Mauthausen, on hi ha la Sala dels Noms, situada a la antiga bugaderia del recinte. Hi son tots els 81.000 noms dels morts documentats al camp. Trobar-ne un entre tants és possible mitjançant una aplicació web en la que, introduint el nom de la persona, s’indica el lloc exacte on aquest està escrit.

Vam fer la cerca amb els noms dels cinc targarins exterminats. Els resultats son les imatges que acompanyen aquest escrit. 

Tanmateix en sortir del museu una pregunta em va venir a la ment: Com és possible que la memòria d’uns targarins víctimes de la barbàrie feixista, siguin recordats i homenatjats públicament a 1.800 quilòmetres de casa seva, i aquí a la seva ciutat, les nostres institucions no fan res per recordar-los?

Xemeneia del forn del “Crematorium” de Mauthausen. Més d’un miler de catalans van ser assassinats aquí. (Fotografia Jaume Ramon Solé. Maig de 2019).

Fa onze anys, l’Ajuntament de Tàrrega, el Museu Comarcal i el memorial Democràtic,  van editar un llibre, van fer una exposició i una web d’homenatge i de record de la memòria de la repressió i dels assassinats franquistes. Aquell havia de ser un primer pas vers la dignificació dels centenars de víctimes de la repressió al nostre municipi. Cal que s’engegui de nou el treball que resta per fer, per aprofundir en la recuperació de la memòria històrica, i es projecti la execució d’un memorial que els dignifiqui a tots.

Les properes setmanes parlarem d’ells, de qui fòren els targarins deportats i víctimes dels camps d’extermini nazis.

Jaume Ramon Solé.

Publicat a la Nova Tàrrega del 31 de maig de 2019.