Tradicionalment, les nostres contrades han estat terres abocades a l’espoli constant del seu patrimoni més valuós. Un patrimoni que avui és preuat i valorat allí on es troba.
Santuari del Tallat a principis del segle XX.
El Santuari de la Mare de Deu del Tallat, a Rocallaura, a cavall de les comarques administratives de de l’Urgell i de la Conca de Barberà, va ser un conjunt arquitectònic impressionant i de grans dimensions. Construït entre els segles XV i XVI, el conjunt monàstic de casa, cel·les, dependències i església, fou edificat en un bell estil gòtic tardà, d’excel·lent factura. El conjunt va ser bastit amb una tal originalitat i personalitat artística que fan que, avui, els seus elements siguin plenament inconfusibles.
Galeria del Tallat
A principis del segle XX, en un tres i no res, tot va ser espoliat: Pedres, finestrals, arcades, galeries, portalades i capitells. L’antic i majestuós santuari fou objecte del pillatge i de la més infame degradació. Com diu en Josep Mª Sans Travé a la seva “Història del Tallat”: “Aquella societat insensible i inculta acceptà, sense cap mena de reacció, que allò que havien bastit els seus avantpassat amb zel i il·lusió fos destruït, pres i anorreat””.
El Tallat en ruïnes.
On va anar a parar el fruit d’aquest espoli?. On es troben avui els principals elements escultòrics i arquitectònics del nostre patrimoni més preuat?
Canet de Mar:
Aquests dies ha estat notícia que la família berlinesa Hartmann, ha venut a un grup inversor moscovita i a la familia Rodomanov de Sant Petersburg, el castell de Santa Florentina de Canet de Mar. Aquest castell fou restaurat i ampliat a principis del segle XX per l’editor barceloní Ramon Montaner, el qual va encarregar el projecte al seu nebot Lluis Domènech i Montaner, conegut arquitecte i figura cabdal del Modernisme Català.
Al Castell de Santa Florentina, s’ha localitzat la galeria gòtica, l’escalinata, la porta de l’abat, quatre portes treballades, un gran nombre de finestrals gòtics, i una imatge de la Mare de Déu, de mida natural, del Santuari del Tallat.
Galeria i portalada del Tallat a Canet de Mar.
Sitges:
L’any 1910, el multimilionari i col·leccionista nord-americà Charles Deering es va enamorar de la casa d’en Santiago Rossinyol a Sitges, coneguda com “El Cau Ferrat”, i va encarregar al seu amic i arquitecte, Miquel Utrillo, el projecte de construcció de la magnífica joia del modernisme català: el Palau Maricel de Sitges.
Al “Cau Ferrat ” i al “Palau Maricel”, s’han localitzat capitells i arcades decorades, tres finestrals de grans dimensions amb capitells, tres portalades i una porta amb capitells.
Palau Maricel. Sitges.
Desenes de milers de visitants admiren a Sitges o a Canet de Mar, el que un dia fou part de del Santuari del Tallat. Tanmateix enlloc s’explica el seu origen o procedència. Si almenys en som conscients, podrem afirmar, tot contemplant el mar, que allò fou fet i treballat a les terres de secà de la Segarra i de l’Urgell.
Jaume Ramon Solé
L’espoli del Tallat.
La tartraneta 